PROJECTE SOLIDARI ALS CAMPS DE
REFUGIATS SAHARAUIS
“ En el Sáhara sobran estrellas, arena y tiempo. Todo lo demás escasea. “Nosotros somos pobres, ¿entiendes? Sin tierra, sin nada. Lo único que tenemos es la ayuda de nuestros hermanos españoles y catalanes”. Los ojos de Nana Sidati, saharaui de 22 años, sobresalen con un brillo inteligente por debajo de su malhfa morada. Está sentada en un bordillo a la sombra, tapada de pies a cabeza a más de 45 grados, y no suelta de las manos el móvil que le ha traído su padre…
El horizonte vital de la joven empieza y acaba en su jaima y en la pequeña construcción de adobe que alberga la cocina. “Me levanto, hago el té, si me toca a mí y no a mi hermana hago la comida…De la casa a la cocina y de la cocina a la casa, la vida es así, lo que haces hoy lo harás mañana”. No hace planes, no piensa en futuro. Su tiempo permanece congelado, como el del resto de los 165.000 saharauis exiliados desde 1975 en la hamada…”
Nana Sidati a Un pueblo ahogado en el desierto. El País. 20 d’agost del 2012
El conflicte
El conflicte saharaui es remunta al 1965 quan l’ONU va proclamar el dret d’autodeterminació del
poble saharaui i va instar a Espanya a la descolonització. Després el Marroc el
va ocupar militarment (la Marxa Verda). Al 1976 ja controlava a tot el territori i la població civil. Aquesta es va veure obligada fugir als camps de
refugiats de Tindouf (Argèlia).
Al 1991 l’ONU va crear un Pla de Pau i la convocatoria d’un referéndum per l’autodeterminació que no
s’ha realitzat. El resultat de tot això esmentat va ser: la separació de la població
en 3 zones:
1.
La zona ocupada separada per un mur de 2700km ,
d’arena, pedres, tanca de fil d’aram i
mines on 125.000 soldats el custodien diàriament,
amb tortures i privació de drets fonamentals
2. Territoris alliberats poblats de 5 milions de
mines i que la mort i les amputacions són el relat diari
3.
Als camps de refugiats, al territori argelí,
d’uns 165.00 habitants distribuits en 5 camps. Amb el govern del Front Polisari
i que viuen fa 33 anys en la hammada del desert de l’ajuda humanitària sense aigua corrent, ni
red elèctrica i mitjans precaris en salut i educació.
En
aquests camps de refugiats nosaltres vam enviar el material de Ciències Socials per fer
una educació més digna per a tothom.
Aquest curs els alumnes de 3D de l’ESO del
Martí Franquès hem participat en un projecte solidari amb els camps de
refugiats saharauis instal.lats des de fa molts anys en territori argelí.
A l’assignatura de Geografia, l’Albert Sunyer
ens ha parlat d’injustícies, de gent desplaçada, de fam al món, de treball infantil, de refugiats....
Ens ha parlat, també, de les condicions
de vida als campaments de refugiats saharauis, de la seva manca de llibertat,
de la seva opressió com altres pobles africans i de com mal viuen al desert amb
l’ajuda humanitària.
Sensibles amb les seves paraules ens va fer
pensar. Entre tots vam proposar d’ajudar d’alguna manera algun racó del món.
Però vam decidir que ho faríem al poble saharaui.
Després de donar-li tombs, ell ens va dir que
tenia un contacte, la Núria Bota, que
baixava cada any als campaments
amb el Projecte Una Finestra al Món, que estan ajudant a construir i dotar de
biblioteques els camps de refugiats. També estan fent un treball de recerca per
la URV sobre el poble saharaui.
Vam decidir doncs de fer uns atles
plastificats (per protegir-los de la sorra) per una escola d’un camp (el 26 de Febrer), perquè
els alumnes puguin gaudir individualment
d’un atles del món i així conèixer la
geografia física i política, com nosaltres ho fem.
El
projecte ha durat uns sis mesos i l’objectiu final ha estat contribuir a fer
més digne, i amb més recursos, l’ensenyament de la Geografia a les escoles dels
camps de refugiats
Després de recerca per copisteries, Folder
d’Higini Anglès, es va oferir a col.laborar també i deixar-nos a molt baix cost
les fotocòpies en color i les plastificacions. I cada alumnes vam enquadernar i
fer la portada al nostre gust. Després hem muntat un CD amb fotos i música de
tots els alumnes de 3D i de tot el procés. També qui ha volgut ha enganxat al seu atles del món
pensaments, música, manualitats, flors,... Tot perquè al món no hi ha fronteres
ni polítiques que puguin aturar els
pensaments de pau.
Planificació, descripció i actuacions dutes a terme
durant el projecte:
2.
Recorregut a nivell mundial dels
principals camps de refugiats
3.
Com és la vida als camps de
refugiats?
4.
Sessions de vídeo documental de zones
de refugiats a l’Àfrica i a Europa principalment
5.
Sessions de vídeo sobre el
conflicte del Sahara
6.
Sessions sobre la vida als
campaments de refugiats saharauis a Argèlia
7.
Xerrada-col.loqui d’un refugiat i
acollit saharaui, Mohamed Ali-Lamin. Ell va ser un nen que va gaudir de
l’acolliment d’estiu en famílies. Es va quedar acollit, va estudiar aquí i ara
treballa a la Creu Roja entre d’altres. Ens va explicar la seva experiència i
les curiositats del Sàhara i això ens va engrescar a fer preguntes sobre la causa saharauí i les
condicions de vida per un refugiat i els seus records d’infància al campament.
8. Començar a distribuir i organitzar
els atles. Repartiment de tasques i data d’entrega. Opció d’enganxar uns CD’s
amb el que es vulgui , per tal d’
apropar-nos als joves del desert i fer
veure que no estan oblidats i que hi ha joves d’altres llocs que volen
compartir alguna cosa.
9. Després va venir la Núria Bota del
Projecte una Finestra al Món. Ella es mestra i antropòloga , ens va ensenyar
vídeos de les col.laboracions amb escoles com el César August de Tarragona ,
l’escola de Torreforta, l’Institut Campclar
i el CEIP Ramon Dalmases de Barcelona, de les seves estades i les
condicions de vida dels campaments. Es va comprometre a baixar-nos els atles a
Setmana Santa i donar-los personalment al campament.
10.
L’alumnat ens vam quedar bocabadats de
veure com hi ha gent que es capaç de moure’s d’aquestes maneres per ajudar els
altres. I amb l’alegria i entusiasme que ho fa.
http://blocs.xtec.cat/unafinestraalmonprojecte/adreces-web/
11. El.laboració final i recull
d’atles. Col.locació en una petita caixa i esperar que pugui arribar al seu
destí: els nens i joves saharauis
12. Xerrada cloenda del freelance Xavi
Piera per explicar la seva experiència pels camps de refugiats i especialment
al Centre Residència Màrtir El Shariff de víctimes antipersona i de la guerra.
L’obra fofogràfica va acompanyada d’un llibre amb el títol “Té amargo”, títol editat
sota una iniciativa de finançament popular a través de la plataforma Verkami
13.
Fotos finals de com els atles han
arribat a les escoles dels camps de refugiats i reculls de premsa realitzat
pels alumnes
Esperem que us hagi agradat com a nosaltres fer-ho
i col.laborar. No deixeu de posar sempre el vostre granet de sorra per fer un
món més just. Al desert en sobra molta...
Els alumnes de 3D de l’Institut Martí i
Franquès de Tarragona i Albert Sunyer professor de Geografia i Història
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada