PROGRAMACIÓ 2n ESO


PROGRAMACIÓ 2n d’ESO CIÈNCIES SOCIALS




INS MARTÍ I FRANQUÈS
SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA






ÍNDEX






1. Objectius generals de l’etapa........................................................ 3
2. Objectius d’etapa de l’àrea de ciències socials, geografia
i història................................................................................................ 4
3. Metodologia..................................................................................... 6
4. Instruments d’avaluació................................................................. 7
5. Criteris d'avaluació......................................................................... 7
6. Recuperacions................................................................................ 8
7. Competències bàsiques................................................................ 9
8. Seqüenciació de continguts........................................................ 13
9. Temporització............................................................................... 15
10. Programació de les unitats didàctiques................................... 16



 


1. Objectius generals de l’etapa
a)    Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per una ciutadania democràtica.
b)    Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
c)    Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
d)    Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
e)    Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
f)     Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
g)    Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.
h)   Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
i)     Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
j)      Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.
k)    Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.
l)     Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.
m)  Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.
n)   Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.
o)    Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.


2. Objectius d’etapa de l’àrea de ciències socials, geografia i història

La matèria de Ciències socials, geografia i història de l’Educació secundària obligatòria té com a objectiu, segons el Departament d’Educació, el desenvolupament de les capacitats següents:

  1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

  1. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre elements físics i humans.

  1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.

Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del 
  1. futur.

  1. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents del propi, valorant-los críticament.

  1. Valorar el patrimoni historicoartístic com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins el seu context.

  1. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.

  1. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

  1. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes especifiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.

  1. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, i rebutjar situacions injustes i discriminatòries.

  1. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.

  1. Participar en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació a la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.







3. Metodologia 
La metodologia escollida per aquesta programació busca l’equilibri entre les cinc estratègies intel·lectuals de l’ésser humà: veure, llegir, escriure, escoltar i parlar. En aquest sentit, la metodologia és oberta, variada i el menys dirigida possible per part del professor, que adopta més un paper de guia, moderador i consultor, que de font d’informació.
Així, les classes magistrals queden reduïdes al mínim, i el llibre de text es converteix en la font bàsica i inicial de la informació i de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, però a la vegada es complementa amb la recerca d’informació mitjançant les TIC, fotocòpies, pel·lícules de rellevància històrica, sortides culturals i materials diversos.
El llibre escollit és GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2 ESO Volum 1 i Volum 2 i Volum 3. Projecte la Casa del Saber. Ed. Grup Promotor Santillana.

En tractar-se d’una matèria de 105 hores és poden dur a terme metodologies variades i motivants. Amb la dificultat afegida per “veure” altres realitats socioculturals, donat el relatiu allunyament del centre dels grans espais culturals (museus, exposicions, teatre,...), es proposa obrir els alumnes al món mitjançant les TIC. En aquest sentit, els temes d’història d’Espanya seran tractats com a treballs de recerca i exposició personal. Per últim l’estratègia del diàleg (escoltar i parlar) es durà a la pràctica en les activitats d’exposició i debat.
En general, la feina dels alumnes serà bàsicament individual, sobretot en els treballs creatius on prengui importància les reflexions i valoracions personals. Però s’efectuarà en petits grups quan les activitats d’ensenyament-aprenentatge girin sobre la recerca d’informació i la confecció d’esquemes, resums i fitxes. Aquests treballs serviran com activitat motivadora, de síntesi, interdisciplinària, com manifestació creativa i simbòlica dels conceptes teòrics, que inclogui la recerca d’informació complementaria mitjançant pàgines web, eines i buscadors informàtics; la confecció de fitxes i esquemes en suport informàtic -tipus PowerPoint-; i la lectura i comentari de textos,...,i, alhora, com activitat d’avaluació.
Com a complement del llibre de text s’estableix, com a centre de referència de les activitats, la confecció d’un dossier. Aquest serà personal, i en ell l’alumne incorporarà tot el material, les referències i qualsevol opinió i reflexió personal que li suggereixi l’acció educativa.




4. Instruments d’avaluació
Per a recollir dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, es proposen instruments d’avaluació variats com ara: l’observació del comportament de l’alumnat (“comportament” en el sentit ample de la paraula: el seu progrés o no, actitud en la classe i davant el treball diari, etc.), proves escrites i orals, realització d’activitats voluntàries o no (a indicació del professorat), aportació de material , etc. El Departament vol subratllar la importància que té la llibreta de l’alumne, que recull el seu treball diari, i que constitueix un bon mitjà perquè tant el professorat com el propi alumne puguin fer un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
        Proves escrites : un mínim de dues per avaluació, cada dues / tres unitats didàctiques. Consistiran en el desenvolupament escrit de diverses qüestions relacionades amb els continguts de cada unitat. A cada prova escrita podrà introduir-se coneixements i procediments de les unitats anteriors. S’intentarà mantenir, sempre que es pugui, l’estructura utilitzada en les activitats del llibre (eix cronològic, mapes, imatges, esquemes, gràfics, definicions, resums...).
        Diferents activitats realitzades a cada tema (mapes, gràfics, estadístiques, comentaris d’un text, etc.) en diferents suports.
        Valoració dels treballs que es faran durant el curs, tant els individuals com els treballs en grup. (Es valorarà: claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació).
        Observació a l’aula: preguntes orals relacionades amb la matèria, participació activa i positiva per part de l’alumne/a (intervencions, treball en grup, exposicions orals, participació en debats o discussions, puntualitat en a l’aula, respecte al professor, companys i material, lliurament del dossier en les dates marcades pel professor, Utilització correcta mitjans telemàtics)
        Dossier de classe amb els apunts i les activitats de cada tema. (Es valorarà: organització, claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació). La llibreta es revisarà de forma periòdica.
5. Criteris de qualificació
La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:
50 % proves escrites + 30 % treball + 20 % actitud
a)    Exàmens 60 %  → Mitjana aritmètica de les proves escrites (per a poder tenir en compte els apartats B i C i aprovar la matèria cal treure com a mínim 2 en la mitjana).
b)    Treballs 30 % → Mitjana aritmètica de les notes de llibreta i treballs específics. (quadern, petits treballs d’investigació, mapes, eixos....). treball diari (preguntes a classe, realització i correcció d’activitats escrites o orals... ). actitud envers l’assignatura (interès, participació a classe, realització de les tasques, ajuda als companys...).
c)    Actitud 10 % → Observació a l’aula i preguntes orals           
A final de curs, l’assignatura restarà aprovada  quan s’hagin aprovat els tres trimestres o bé la mitjana de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5 punts, i com a màxim s’hagi suspès una avaluació.
 6. Recuperacions:
 Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo  a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.


2.    A final de curs:

      L’alumnat que no assoleixi les competències de la matèria al llarg del curs haurà de demostrar a la prova extraordinària que ha arribat a un assoliment satisfactori de les competències esmentades.
Alumnes amb la matèria suspesa d’altres cursos
Si un alumne no supera l’avaluació extraordinària de setembre i passa de curs amb la matèria de ciències socials suspesa haurà de tornar a presentar o refer el dossier de treball d’estiu i aprovar el primer trimestre del curs.

7. Competències bàsiques
Les competències bàsiques que qualsevol alumne ha d’adquirir en l’Educació secundària obligatòria queden estructurades  de la manera següent:

Competències específiques
-        Competència espacial (concreció de la competència  «coneixement i interacció amb el món físic» en la geografia).
-       Competència temporal.
-        Competència artística i cultural.
-       Pensament social (mètode científic en ciències socials).

Competències generals
         Competència comunicativa i audiovisual.
         Competència matemàtica.
        Tractament de la informació i competència digital.
         Competència d’aprendre a aprendre.
         Competència social i ciutadana.
         Competència d’autonomia i iniciativa personal.






Les competències al 2n curs es treballen de la següent manera:

COMPETÈNCIA ESPACIAL

Coneixements bàsics.

  • Característiques i problemàtiques relacionades amb la població i les societats.
  • Característiques i problemàtiques de l’espai urbà.
  • Vocabulari bàsic relacionat amb la demografiai la geografia urbana.

Representació cartogràfica

  • L’atles.
  • El mapa coroplètic.
  • El mapa d’isodenses.
  • El mapa de símbols proporcionals.
  • El croquis d’una ciutat.
  • El pla.
  • Emprar estadístiques per calcular dades i fer gràfics.



Anàlisi  de l’entorn

  • Recerca demográfica de la pròpia família.
  • Enregistrar i analitzar notícies sobre problemes geogràfics.
  • Analitzar casos reals relacionats amb la població.

COMPETÈNCIA TEMPORAL

Coneixements bàsics

  • Processos i personatges clau de l’edat mitjana i els segles XVI i XVII.
  • Vocabulari relacionat amb aquestes etapes

El temps i la seva representació

  • Mapes històrics i dinàmics.
  • Comparar mapes d’un mateix lloc en diferents èpoques.
  • L’era musulmana.
  • La biografia.
  • Comparar ritmes de canvi.

Anàlisi de fonts

  • La fotografia aèria d’una ciutat medieval.
  • Interpretar fonts iconogràfiques per extreure’n informació històrica.
  • Analitzar fonts materials per extreure’n informació històrica.
  • Interpretar textos històrics senzills.
  • Analitzar el significat i el valor dels objectes d’altres èpoques.
  • La pervivència del passat en les nostres ciutats i habitatges.
  • Topònims i paraules d’altres èpoques en el nostre idioma.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Coneixements bàsics

  • Estils i obres d’art del romànic, el gòtic, el Renaixement i el barroc.
    • Vocabulari específic d’aquests estils.

    Anàlisi artístic

    • Analitzar un mosaic.
    • Analitzar un tapís.
    • Analitzar una pintura.
    • Reconèixer les principals escenes de l’art cristià.
    • Comparar obres d’art de diferents estils.
    • Explicar l’evolució de l’estil d’un artista.
    • Explicar l’evolució d’un tema en diferents estils.

    Pensament social (mètode científic en ciències socials).

    • Identificar i plantejar problemes rellevants.
    • Analitzar el context del problema.
    • Descompondre els elements del problema.
    • Distingir-ne els factors.
    • Recollir i organitzar dades per resoldre el problema.
    • Plantejar i contrastar solucions i hipòtesis.
    • Dur a terme prediccions a curt, mitjà i llarg termini.
    • Induir conclusions.

    Causalitat

    • Explicar les connexions entre diferents causes i efectes.
    • Distingir diferents tipus de causes i conseqüències (polítiques, econòmiques...).
    • Distingir causes i efectes immediats i llunyans.

    COMPETÈNCIA COMUNICATIVA I AUDIOVISUAL

    Recuperar informació d’un text:
    • Cercar-hi i retenir-ne detalls concrets.
    • Identificar-ne la idea general.
    • Identificar-hi les idees principals.
    • Separar-hi les idees principals i les secundàries.
    • Cercar-hi exemples.
    • Seleccionar o elaborar un títol.
    • Identificar-hi trets característics.
    • Identificar la part d’un text que farien servir per a alguna cosa concreta.

     Interpretar informació d’un text:

    • Detectar-hi similituds i diferències.
    • Identificar-hi seqüències.
    • Classificar.
    • Generalitzar.
    • Cercar evidències i exemples fora del text.
    • Establir-hi analogies.
    • Cercar-hi frases o dades que donin suport o rebatin una informació.
    • Inferir-ne elements implícits.
    • Interpretar-ne metàfores, sentits figurats, matisos...
    • Determinar-ne significats pel context.

    Organitzar la informació d’un text (Competència per aprendre a aprendre)

    Reflexionar sobre la informació d’un text.
    • Identificar-hi pressuposicions.
    • Formar-se una opinió i justificar el punt de vista propi.
    • Separar fets d’opinions.
    • Separar fets provats d’hipòtesis versemblants.
    • Diferenciar allò veritable d’allò fals.
    • Diferenciar allò real d’allò imaginari.
    • Comparar la informació amb normes morals o estètiques.

    Elaborar presentacions escrites de diferents tipus (Competència per aprendre a aprendre).

    Comunicar-se oralment en debats i treballs en grup.

    TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

    • Comparació de fonts i anàlisi de contradiccions i divergències.
    • Integració de la informació que proporcionen diferents fonts.


    COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

    • Operacions senzilles.
    • Magnituds.
    • Proporcions.
    • Percentatges.
    • Taxes.
    • Escales numèriques i gràfiques.
    • Sistemes de referència.
    • Representació gràfica de la informació estadística.
    • Codificació numèrica de la informació.


    AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

    • Escollir amb criteri propi.
    • Presa de decisions.
    • Imaginar projectes.
    • Criticar postures.
    • Defensar arguments propis.
    • Planificar i executar allò planificat.





    COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

    • Reflexió crítica sobre els conceptes de democràcia, llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, participació i ciutadania, amb atenció especial als drets i deures (tant en el passat com en el present).
    • Empatia.
    • Exercici del diàleg.
    • Treballs en grup.
    • Participació en debats en què s’expressin les idees pròpies i s’escoltin les dels altres.
    • Ús del judici moral per triar i prendre decisions.
    • Valoració dels interessos personals i els del grup a l’hora de prendre decisions.

    COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

    • Definir.
    • L’esquema (nivell 2).
    • El quadre entrada (nivell 2).
    • El mapa de conceptes (nivell 2).
    • El resum (nivell 2).
    • Ús de les línees del temps i quadres cronològics per sintetitzar informació.


    8. Seqüenciació de continguts
    Volum 1.
    L’Edat Mitjana
    1.    L'inici de l'edat mitjana
    2.    La societat feudal
    3.    L'època del romànic
    4.    El ressorgiment de les ciutats
    5.    L'època del gòtic
    Els territoris hispànics en l’edat mitjana
    6.    Al-Àndalus
    7.    Els regnes cristians hispànics
    8.    L'edat mitjana a Catalunya
    Volum 2.
    El començament de l’edat moderna
    9.    L'època dels descobriments
    10. Els canvis polítics, econòmics i socials
    11. El canvi cultural. Renaixement i Reforma
    Els segles XVI, XVII,XVIII
    12. El segle XVI. L'apogeu de l'Imperi hispànic
    13. Els segles XVII i XVIII
    14. Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya
    15. L'Europa del barroc
    16.  
    Volum 3
    La població i la vida en societat
    17. La població del món
    18. Una població diversa
    Cap un  món de ciutats
    20. Els ritmes d'urbanització al llarg de la història
    21. Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya














    9. Temporització

    1r trimestre
    L’Edat Mitjana

    2n trimestre
    Els territoris hispànics en l’edat mitjana
    El començament de l’edat moderna



    3r trimestre
    Els segles XVI, XVII,XVIII
    La població i la vida en societat
    Cap un  món de ciutats



    La distribució dels diferents blocs per trimestre correspon al diferents ritmes de treball. Al primer trimestre es donen menys temes per la necessitat de fer una introducció i un repàs a la metodologia històrica.
    Al segon trimestre hi ha el bloc més dens de contingut històric . Al tercer trimestre es fa una petita introducció de conceptes geogràfics. Només es farà una introducció de conceptes bàsics sobre població i ciutat, ja que s’estudiaran més profundament al següent curs.



















    10. Programació de les unitats didàctiques


    1. L’inici de l’edat mitjana


    Objectius

             Comprendre les causes de la crisi de l’Imperi romà i les conseqüències que desaparegués.
             Analitzar les principals característiques dels regnes que van crear els pobles germànics.
             Conèixer els trets fonamentals de l’Imperi bizantí i l’època de més esplendor amb el regnat de Justinià.
             Conèixer l’origen de l’islam i els preceptes fonamentals de la seva religió.
             Descriure l’àmbit espacial per on es va estendre l’islam en diferents etapes de la seva història.
             Comprendre la importància de la civilització i la cultura islàmiques.
             Conèixer qui era Carlemany i com s’organitzava l’imperi que va crear.


    Continguts

             Coneixement de la crisi de l’Imperi romà.
             Identificació i coneixement dels pobles germànics.
             Coneixement de què va ser l’Imperi bizantí.
             Coneixement de què va ser l’islam medieval.
             Coneixement de què va ser l’Imperi carolingi.
             Comparació d’un mapa històric amb un d’actual.
             Realització d’un quadre resum.
             Obtenció d’informació d’Internet.
             Descripció d’un edifici.
             Obtenció d’informació històrica de fonts iconogràfiques.
             Elaboració d’un quadre comparatiu.
             Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
             Valoració de les restes deixades pels pobles germànics, l’Imperi bizantí i l’islam com a fonts fonamentals que permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
             Estima per l’art i la cultura bizantina, islàmica i carolíngia, i valorar-los per tres raons: pel valor artístic, perquè expressen els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època i perquè són un reflex de la creativitat humana.
             Empatia per les creences i la manera de viure d’altres èpoques.


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa lingüística i audiovisual
             Comprendre un text literari de caràcter històric  (Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers, John Steinbeck).
             Fer servir el vocabulari relacionat amb l’edat mitjana.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.

    Tractament de la informació i competència digital
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
             Comparar fonts i analitzar-ne les contradiccions i les divergències.
             Buscar informació a Internet.
             Buscar informació en enciclopèdies.

    Competència social i ciutadana
             Analitzar quins aspectes de la cultura islàmica perviuen actualment.
             Sentir empatia per les persones d’altres èpoques. Comprendre quins desitjos tenien i a quins problemes havien de fer front.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Comprendre la importància històrica de la desaparició de l’Imperi romà.
             Descriure de quina manera va quedar dividit l’espai que abans havia ocupat l’Imperi romà i quines van ser les característiques principals de les tres civilitzacions que en van ocupar el lloc: l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes germànics.
             Organitzar en taules els processos històrics i els fets estudiats.
             Interpretar fonts iconogràfiques per extreure’n informació històrica.

    Competències cultural i artística
             Considerar les manifestacions culturals i artístiques de l’edat mitjana com a part del patrimoni.
             Analitzar, comparar i descriure edificis.
             Analitzar un mosaic.

    Pensament social
             Comprendre les diferents maneres de viure de l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes germànics.
             Diferenciar les causes i les conseqüències de la desaparició de l’Imperi romà.



    Criteris d’avaluació

             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu (observació, premsa, bibliografia, llocs web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    2. La societat feudal

    Objectius

             Conèixer les principals característiques de les invasions dels víkings, els magiars i els sarraïns.
             Explicar el concepte de feudalisme i situar-ne el desenvolupament durant l’edat mitjana.
             Relacionar el paisatge rural de l’Europa medieval amb el concepte de feudalisme.
             Analitzar les característiques de la societat feudal per comprendre les condicions de vida dels nobles, els clergues i els camperols.
             Conèixer l’estructura bàsica de l’Església medieval i les seves institucions principals.


    Continguts

             Coneixement de les invasions dels víkings, els magiars i els sarraïns.
             Explicació de l’aparició del feudalisme i les seves característiques principals.
             Reconeixement de la societat estamental.
             Descripció de la forma de vida dels nobles.
             Descripció de la forma de vida dels clergues.
             Descripció de la forma de vida dels camperols.
             Realització d’esquemes per representar el sistema feudal.
             Anàlisi i descripció d’imatges relacionades amb el feudalisme.
             Compleció d’una taula amb informació sobre la vida d’un camperol.
             Elaboració de la piràmide social del feudalisme.
             Curiositat per conèixer les diferències en la manera de viure que hi havia entre els diferents estaments de la societat feudal.
             Rebuig de la situació de servitud i esclavitud en què vivien algunes persones.
    Valoració de les restes de l’època feudal com a fonts fonamentals que permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conserv

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa lingüística i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb el feudalisme.
             Elaborar un petit text, obtenint la informació de fonts iconogràfiques i escrites.
             Interpretar el sentit d’una expressió.

    Competència per aprendre a aprendre
             Organitzar la informació en taules.
             Elaborar definicions per explicar conceptes.

    Tractament de la informació i competència digital
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
             Buscar informació a Internet.

    Competència social i ciutadana
             Analitzar i reflexionar críticament sobre la situació dels diferents estaments que formaven part de la societat feudal.
             Sentir empatia per les persones d’altres èpoques i comprendre a quins problemes havien de fer font, com els resolien i quins sentiments podien tenir.
             Analitzar la distribució de poders en la societat feudal.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què van tenir lloc les invasions de víkings, magiars i sarraïns.
             Explicar les característiques bàsiques del sistema feudal.
             Enumerar i descriure les principals característiques de la manera de viure dels nobles, els clergues i els camperols a l’edat mitjana.
             Comprendre l’estructura de la societat feudal i reflectir-la en una piràmide.

    Competències cultural i artística
             Analitzar i obtenir informació de les escenes representades en un tapís.



    Pensament social
             Plantejar hipòtesis sobre les relacions entre govern i Església, i comparar la situació del passat amb la del present.

    Criteris d’avaluació

             Descriure els trets socials, econòmics, polítics, religiosos, culturals i artístics que caracteritzen l’Europa feudal a partir de les funcions que duien a terme els diferents estaments socials i reconèixer-ne l’evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, llocs web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    3. L’època del romànic

    Objectius

             Conèixer el concepte de cristiandat.
             Descriure l’expansió de la cristiandat al llarg de l’edat mitjana, i explicar les causes i les conseqüències d’aquest procés.
             Valorar la importància política i social de l’Església en l’època medieval.
             Conèixer les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques.
             Valorar les aportacions de l’art romànic al patrimoni artístic i cultural de la humanitat.


    Continguts

             Reconeixement de la cristiandat.
             Coneixement de l’arquitectura romànica.
             Coneixement de l’escultura romànica.
             Coneixement de la pintura romànica.
             Anàlisi de dibuixos i fotografies d’obres d’art per obtenir-ne informació.
             Interpretació de l’alçat d’un edifici.
             Obtenció d’informació a partir d’escultures.
             Valoració de les restes de l’edat mitjana com a fonts fonamentals que permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
             Estima per l’art romànic i valoració d’aquest per tres raons: pel valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època i perquè és un reflex de la creativitat humana.
             Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
             Empatia per les creences i la manera de viure d’altres èpoques.

    Treball amb competènciesCompetències generals

    Competència comunicativa lingüística i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb l’època del romànic.
             Interpretar el sentit d’una expressió.
             Definir conceptes.
             Formar-se una opinió pròpia i justificar el seu punt de vista.

    Competència d’aprendre a aprendre
             Fer un resum.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació en una enciclopèdia o a Internet.
             Utilitzar fonts iconogràfiques per obtenir informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la influència de l’Església catòlica en la societat.
             Valorar l’art romànic com una manifestació de la societat medieval.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar l’art romànic.

    Competència cultural i artística
             Explicar les característiques generals del romànic.
             Conèixer les principals manifestacions de l’art romànic.
             Detectar les semblances entre obres escultòriques i pictòriques romàniques.
             Analitzar i escriure un edifici, una escultura i una pintura romànics.

    Pensament social
             Comprendre les relacions que hi ha entre art, societat i Església durant l’època del romànic.
             Analitzar les diferents manifestacions artístiques de l’edat mitjana.
             Conèixer el significat d’alguns símbols cristians.
             Formular hipòtesis sobre certs elements arquitectònics i trets escultòrics.


    Criteris d’avaluació

             Descriure els trets socials, econòmics, polítics, religiosos, culturals i artístics que caracteritzen l’Europa feudal a partir de les funcions que duien a terme els diferents estaments socials i reconèixer-ne l’evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.
             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, llocs web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.

    4. El ressorgiment de les ciutats


    Objectius

             Conèixer els canvis econòmics i polítics que es van esdevenir a Europa a partir del segle xiii.
             Descriure les causes i les conseqüències de l’expansió agrària.
             Analitzar la importància del comerç en l’expansió econòmica.
             Descriure les causes per les quals van renéixer les ciutats i explicar com vivien i treballaven els seus habitants.
             Analitzar el naixement de la burgesia urbana.
             Analitzar l’enfortiment de les institucions monàrquiques.
             Valorar la ciutat medieval com l’origen de moltes de les nostres ciutats o com a base d’algunes de les seves característiques principals.


    Continguts

             Coneixement del desenvolupament econòmic del segle xiii.
             Explicació del ressorgiment de les ciutats.
             Descripció de la vida a les ciutats.
             Coneixement de les monarquies medievals i el naixement dels parlaments.
             Interpretació de gràfics de població.
             Elaboració d’una piràmide de la societat medieval.
             Interpretació de mapes històrics.
             Compleció d’esquemes.
             Anàlisi d’una fotografia aèria d’una ciutat per trobar-hi restes medievals.
             Anàlisi i descripció de dibuixos i imatges relacionats amb l’edat mitjana.
             Curiositat per conèixer com es va desenvolupar la cultura a les ciutats medievals.
             Valoració de les restes de l’edat mitjana com a fonts fonamentals que permeten reconstruir el passat i que, per tant, cal conservar.
             Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
             Valoració de la importància de l’expansió econòmica del segle xiii i del creixement de les ciutats per a l’evolució de la població.


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa, lingüística i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb les ciutats i l’economia del segle xiii.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.


    Competència d’aprendre a aprendre
             Esquematitzar la informació mitjançant diferents tècniques: la fitxa, l’esquema de claus i l’esquema de fletxes.

    Tractament de la informació i competència digital
             Integrar la informació proporcionada en un text amb la que apareix en un dibuix.
             Integrar la informació que faciliten diferents fonts.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la relació que hi ha entre diferents objectes i la condició social de l’individu que els fa servir.
             Reflexionar sobre la importància de conservar els elements històrics i d’introduir canvis que responguin a les necessitats dels nous temps.
             Comprendre com els canvis en la producció d’aliments van provocar el creixement de la població.

    Competències específiques

    Competència espacial
             Comprendre com va canviar l’espai urbà medieval gràcies a l’augment de la població i al creixement econòmic.
             Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat per identificar-hi les transformacions que ha sofert i les restes històriques que perduren.
             Interpretar mapes històrics.


    Competència temporal
             Descriure les maneres de viure a les ciutats medievals.
             Analitzar el significat i el valor d’objectes d’una altra època.

    Pensament social
             Formular hipòtesis sobre l’ús de diferents objectes.
             Identificar els factors que van dur al creixement de les ciutats al segle xiii.
             Comprendre quins factors van intervenir en l’enfortiment de les monarquies medievals.

    Criteris d’avaluació

             Descriure els trets socials, econòmics, polítics, religiosos, culturals i artístics que caracteritzen l’Europa feudal a partir de les funcions que duien a terme els diferents estaments socials i reconèixer-ne l’evolució fins a l’aparició de l’estat modern.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, llocs web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    5. L’època del gòtic

    Objectius

             Diferenciar les noves institucions culturals, socials i polítiques que van sorgir a les ciutats medievals.
             Interpretar la importància cultural i social de les noves universitats medievals.
             Conèixer les característiques principals de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gòtiques.
             Valorar les aportacions de l’art gòtic al patrimoni artístic i cultural de la humanitat.


    Continguts

             Explicació del renaixement de la vida urbana.
             Coneixement de l’arquitectura gòtica.
             Coneixement de l’escultura gòtica.
             Coneixement de la pintura gòtica.
             Anàlisi de dibuixos i fotografies d’obres d’art per obtenir-ne informació.
             Observació de l’alçat d’un edifici i reconeixement de les característiques principals de l’art gòtic.
             Comparació d’obres d’art gòtic amb obres d’art romànic.
             Identificació de les característiques principals de l’art gòtic en una escultura.
             Reconeixement de les característiques principals de la pintura gòtica.
             Compleció d’un mapa conceptual.
             Anàlisi de l’exterior i l’interior d’un edifici gòtic.
             Valoració de les restes de l’edat mitjana com a fonts fonamentals que ens permeten reconstruir el nostre passat i que, per tant, cal conservar.
             Estima per l’art gòtic i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època i perquè és un reflex de la creativitat humana.
             Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
    Empatia per les creences i la manera de viure d’altres èpoques.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb l’època del gòtic.
             Comprendre un text periodístic.
             Interpretar el sentit d’una expressió.
             Definir conceptes.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.

    Competència per aprendre a aprendre
             Definir conceptes relacionats amb l’art gòtic.
             Completar un mapa conceptual.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació en una enciclopèdia o a Internet.
             Utilitzar fonts iconogràfiques per obtenir informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la relació que hi va haver a l’època medieval entre el creixement de les ciutats i el desenvolupament de l’artesania i l’art.
             Valorar l’art gòtic com una manifestació de la societat medieval.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar l’art gòtic.

    Competència cultural i artística
             Explicar les característiques generals del gòtic.
             Conèixer les principals manifestacions de l’art gòtic.
             Detectar les diferències entre les obres escultòriques i pictòriques del romànic i del gòtic.
             Analitzar i escriure un edifici, una escultura i una pintura gòtics.

    Pensament social
             Comprendre les relacions que hi ha entre art, societat i Església durant l’època del gòtic.
             Analitzar les diferents manifestacions artístiques de l’edat mitjana.
             Conèixer i valorar les principals innovacions tecnològiques que va incorporar
             l’art gòtic.

    Criteris d’avaluació

             Descriure els trets socials, econòmics, polítics, religiosos, culturals i artístics que caracteritzen l’Europa feudal a partir de les funcions que duien a terme els diferents estaments socials i reconèixer-ne l’evolució fins a l’aparició de l’estat modern.

             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


     6. Al-Àndalus

    Objectius

             Definir l’al-Àndalus i identificar qui en van ser els pobladors.
             Conèixer l’àmbit espacial de l’al-Àndalus.
             Identificar les etapes de la història de l’al-Àndalus.
             Descriure la manera de viure dels andalusins.
             Conèixer els grups socials que formaven la societat andalusina.
             Comprendre el desenvolupament econòmic de l’al-Àndalus.
             Valorar la importància de les ciutats a l’al-Àndalus.
             Identificar les principals manifestacions de l’art andalusí i valorar-les com a part del nostre patrimoni.
             Comprendre la gran importància de la cultura i les ciències islàmiques.
             Conèixer les característiques de la presència islàmica a Catalunya.
             Valorar la importància del llegat islàmic a la cultura catalana.


    Continguts

             Coneixement de les grans etapes de la història de l’al-Àndalus.
             Descripció de l’economia de l’al-Àndalus.
             Descripció de la societat de l’al-Àndalus.
             Descripció de les ciutats de l’al-Àndalus.
             Identificació de l’art andalusí, especialment de l’arquitectura.
             Coneixement de la Catalunya islàmica i el seu llegat.
             Elaboració i interpretació d’un eix cronològic.
             Descripció i anàlisi d’obres d’art.
             Interpretació de mapes històrics.
             Cerca d’informació a Internet.
             Dibuix d’una piràmide social.
             Elaboració d’un quadre cronològic.
             Comparació de fotografies.
             Anàlisi del plànol d’una ciutat.
             Investigació sobre la pervivència de paraules musulmanes.
             Valoració de les restes de l’al-Àndalus com a fonts fonamentals que ens permeten reconstruir el nostre passat i que, per tant, cal conservar.
             Estima per la cultura musulmana i valoració de la riquesa que ha aportat al nostre patrimoni.
             Curiositat per conèixer la història del nostre territori.
             Empatia per les creences i la manera de viure d’altres cultures.
             Actitud crítica vers les idees errònies que, tot sovint, es transmeten sobre la cultura islàmica.


    Criteris d’avaluació

             Situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana, distingir-ne les peculiaritats i reconèixer en l’Espanya i la Catalunya actuals exemples de pervivència del seu llegat cultural i artístic.

             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    7. Els regnes cristians hispànics

    Objectius

             Localitzar els regnes cristians que es van formar al nord de la península Ibèrica després de la conquesta musulmana.
             Explicar el procés de formació dels principals regnes cristians medievals.
             Descriure l’expansió dels regnes cristians.
             Analitzar la presència simultània de les cultures cristiana, islàmica i jueva a la Península i les Balears.
             Conèixer els principals trets de l’organització política, l’economia i la societat de la corona de Castella i de la corona d’Aragó.
             Valorar les principals manifestacions artístiques i culturals dels regnes cristians medievals.


    Continguts

             Reconeixement dels primers nuclis de resistència cristiana a la invasió musulmana.
             Explicació de la formació dels primers regnes cristians peninsulars i com s’organitzaven políticament.
             Descripció de l’expansió cristiana cap al sud.
             Coneixement de la convivència de les cultures cristiana, islàmica i jueva.
             Descripció de l’organització política, l’economia i la societat de la corona de Castella.
             Descripció de l’organització política, l’economia i la societat de la corona d’Aragó.
             Interpretació de mapes històrics i eixos cronològics.
             Extracció d’informació d’un arbre genealògic.
             Elaboració d’hipòtesis.
             Anàlisi d’imatges d’obres d’art.
             Obtenció d’informació de diferents fonts sobre un mateix fet.
             Lectura i interpretació de textos històrics.
             Compleció de quadres cronològics.
             Comprensió d’una cronologia comparada.
             Curiositat per conèixer les cultures que en altres èpoques van habitar el territori de la Península i les Balears per entendre els orígens de la nostra societat actual.
             Valoració positiva del llegat cultural i artístic que ens van deixar els habitants de la Península i les Balears a l’edat mitjana com a part del nostre patrimoni.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Conceptes i vocabulari relacionats amb l’època.
             Fer resums i descripcions.
             Crear una hipòtesi i justificar-la.
             Fer una breu exposició oral.
             Buscar les idees principals d’un text i interpretar i organitzar la informació.

    Competència per aprendre a aprendre
             Completar quadres cronològics, esquemes i resumir-hi informació.
             Analitzar i interpretar imatges d’obres d’art.
             Fer fitxes.
             Completar eixos cronològics.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació a Internet.
             Comparar diferents fonts per trobar-hi semblances i diferències.
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre alguns termes emprats habitualment pels historiadors per qualificar unes etapes de la història determinades.
             Sentir empatia per les persones d’altres èpoques i cultures.
             Reflexionar críticament sobre la convivència de tres cultures a la península Ibèrica i les Balears durant l’edat mitjana.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què situem els regnes cristians hispànics.
             Explicar els trets principals del primers regnes cristians.
             Interpretar l’evolució dels diferents regnes.
             Analitzar textos històrics.
             Interpretar mapes històrics i eixos cronològics.

    Competència cultural i artística
             Conèixer les principals manifestacions culturals dels regnes cristians medievals hispànics.
             Utilitzar termes artístics bàsics.
             Descriure parts d’un edifici.

    Pensament social
             Formular hipòtesis sobre la vida d’un personatge històric i justificar el seu punt de vista.
             Comprendre que al nostre territori encara hi perviuen molts trets del llegat cultural dels regnes cristians medievals.


    Criteris d’avaluació

             Situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana, distingir-ne les peculiaritats i reconèixer en l’Espanya i la Catalunya actuals exemples de la pervivència del seu llegat cultural i artístic.
             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi..



    8. L’edat mitjana a Catalunya

    Objectius

             Explicar les característiques dels comtats que integraven la Marca Hispànica.
             Analitzar les característiques de la societat prefeudal.
             Conèixer el procés d’independència dels francs i la formació d’una nova entitat política.
             Descriure la importància del Casal de Barcelona i la unió amb Aragó.
             Comprendre les característiques de la societat feudal.
             Valorar la importància del llegat cultural i lingüístic.
             Localitzar les principals àrees d’expansió de la corona catalanoaragonesa.
             Entendre la importància de l’edat mitjana com procés de formació inicial de la identitat catalana.


    Continguts

             Reconeixement dels comtats carolingis de la Marca Hispànica.
             Explicació de les característiques de la societat prefeudal i de l’evolució dels comtats de la Catalunya Vella.
             Descripció de la població i la societat feudal.
             Coneixement de la importància de la unió dinàstica amb Aragó i de l’expansió cap a la Catalunya Nova.
             Explicació de les característiques del llegat cultural medieval, especialment l’art, la llengua i les característiques inicials de la identitat catalana.
             Descripció de l’organització política i institucional de la Catalunya medieval.
             Descripció de les principals àrees d’expansió de la corona catalanoaragonesa i de les causes que la van motivar.
             Coneixement de l’evolució política i social durant els segles xiv i xv.
             Interpretació de mapes històrics i eixos cronològics.
             Extracció d’informació d’un arbre genealògic.
             Elaboració d’hipòtesis.
             Anàlisi d’imatges d’obres d’art.
             Obtenció d’informació de diferents fonts sobre un mateix fet.
             Lectura i interpretació de textos històrics.
             Comprensió de quadres cronològics i esquemes.
             Comprensió d’una cronologia comparada.
             Curiositat per conèixer els orígens de la cultura pròpia.
             Valoració positiva del llegat cultural, lingüístic i artístic del nostre patrimoni.


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Conceptes i vocabulari necessaris per l’estudi de l’època.
             Fer resums, descripcions, saber relacionar conceptes.
             Crear una hipòtesi i justificar-la.
             Fer una breu exposició oral.
             Buscar les idees principals d’un text i interpretar i organitzar la informació.

    Competència per aprendre a aprendre
             Completar quadres cronològics, esquemesi resumir-hi informació.
             Analitzar i interpretar imatges d’obres d’art.
             Fer fitxes.
             Completar eixos cronològics.
             Interpretar mapes.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació general a Internet.
             Conèixer les principals fons d’informació a Internet sobre l’edat mitjana a Catalunya.
             Comparar diferents fonts per trobar-hi semblances i diferències.
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
             Comparar i interpretar mapes i gràfics.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre l’origen de la cultura pròpia.
             Sentir empatia per les persones i els problemes d’una altra època.
             Reflexionar críticament sobre l’evolució de Catalunya a l’edat mitjana.
             Valorar la importància d’alguns dels trets de cultura i identitat del llegat medieval per a la societat catalana actual.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què es va desenvolupar la Catalunya medieval.
             Interpretar mapes històrics i elaborar eixos cronològics.
             Saber reconèixer semblances i diferències amb altres processos paral·lels en el temps.

    Competència cultural i artística
             Conèixer les principals manifestacions artístiques que es van produir a Catalunya a l’edat mitjana.
             Reconèixer l’origen dels trets culturals i lingüístics de Catalunya a l’edat mitjana.
             Utilitzar termes artístics bàsics.

    Pensament social
             Formular hipòtesis sobre la manera de viure dels diferents grups de la socials a la Catalunya medieval.
             Analitzar la problemàtica de la societat catalana en el seus orígens i les respostes que s’hi van donar.
             Comprendre que la cultura catalana actual encara conserva molts trets del llegat cultural medieval.



    Criteris d’avaluació

             Saber situar en l’espai i en el temps les diverses formacions socials i polítiques que es van succeir a la Catalunya medieval.

             Analitzar l’evolució i les característiques de les institucions pròpies i saber indicar el caràcter específic de la doctrina del «pactisme», en la qual fonamentaven el seu funcionament.

             Conèixer les principals manifestacions del llegat cultural i artístic de l’edat mitjana.

             Realitzar un treball individual o en grup, fent servir diferents fonts bibliogràfiques o d’Internet, aprofundint en un aspecte de l’evolució de Catalunya durant l’edat mitjana; saber triar els aspectes més rellevants, integrar-los en un esquema o síntesi del tema i exposar-los fent servir el vocabulari adequat.9. L’època dels descobriments

    Objectius

             Conèixer com va canviar la concepció del món després dels descobriments del segle xv.
             Comprendre com van influir els avenços científics i tecnològics en les grans exploracions de l’època.
             Localitzar les principals exploracions fetes per portuguesos i castellans.
             Comprendre les causes de la cerca de noves rutes per part dels monarques europeus.
             Reconèixer la importància del descobriment de noves terres en la configuració del món a l’edat moderna.
             Descriure com va quedar dividit el món després dels descobriments fets per portuguesos i castellans.
             Conèixer els trets principals de les civilitzacions precolombines més importants: maia, inca i asteca.
    Continguts

             Coneixement de la concepció del món en el segle xv.
             Explicació dels avenços tècnics i científics que van millorar la navegació.
             Descripció de les grans exploracions: castellans i portuguesos.
             Explicació del descobriment d’Amèrica i la primera volta al món.
             Coneixement de les primeres civilitzacions de l’Amèrica precolombina: maia, inca i asteca.
             Coneixement de la nova configuració del món després dels viatges del segle xv.
             Obtenció d’informació de fonts iconogràfiques.
             Interpretació de textos històrics.
             • Anàlisi de mapes històrics i eixos cronològics.
             Elaboració de fitxes.
             Distinció de causes i efectes.
             Curiositat per conèixer i respectar cultures diferents de la pròpia.
             Valoració de la importància de les troballes arqueològiques com a manera d’obtenir informació del passat.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre un text literari de caràcter històric (Historia verdadera de la conquista de Nueva España, Bernal Díaz del Castillo).
             Vocabulari: conceptes relacionats amb l’època dels descobriments.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Interpretar el significat d’una expressió.
             Escriure un petit text expressiu.
             Elaborar hipòtesis.

    Competència per aprendre a aprendre
             Elaborar fitxes.
             Obtenir informació de fonts iconogràfiques.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques, per obtenir informació.
             Buscar informació a Internet o en enciclopèdies.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre el xoc que va comportar el fet que la civilització europea entrés en contacte amb la precolombina arran del descobriment d’Amèrica.



    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Argumentar sobre com van influir els descobriments geogràfics en el futur dels països que els van dur a terme.





    Competències especifiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal en què es van produir els grans descobriments de l’edat moderna.
             Analitzar el significat i el valor d’objectes d’altres èpoques.
             Comprendre que les civilitzacions precolombines es trobaven en un grau de desenvolupament tecnològic diferent del d’Europa.
             Comprendre com van influir els avenços científics i tècnics en l’evolució de la humanitat.

    Pensament social
             Explicar les causes per les quals Portugal i la monarquia hispànica es van convertir en grans potències arran dels descobriments.
             Reconèixer els factors que van fer possible els descobriments del segle xv.
             Analitzar les conseqüències dels descobriments per als països que els van dur a terme.
             Analitzar les conseqüències dels descobriments per als pobles conquerits.
             Distingir causes i efectes.


    Criteris d’avaluació

             Distingir els principals moments en la formació de l’estat modern, i destacar les característiques més rellevants de la monarquia hispànica i de l’imperi colonial hispànic.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    10. Els canvis polítics, econòmics i socials

    Objectius

             Reconèixer els factors que van intervenir en la recuperació demogràfica d’Europa en els segles xv i xvi.
             Analitzar el creixement econòmic d’Europa durant els segles xv i xvi.
             Enumerar els trets de les monarquies autoritàries.
             Conèixer les grans monarquies que es van consolidar al llarg del segle xv i que protagonitzarien l’evolució europea durant l’edat moderna.
             Analitzar la unió dinàstica de les corones d’Aragó i de Castella a través del matrimoni dels Reis Catòlics.


    Continguts

             Coneixement del creixement demogràfic i econòmic segles xv i xvi.
             Descripció dels canvis socials.
             Explicació de l’aparició de les monarquies autoritàries.
             Explicació de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics.
             Confecció d’un esquema.
             Elaboració de comparacions utilitzant taules de doble entrada.
             Interpretació d’organigrames.
             Interpretació de gràfics lineals.
             Anàlisi d’una seqüència esquemàtica.
             Comparació de ritmes de canvi.
             Establiment d’una cadena causal.
             Curiositat per conèixer maneres de viure d’altres èpoques.
             Valoració de l’aparició de les monarquies autoritàries com a pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.
             Curiositat per conèixer la història del nostre entorn.
             Comprensió que en les grans potències que van aparèixer en aquesta època hi ha el germen de molts dels països europeus actuals.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb la unitat.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Elaborar respostes escrites.

    Competència per aprendre a aprendre
             Completar un organigrama.
             Obtenir informació de fonts iconogràfiques.

    Tractament de la informació i competència digital
             Presentar la informació sobre la monarquia dels Reis Catòlics en forma d’esquema.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la política d’unificació religiosa que van dur a terme els Reis Catòlics.



    Competències específiques

    Competència temporal
             Interpretar textos històrics senzills.
             Analitzar mapes històrics.

    Pensament social
             Comprendre com les monarquies europees van posar en marxa un seguit de mecanismes per centralitzar el poder a les seves mans.
             Analitzar quins aspectes van canviar i quins van continuar igual al final de l’edat mitjana i al començament de l’edat moderna.
             Relacionar el creixement econòmic amb l’esplendor d’algunes ciutats de l’època.
             Establir les causes i les conseqüències de l’augment de la població del segle XV.
             Comparar els diferents ritmes de canvi dels diversos aspectes d’una època: política, societat, economia i cultura.
             Establir cadenes causals.

    Criteris d’avaluació

             Distingir els principals moments en la formació de l’estat modern, i destacar les característiques més rellevants de la monarquia hispànica i de l’imperi colonial hispànic.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.



    11. El canvi cultural: Renaixement i Reforma

    Objectius

             Descriure les principals característiques de l’humanisme i comprendre la importància que van tenir els nous mitjans de difusió en l’expansió de les idees humanistes.
             Descriure les característiques principals de l’estil artístic renaixentista i enumerar-ne els principals representants.
             Conèixer l’expansió del Renaixement des del seu punt d’origen fins a altres àrees europees, centrant l’atenció especialment a Espanya.
             Analitzar la situació de l’Església al començament de l’edat moderna.
             Estudiar el fenomen de la Reforma protestant i les diverses manifestacions que va tenir.
             Comprendre la reacció de l’Església catòlica davant de l’onada reformista i les mesures que va prendre per fer-hi front i per modernitzar la pròpia estructura eclesiàstica.


    Continguts

             Explicació de l’humanisme.
             Coneixement de les maneres com es va difondre l’humanisme.
             Descripció de l’estil artístic renaixentista: arquitectura, pintura i escultura.
             Enumeració de les obres principalsi els artistes més importants.
             Coneixement del Renaixement fora d’Itàlia. El cas d’Espanya.
             Explicació de la Reforma protestant.
             Coneixement de la reacció de l’Església catòlica: la Contrareforma.
             Anàlisi i interpretació de textos històrics senzills.
             Anàlisi i elaboració de mapes històrics.
             Comparació de mapes històrics amb mapes actuals.
             Elaboració de fitxes.
             Cerca de dades en un plànol.
             Elaboració d’un informe.
             Descripció d’obres d’art renaixentistes.
             Anàlisi i comparació d’obres d’art per obtenir-ne les característiques principals i les diferències i semblances.
             Síntesi d’informació en taules de doble entrada.
             Estima per l’art renaixentista i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època i perquè és el reflex de la creativitat humana.
             Empatia per les creences i la manera de viure d’altres èpoques.
             Actitud crítica vers les idees que comportin una discriminació de les persones per raons religioses.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb l’humanisme, el Renaixement i la Reforma.

    Competència per aprendre a aprendre
             Sintetitzar informació en taules de doble entrada.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació a Internet.
             Utilitzar fonts iconogràfiques per obtenir informació.


    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la situació d’intolerància religiosa de l’època del Renaixement i de la Reforma.
             Expressar empatia vers la manera de viure de personatges de l’època.
             Valorar l’art renaixentista com una manifestació
             de la mentalitat de l’època.

    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Utilitzar la informació obtinguda en la unitat per expressar les opinions pròpies sobre la intolerància religiosa de l’època.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Analitzar quins trets de l’humanisme perduren
             en la mentalitat actual.
             Analitzar obres d’art renaixentistes per obtenir-ne informació històrica.
             Comparar obres d’art de diferents períodes
             per establir-ne les diferències i les semblances.
             Utilitzar un text històric per extreure informació sobre la mentalitat de l’època.

    Competència cultural i artística
             Conèixer les principals manifestacions de l’art renaixentista.
             Conèixer els principals artistes del Renaixement i identificar les seves obres principals.
             Explicar l’evolució d’un tema representat en la pintura a través de diferents estils artístics.
             Analitzar i descriure edificis, pintures i escultures del Renaixement.
             Analitzar l’evolució de l’obra d’un artista.

    Pensament social
             Comprendre que perquè s’expandissin les noves idees humanistes van ser imprescindibles nous mitjans de difusió, com ara la impremta.
             Comprendre la importància de la tasca que van dur a terme els mecenes del Renaixement.
             Plantejar una hipòtesi sobre la possible interpretació d’una obra de pintura renaixentista.



    Criteris d’avaluació

             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    12. El segle xvi: l’apogeu de l’Imperi hispànic

    Objectius

             Conèixer les dimensions de l’Imperi hispànic en el segle xvi, durant els regnats de Carles v i Felip ii.
             Comprendre la complexa composició de la monarquia hispànica, formada per molts territoris independents entre ells, el principal nexe d’unió dels quals era la figura del rei.
             Analitzar els principals conflictes a què va fer front la monarquia durant el segle xvi.
             Conèixer els principals instruments de conquesta del territori americà.
             Descriure els principals mecanismes que es van fer servir per a l’explotació econòmica de les colònies americanes.
             Analitzar els diferents estrats de la societat americana i la importància del factor racial.


    Continguts

             Coneixement de l’Imperi hispànic a l’època de Carles v.
             Coneixement de l’Imperi hispànic a l’època de Felip ii.
             Explicació dels principals conflictes interns i externs de l’imperi.
             Descripció de la conquesta d’Amèrica.
             Explicació del govern d’Amèrica.
             Coneixement de l’explotació de les colònies americanes.
             Descripció de la societat americana.
             Interpretació de mapes històrics i textos històrics.
             Descripció d’obres d’art.
             Cerca d’informació a Internet.
             Resum d’informació en eixos cronològics.
             Anàlisi de gràfics de barres i lineals.
             Anàlisi de les conseqüències d’un fet històric.
             Categorització dels efectes d’un fet segons el seu tipus.
             Foment de les actituds solidàries amb els països llatinoamericans gràcies al coneixement dels llaços que uneixen Espanya amb aquests països.
             Rebuig de la manca d’igualtat causada per motius racials que hi havia entre els diferents grups socials de l’Amèrica colonial.
             Curiositat per conèixer la història del territori on vivim.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre un text literari de caràcter històric  (Las aventuras del capitán Alatriste, Arturo i Carlota Pérez-Reverte).
             Entendre el significat d’una expressió.
             Utilitzar vocabulari relacionat amb l’època.
             Buscar les idees principals d’un text i interpretar i organitzar la informació.
             Elaborar respostes escrites.

    Competència per aprendre a aprendre
             Sintetitzar informació en eixos cronològics.

    Tractament de la informació i competència digital
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
             Buscar informació a Internet.
             Buscar informació en enciclopèdies.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre els efectes que va produir a Amèrica la conquesta.
             Valorar negativament qualsevol discriminació racial.
             Sentir empatia per les persones que van resultar afectades per la conquesta d’Amèrica.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Precisar el context espaciotemporal de l’Imperi hispànic del segle xvi i la conquesta d’Amèrica.
             Sintetitzar la cronologia del segle xvi en eixos cronològics referits a tres àmbits espacials diferents: Espanya, Europa i Amèrica.
             Analitzar les conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals del descobriment d’Amèrica.

    Pensament social
             Identificar els principals problemes interns i externs a què va fer front l’Imperi hispànic.
             Explicar la connexió entre l’arribada de metalls preciosos a Europa procedents d’Amèrica i la pujada dels preus.
             Distingir els efectes que va tenir la conquesta d’Amèrica en diferents àmbits.
             Analitzar les diferents versions que es van donar a l’època sobre les relacions entre els indígenes americans i els conqueridors, i les justificacions que es van donar a aquestes relacions.


    Criteris d’avaluació

             Distingir els principals moments en la formació de l’estat modern, i destacar les característiques més rellevants de la monarquia hispànica i del seu imperi colonial.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    13. Els segles xvii i xviii

    Objectius

             Conèixer les característiques principals (època, política interior i política exterior) dels regnats de Felip iii, Felip iv i Carles ii.
             Analitzar el procés pel qual la monarquia hispànica va entrar en crisi durant el segle xvii i va perdre el poder hegemònic a Europa.
             Explicar els factors desencadenants de la crisi social i econòmica espanyola.
             Determinar les característiques principals de la monarquia absoluta, mitjançant l’estudi del cas de França.
             Conèixer el context internacional i l’actitud dels catalans durant la guerra de Successió.
             Explicar les transformacions del segle xvii.
             Explicar el despotisme il·lustrat.





    Continguts

             Coneixement del regnat de Felip iii.
             Coneixement del regnat de Felip iv.
             Coneixement del regnat de Carles ii.
             Descripció de la crisi econòmica i social que es va viure a Espanya en el segle xvii.
             Explicació de la monarquia absoluta de França i la seva hegemonia a Europa.
             Descripció de la guerra de Successió.
             Coneixement dels canvis i transformacions del segles xviii.
             Interpretació de textos.
             Anàlisi de mapes històrics.
             Anàlisi de quadres de l’època per obtenir-ne informació.
             Anàlisi i interpretació d’organigrames.
             Comparació de casos: França i Anglaterra.
             Anàlisi de les causes immediates i llunyanes de la crisi espanyola.
             Curiositat per conèixer la història del nostre territori.
             Sentiment d’empatia i rebuig vers la situació que van haver de viure els moriscos quan se’n va decretar l’expulsió dels territoris hispànics.
             Valoració negativa dels enfrontaments militars com a únics mitjans per solucionar conflictes.
             Valoració de la importància patrimonial i simbòlica de les restes arqueològiques.
             Valoració de la importància de la pintura com a font històrica.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Utilitzar el vocabulari relacionat amb l’època.
             Buscar les idees principals de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Buscar exemples que confirmin el que s’ha expressat en el text.
             Expressar les opinions pròpies.
             Interpretar expressions.

    Competència per aprendre a aprendre
             Analitzar i interpretar organigrames.

    Tractament de la informació i competència digital
             Utilitzar fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la situació que van patir els moriscos que vivien en el territori hispànic quan se’n va decretar l’expulsió.

    Compètencies específiques

    Competència temporal
             Analitzar mapes històrics.
             Precisar el context espaciotemporal en què va tenir lloc la crisi de l’Imperi hispànic.
             Analitzar fonts materials per extreure’n informació històrica.

    Competència cultural i artística
             Valorar la pintura com a font d’informació històrica.

    Pensament social
             Comprendre les causes per les quals l’Imperi hispànic va entrar en crisi en el segle xvii i distingir entre causes immediates i llunyanes.
             Analitzar el procés pel qual França es va convertir en la principal potència europea.
             Explicar com els reis francesos van anar augmentant el seu poder fins a convertir-se en monarques absoluts.
             Comparar dos sistemes polítics i establir-ne els punts de coincidència i divergència.

    Criteris d’avaluació

             Distingir els principals moments en la formació de l’estat modern, i destacar les característiques més rellevants de la monarquia hispànica i del seu imperi colonial.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.










    14. Els segles xvi, xvii i xviii a Catalunya

    Objectius

             Conèixer la situació de Catalunya durant els segles xvi, xvii i xviii.
             Entendre les causes de la crisi política i social del segle xvii.
             Conèixer i valorar les conseqüències de la guerra de Successió.
             Entendre el procés de centralització política i administrativa de l’Estat espanyol i conèixer les manifestacions contràries plantejades des de Catalunya.
             Conèixer les causes del creixement demogràfic del segle xviii.
             Comprendre la importància del comerç, l’expansió de la vinya i la producció d’indianes en el desenvolupament de Catalunya durant el segle xviii.
             Valorar el paper de la Junta de Comerç en el desenvolupament econòmic català del segle xviii.


    Continguts

             Coneixement de la situació política, econòmica, demogràfica i social de la Catalunya del segle xvi.
             Explicació de la crisi política del segle xvii i de la guerra dels Segadors.
             Descripció del bandolerisme català dels segles xvi i xvii.
             Coneixement de la situació de l’economia, la demografia i la societat a la Catalunya del segle xvii.
             Descripció del centralisme borbònic del segle xviii i de les manifestacions de resistència.
             Explicació de les conseqüències culturals del centralisme i de la uniformització del segle xviii.
             Coneixement de les característiques de la demografia, de l’economia i de la situació social de Catalunya durant el segle xviii.
             Lectura i anàlisi d’un romanç popular.
             Comparació dels fets històrics amb la versió del romanç dels Segadors.
             Obtenció d’informació de fonts iconogràfiques.
             Elaboració d’esquemes.
             Valoració de la importància de les manifestacions literàries populars i de la transmissió oral de la tradició.
             Preocupació per la preservació de les restes materials com a font per a conèixer el passat.
             Valoració dels elements d’identificació propis d’una comunitat.





    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre la lletra d’una cançó de contingut històric (Romanç dels segadors).
             Analitzar un programa polític (Memorial secret enviat pel comte duc d’Olivares al rei Felip iv).
             Comprendre conceptes.
             Interpretar documents textuals.
             Obtenir informació de fonts iconogràfiques.
             Buscar les idees principals.
             Establir relacions entre disposicions legals i activitats productives.

    Competència per aprendre a aprendre
             Elaborar esquemes.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques, per obtenir informació històrica.
             Buscar informació a Internet o en enciclopèdies.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar sobre les conseqüències de l’aplicació del decret de Nova Planta de 1716.

    Autonomia i iniciativa personal
             Localització d’informació complementària per ampliar o aprofundir un tema.

    Competències específiques

    Competència temporal
             Situar en el context espaciotemporal la guerra dels Segadors i la guerra de Successió.
             Reconèixer els principals protagonistes històrics per evitar anacronismes.
             Entendre que els processos històrics tenen ritmes diferents, i que existeixen constants històriques i variables històriques.

    Pensament social
             Reconèixer les diferències socials.
             Distingir entre comunitats diferents.
             Valorar la relació entre l’estat i la societat.
             Analitzar la importància de la política,
             la demografia, l’economia i la cultura.

    Criteris d’avaluació

             Reconèixer els moments clau de les relacions entre Catalunya i la monarquia hispànica durant l’edat moderna.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema de la unitat, utilitzant fonts diverses (observació, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    15. L’Europa del barroc

    Objectius

             Descriure els trets principals de la cultura barroca durant els segles xvii i xviii.
             Comprendre la importància dels nous mètodes d’investigació que van sorgir en el segle xvii i la relació que van tenir amb els descobriments i els avenços científics.
             Identificar les característiques més importants de l’arquitectura, la pintura i l’escultura barroques.
             Conèixer l’existència de diferents escoles dins de la pintura barroca i diferenciar-ne les característiques principals.
             Explicar la importància de la pintura barroca espanyola i conèixer-ne els artistes més importants.
             Valorar les obres d’art barroques com a part del nostre patrimoni.
             Conèixer els elements bàsics dels corrents de pensament i de les manifestacions artístiques del segle xvi.


    Continguts

             Coneixement de la cultura barroca i les seves característiques principals.
             Explicació de la revolució científica del segle xvii.
             Descripció de l’arquitectura barroca.
             Descripció de la pintura barroca.
             Coneixement de les principals escoles de la pintura barroca.
             Identificació del Segle d’Or de la pintura espanyola.
             Descripció de l’escultura barroca.
             Coneixement de l’expansió de l’art barroc.
             Coneixement dels trets característics de la Il·lustració.
             Descripció de l’estil rococó.
             Descripció de l’art neoclàssic.
             Anàlisi d’un conjunt arquitectònic.
             Anàlisi d’obres d’art.
             Elaboració de mapes històrics i d’eixos cronològics.
             Comparació de mapes històrics.
             Elaboració de fitxes i taules de doble entrada.
             Realització d’un dibuix esquemàtic d’elements arquitectònics.
             Cerca d’informació en enciclopèdies i a Internet.
             Estima per l’art barroc, i valorar-lo per tres raons: pel valor artístic, perquè expressa els gustos, les necessitats i els sentiments d’una època i perquè és el reflex de la creativitat humana.
             Valoració positiva dels progressos de la Il·lustració.
             Curiositat per conèixer la història del nostre territori.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Utilitzar el vocabulari relacionat amb la mentalitat i l’art barrocs.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Interpretar expressions.
             Llegir i comparar textos històrics senzills.
             Formar-se una opinió pròpia sobre un fet històric.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir fonts escrites, materials i iconogràfiques per obtenir informació.
             Comparar diferents fonts per establir-ne les diferències i les semblances.
             Buscar informació a Internet i en enciclopèdies.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre el control que la religió catòlica exercia sobre l’art i la cultura del barroc i sobre la importància que va anar adquirint la raó com a base principal per a la investigació científica.
             Manifestar empatia per les maneres de viure de les persones de l’època.
             Fer diferents treballs en grup, i desenvolupar actituds de respecte i valoració de les idees alienes.


    Competències específiques

    Competència temporal
             Comprendre la influència de la mentalitat barroca en els avenços científics de l’època.
             Precisar el context temporal en què es van desenvolupar les diferents manifestacions de l’art barroc i del neoclàssic.
             Conèixer els principals artistes que van treballar durant el barroc i el iniciadors del neoclassicisme.
             Analitzar obres d’art per obtenir-ne informació històrica.
             Comparar mapes històrics de diferents èpoques.

    Competència cultural i artística
             Conèixer les principals manifestacions de l’art barroc, les seves característiques i els principals exemples.
             Conèixer les característiques fonamentals de l’art neoclàssic.
             Utilitzar termes artístics bàsics.
             Analitzar obres d’art, barroques i neoclàssiques.
             Dibuixar elements arquitectònics.

    Pensament social
             Analitzar la relació que hi va haver entre els nous descobriments científics i les reaccions de l’Església catòlica.

    Criteris d’avaluació

             Identificar les característiques bàsiques que donen lloc als principals estils artístics de l’edat mitjana i l’edat moderna, contextualitzar-les en l’etapa en què es van originar, i aplicar aquest coneixement a analitzar algunes obres d’art rellevants i representatives d’aquests estils.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, utilitzant fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.



    16. La població del món

    Objectius

             Conèixer la distribució desigual de la població mundial i identificar els principals focus de concentració demogràfica i els buits més importants.
             Descriure l’evolució de la població mundial al llarg de la història.
             Comprendre la importància dels índexs de natalitat i de mortalitat per estudiar la població.
             Analitzar els principals factors responsables de les diferències que hi ha entre els índexs de natalitat i de fecunditat de diferents zones del món.
             Assenyalar les principals característiques de la població mundial, i diferenciar entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.
             Analitzar els trets principals de la població espanyola: índexs de natalitat, mortalitat, esperança de vida i distribució de la població.
             Estudiar les característiques que defineixen la població catalana: dinàmiques, distribució territorial i immigració.


    Continguts

             Descripció de l’evolució de la població mundial al llarg de la història.
             Coneixement de la distribució desigual de la població mundial.
             Reconeixement dels índexs de natalitat, de fecunditat i de mortalitat.
             Explicació dels factors que defineixen les diferències entre la població de diferents zones del món.
             Coneixement de la població als països desenvolupats i als subdesenvolupats.
             Explicació de les característiques principals de la població espanyola.
             Coneixement dels trets principals de la població catalana.
             Interpretació de mapes de diferents tipus: de coropletes i d’isodenses.
             Elaboració de gràfics de diferents tipus.
             Compleció de taules de doble entrada.
             Observació i anàlisi de taules i quadres estadístics.
             Observació i comparació de fotografies.
             Construcció i interpretació de gràfics simples: lineals, de barres i sectorials.
             Lectura i interpretació de textos.
             Curiositat per conèixer els factors que expliquen les diferències que hi ha en la població mundial.
             Precisió en les representacions cartogràfiques i en els càlculs numèrics necessaris per conèixer els principals índexs demogràfics.
             Preocupació pels principals problemes demogràfics.
    Valoració de les iniciatives que es duen a terme per pal·liar els problemes de la població


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre un text periodístic (L’ONU assumeix l’Aliança de Civilitzacions).
             Utilitzar i comprendre conceptes relacionats amb la geografia de la població.
             Buscar exemples que justifiquin una afirmació.
             Identificar les idees principals d’un text.

    Competència matemàtica
             Calcular taxes demogràfiques.
             Calcular proporcions i percentatges per elaborar un gràfic sectorial.
             Representar gràficament informació estadística en diferents tipus de gràfics.

    Tractament de la informació i competència digital
             Organitzar informació en un quadre comparatiu.
             Elaborar un fitxer de conceptes relacionats amb la geografia de la població.
             Fer servir la cartografia com a font d’informació.

    Competència social i ciutadana
             Desenvolupar empatia vers els éssers humans que estan afectats per algun problema demogràfic.
             Reflexionar críticament sobre algunes polítiques de població.

    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Defensar arguments propis sobre el perquè de les diferències en l’esperança de vida entre homes i dones.

    Competències específiques

    Competència espacial
             Interpretar mapes de població de diferents tipus: coropletes i isodenses.
             Conèixer les principals característiques de la població mundial i espanyola.
             Comprendre la importància que tenen determinats índexs demogràfics per a l’estudi de les poblacions.
             Fer servir estadístiques com a mitjà per calcular dades i elaborar gràfics.
             Descriure i comparar fotografies de contingut geogràfic.

    Pensament social
             Identificar els problemes més rellevants que afecten la població mundial.
             Distingir els factors que intervenen en la distribució desigual de la població.
             Investigar la història demogràfica de la pròpia família.
             Formular hipòtesis sobre els efectes de dos règims demogràfics diferents, i proposar, a partir d’aquesta anàlisi, la política adequada en cada cas.


    Criteris d’avaluació

             Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics, conèixer i utilitzar els conceptes bàsics de la demografia per analitzar-los, caracteritzar les tendències predominants i aplicar aquest coneixement a analitzar l’actual règim demogràfic espanyol i les conseqüències que se’n deriven.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    17. Una població diversa

    Objectius

             Comprendre que els éssers humans tenen diferents nivells de desenvolupament econòmic i que aquest fet dóna lloc a diferents maneres de viure.
             Conèixer que a la Terra hi ha diferents civilitzacions que comparteixen uns senyals d’identitat concrets i que, al seu torn, es divideixen en cultures.
             Comprendre que al món actual són freqüents els contactes entre diferents cultures i com, d’aquests contactes, sorgeixen problemes de convivència.
             Analitzar la importància de les llengües com a element de comunicació i d’unió entre les persones.
             Comprendre com les religions condicionen la manera de viure de les societats.


    Continguts

             Reconeixement de les societats rurals, industrials i postindustrials.
             Coneixement de les diferents cultures del món: la convivència i els principals problemes.
             Coneixement de l’existència de les diferents llengües del món.
             Descripció de les religions del món i els seus principals conflictes.
             Resum de la informació de la unitat mitjançant taules i esquemes.
             Anàlisi de casos concrets: els indígenes de Guatemala i el fonamentalisme.
             Extracció d’informació sobre la població, de diferents mapes temàtics, gràfics i fotografies.
             Presa de consciència de la diferent situació econòmica en què es troben les diverses poblacions del món.
             Valoració positiva de la convivència pacífica de les diferents cultures que formen el nostre món.
             Crítica vers les situacions de manca de respecte a altres cultures, religions o llengües.
             Preocupació per la desaparició de cultures i l’augment dels fonamentalismes.



    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre textos informatius.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretari organitzar la informació.
             Escriure un petit text informatiu.

    Competència per aprendre a aprendre
             Fer un resum de la unitat mitjançant taules i esquemes.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.
             Buscar informació a Internet.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre els principals problemes culturals d’avui en dia.

    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Argumentar sobre el futur de les societats rurals.
             Defensar una opinió sobre la llengua materna.

    Competències específiques

    Competència espacial
             Interpretar mapes de població de diferents tipus.
             Utilitzar un vocabulari bàsic relacionat amb la població.
             Descriure i comparar fotografies de contingut geogràfic.

    Pensament social
             Identificar els principals problemes a què fan front les societats rurals.
             Plantejar i contrastar possibles solucions a problemes reals de la població.
             Comprendre com les diferents cultures, religions i llengües poden conviure pacíficament però també plantejar problemes seriosos a la població mundial.
             Analitzar casos reals relacionats amb la població: els indígenes de Guatemala i els fonamentalismes religiosos.

    Criteris d’avaluació

             Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics, conèixer i utilitzar els conceptes bàsics de la demografia per analitzar-los, caracteritzar les tendències predominants i aplicar aquest coneixement a analitzar l’actual règim demogràfic espanyol i les conseqüències que se’n deriven.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    18. La diversitat dins de cada societat

    Objectius

             Comprendre que els éssers humans s’agrupen en societats que tenen els seus propis sistemes polític i econòmic, les seves pròpies lleis i trets culturals comuns.
             Explicar com les societats s’organitzen jeràrquicament en estrats socials que varien d’una societat a una altrai que evolucionen amb el pas del temps.
             Conèixer els trets principals de la societat occidental actual i com han evolucionat al llarg de la història.
             Descriure els principals problemes a què fa front la societat d’avui dia: la desigualtat social i la discriminació, el crim i la delinqüència, la marginació i la impossibilitat de cobrir les necessitats bàsiques.
             Valorar el diàleg i el debat com la manera de resoldre els conflictes a què fa front la societat actual.
             Conèixer els reptes de la societat catalana actual: identitat cultural i cohesió social.


    Continguts

             Coneixement de la diversitat de les societats humanes.
             Explicació de l’organització jeràrquica de les societats.
             Coneixement de les transformacions socials: canvis individuals i revolucions.
             Enumeració dels trets principals de la societat occidental actual.
             Coneixement dels grans problemes i conflictes socials.
             Descripció dels problemes d’identitat cultural i cohesió social als que ha de fer front la societat catalana.
             Interpretació de diferents tipus de gràfics: sectorials, de barres i lineals.
             Cerca d’informació a Internet i elaboració d’un article periodístic.
             Obtenció de notícies de programes informatius de televisió i presentació en forma de fitxes.
             Càlcul d’índexs demogràfics a partir de quadres estadístics.
             Valoració positiva dels canvis que es produeixen en les societats i que donen lloc a millores en la vida dels éssers humans.
             Rebuig de tota mena d’actituds discriminatòries.
             Valoració positiva del diàleg i el debat com a mitjà per solucionar els conflictes.


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre textos periodístics.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Formar-se una opinió i justificar el punt de vista propi.
             Elaborar títols.
             Redactar treballs escrits.
             Interpretar expressions i citar exemples que demostrin que s’han comprès.

    Competència matemàtica
             Fer servir estadístiques per calcular dades demogràfiques sobre Catalunya.
             Fer servir dades estadístiques per conèixer l’estructura de la societat espanyola.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir els gràfics i les fotografies com a font d’informació.
             Integrar la informació procedent de diferents fonts.
             Buscar informació a Internet.

    Competència social i ciutadana
             Valorar els canvis produïts en les societats que han dut a una millora en la situació social d’uns grups determinats: minories ètniques, immigrants, dones...
             Reflexionar críticament sobre la situació que viuen els joves espanyols i sobre les seves opinions i els seus valors.
             Reflexionar sobre la situació en què es troben alguns grups socials del nostre país, com ara els gitanos o els immigrants.

    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Planificar la recollida de dades sobre el tema de les migracions.






    Competències específiques

    Competència espacial
             Identificar les principals característiques de les societats modernes i conèixer-ne els conflictes principals.
             Analitzar casos reals relacionats amb la població: els gitanos, les migracions, la situació de les dones.
             Enumerar els principals trets culturals de la societat catalana.

    Pensament social
             Proposar possibles solucions als principals conflictes socials.
             Reconèixer la situació social en què viuen alguns grups socials, com ara els gitanos, i plantejar possibles solucions als seus problemes.
             Recollir i organitzar dades sobre les migracions a Espanya i analitzar la visió que en donen els mitjans informatius.
             Analitzar les causes dels principals conflictes socials d’Espanya i suggerir mesures per resoldre’ls.

    Criteris d’avaluació

             Descriure els factors que condicionen els comportaments demogràfics, conèixer i utilitzar els conceptes bàsics de la demografia per analitzar-los, caracteritzar les tendències predominants i aplicar aquest coneixement a analitzar els actuals règims demogràfics espanyol i català, i les conseqüències que se’n deriven.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    19. Els ritmes d’urbanització al llarg de la història

    Objectius

             Descriure les principals característiques dels dos tipus d’hàbitat de l’ésser humà: hàbitat rural i hàbitat urbà.
             Identificar els diferents elements que conformen el paisatge urbà i extreure’n informació per caracteritzar una ciutat.
             Descriure com és l’estructura de les ciutats i diferenciar les diferents zones que presenten.
             Comprendre les raons del creixement de les ciutats.
             Conèixer que les ciutats es relacionen entre si, formant una xarxa urbana que està organitzada d’una manera jeràrquica.
             Descriure les característiques de la ciutat preindustrial.
             Comprendre els ritmes de la trasnformació urbana.


    Continguts

             Coneixement de l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà i de les seves característiques principals.
             Identificació dels principals components del paisatge urbà.
             Descripció de l’estructura de les ciutats.
             Coneixement del creixement de les ciutats.
             Descripció la xarxa urbana i de la jerarquia de les ciutats.
             Coneixement  de l’evolució històrica de les ciutats i els ritmes de la gran transformació urbana.
             Anàlisi de mapes, gràfics i fotografies per obtenir informació geogràfica.
             Elaboració d’un quadre sinòptic.
             Localització de les capitals dels països del món.
             Interpretació del croquis d’una ciutat.
             Lectura d’un mapa de símbols proporcionals.
             Valoració de la importància que tenen les ciutats en el món actual com a centres econòmics, polítics i culturals importants.
             Empatia amb els habitants de zones rurals que estan en procés de despoblació.
             Curiositat per conèixer les diferents maneres de viure dels hàbitats urbans i dels rurals.
             Valoració del procés de transformació de la ciutat al llarg de la història.

    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Comprendre un text periodístic (Els Jocs Olímpics de 2012).
             Vocabulari: conceptes relacionats amb els hàbitats humans i les ciutats.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Identificar les diferències entre diferents conceptes.
             Citar exemples que corroborin una informació.

    Competència per aprendre a aprendre
             Elaborar un quadre sinòptic sobre les característiques de pobles i ciutats, i sobre les ciutats del món.

    Tractament de la informació i competència digital
             Fer servir la cartografia, els gràfics i les fotografies com a font d’informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la segregació de la població segons la riquesa que es dóna en les estructures d’un municipi.

    Competència d’autonomia i iniciativa personal
             Prendre les pròpies posicions i defensar els arguments propis.

    Competències específiques

    Competència espacial
             Analitzar l’estructura urbana d’una ciutat europea: Lisboa.
             Localitzar en un mapa les capitals del món.
             Llegir un mapa de símbols proporcionals sobre la població urbana i les ciutats més poblades del món.
             Interpretar l’esquema d’una ciutat antiga (Mohenjo-daro) i d’una d’un país subdesenvolupat: Lima.
             Interpretar el croquis d’una ciutat.
             Interpretar les transformacions d’una ciutat moderna en un mapa (París).

    Pensament social
             Explicar les causes per les quals s’abandonen els pobles i proposar-hi possibles solucions.
             Analitzar la influència mundial que tenen les decisions preses en grans metròpolis, com Nova York.
             Establir les relacions que hi ha entre l’abandonament dels pobles i el creixement
             de les ciutats.
             Plantejar hipòtesis sobre les raons per les quals les ciutats de països subdesenvolupats atreuen població malgrat que no tinguin una qualitat de vida òptima.
             Plantejar hipotèsis sobre les raons del ritme creixent d’urbanització a escala mundial.

    Criteris d’avaluació

             Analitzar el creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional de l’espai urbà i els problemes que ocasionen als seus habitants, i aplicar aquest coneixement a exemples de ciutats catalanes i espanyoles.

             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi.


    21. Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya

    Objectius

             Comprendre que les ciutats europees tenen una llarga història durant la qual han evolucionat i canviat.
             Analitzar les característiques principals de la població rural i urbana a Espanya i a Catalunya i establir els problemes més importants a què fan front.
             Explicar el paper de Madrid i Barcelona dins de la xarxa urbana espanyola.
             Analitzar les actuacions dels ajuntaments com a organismes gestors de les ciutats espanyolesi catalanes.
             Analitzar la distribució de la població i de la xarxa urbana de Catalunya.
             Valorar les mesures que es posen en marxa per pal·liar els problemes de les ciutats a Espanya i a Catalunya.


    Continguts

             Coneixement de la història de les ciutats europees.
             Anàlisi de la població rural a Espanya i de com ha evolucionat.
             Anàlisi de la població urbana a Espanya i de com ha evolucionat.
             Explicació de la xarxa urbana espanyola.
             Anàlisi dels ajuntaments i la gestió de les ciutats.
             Explicació dels principals problemes de les ciutats espanyoles.
             Coneixement de la distribució de la població a Catalunya.
             Anàlisi de la xarxa urbana catalana.
             Explicació dels nous processos de transformació i el nou model urbà i dels noves dinàmiques internes de les ciutats catalanes.
             Descripció de l’evolució de les ciutats espanyoles i catalanes.
             Anàlisi d’un plànol urbà.
             Elaboració d’un quadre sinòptic.
             Confecció d’un mapa conceptual.
             Interpretació de mapes, fotografies i gràfics per extreure’n informació geogràfica.
             Curiositat per conèixer com han evolucionat les ciutats europees al llarg de la història.
             Valoració positiva de les mesures que es posen en marxa per reactivar la vida d’algunes zones rurals.
             Valoració de les restes d’altres èpoques que es conserven en moltes ciutats espanyoles i catalanes com a part del nostre patrimoni.
             Valoració dels problemes que generen les noves dinàmiques urbanes del propi entorn.


    Treball amb competències

    Competències generals

    Competència comunicativa i audiovisual
             Vocabulari: conceptes relacionats amb la geografia urbana.
             Buscar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació.
             Relacionar frases amb imatges concretes.
             Citar exemples que corroborin una informació.

    Competència matemàtica
             Calcular distàncies en un plànol.

    Competència per aprendre a aprendre
             Fer un quadre sinòptic sobre la història de les ciutats europees.
             Elaborar un mapa conceptual sobre la població rural a Espanya.

    Tractament de la informació i competència digital
             Buscar informació a Internet, a organismes oficials o en llibres.
             Fer servir programes d’Internet relacionats amb els sistemes d’informació geogràfica.
             Fer servir la cartografia, els gràfics i les fotografies com a fonts d’informació.

    Competència social i ciutadana
             Reflexionar críticament sobre la segregació de la població segons la riquesa, que es dóna en les estructures d’una localitat.

    Competència d’autonomia i iniciativa persona
             Prendre les posicions pròpies i defensar els arguments propis.

    Competències específiques

    Competència espacial
             Interpretar un mapa de la població urbana i les principals ciutats espanyoles.
             Analitzar plànols urbans: València i la pròpia localitat.
             Analitzar com es distribueix la població a Catalunya.
             Analitzar en un mapa els processos de transformació del model urbà català.

    Pensament social
             Explicar les causes per les quals s’abandonen els pobles i proposar-hi possibles solucions.
             Plantejar hipòtesis sobre com seran les ciutats en el futur.
             Analitzar els problemes que afecten la pròpia localitat, avaluar la tasca dels ajuntaments i suggerir maneres de contribuir a solucionar-los.


    Criteris d’avaluació

             Analitzar el creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional de l’espai urbà i els problemes que ocasionen als seus habitants, i aplicar aquest coneixement a exemples de ciutats espanyoles i catalanes.
             Fer, individualment o en grup, amb l’ajut del professor, un treball senzill de caràcter descriptiu sobre algun fet o tema, fent servir fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc.), seleccionant la informació pertinent, integrant-la en un esquema o guió i comunicant amb correcció i amb el vocabulari adequat els resultats de l’estudi

    ____________________________________________________________________________
Els criteris especifics d'avaluació de 2n d'eso es troben al següent enllaç:
https://socialsmartiifranques.blogspot.com/p/blog-page.html




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada