PROJECTE SOLIDARI ALS CAMPS DE REFUGIATS SAHARAUIS

PROJECTE SOLIDARI ALS CAMPS DE REFUGIATS SAHARAUIS
 

“ En el Sáhara sobran estrellas, arena y tiempo. Todo lo demás escasea. “Nosotros somos pobres, ¿entiendes? Sin tierra, sin nada. Lo único que tenemos es la ayuda de nuestros hermanos españoles y catalanes”. Los ojos de Nana Sidati, saharaui de 22 años, sobresalen con un brillo inteligente por debajo de su malhfa morada. Está sentada en un bordillo a la sombra, tapada de pies a cabeza a más de 45 grados, y no suelta de las manos el móvil que le ha traído su padre…
El horizonte vital de la joven empieza y acaba en su jaima y en la pequeña construcción de adobe que alberga la cocina. “Me levanto, hago el té, si me toca a mí y no a mi hermana hago la comida…De la casa a la cocina y de la cocina a la casa, la vida es así, lo que haces hoy lo harás mañana”. No hace planes, no piensa en futuro. Su tiempo permanece congelado, como el del resto de los 165.000 saharauis exiliados desde 1975 en la hamada…”

Nana Sidati a Un pueblo ahogado en el desierto. El País. 20 d’agost del 2012






   El conflicte

El conflicte saharaui es remunta al 1965 quan l’ONU  va proclamar el dret d’autodeterminació del poble saharaui i va instar a Espanya a la descolonització. Després el Marroc el va ocupar militarment (la Marxa Verda). Al 1976 ja  controlava a tot el territori  i la població civil. Aquesta  es va veure obligada fugir als camps de refugiats de Tindouf (Argèlia).
Al 1991 l’ONU va crear un Pla de Pau i la convocatoria  d’un referéndum per l’autodeterminació que no s’ha realitzat. El resultat de tot això esmentat va ser: la separació de la població en 3 zones:

1.       La zona ocupada separada per un mur de 2700km , d’arena, pedres, tanca de fil d’aram  i mines  on 125.000 soldats el custodien diàriament, amb tortures i privació de drets fonamentals

2.      Territoris alliberats poblats de 5 milions de mines i que la mort i les amputacions són el relat diari

3.       Als camps de refugiats, al territori argelí, d’uns 165.00 habitants distribuits en 5 camps. Amb el govern del Front Polisari i que viuen fa 33 anys en la hammada del desert  de l’ajuda humanitària sense aigua corrent, ni red elèctrica i mitjans precaris en salut i educació.

En aquests camps de refugiats nosaltres vam enviar el material de Ciències Socials per fer una educació més digna per a  tothom.

El Projecte




Aquest curs els alumnes de 3D de l’ESO del Martí Franquès hem participat en un projecte solidari amb els camps de refugiats saharauis instal.lats des de fa molts anys en territori argelí.
A l’assignatura de Geografia, l’Albert Sunyer ens ha parlat d’injustícies, de gent desplaçada, de fam  al món, de treball infantil, de refugiats.... Ens ha parlat,  també, de les condicions de vida als campaments de refugiats saharauis, de la seva manca de llibertat, de la seva opressió com altres pobles africans i de com mal viuen al desert amb l’ajuda humanitària.
Sensibles amb les seves paraules ens va fer pensar. Entre tots vam proposar d’ajudar d’alguna manera algun racó del món. Però vam decidir que ho faríem al poble saharaui.
Després de donar-li tombs, ell ens va dir que tenia un contacte, la Núria Bota, que  baixava  cada any als campaments amb el Projecte Una Finestra al Món, que estan ajudant a construir i dotar de biblioteques els camps de refugiats. També estan fent un treball de recerca per la URV sobre el poble saharaui.
Vam decidir doncs de fer uns atles plastificats (per protegir-los de la sorra) per una escola d’un camp (el 26 de Febrer), perquè els alumnes puguin  gaudir individualment d’un atles del món  i així conèixer la geografia física i política, com nosaltres ho fem.
El projecte ha durat uns sis mesos i l’objectiu final ha estat contribuir a fer més digne, i amb més recursos, l’ensenyament de la Geografia a les escoles dels camps de refugiats 

 


Després de recerca per copisteries, Folder d’Higini Anglès, es va oferir a col.laborar també i deixar-nos a molt baix cost les fotocòpies en color i les plastificacions. I cada alumnes vam enquadernar i fer la portada al nostre gust. Després hem muntat un CD amb fotos i música de tots els alumnes de 3D i de tot el procés. També qui  ha volgut ha enganxat al seu atles del món pensaments, música, manualitats, flors,... Tot perquè al món no hi ha fronteres ni polítiques  que puguin aturar els pensaments de pau.


Planificació, descripció i actuacions dutes a terme durant el projecte:

1.       Conscienciació del drama que suposa viure tants anys als campaments i ser refugiat

2.       Recorregut a nivell mundial dels principals camps de refugiats

3.       Com és la vida als camps de refugiats?

4.       Sessions de vídeo documental de zones de refugiats a l’Àfrica i a Europa principalment

5.       Sessions de vídeo sobre el conflicte del Sahara

6.       Sessions sobre la vida als campaments de refugiats saharauis a Argèlia

7.       Xerrada-col.loqui d’un refugiat i acollit saharaui, Mohamed Ali-Lamin. Ell va ser un nen que va gaudir de l’acolliment d’estiu en famílies. Es va quedar acollit, va estudiar aquí i ara treballa a la Creu Roja entre d’altres. Ens va explicar la seva experiència i les curiositats del Sàhara i això ens va engrescar  a fer preguntes sobre la causa saharauí i les condicions de vida per un refugiat i els seus records d’infància al campament.



8.      Començar a distribuir i organitzar els atles. Repartiment de tasques i data d’entrega. Opció d’enganxar uns CD’s amb el que es vulgui ,  per tal d’ apropar-nos  als joves del desert i fer veure que no estan oblidats i que hi ha joves d’altres llocs que volen compartir alguna cosa.  

9.     Després va venir la Núria Bota del Projecte una Finestra al Món. Ella es mestra i antropòloga , ens va ensenyar vídeos de les col.laboracions amb escoles com el César August de Tarragona , l’escola de Torreforta, l’Institut Campclar  i el CEIP Ramon Dalmases de Barcelona, de les seves estades i les condicions de vida dels campaments. Es va comprometre a baixar-nos els atles a Setmana Santa i donar-los personalment al campament.



10.       L’alumnat ens vam quedar bocabadats de veure com hi ha gent que es capaç de moure’s d’aquestes maneres per ajudar els altres. I amb l’alegria i entusiasme que ho fa.  http://blocs.xtec.cat/unafinestraalmonprojecte/adreces-web/

11.     El.laboració final i recull d’atles. Col.locació en una petita caixa i esperar que pugui arribar al seu destí: els nens i joves saharauis

 12. Xerrada cloenda del freelance Xavi Piera per explicar la seva experiència pels camps de refugiats i especialment al Centre Residència Màrtir El Shariff de víctimes antipersona i de la guerra. L’obra fofogràfica va acompanyada d’un llibre amb el títol “Té amargo”, títol editat sota una iniciativa de finançament popular a través de la plataforma Verkami



13.       Fotos finals de com els atles han arribat a les escoles dels camps de refugiats i reculls de premsa realitzat pels alumnes



Esperem que us hagi agradat com a nosaltres fer-ho i col.laborar. No deixeu de posar sempre el vostre granet de sorra per fer un món més just. Al desert en sobra molta...

Els alumnes de 3D de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona i Albert Sunyer professor de Geografia i Història

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada