PROGRAMACIÓ 1r ESO CURS 2019/20

PROGRAMACIÓ






1er ESO CIÈNCIES SOCIALS
















































Curs 2019/20


INS MARTÍ I FRANQUÈS

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1.  ÀMBIT DE LES CIÈCIES SOCIALS: Dimensions, Competències i Indicadors
Les competències bàsiques de la matèria de ciències socials: geografia i història es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i de les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois  i noies han adquirit  les  eines  necessàries  per  entendre  el  món  i  per esdevenir  persones  capaces  d’intervenir  activament  i  crítica  en  la  societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència   per   interpretar   problemes   a   diferents   escales   espacials   i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitada per les xarxes i els entorns digitals. Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants   d’ESO   perquè   puguin   utilitzar-los   com    ciutadans.   Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic. S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió   ciutadana.   Aquestes   dimensions   s’han   fet   atenent    criteris epistemològics, de 
funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Les ciències socials no disposen d’una referència disciplinària única, si bé tradicionalment   per   a   l’etapa   obligatòria   s’han   considerat   especialment rellevants els coneixements que proporcionen la geografia i la història. Cal afegir, a més, els continguts d’altres ciències socials, com la demografia, la sociologia, la història de l’art o l’economia, que han de ser usats en la mesura que proporcionen llum per entendre el món i contribuir de manera responsable i crítica a la seva millora. D’altra banda, en alguns casos les disciplines no són suficients per avançar en l’assoliment de les competències que tenen una dimensió més personal i social com, per exemple, les que estan lligades a l’exercici responsable i crític de l’autonomia personal o a la participació activa en la societat, les quals d’altra banda no són alienes als objectius de les ciències socials. La dimensió històrica fa referència a coneixements que ajuden l’alumne a desenvolupar la consciència històrica pròpia i d’identitat col·lectiva que li permeti construir la seva historicitat, com a conseqüència de la comprensió de les relacions entre passat, present i futur. La ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 190/305 Diari Oficial de la Generalitat  de  Catalunya  Núm.  6945   28.8.2015  CVE-DOGC-A-15237051-
2015  Àmbit  social  (ciències  socials:  geografia  i  història)  171  dimensió geogràfica permet que l’alumne s’apropiï dels espais i medis on desenvolupa la seva vida quotidiana, els apreciï i s’hi identifiqui territorialment i culturalment. La dimensió cultural i artística implica desenvolupar una mirada intercultural, crítica i oberta, per interpretar i gaudir del fet artístic i cultural. Finalment, la dimensió ciutadana   recull   les   competències   que   afavoreixen   la   construcció   del compromís personal i les habilitats necessàries que contribueixin a l’assoliment d’una societat més lliure, justa, equitativa i cohesionada. Per a la matèria de les ciències socials: geografia i història s’han establert trenta continguts clau (CC) que  es  distribueixen  en  funció  de  la  seva  relació  amb  cada  competència. També es relacionen continguts clau de l’àmbit digital (CCD).



Dimensió geogràfica

El conjunt de competències que inclou aquesta dimensió es vinculen, sobretot, amb   el   coneixement   de   la   geografia    altres   ciències   socials,    per desenvolupar-les l’alumnat ha de ser capaç de comprendre i analitzar la relació entre les societats humanes i el medi, i de localitzar i interpretar els fenòmens que es produeixen com a resultat d’aquesta interacció. Entendre les raons que configuren el territori i els paisatges permet considerar alternatives i, per tant, atorga la possibilitat d’actuar per construir espais que afavoreixin la justícia social, l’equilibri mediambiental i la ciutadania global. Això requereix l’aplicació de procediments d’anàlisi geogràfica; establir relacions causals entre diverses variables que expliquen la complexitat dels fenòmens socials en l’espai; proposar hipòtesis explicatives, i comunicar resultats d’una recerca senzilla utilitzant les tècniques de representació de l’espai i el vocabulari geogràfic. La universalització de fonts que aporten informació geogràfica, i de manera destacada cartogràfica,  en  un  context  de  desplegament  de  les  tecnologies d’informació geogràfica ha de permetre l’assoliment d’aquesta dimensió. Algunes idees clau que orienten l’aprenentatge dels alumnes són cinc: Visió sistèmica Multiescalaritat Interculturalitat Sostenibilitat Justícia social Les competències de la dimensió geogràfica han de fer possible que la ciutadania s’apropiï dels espais on es desenvolupa la seva vida quotidiana, i que apreciï els paisatges i les cultures diferents dels seus. Una apropiació desitjable de l’espai comporta fer-ne un ús racional, habitar-lo amb els altres, organitzar-lo i administrar-lo de forma sostenible, per garantir-ne el futur.



Dimensió històrica

Els aprenentatges vinculats a la dimensió històrica comporten conèixer i comprendre críticament el temps passat per entendre el temps present i així constatar que el món en què vivim s’ha configurat a partir de les accions de les generacions que ens han precedit. De la mateixa manera, els homes i les dones d’avui han de prendre consciència que les seves actuacions condicionaran el món que heretaran les generacions futures. Les competències d’aquesta dimensió tenen com a finalitat el desenvolupament del pensament i la consciència històrica en l’alumnat mitjançant les capacitats que possibiliten donar sentit al passat i comprendre els fets i els fenòmens històrics, situar-se en el present i prendre decisions de futur. El conjunt de les competències de la dimensió històrica es vincula amb: El coneixement científic de la història i d’altres ciències socials, que tenen per objectiu l’estudi de les societats del passat a partir de l’ús i l’anàlisi crítica de fonts primàries i secundàries, i la presa de decisions vers el futur. La situació dels esdeveniments en el temps i un marc que els expliqui des d'una perspectiva dinàmica. Les habilitats intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal, com l’observació, la comprensió, l’anàlisi, la síntesi, l’argumentació, la interpretació i la valoració sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. La participació en la vida democràtica d’un país, amb la conscienciació que això suposa en la transformació i la millora de la pròpia societat. La formació del

propi pensament, la consciència històrica i la construcció de la pròpia identitat. La preservació de les memòries plurals dels protagonistes del passat, i de totes aquelles evidències que faciliten comprendre millor com eren, com vivien, com pensaven els homes i les dones que ens han precedit en el temps i han tingut un paper en la construcció del present.


CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 1. LA TERRA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
El planeta Terra
La seva forma i les seves dimensions.Les parts de la Terra. El planeta de la vida. 
Continents i oceans
Aigua i terres submergides: els oceans i els continents
El moviment de rotació de la Terra 
El moviment de rotació: el dia i la nit. L’orientació amb el Sol.
Els fusos horaris
El moviment de translació de la Terra 
El moviment de translació: les estacions.
Els solsticis i els equinoccis.


OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer què és un planeta.
Conèixer  la  forma,  les  dimensions  i  la  manera  com  es  determinen  els hemisferis de la Terra.
Diferenciar la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. 
Assimilar les condicions que reuneix la Terra per a acollir éssers vius. 
Entendre què són un continent i un oceà.
Conèixer els trets clau de cada continent.
Identificar i situar els diferents continents i oceans en un mapamundi. 
Descriure el fenomen de la rotació terrestre.
Prendre consciència de com la rotació explica el pas del dia a la nit. 
Entendre què és un fus horari.
Descriure el moviment de translació.
Comprendre què és i per què s’esdevé un any bixest. 
Assimilar les nocions de solstici i equinocci.
Identificar els factors que determinen la successió de les estacions.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació.
Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, fent servir els elements prosòdics i no verbals.
Competència matemàtica
Utilitzar conceptes, eines i estratègies matemàtics per a resoldre problemes. Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència artística i cultural
Dissenyar i crear imatges, objectes o fets a través de codis visuals, artístics i tècnics.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Sap què és un planeta.
Coneix  la  forma  i  les  dimensions  de  la  Terra  i  com  se'n  determinen  els hemisferis.
Entén les diferències entre la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera.
Sap definir què és la biosfera i assimila les condicions necessàries perquè a la
Terra hi hagi vida.
Coneix què és un continent i un oceà i sap situar-los en un mapamundi. 
Coneix les característiques principals de cada continent.
Entén el fenomen de la rotació terrestre.

És conscient de com el dia i la nit depenen de la rotació de la Terra. 
Comprèn què és un fus horari i per a què serveix.
És capaç de descriure el moviment de translació. 
Comprèn què és i quan s’esdevé un any bixest.
Comprèn  el  paper  dels  solsticis  i  els  equinoccis  en  la  successió  de  les estacions.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS 
Els mapes
La concepció del món a través del temps i les cultures
Els primers mapes: el concepte de mapa i els seus elements
Els atles
La localització i l’orientació
Meridians i paral·lels
Tròpics i cercles polars
Les coordinades geogràfiques: latitud i longitud
De l’esfera al pla
Les projeccions cartogràfiques
Altres maneres de representar la superfície de la Terra: les fotografies aèries i les imatges de satèl·lit
La informació dels mapes 
Els elements d’un mapa 
L’orientació d’un mapa 
L’escala del mapa
Els tipus de mapes
Els mapes segons la seva utilitat
El mapa topogràfic


OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer la idea de l’Univers i la seva evolució en funció del moment històric i de cada cultura.
Conèixer els conceptes de mapa, atles i cartografia. 
Assimilar què són els paral·lels i els meridians.
Saber què són, quins són i quina posició tenen els tròpics i els cercles polars. 
Descriure els conceptes de latitud i longitud terrestres.
Entendre com es calculen les coordenades geogràfiques. 
Conèixer el concepte de projecció cartogràfica i el seu ús. 
Reconèixer diferents formes per a mostrar la superfície terrestre. Diferenciar els elements que componen un mapa i la seva funció.


Calcular les distàncies entre dos punts d’un mapa mitjançant les escales. 
Conèixer els diferents tipus de mapes que hi ha i comprendre’n la utilitat: el
mapa topogràfic i el mapa temàtic.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència matemàtica
Utilitzar conceptes, eines i estratègies matemàtics per a resoldre problemes. 
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les matemàtiques per a analitzar situacions i per a raonar.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència artística i cultural
Dissenyar i crear imatges, objectes o fets a través de codis visuals, artístics i tècnics.
Competència social i ciutadana
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se, prendre les decisions adients i utilitzar el vocabulari específic.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Sap que la idea de l’Univers ha variat en funció del moment històric i de cada cultura.
Coneix els conceptes de mapa, atles i cartografia.
Sap què són els paral·lels i els meridians i els sap fer servir. 
Entén què són els tròpics i els cercles polars i els diferencia.
És capaç d’explicar els conceptes de latitud i longitud terrestres. 
Sap calcular les coordenades geogràfiques.
Sap què és una projecció cartogràfica i el seu ús.


Identifica les diferents formes per a mostrar la superfície terrestre. Identifica els elements que componen un mapa i la seva funció.
És capaç de calcular les distàncies entre dos punts d’un mapa mitjançant les escales.
És capaç de diferenciar els diversos tipus de mapes que hi ha i comprendre’n la utilitat.
Sap interpretar un mapa topogràfic i un mapa temàtic.


CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 3. EL RELLEU TERRESTRE



PROGRAMACIÓ CONTINGUTS
Història geològica de la Terra 
Les capes interiors de la Terra Les eres geològiques
Les plaques tectòniques
La formació del relleu

Els agents geològics
Els agents geològics interns Plegaments i falles Terratrèmols
Volcans
La transformació del relleu 
Els agents geològics externs:
L’aigua i el gel
El vent
La temperatura
Els éssers vius
Les formes del relleu

El relleu terrestre:
El relleu oceànic 
El relleu costaner
Les grans unitats de relleu de la Terra



OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer les capes de què és formada la Terra i les seves característiques. 
Conèixer les eres geològiques.
Assimilar el concepte de placa tectònica. 
Entendre què és un agent geològic.

Conèixer les forces internes que construeixen el relleu de la Terra: plegaments, falles, terratrèmols i volcans.
Conèixer  les  tres  fases  de  què  consta  el  procés  d’erosió:  meteorització, transport i sedimentació.
Caracteritzar les forces externes que transformen el relleu: l’aigua i el gel, el vent, la temperatura i els éssers vius.
Identificar i conèixer les diferents formes de relleu terrestre, oceànic i costaner. 
Conèixer les grans unitats de relleu de la Terra.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència digital

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència social i ciutadana

Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Coneix les capes de què es compon la Terra i les seves característiques. 
És conscient que la Terra està en permanent evolució.
Entén què és una era geològica.
Sap quines són les eres geològiques. 
Comprèn què és una placa tectònica.
Entén la diferència entre agents geològics interns i externs. 
Sap quines són les forces internes que construeixen el relleu.
Coneix les característiques dels plegaments, les falles i els relleus en blocs.
Sap quines són les causes que provoquen un terratrèmol o un volcà.

Coneix els efectes que els terratrèmols i els volcans provoquen en el relleu. 
Entén i coneix les fases del procés de l’erosió.
Sap quines són les forces externes que transformen el relleu.
És conscient que l’ésser humà altera el relleu per mitjà d’un gran nombre d’activitats industrials i d’explotació del sòl.
Coneix les diferents formes de relleu terrestre, oceànic i costaner. Coneix les unitats de relleu més destacades de la Terra.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 4. RIUS, MARS I OCEANS PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS 
L’aigua a laTerra 
La hidrosfera
Aigües dolces i aigües salades
Aigües subterrànies i aigües superficials
Les aigües oceàniques
Oceans i mars
L’onatge
Les marees
Els corrents marins
Les aigües continentals 
Rius, mars i estanys 
Règims fluvials
El cicle de l’aigua 
L’aigua a la natura 
L’acció geològica dels rius La xarxa hidrogràfica
Els grans mars, rius i llacs de la Terra




OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer què és la hidrosfera i la importància de l’aigua a la Terra. 
Conèixer on es concentra la major part de l’aigua de la Terra. 
Identificar les característiques i els diferents estats de l’aigua. 
Diferenciar entre aigües continentals i oceàniques.
Conèixer les característiques de les aigües oceàniques. 
Descriure el fenomen de les marees i conèixer-ne la causa.
Conèixer i localitzar els oceans i els principals mars, rius i llacs de la Terra.
Assimilar el concepte de règim fluvial i nival i conèixer-ne la importància. 
Saber interpretar l’esquema del cicle de l’aigua.
Conèixer i valorar la importància de l’acció geològica dels rius.


Identificar els elements que formen una xarxa hidrogràfica. 
Descodificar i interpretar la informació de dibuixos i gràfics diferents. 
Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
Adquirir consciència de les pròpies capacitats.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix el concepte d’hidrosfera.
Coneix i valora la importància de l’aigua a la Terra.
Coneix on es concentra la major part de l’aigua de la Terra.
Identifica les característiques i els diferents estats de l’aigua: sòlid, gasós i líquid, aigua salada, aigua dolça.
Ha après què és un aqüífer i com es forma.
Coneix les diferències entre aigües continentals i oceàniques. 
Coneix les característiques dels oceans i dels mars.
Sap com es forma l’onatge.
Sap descriure el fenomen de les marees i les causes dels corrents marins.

Coneix i localitza els oceans i els principals mars, rius i llacs de la Terra. 
Ha après el concepte de règim fluvial i nival.
Sap interpretar i explicar l’esquema del cicle de l’aigua. 
Coneix i valora la importància de l’acció geològica dels rius. 
Identifica els elements d’una xarxa hidrogràfica.
Sap interpretar la informació de mapes, dibuixos i gràfics diferents.
Sap fer servir correctament el vocabulari geogràfic específic de la unitat.
CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 5. EL CLIMA I EL PAISATGE PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
El temps i el clima
L’atmosfera; els fenòmens meteorològics
Temps i clima
Els elements i els factors del clima
Els elements del clima; els factors que condicionen el clima
Els climes de la Terra
Les zones climàtiques; el clima i la vegetació
Els climes i els paisatges càlids
El clima equatorial, tropical i desèrtic
Els climes i els paisatges freds
El clima d’alta muntanya i el clima polar
Els climes i els paisatges temperats
El clima mediterrani, oceànic, xinès i continental
Els grans paisatges de la Terra




OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer les característiques de l’atmosfera i de les capes que la formen. 
Distingir els conceptes clima i temps.
Entendre què és un fenomen meteorològic.
Conèixer quins són els elements i els factors que condicionen el clima. Identificar  les zones climàtiques de la Terra conèixer les seves característiques.
Saber interpretar i elaborar un climograma. 
Comprendre i interpretar mapes meteorològics. 
Conèixer la relació entre clima i vegetació.
Conèixer  les  característiques  dels  paisatges  associades  a  les  condicions climàtiques.
Reconèixer les unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya. 
Identificar les  característiques  dels  climes  i  els  paisatges  càlids,  freds  i
temperats.
Descodificar  i  interpretar  la  informació  de  dibuixos  i  gràfics  de  diferents característiques.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació.
Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
Competència matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se, prendre decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix les característiques de l’atmosfera i de les capes que la formen.
Coneix la diferència entre els conceptes clima i temps.
Entén què és un fenomen meteorològic.
Sap quins són els elements i els factors que condicionen el clima.
Identifica i caracteritza les zones climàtiques de la Terra.
Sap interpretar i elaborar un climograma.
És capaç d’interpretar mapes meteorològics. 
Coneix la relació entre clima i vegetació.

Coneix  les  característiques  dels  paisatges  associades  a  les  condicions climàtiques.
Reconeix les unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya. 
Identifica  les  característiques  dels  climes  i  els  paisatges  càlids,  freds  i
temperats.
Interpreta la informació de dibuixos i gràfics diferents.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 6. EL MEDI I L’ACCIÓ HUMANA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Els riscos naturals
L’origen dels riscos naturals
Els aiguats i les sequeres; les tempestes de vent; plagues i epidèmies
Prevenció dels riscos naturals
Els recursos naturals
Recursos renovables i no renovables
Els recursos naturals fonamentals El desenvolupament sostenible 
L’acció humana sobre el medi
La  pressió  sobre  el  medi  ambient:  la  destrucció,  la  sobreexplotació  i  la contaminació
La transformació del paisatge
El paisatge agrari o rural, industrial i urbà
La protecció del medi ambient
La conservació de la biodiversitat
Les reserves de la biosfera de la UNESCO i la Xarxa Natura 2000
Els espais naturals protegits de Catalunya


OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer els riscos naturals, el seu origen i els seus efectes. 
Conèixer les mesures de prevenció dels riscos naturals. 
Identificar els recursos naturals renovables i no renovables. 
Entendre què és el desenvolupament sostenible.
Identificar   l’impacte   de   l’activitat   humana   sobre   el   territori:   destrucció, sobreexplotació i contaminació.
Entendre què és l’efecte hivernacle. 
Assimilar el concepte de pluja àcida. 
Conèixer el concepte “disminució de l’ozó”.
Ser conscient de les transformacions que pateix el paisatge a causa de l’acció humana.
Distingir entre paisatges naturals i humanitzats.

Reconèixer i distingir els paisatges agrari o rural, industrial i urbà. 
Valorar la necessitat de protegir el medi ambient.
Valorar la importància de l’existència d’espais protegits. 
Conèixer i localitzar els espais naturals protegits de Catalunya.




COMPETÈNCIES BÀSIQUES


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius.




CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix  l’origen  dels  riscos  naturals  (aiguats,  sequeres,  ciclons,  tornados, plagues i epidèmies), els efectes i les conseqüències.
Coneix la importància de prevenir els riscos naturals. 
Identifica què són els recursos naturals.
Sap diferenciar els recursos naturals renovables i no renovables. 
Entén què és el desenvolupament sostenible.
Identifica   l’impacte   de   l’activitat   humana   sobre   el   territori:   destrucció, sobreexplotació i contaminació.
És conscient de les transformacions que pateix el paisatge a causa de l’acció humana.
Entén què és l’efecte hivernacle. 
Sap què és la pluja àcida.
Coneix el concepte “disminució de l’ozó”.
Coneix la diferència entre paisatges naturals i humanitzats. 
Reconeix i distingeix els paisatges agrari o rural, industrial i urbà. 
Valora la necessitat de protegir el medi ambient.
Valora les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a escala local i mundial (existència d’espais protegits: reserves de la biosfera i parcs naturals).
Coneix i sap localitzar en un mapa els espais naturals protegits de Catalunya.



CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 7. EUROPA, LA PENÍNSULA IBÈRICA I CATALUNYA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS 
Europa: el relleu
Les grans unitat de relleu; el litoral 
Europa: hidrografia, clima i paisatge 
La xarxa hidrogràfica
El clima i el paisatge
La península Ibèrica: el relleu
Les grans unitats de relleu; el litoral
La península Ibèrica: hidrografia, clima i paisatge
La xarxa hidrogràfica 
El clima i el paisatge 
Catalunya: el relleu
Les grans unitats de relleu; el litoral 
Catalunya: hidrografia, clima i paisatge 
La xarxa hidrogràfica
El clima i el paisatge




OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer i localitzar els accidents geogràfics més importants d’Europa. 
Conèixer els principals mars d’Europa i localitzar-los en un mapa físic. 
Conèixer les característiques de la xarxa hidrogràfica d’Europa. 
Identificar els principals rius europeus en un mapa.
Conèixer  les  característiques  dels  climes  que  predominen  a  Europa:  clima continental, oceànic, mediterrani, subpolar i d’alta muntanya.
Saber les característiques principals dels paisatges d’Europa i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Conèixer i localitzar en un mapa les unitats de relleu de la península Ibèrica. 
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de la península Ibèrica. 
Conèixer  les  característiques  dels  climes  de  la  península  Ibèrica:  clima
mediterrani litoral, mediterrani continental, oceànic i d’alta muntanya.
Saber les característiques principals dels paisatges d’Europa i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Conèixer i localitzar en un mapa les principals unitats de relleu de Catalunya. 
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de Catalunya.
Conèixer les característiques dels climes que predominen a Catalunya.
Saber les característiques principals dels paisatges de Catalunya i la seva relació amb les condicions climàtiques.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques.
Competència digital
Utilitzar   les   aplicacions   d’edició   de   textos,   presentacions   multimèdia   i tractament de dades numèriques per a la producció de documents.
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions necessàries i utilitzar el vocabulari específic.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix i localitza els accidents geogràfics més importants d’Europa. 
Coneix els principals mars d’Europa i sap localitzar-los en un mapa físic. 
Coneix les característiques principals de la xarxa hidrogràfica d’Europa. 
Identifica els principals rius europeus en un mapa.
Coneix  les  característiques  dels  climes  que  predominen  a  Europa:  clima continental, oceànic, mediterrani, subpolar i d’alta muntanya.
Identifica  les  característiques  principals  dels  paisatges  d’Europa  i  la  seva relació amb les condicions climàtiques.
Coneix i situa en un mapa les unitats de relleu de la península Ibèrica.

Reconeix les característiques de la xarxa hidrogràfica de la península Ibèrica. 
Coneix les característiques  dels  climes  de  la  península  Ibèrica: clima mediterrani litoral, mediterrani continental, oceànic i d’alta muntanya.
Coneix quines són les característiques principals dels paisatges d’Europa i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Coneix i sap identificar en un mapa les unitats de relleu de Catalunya.
Sap quines són les característiques de la xarxa hidrogràfica de Catalunya. 
Coneix quines són les característiques els climes que predominen aCatalunya.
Sap quines són les característiques principals dels paisatges de Catalunya i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Sap fer servir correctament el vocabulari geogràfic específic de la unitat.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 8. ELS CONTINENTS PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Àsia
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Àfrica
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Amèrica
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Oceania
El relleu i el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
L'Antàrtida
El relleu i el litoral; el clima i el paisatge




OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Àsia. 
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àsia.
Diferenciar els vessants que componen la xarxa hidrogràfica asiàtica, els seus rius més destacats i els trets que els caracteritzen.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al continent asiàtic. 
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Àfrica. 
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àfrica.
Diferenciar els vessants que componen la xarxa hidrogràfica africana, els seus rius més destacats i els trets que els caracteritzen.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al continent africà. 
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Amèrica. 
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Amèrica.
Diferenciar els vessants que componen la xarxa hidrogràfica americana, els seus rius més destacats i els trets que els caracteritzen.

Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al continent americà. 
Localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Descriure els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes oceàniques.
Descriure els elements més destacats del relleu, el litoral, el clima i el paisatge de l'Antàrtida.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions necessàries i utilitzar el vocabulari específic.
Competència d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Àsia.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Àsia.
Sap diferenciar els vessants de la xarxa hidrogràfica asiàtica.
Reconeix les àrees que ocupa cada clima al continent asiàtic i entén com el clima afecta el paisatge.
Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Àfrica.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Àfrica.
Sap  diferenciar  els  vessants  de  la  xarxa  hidrogràfica  africana,  els  seus principals rius i els seus trets.
Reconeix les àrees que ocupa cada clima al continent africà.

Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Amèrica.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Amèrica.
Sap diferenciar els vessants de la   xarxa hidrogràfica americana, els seus principals rius i els seus trets.
Reconeix les àrees que ocupa cada clima al continent americà. 
Sap localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Descriu els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes oceàniques.
Pot descriure els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes oceàniques.
Pot descriure els elements més destacats del relleu, el litoral, el clima i el paisatge de l'Antàrtida.


CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 9. LA HISTÒRIA PROGRAMACIÓ CONTINGUTS
L’estudi de la història

Els historiadors

Els àmbits d’estudi de la història

Les fonts històriques

Tipus de fonts

Les fonts escrites Les fonts no escrites 
La recerca històrica
Museus, biblioteques i arxius Disciplines al servei de la història 
El pas del temps
El recompte del temps

Els calendaris julià i gregorià

Els grans períodes de la història

Les edats històriques

Les dates simbòliques



OBJECTIUS DIDÀCTICS

Explicar què estudia la història.

Conèixer quina feina fan els historiadors.

Anomenar els àmbits d’estudi de la història: l’organització política, les activitats econòmiques, les relacions socials, les creacions culturals.
Definir què és una font històrica.

Distingir entre fonts històriques primàries i secundàries.

Especificar les principals fonts escrites: documents privats, documents públics publicacions.
Relacionar les principals fonts no escrites: materials, orals i audiovisuals. 
Especificar quina funció és pròpia dels museus, les biblioteques, els arxius i les
hemeroteques.

Anomenar   quines   disciplines   complementen   la   història:   l’arqueologia, l’antropologia, la paleografia, la numismàtica.
Ser conscient de l’arbitrarietat dels mecanismes de recompte del temps. Caracteritzar el calendari julià i el calendari gregorià.
Explicar  les  característiques  de  les  edats  històriques:  la  prehistòria,  l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.
Explicar la importància de les dates simbòliques.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència social i ciutadana
Situar   els   fets   històrics   rellevants   dins   d’una   seqüència   cronològica   i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Reconèixer  i  valorar  els  elements  culturals  propis  des  del  respecte  a  la diversitat cultural per a contribuir a la cohesió social.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Competència digital

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses fonts i mitjans digitals.
Competència matemàtica

Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.
Competència artística i cultural

Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Sap explicar què estudia la història. 
Pot explicar què fan els historiadors.
Coneix des de quins àmbits s’estudia la història: l’organització política, les activitats econòmiques, les relacions socials, les creacions culturals.

Sap què és una font històrica i en posa exemples.

Coneix la diferència entre fonts històriques primàries i secundàries.

Pot posar exemples de les fonts escrites:documents privats, documents públics i publicacions.
Pot posar exemples de les principals fonts no escrites: les fonts materials, les fonts orals, les fonts audiovisuals.
Coneix quin paper tenen els museus, les biblioteques, els arxius i les hemeroteques.
Sap explicar què aporten l’arqueologia, l’antropologia, la paleografia i la numismàtica en l’estudi de la història.
Reconeix l’arbritrarietat dels mecanismes que permeten recomptar el temps històric.
Sap caracteritzar el calendari julià i el calendari gregorià.

Coneix les edats en què tradicionalment dividim la història —prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contemporània— i en sap dir les característiques.


CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 10. LA PREHISTÒRIA PROGRAMACIÓ CONTINGUTS
De la pedra als metalls

Els períodes de la prehistòria

L’edat de la pedra 
L’edat dels metalls 
L’hominització
Els primers homínids L’Homo erectus L’Homo sapiens
El paleolític: caçadors i recol·lectors

La caça i la recol·lecció L’igualitarisme i el nomadisme 
El paleolític: la tècnica i l’art La indústria de la pedra
El control i l’ús del foc
L’art en el paleolític

La revolució neolítica

Els primers agricultors i ramaders

El sedentarisme, les diferències socials i l’intercanvi

L’edat dels metalls

La metal·lúrgia i altres avenços tecnològics

El comerç i les primeres ciutats

El culte als morts i el megalitisme





OBJECTIUS DIDÀCTICS


Anomenar els períodes en què es divideix la prehistòria. Caracteritzar els trets distintius de l’edat de la pedra. 
Explicar en què consisteix el procés d’hominització. 
Conèixer les característiques principals de l’Homo erectus. Reconèixer les característiques de l’Homo sapiens
Explicar com era la vida dels caçadors i recol·lectors.
Interpretar les característiques demogràfiques a la prehistòria.

Relacionar el conjunt d’avenços que van comportar el control i l’ús del foc. 
Descriure les característiques principals del paleolític.
Explicar en què consisteix la revolució neolítica.
Determinar els aspectes fonamentals de l’edat dels metalls.



COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Competència social i ciutadana
Situar   els   fets   històrics   rellevants   dins   d’una   seqüència   cronològica   i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions futures.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Anomena els períodes en què es divideix la prehistòria. 
Coneix els trets distintius de l’edat de la pedra.
Explica en què consisteix el procés d’hominització. 
Explica les característiques principals de l’Homo erectus
Reconeix les característiques de l’Homo sapiens.
Explica les característiques principals del paleolític.

Interpreta les característiques demogràfiques a la prehistòria.
Relaciona el conjunt d’avenços que va comportar el control i l’ús del foc. 
Descriu les característiques principals del paleolític.
Explica en què consisteix la revolució neolítica.

Determina els aspectes fonamentals de l’edat dels metalls.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA



UNITAT 11. EL PRÒXIM ORIENT PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS


Mesopotàmia
Els rius com a font de vida: el Tigris i l’Èufrates
Un encreuament de cultures: sumeris, accadis, babilonis, assiris, perses
Economia i societat de Mesopotàmia
El control dels rius: l’agricultura, el comerç
Les ciutats i l’estratificació social
Cultura i art a Mesopotàmia
L’escriptura cuneïforme: l’origen de l’escriptura
Les creences religioses a Mesopotàmia
L’art a Mesopotàmia: l’arquitectura, l’escultura, les arts decoratives




OBJECTIUS DIDÀCTICS
Valorar la importància del Tigris i l’Èufrates en el desenvolupament de les civilitzacions del Pròxim Orient.
Anomenar  les  principals  civilitzacions  mesopotàmiques:  sumeris,  accadis, babilonis, assiris, perses.
Explicar  les  característiques  més  importants  de  les  antigues  civilitzacions mesopotàmiques.
Relacionar el control dels rius amb el desenvolupament de l’agricultura i el comerç.
Anomenar les principals ciutats mesopotàmiques: Ur, Nínive, Babilònia.
Explicar en què consistia l’estratificació social a Mesopotàmia i quins eren els seus agents.
Definir què era l’escriptura cuneïforme.
Valorar  la  importància  del  primer  codi  legislatiu  de  la  història:  el  codi d’Hammurabi.
Explicar els trets generals de la religió mesopotàmica.
Definir les característiques principals de l’art a Mesopotàmia: l’arquitectura, l’escultura, les arts decoratives.
Definir què és un ziggurat.


Conèixer els trets més importants de l’arquitectura mesopotàmica: l’arc de mig punt i la volta.
Explicar   què   és   la   ceràmica   vidriada    quina   és   la   seva   funció. Definir el concepte hieràtic aplicat a l’escultura mesopotàmica.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
Conèixer  tècniques,  procediments,  recursos  i  convencions  dels  llenguatges artístics.
Competència social i ciutadana
Situar   els   fets   històrics   rellevants   dins   d’una   seqüència   cronològica   i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions futures.
Competència d'aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix quina importància van tenir el Tigris i l’Èufrates en el desenvolupament de les civilitzacions del Pròxim Orient.
Recorda el nom i coneix trets d’algunes de les civilitzacions mesopotàmiques. 
Sap establir relacions entre el control dels rius i el  desenvolupament del’agricultura i el comerç mesopotàmics.
Anomena les principals ciutats mesopotàmiques: Ur, Nínive, Babilònia.
Pot explicar per què diem que Mesopotàmia era una societat estratificada. 
Sap què és l’escriptura cuneïforme.
Sap qui era Hammurabi i sap explicar per què és valuós el codi que porta el seu nom.
Coneix els trets generals de la religió mesopotàmica. Defineix què és un ziggurat.

Coneix els trets més importants de l’arquitectura mesopotàmica. 
Explica què és la ceràmica vidriada i quina és la seva funció.
Sap definir el concepte hieràtic aplicat a l’escultura mesopotàmica.


CIÈNCIES SOCIALS 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 12. L’ANTIC EGIPTE PROGRAMACIÓ CONTINGUTS
La civilització de l’antic Egipte
Tres regnes, tres períodes: el regne Antic, el regne Mitjà, el regne Nou

Economia i societat a l’antic Egipte
El Nil i l’agricultura
La societat egípcia

Religió i cultura a l’antic Egipte
La vida després de la mort
La ciència i la tècnica L’escriptura jeroglífica 

L’art egipci
L’arquitectura, la pintura, l’escultura, els relleus



OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer les característiques principals dels tres períodes en què dividim la civilització de l’antic Egipte: el regne Antic, el regne Mitjà, el regne Nou. 
Conèixer el paper que van tenir algunes dones en el comandament d’Egipte. 
Valorar  la  importància  de  la  presència  del  Nil  en  el  desenvolupament  de l’agricultura.
Explicar per què diem que la societat egípcia era una societat estratificada. Anomenar els tres grans grups en què es dividia la societat egípcia.
Explicar els tres més significatius de la religió egípcia: els déus principals, la
momificació, el món natural versus el món sobrenatural.
Valorar  el  desenvolupament  de  la  ciència  en  els  camps  de  l’aritmètica,  la geometria i l’astronomia.
Ordenar els passos que expliquen l’elaboració del papir
Justificar què vol dir que l’escriptura egípcia era una escriptura ideogràfica. 
Definir qui eren els escribes i quina era la seva feina principal.
Entendre la importància de la pedra Rosetta com a clau d’interpretació dels jeroglífics egipcis.
Explicar les característiques principals de l’arquitectura egípcia i anomenar els seus edificis més destacats.
Anomenar els trets principals de la pintura egípcia. Caracteritzar l’escultura i els relleus egipcis.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida


quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
Conèixer  tècniques,  procediments,  recursos  i  convencions  dels  llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar   els   fets   històrics   rellevants   dins   d’una   seqüència   cronològica   i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a
generacions futures.
Competència d'aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Anomena les característiques principals dels tres períodes en què dividim la civilització de l’antic Egipte.
Coneix el paper que van tenir algunes dones en el comandament d’Egipte. Relaciona la presència del Nil amb el desenvolupament de l’agricultura.
Pot explicar per què diem que la societat egípcia és una societat estratificada. Caracteritza els principals trets de la religió egípcia.
Explica en quins camps de la ciència van destacar els egipcis. 
Ordena els passos que expliquen l’elaboració del papir
Entén què és l’escriptura ideogràfica.
Pot explicar qui eren els escribes i quina era la seva feina.
Valora  la  importància  de  la  pedra  Rosetta  com  a  clau  d’interpretació  dels jeroglífics egipcis.
Explica les característiques principals de l’art egipci i n’anomena els exemples més destacats.


CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 13.LA GRÈCIA CLÀSSICA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS

Els períodes de la Grècia clàssica 
La civilització minoica i micènica L’època de les colonitzacions
L’esplendor de la polis i l’expansió hel·lenística

La societat i el govern de la polis
Atenes i la democràcia
La societat de les polis: Atenes i Esparta

L’economia grega
L’agricultura mediterrània
El comerç i les colònies
Les rutes comercials mediterrànies

El saber en la Grècia clàssica
Els grecs i el coneixement
Els grans filòsofs grecs i el pensament científic

L’art a la Grècia clàssica L’arquitectura i l’escultura 

Fenicis i cartaginesos
El fenicis, un poble abocat al mar
Els cartaginesos

OBJECTIUS DIDÀCTICS
Emmarcar geogràficament l’espai grec.
Caracteritzar la civilització minoica i la civilització micènica. 
Destacar els trets principals de l’època de les colonitzacions.
Conèixer en què va consistir l’època de l’esplendor de les polis.
Conèixer el paper d’Alexandre el Gran en l’expansió hel·lenística. 
Anomenar les principals formes de govern d’Atenes.
Explicar l’organització social d’Atenes i Esparta. 
Explicar en què consisteix la trilogia mediterrània.
Conèixer les principals rutes comercials mediterrànies. 
Valorar el paper dels grecs com a creadors de la filosofia.
Anomenar alguns dels principals filòsofs de la Grècia clàssica. Caracteritzar l’estoïcisme i l’epicureisme.
Explicar les característiques més importants de l’arquitectura grega. Caracteritzar els períodes més destacats de l’escultura grega.
Anomenar els competidors dels grecs en el comerç per la Mediterrània.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure  textos  de  tipologia  diversa  i  en  diferents  formats  i  suports  amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
Conèixer  tècniques,  procediments,  recursos  i  convencions  dels  llenguatges artístics.
Competència social i ciutadana
Situar  els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-
les amb els seus creadors i la seva època.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i
que condiciona el futur.
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Sap situar geogràficament l’espai grec.
Caracteritza la civilització minoica i la civilització micènica. 
Coneix els trets principals de l’època de les colonitzacions. 
Coneix en què va consistir l’època de l’esplendor de les polis.
Reconeix la figura d’Alexandre el Gran com a artífex de l’expansió hel·lenística. 
Anomena les principals formes de govern d’Atenes.
Explica l’organització social d’Atenes i Esparta.
Explica en què consisteix la trilogia mediterrània.
Coneix  les  principals  rutes  comercials  mediterrànies  que  travessaven  els navegants de l’antiguitat.
Valora el paper dels grecs com a creadors de la filosofia,
Anomena alguns dels principals filòsofs de la Grècia clàssica: Sòcrates, Plató, Aristòtil.
Caracteritza  els  corrents  més  importants  de  l’hel·lenisme:  l’estoïcisme  i l’epicureisme.
Explica les característiques més importants de l’arquitectura grega. Caracteritza els períodes més destacats de l’escultura grega.

Anomena els pobles competidors dels grecs en el comerç per la Mediterrània:
fenicis i cartaginesos.


CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 14. LA CIVILITZACIÓ ROMANA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS

Els grans períodes de la civilització romana
Període monàrquic, període republicà, període imperial

El govern a l’antiga Roma
Les institucions i els càrrecs polítics. El govern de les ciutats

La societat romana
Patricis i plebeus en el període republicà
Rics i pobres en el període imperial

Les activitats econòmiques a Roma L’agricultura, la ramaderia i el comerç El treball dels esclaus

La cultura i l’art a l’antiga Roma
La romanització
L’arquitectura i l’enginyeria; l’escultura, el mosaic i la pintura

Els orígens del cristianisme
Els romans i la religió
El judaisme i el primer cristianisme 

La fi de l’Imperi Romà d’Occident La decadència de l’Imperi
Les invasions germàniques; els visigots

OBJECTIUS DIDÀCTICS
Situar en el temps els grans períodes de la civilització romana. 
Caracteritzar les institucions i els càrrecs polítics de l’antiga Roma.
Explicar com es governaven les antigues ciutats romanes.
Explicar qui eren els patricis i qui els plebeus en el període republicà. 
Explicar la presència de rics i pobres en el període imperial. Anomenar les activitats econòmiques en l’antiga Roma.
Conèixer la presència dels esclaus en l’antiga Roma i les feines que feien. 
Definir el concepte romanització i explicar en quins àmbits es va fer efectiu.
Descriure l’arquitectura i l’enginyeria romanes.
Caracteritzar la pintura, el mosaic i el relleu romans. 
Explicar els orígens del cristianisme i el judaisme.
Enunciar els fets que determinen la decadència de l’Imperi i la seva caiguda. 
Anomenar alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Caracteritzar la civilització visigoda.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure  textos  de  tipologia  diversa  i  en  diferents  formats  i  suports  amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
Conèixer  tècniques,  procediments,  recursos  i  convencions  dels  llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Prendre  consciència  de  la  identitat  individual  i  col·lectiva  com  a  subjectes històrics.
Identificar models d’organització política, econòmica i territorial i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions futures.


CRITERIS D’AVALUACIÓ

Situa en el temps els grans períodes de la civilització romana.
Caracteritza les institucions i els càrrecs polítics principals de l’antiga Roma. 
Explica com es governaven les antigues ciutats romanes.
Explica qui eren els patricis i qui eren els plebeus en el període republicà. 
Explica la presència de rics i pobres en el període imperial.
Anomena les activitats econòmiques en l’antiga Roma.
Coneix la presència dels esclaus en l’antiga Roma i les feines que feien. 
Defineix el concepte romanització i explica en quins àmbits es va fer efectiu.
Descriu  l’arquitectura  i  l’enginyeria  romanes  i  n’anomena  els  edifics  més
significatius.
Caracteritza la pintura, el mosaic i el relleu romans. 
Explica els orígens del cristianisme i el judaisme.
Enuncia els fets que determinen la decadència de l’Imperi i la seva caiguda. 
Anomena alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Caracteritza la civilització visigoda.



CIÈNCIES SOCIALS ESO 1

PROGRAMACIÓ D’AULA


UNITAT 15. PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA A LA PENÍNSULA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS

La prehistòria a la península Ibèrica
El paleolític, el neolític, l’edat dels metalls
La prehistòria a Catalunya
Els primers caçadors i recol·lectors
L’arribada i l’expansió del neolític
Els ibers
Una civilització autòctona
L’organització social, política i econòmica dels ibers
L’artesania i l’art ibers
La religió i el culte als morts
La colonització de la península Ibèrica
Els fenicis, primers colonitzadors
La presència grega a la Península. Empúries
La Hispània romana
La presència romana a la Península. El domini romà a Catalunya

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer els trets del paleolític, el neolític i l’edat dels metalls penInsulars. 
Caracteritzar les pintures rupestres de l’àrea francocantàbrica i de l’àrea del litoral mediterrani.
Explicar les característiques de la ceràmica cardial, pròpia del neolític.
Conèixer els trets principals de la ceràmica campaniforme, pròpia de l’edat dels metalls.
Explicar les característiques de la vida dels primers caçadors i recol·lectors del territori que avui és Catalunya.
Anomenar el primer homínid del territori que avui és Catalunya.
Localitzar geogràficament les pintures rupestres més significatives del territori que avui és Catalunya.
Conèixer les característiques del neolític al territori que avui és Catalunya. Caracteritzar una de les mostres més significatives del megalitisme: els sepulcres de corredor.
Reconèixer la varietat i la importància de la cultura ibera.
Anomenar les característiques principals i les mostres més significatives de l’art iber.
Situar cronològicament els diferents pobles que van colonitzar la Península. Caracteritzar els trets principals de la Hispània romana.
Definir el concepte romanització i explicar quins àmbits va afectar.




COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure  textos  de  tipologia  diversa  i  en  diferents  formats  i  suports  amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques.
Conèixer  tècniques,  procediments,  recursos  i  convencions  dels  llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar   els   fets   històrics   rellevants   dins   d’una   seqüència   cronològica   i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió generacions futures.
Competència digital
Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.



CRITERIS D’AVALUACIÓ

Coneix els trets principals del paleolític, el neolític i l’edat dels metalls a la península Ibèrica.
Caracteritza les pintures rupestres de l’àrea francocantàbrica i de l’àrea del litoral mediterrani.
Explica les característiques de la ceràmica cardial, pròpia del neolític. 
Coneix els trets de la ceràmica campaniforme, pròpia de l’edat dels metalls.
Explica les característiques de la vida dels primers caçadors i recol·lectors del territori que avui és Catalunya.
Reconeix el primer homínid del territori que avui és Catalunya.
Sap situar les pintures rupestres més significatives del territori que avui és
Catalunya.
Coneix les característiques del neolític al territori que avui és Catalunya. Caracteritza els sepulcres de corredor.
Reconeix la varietat i la importància de la cultura ibera.

Anomena les característiques i les mostres més significatives de l’art iber.
Sap  situar  cronològicament  els  diferents  pobles  que  van  colonitzar  la
Península.
Caracteritza els trets principals de la Hispània romana.
Defineix el concepte romanització i explica els àmbits que va afectar.


TEMPORALITZACIÓ


La matèria s’imparteix en 3 hores lectives setmanals

La matèria està dividida en 2 blocs:

El primer bloc: d'HISTÒRIA i Geografia que comprèn de la unitat 9 a 15, 1 i 2.

1r TRIMESTRE                                                                          Unitats 9 a 12

2n TRIMESTRE                                                                         Unitats 13 a 2




El segon bloc de GEOGRAFIA que compren de la unitat 1 a la 8

3r TRIMESTRE                                                                           Unitat 3 a 8




CRITERIS ESPECIFICS D’AVALUACIÓ




Per a recollir dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, es proposen instruments d’avaluació variats com ara: l’observació del comportament de l’alumnat (“comportament” en el sentit ample de la paraula: el seu progrés o no, actitud en la classe i davant el treball diari, etc.), proves escrites i orals, realització d’activitats voluntàries o no (a indicació del professorat), aportació de material , etc. El Departament vol subratllar la importància que té la llibreta de l’alumne, que recull el seu treball diari, i que constitueix un bon mitjà perquè tant el professorat com el propi alumne puguin fer un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Proves escrites: un mínim de dues per avaluació, cada dues/tres unitats didàctiques. Consistiran en el desenvolupament escrit de diverses qüestions relacionades amb els continguts de cada unitat. A cada prova escrita podrà introduir-se coneixements i procediments de les unitats anteriors. S’intentarà mantenir, sempre que es pugui, l’estructura utilitzada en les activitats del llibre (eix cronològic, mapes, imatges, esquemes, gràfics, definicions, resums...).
Diferents activitats realitzades a cada tema (mapes, gràfics, estadístiques, comentaris d’un text, etc.) en diferents suports.
Valoració dels treballs que es faran durant el curs, tant els individuals com  els treballs  en  grup.  (Es  valorarà:  claredat,  rigor,  creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació).
Observació  a  l’aula:  preguntes  orals  relacionades  amb  la  matèria, participació activa i positiva per part de l’alumne/a(intervencions, treball en grup,  exposicions  orals,  participació  en  debats  o  discussions, puntualitat en a l’aula, respecte al professor, companys i material, lliurament del dossier en les dates marcades pel professor, Utilització correcta mitjans telemàtics)
Dossier de classe amb els apunts i les activitats de cada tema. (Es valorarà: organització, claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació). La llibreta es revisarà de forma periòdica.

Criteris de qualificació

La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:

50 % proves escrites + 30 % treball + 20 % actitud

a) Exàmens 50 %   Mitjana aritmètica de les proves escrites (per a poder tenir en compte els apartats B i C i aprovar la matèria cal treure com a mínim 2 en la mitjana).
b) Treballs 30 % Mitjana aritmètica de les notes de llibreta i treballs específics. (quadern, petits treballs d’investigació, mapes, eixos....). treball  diari  (preguntes  a  classe,  realització  i  correcció  d’activitats escrites o orals... ). actitud envers l’assignatura (interès, participació a classe, realització de les tasques, ajuda als companys...).
c) Actitud 20 % → Observació a l’aula i preguntes orals

Al primer trimestre introduïm un treball per projectes sobre el tema d'Egipte. En aquest cas la nota no s'aconsegueix mitjançant un examen, sinó que els alumnes formaran grups i hauran de realitzar un dossier sobre el tema, una maqueta amb plastelina o altres material sobre un enterrament i un vídeo sobre la momificació. En aquest cas la nota d'avaluació es calcula amb la ponderació següent:

* Presentació del projecte 70%
* Actitud 30%

A final de curs, l’assignatura restarà aprovada   quan s’hagin aprovat els tres trimestres o la mitjana de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5 punts, i com a màxim s’hagi suspès una avaluació.

Recuperacions:

 Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo  a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.


A final de curs:


    L’alumnat que no assoleixi les competències de la matèria al llarg del curs haurà de demostrar a la prova extraordinària que ha arribat a un assoliment satisfactori de les competències esmentades.






No hi haurà nota màxima a les recuperacions ni a l'examen  extraordinari de setembre.


Criteris de recuperació

Per  tal  de  recuperar  els  trimestres  no  superats  o  tot  el  curs,  l’alumne obligatòriament haurà de:

−    Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo  a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.
____________________________________________________________________________________
ls criteris especifics d'avaluació de 1r d'eso es troben al següent enllaç:





1 comentari: