Bloc de Geografia i Història: PROGRAMACIÓ GEOGRAFIA 2n BAT

PROGRAMACIÓ GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

INS MARTÍ I FRANQUÈS

Índex

1.-Introducció, Criteris d’avaluació, Temporització, Activitats complementàries i Materials pàg 2

2.- Programació: pàg 5

Unitat 1. La Geografia, una ciència per al segle XXI pàg 5

Unitat 2. El Medi Físic d’Espanya i de Catalunya pàg 7

Unitat 3. La diversitat climàtica i la vegetació d’Espanya i de Catalunya pàg 9

Unitat 4. Els recursos i l’energia pàg 12

Unitat 5. Els paisatges naturals i culturals pàg 14

Unitat 6. La població d’Espanya pàg 16

Unitat 7. Els fluxos migratoris i la mobilitat pàg 18

Unitat 8. L’espai rural pàg 20

Unitat 9. La indústria i la construcció pàg 23

Unitat 10. Les activitats del sector terciari pàg 25

Unitat 11. El Ciutat: estructura i morfologia pàg 27

Unitat 12. Les xarxes urbanes i les problemàtiques de la ciutat actual pàg 29

Unitat 13. L’organització política i territorial d’Espanya i Catalunya pàg 31

Unitat 14. Espanya a Europa i al món pàg 33

Unitat D. Geografia humana i econòmica de Catalunya pàg 36

3- Treball de Camp pàg 38

4- Fonts d’informació, bibliografia complementària i pàgines web de consulta pàg 38

1. Introducció

La programació de la matèria de Geografia de Batxillerat, que s’inicia el present curs (2021-2022), està estructurada seguint la normativa i diversos decrets que regulen els ensenyaments secundaris a Catalunya i que estan recollits -en diferents formats- en els materials que les diverses editorials publiquen i en els llibres de text i materials didàctics per estudi dels temaris i treballs, a l’aula i a casa, per part dels alumnes.

En aquest cas, segons acord dels membres del seminari de Geografia i Història de l’IES, el material i la proposta bàsica de treball triada és la de l’Editorial VICENS VIVES.

Partim de la proposta de l’editorial en quant a objectius, estructura de continguts i activitats per temes, com a base de la feina d’aquest curs amb algunes modificacions que especificarem al llarg de la nostra adaptació.

Les seqüències d’aprenentatge estan organitzades segons els criteris següents:

Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament lligat als coneixements previs de l’alumne/a.

Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg del curs.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut en facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Unes vegades se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres vegades es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres àrees.

Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una àrea serveixen per a avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador d’una àrea serveixen per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors de la mateixa àrea, és a dir, que permeten donar unitat a l’aprenentatge entre diverses àrees.

Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, es van integrant altres continguts.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats busquen cobrir les capacitats que s’enuncien en els objectius i en els criteris d’avaluació. Així mateix, es busca l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors, a més d’introduir el treball dels valors transversals.

Interrelació i globalització. S’han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més àrees, de manera que, quan siguin abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir-ne una visió global.

Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en una Introducció al coneixement Geogràfic (tema 1) i 14 unitats didàctiques, l’última (Unitat D) considerada com un annex del temari.

Materials dels alumnes:

Llibre de text de la Editorial VICENS VIVES, atles, llibreta i fulls mil·limetrats, apunts i materials fotocopiats, materials diversos al Moodle de l’INS, materials complementaris portats per la professora o professor en diversos formats: PDF ...etc.

Temporització:

La proposada per el projecte de l’Editorial VICENS VIVES, calculada per les setmanes de duració del curs (a 4 hores setmanals) amb modificacions que s’introduiran en aquesta adaptació, que ve a ser aproximadament d'uns cinc temes per trimestre.

Activitats complementàries:

- Participació dels alumnes en activitats a l’aula i fora de l’IES organitzades des de l’Unitat de geografia de la l’URV i dirigides a alumnes de secundària:

Conferències, visites i participació en les activitas organitzades per la Unitat de Geografia en les Jornades de portes obertes de l’URV.
Participació en el projecte de creació d’un mapa conceptual dirigit des de la Unitat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

- Visita didàctica de contingut geogràfic o interdisciplinar a espais geogràfics de l’entorn, amb la realització de treballs en equips.

- Realització de treballs utilitzant (TIC) fonts d’informació i d’elaboració multimèdia especialment fonts accessibles a través d’Internet, i elaboració de documents amb tècniques informàtiques.

- Realització d’un treball a partir del programa didàctic virtual de innovació educativa sobre els Paisatges catalans.

- Repàs de la cartografia descriptiva bàsica: mapes del Món i d’Europa, Espanya i Catalunya (principals trets físics i mapes polítics- administratius).

Coeducació:

Des del Departament d’Història i Geografia del Institut Martí i Franqués entenem que coeducar vol dir educar des de la igualtat entre persones, independentment del seu sexe. La coeducació fomenta l’autonomia real dels nois i de les noies, atorgant-los igualtat d’oportunitats i entenent que les diferències són positives i enriquidores. Per això durant el curs hem programat diverses actuacions:

Treballar i fer visible el paper de les dones a la història difonent les seves aportacions i èxits aconseguits com a científiques, polítiques, artistes, geoògrafes o esportistes.
Celebrar dies claus per a la igualtat i contra la violència de gènere a l’escola.
Donar més temps d’ús de paraula a les noies si es detecta que participen poc a classe, o que els costa més intervenir que als nois.
Revisar l’ús del llenguatge alternant l’ús gramatical del femení i del masculí i dels genèrics: Ús de genèrics: alumnat, professorat, persona sol·licitant.
Usar el doble gènere.
Utilitzar el gènere femení a les professions: científica, presidenta, dependenta,... etc.

Atenció a la Diversitat

Juntament amb la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), des del Depatament de Geografia i Història es vetlla per atendre les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

del nostre alumnat. A través dels Plans de Suport Individualitzat (PI) es proposen les mesures i suports de carácter universal, addicional i intensius necessaris per tal

de satisfer aquestes necessitats.

Criteris d’avaluació:

L’avaluació serà contínua i personalitzada. Es valorarà el domini o grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de la matèria, a més de la participació, l’actitud i l’expressió. D’aquesta manera, a banda de l’assoliment dels objectius, serà imprescindible per superar la matèria aspectes com ara l’interès que demostri cada alumne/a, la participació a classe i, en especial, haver mantingut al llarg del curs una actitud respectuosa vers el professorat, la resta de companys i les instal·lacions.

Criteris d’avaluació:

- PROVES ESCRITES:

Aquestes proves poden incloure un, dos o més temes. Es faran un màxim de dos exàmens per avaluació, a criteri de cada professor/a.
Les proves que no arribin a 3,75 no faran mitjana amb les altres i s’hauran de recuperar tot i que el promig superi el 5.
La no realització injustificada d’un examen puntua 0. En cas de justificació raonada (família, metge) es tindrà dret a fer-lo en una altra data.

- TREBALL I ACTITUD:

Un nombre variable d’activitats (pràctiques) que s’han de realitzar individualment i/o en grup, i s’han de presentar el dia indicat pel professor/a. No s’acceptaran fora del termini marcat.
Treballs i petites recerques complementàries.
Sortides i altres.
Actitud: La participació en el treball de l’aula, l’educació i correcció a l’aula, el respecte envers els companys i els professors. Assistència a classe i puntualitat.

La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent: 80 % proves escrites + 20 % treball i actitud

NOTA: cal treure com a mínim un 3,75 en la l’apartat de les proves escrites, en cas contrari no es sumarà la nota de treball i actitud. I la nota d’avaluació serà igual a la mitjana de notes dels exàmens.

A final de curs, l’assignatura restarà aprovada quan s’hagin aprovat els tres trimestres o bé la mitjana de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5 punts, i com a màxim se’n suspengui una amb una nota igual o superior a 3,75.

La nota final de cada matèria serà la mitjana de les notes de cada una de les tres avaluacions, tot valorant la progressió de cada alumne.

Recuperacions:

L’alumne/a tindrà dret a un examen de recuperació trimestral de cada avaluació suspesa, sobre la totalitat dels continguts de la mateixa.

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a la convocatòria ordinària de juny hauran de presentar-se a la convocatòria extraordinària de juny o setembre.

Alumnes pendents del curs anterior: realitzaran exàmens extraordinaris segons fixi la normativa.

2. Programació

Introducció al coneixement geogràfic (1 hora de classe), i es facilitarà a l’alumnat un esquema introductori.

Objectius

- Saber que la geografia és una ciència que es divideix en geografia física i humana i diferenciar els àmbits d’estudi d’aquestes.

- Comprendre el significat d’espai geogràfic.

- Conèixer els mètodes de la geografia i les possibilitats de la professió de geògraf.

- Conèixer alguns dels principals geògrafs, escoles i tendències en geografia al llarg de la història.

Conceptes

- La geografia com a ciència. La geografia física i la geografia humana.

- De l’espai geogràfic al lloc. La regió, el territori i el lloc.

- La percepció de l’espai. L’entorn natural.

- Els mètodes de la geografia. L’observació directa i indirecta.

- La professió de geògraf.

- Geògrafs, escoles i tendències en geografia. Els primers geògrafs. L’Edat Moderna. El segle XIX. El segle XX. L’actualitat.

Actituds

- Interès per augmentar els coneixements referents a la geografia com a ciència.

- Actitud interessada per conèixer les fonts de la geografia.

Criteris d’avaluació

- Emprar un vocabulari pertinent en l’explicació i comunicació de fets i processos geogràfics.

Tema 1	Geografia, una ciència per al segle XXI
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Indicar què és la geografia. Conèixer les diferents definicions del concepte de geografia. Determinar quin és l'objecte d'estudi de la geografia i quines són les seves utilitats. Aprendre a pensar el territori de manera crítica. Determinar l'espai geogràfic i els intercanvis que el formen. Descriure els trets que caracteritzen l'espai geogràfic: localització, representació, homogeneïtzació, delimitació i caràcter canviant. Distingir llocs i regions. Reconèixer la importància de la geografia regional. Identificar les principals sortides professionals de la geografia relacionades amb les tec-nologies de la informació, el medi ambient, la planificació urbana i territorial, el desenvo-lupament regional, la societat del coneixement, i els estudis socials, polítics i culturals del territori. Reflexionar sobre la presa de decisions dels geògrafs per tal de representar la informació geogràfica i així afavorir-ne l'anàlisi i la interpretació. Identificar i valorar les diferents tècniques cartogràfiques que utilitza la geografia per comprendre i conceptualitzar el món on vivim. Interpretar i treballar amb mapes topogràfics. Conèixer aplicacions per traçar i practicar rutes. Realitzar anàlisis territorials a partir de la comparació d'imatges de satèl·lit.
CONTINGUTS	El concepte de geografia. Les diferents definicions del concepte de geografia. L'objecte d'estudi de la geografia i les seves utilitats. La geografia i el pensament crític del territori. L'espai geogràfic i els intercanvis que el formen. Descripció dels trets que caracteritzen l'espai geogràfic: localització, representació, homogeneïtzació, delimitació i caràcter canviant. Llocs i regions. Reconeixement de la importància de la geografia regional. Identificació de les principals sortides professionals de la geografia relacionades amb les tecnologies de la informació, el medi ambient, la planificació urbana i territorial, el desen-volupament regional, la societat del coneixement, i els estudis socials, polítics i culturals del territori. Reflexió sobre la presa de decisions dels geògrafs per tal de representar la informació geogràfica i així afavorir-ne l'anàlisi i la interpretació. Identificació i valoració de les diferents tècniques cartogràfiques que utilitza la geogra-fia per comprendre i conceptualitzar el món on vivim. Interpretació i treball amb mapes topogràfics. Coneixement d'aplicacions per traçar i practicar rutes. Realització d'anàlisis territorials a partir de la comparació d'imatges de satèl·lit.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Assegurar-se que indiquen què és la geografia. Comprovar que coneixen les diferents definicions del concepte de geografia. Verificar que determinen quin és l'objecte d'estudi de la geografia i quines són les seves utilitats. Observar que aprenen a pensar el territori de manera crítica. Valorar que determinen l'espai geogràfic i els intercanvis que el formen. Descobrir que descriuen els trets que caracteritzen l'espai geogràfic: localització, representació, homogeneïtzació, delimitació i caràcter canviant. Veure que distingeixen llocs i regions. Constatar que reconeixen la importància de la geografia regional. Notar que identifiquen les principals sortides professionals de la geografia relaciona-des amb les tecnologies de la informació, el medi ambient, la planificació urbana i ter-ritorial, el desenvolupament regional, la societat del coneixement, i els estudis socials, polítics i culturals del territori. Assegurar-se que reflexionen sobre la presa de decisions dels geògrafs per tal de re-presentar la informació geogràfica i així afavorir-ne l'anàlisi i la interpretació. Comprovar que identifiquen i valoren les diferents tècniques cartogràfiques que utilitza la geografia per comprendre i conceptualitzar el món on vivim. Verificar que interpreten mapes topogràfics i que hi treballen. Observar que coneixen aplicacions per traçar i practicar rutes. Valorar que realitzen anàlisis territorials a partir de la comparació d'imatges de satèl-lit.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant l'adquisició de procedi-ments, instruments i conceptes que possibilitin un coneixement científic del medi físic, així com l’aplicació posterior dels coneixements adquirits en la nostra relació amb l’entorn propi. Competència social i ciutadana. Es treballa a partir de la reflexió sobre la presa de decisions que han de fer els geògrafs per tal de representar la informació geogràfica a través de diferents tipus de mapes. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en el comentari de mapes i imatges, així com en la definició de conceptes relacionats amb la geografia regional. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes anamòrfics, mapes topogràfics i d'imatges de satèl·lit, així com a partir de la cerca d'informació en diferents fonts documentals. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activi-tats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: anàlisi de mapes, descripció d'imatges, etc. Competència emocional. Es treballa de manera transversal a les activitats que es duen a terme de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 2	El medi físic d’Espanya i Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Localitzar la península Ibèrica a la Terra, assenyalar les característiques generals del relleu peninsular espanyol i caracteritzar els tipus de sòl a Espanya. Analitzar la formació del relleu peninsular: construcció de relleus i erosió. Caracteritzar la formació geològica del relleu peninsular en les Eres Paleozoica, Mesozoica, Cenozoica i el Període Quaternari. Comprendre els processos d'orogènesi alpina i glacialisme així com la seva importància en la formació del relleu peninsular espanyol. Definir el concepte d'unitat morfoestructural. Identificar i explicar les característiques de les unitats morfoestructurals del relleu espanyol. Situar i descriure les unitats del relleu que conformen les unitats morfoestructurals de la Meseta i de les serralades exteriors a la Meseta. Caracteritzar els processos de formació geològica de les unitats del relleu de la Meseta i les serralades exteriors a la Meseta. Caracteritzar el procés de formació de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Localitzar i explicar les característiques de les costes atlàntiques i mediterrànies. Conèixer les característiques del relleu de l'arxipèlag balear i canari. Conèixer i descriure la geomorfologia de Catalunya i les unitats estructurals més importants del seu relleu. Analitzar els problemes que es plantegen al delta de l'Ebre.
CONTINGUTS	Localització geogràfica de la península Ibèrica i característiques generals del relleu peninsular espanyol i dels tipus de sòl. Coneixement de les coordenades en les quals es localitza la Península Ibèrica. Utilització de diferents tipus d'imatges per descriure la localització i els diferents tipus del relleu espanyol. La formació geològica del relleu peninsular. Descripció de processos geològics i aplicació a la comprensió del relleu peninsular espanyol. Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic específic del tema. La Meseta: serres interiors i vores muntanyoses. Identificació i localització de les unitats morfoestructurals del relleu espanyol. Observació i interpretació de talls de relleu sobre la geografia espanyola. Les serralades exteriors a la Meseta. Localització de les unitats estructurals dels Pirineus i de les Serralades Bètiques. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. El relleu del litoral peninsular. Situació en un mapa de les costes peninsulars espanyoles. Els relleus insulars: Balears i Canàries. Observació de mapes físics dels arxipèlags canari i balear. Les unitats geomorfològiques de Catalunya. Anàlisi del relleu d'un mapa i disseny d'un perfil topogràfic. Anàlisi dels problemes que es plantegen al delta de l'Ebre.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Assegurar-se que descriuen els trets generals del relleu i del sòl peninsular espanyol. Comprovar que caracteritzen la formació geològica del relleu peninsular en les Eres Paleozoica, Mesozoica, Cenozoica i el Període Quaternari. Verificar que identifiquen i expliquen les característiques de les quatre unitats morfoestructurals del relleu espanyol. Observar si interpreten correctament diferents talls de relleu i fotografies assumint la seva importància com a instruments de coneixement geogràfic. Valorar si comprenen els processos d'orogènesi alpina i glacialisme assenyalant la seva importància en la formació del relleu peninsular espanyol. Descobrir si assimilen i empren correctament el vocabulari bàsic del tema. Veure si localitzen les unitats morfoestructurals d'Espanya, les unitats estructurals dels Pirineus i de les Serralades Bètiques en diferents mapes. Constatar que coneixen els processos de formació geològica de les unitats del relleu de la Meseta i les serralades exteriors a la Meseta. Verificar que caracteritzen i descriuen el procés de formació de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Observar si descriuen el relleu litoral peninsular i localitzen les costes atlàntiques i mediterrànies en un mapa. Constatar que coneixen les característiques generals del relleu balear i canari. Veure si coneixen la geomorfologia catalana, així com les grans unitats del seu relleu. Valorar si reflexionen sobre l'impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient. Assegurar-se que són capaços d'interpretar el relleu d'un mapa i plasmar-lo en un perfil topogràfic. Notar que identifiquen les diferents amenaces del delta de l'Ebre.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant l'adquisició de procediments, instruments i conceptes que possibilitin un coneixement científic del medi físic així com la posterior aplicació dels coneixements adquirits en la nostra relació amb el propi entorn. Competència social i ciutadana. Es treballa a partir de l'anàlisi de l'evolució del delta de l'Ebre, mitjançant la qual porta a una reflexió sobre l'impacte de l'activitat humana al medi ambient. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en el comentari de mapes i imatges, així com en la definició de conceptes relacionats amb la geografia espanyola i catalana. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes geogràfics i de talls de relleu de diferents unitats del relleu espanyol. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: anàlisi de mapes, descripció d'imatges, interpretació de talls de relleu, etc. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 3	La diversitat climàtica i la vegetació d’Espanya i de Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Identificar i localitzar els conjunts climàtics d'Espanya. Descriure els mecanismes que influeixen en el clima: circulació atmosfèrica en altura i en superfície. Conèixer els factors que influeixen en el clima d'Espanya. Interpretar mapes isobàrics sobre la circulació atmosfèrica i sobre els factors que influeixen en el clima d'Espanya. Comprendre la importància de l'anticicló de les Açores sobre el clima d'Espanya. Establir els criteris a partir dels quals es classifiquen els conjunts climàtics d’Espanya. Caracteritzar els diferents tipus o conjunts climàtics d'Espanya i les seves varietats. Analitzar diferents tipus de clima a Espanya a partir de la interpretació de mapes climàtics i climogrames. Relacionar el tipus de clima amb els paisatges i activitats agrícoles que predominen a cada zona climàtica. Assimilar i emprar el vocabulari bàsic necessari per descriure els fenòmens meteoro-lògics tractats en el tema. Caracteritzar les particularitats del clima canari i descriure les seves diferents varietats. Assimilar el règim tèrmic i pluviomètric de Catalunya. Localitzar els climes de Catalunya. Descriure la vegetació de Catalunya. Analitzar el temps atmosfèric i realitzar prediccions meteorològiques a partir de l'anàli-si de mapes del temps, mapes isobàrics i imatges del Meteosat.
CONTINGUTS	Mecanismes i factors que influeixen en el clima global i d'Espanya. Localització en un mapa dels conjunts climàtics d'Espanya. Descripció del comportament del jet stream i realització d'una previsió del temps a partir de l'anàlisi de mapes isobàrics. Comprensió de la importància de l'anticicló de les Açores en el clima espanyol. Observació de la influència de les masses d'aire tropical, aire polar, i els centres d'ac-ció sobre la Península mitjançant mapes isobàrics i imatges del Meteosat. Els climes de l'Espanya peninsular i de les Balears. Identificació del règim pluviomètric com a criteri bàsic per establir quins són els con-junts climàtics d'Espanya. Reconeixement de les varietats de cada un dels conjunts climàtics d'Espanya. Utilització de mapes climàtics i climogrames en la descripció dels conjunts climàtics del nostre país i les seves varietats. Relació entre les característiques climàtiques d'una zona d'Espanya amb el seu paisatge i les activitats agrícoles que s’hi desenvolupen. Els climes de les Canàries: la importància dels vents alisis i la seva influència en les varietats climàtiques de l’arxipèlag. Descripció de les temperatures i de les precipitacions de Catalunya. Localització dels climes i descripció de la vegetació de Catalunya. Reflexió a partir d'un text sobre les causes de la desertització a Espanya, la responsabilitat de l'ésser humà en aquest procés i les possibles mesures per tractar el problema. Anàlisi del temps atmosfèric a partir de la interpretació de mapes isobàrics, imatges del Meteosat i mapes del temps.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que descriuen la circulació atmosfèrica en altura, la circulació de l'aire en superfície i la seva influència en el temps meteorològic. Assegurar-se que són capaços de comprendre un mapa de circulació atmosfèrica i realitzar prediccions del temps a partir de la seva anàlisi. Constatar que reconeixen els factors que influeixen sobre el clima del nostre país. Descobrir si són conscients de la importància de l'anticicló de les Açores sobre el clima d'Espanya. Veure si descriuen la influència de les masses d'aire tropical, les borrasques i les masses d'aire polar sobre la Península a partir de mapes isobàrics i imatges del Meteosat. Comprovar que identifiquen, localitzen i caracteritzen els diferents conjunts climàtics d'Espanya. Reconèixer i descriure les varietats que presenta cada un dels conjunts climàtics de l'Espanya peninsular, de les Balears i, en concret, de Catalunya. Constatar que empren mapes climàtics i climogrames en la descripció dels conjunts climàtics del nostre país i les seves varietats. Verificar que descriuen les varietats del clima de les Canàries relacionant cada una d'aquestes varietats amb la influència dels vents alisis sobre l'arxipèlag canari. Observar si descriuen correctament la vegetació de Catalunya. Descobrir si poden descriure la distribució tèrmica i pluviomètrica de Catalunya. Assegurar-se que són capaços d'analitzar el temps atmosfèric a partir de la interpretació conjunta de mapes del temps, mapes isobàrics i imatges del Meteosat. Valorar si són conscients de les repercussions de l'acció humana sobre l'entorn i adopten actituds favorables a la preservació del medi ambient.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. S'articula a través de la descripció del temps meteorològic des d'una perspectiva científica i a la posterior aplicació d'aquest coneixement a la predicció del temps meteorològic a partir de l'observació de mapes del temps i isobàrics o imatges satèl·lit. Competència social i ciutadana. La reflexió sobre el problema de la desertització al nostre país, la nostra responsabilitat en aquest procés i les possibles mesures a adoptar per la seva solució potencien aquesta competència. Competència en comunicació lingüística. Es potencia mitjançant la descripció de fenòmens meteorològics i la utilització dels conceptes propis d'aquest camp. Tractament de la informació i competència digital. Es treballa mitjançant l'anàlisi i interpretació de la informació que ofereixen mapes meteorològics, imatges del Meteosat, climogrames i mapes isobàrics a partir dels quals es descriurà el temps atmosfèric i es realitzaran prediccions meteorològiques. Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa a partir de la recerca i explicació raonada de mesures per afrontar el complex problema de la desertització a Espanya. Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Es potencia el desenvolupament de les habilitats de comunicació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 4	Els recursos i l’energia
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Conèixer i localitzar les principals conques hidrogràfiques d'Espanya. Descriure els recursos hídrics del nostre país i la seva desigual distribució en el territori. Reconèixer els diferents usos de l'aigua a Espanya i els agents responsables de la contaminació o de la seva sobreexplotació. Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals a Espanya, particularment l'aigua i l'energia, i de la necessitat de fer-ne un ús sostenible. Caracteritzar les polítiques hídriques que permeten l'obtenció o distribució d'aigua i conèixer la seva aplicació a Espanya. Analitzar la demanda i els recursos energètics i miners existents a Espanya, així com els problemes que comporta la dependència energètica del nostre país. Emprar mapes, gràfics i taules de dades en l'anàlisi dels recursos energètics i hídrics. Conèixer la demanda d’aigua i els recursos energètics i minerals de Catalunya. Conèixer les maneres d'aprofitament de l'aigua, el carbó, el petroli, el gas natural, l'energia nuclear i les energies renovables a Espanya. Reflexionar sobre el canvi de model productiu i de consum energètic actual, per valo-rar l'impacte de les nostres decisions i accions quotidianes. Interpretar gràfics amb variables múltiples. Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.
CONTINGUTS	Les conques i els recursos hídrics d'Espanya i de Catalunya i la demanda d'aigua i els seus diferents usos. Comprensió de l'escassetat i desigual distribució de l'aigua al nostre país. Interpretació de mapes sobre les conques i la distribució dels recursos hídrics d’Espanya. Anàlisi de taules de dades i gràfics sobre la despesa, l'estalvi la sobreexplotació i els diferents usos de l'aigua en el nostre país. Reconeixement dels agents responsables de la contaminació i de la sobreexplotació de l'aigua a Espanya. Les polítiques hídriques a Espanya: transvasaments, dessalinització d'aigua de mar, recuperació dels aqüífers i sanejament de rius. El dèficit d'energia i els recursos energètics renovables i no renovables a Espanya. Descripció de les fonts d'energia no renovables emprades a Espanya, la seva manera d'explotació, els seus avantatges i inconvenients. Localització a mapes dels embassaments més importants del país. Anàlisi de taules de dades sobre l'evolució del mercat de carbó espanyol i sobre la refinació de petroli. Localització en un mapa de les centrals nuclears espanyoles i anàlisi en un gràfic del cost i producció de l'energia nuclear. Reflexió sobre l'estancament de la producció d'energia nuclear al nostre país. Els recursos miners a Espanya i a Catalunya. Interpretació de gràfics amb variables múltiples. Reflexió sobre el canvi de model productiu i de consum energètic actual i valoració de l'impacte de les nostres decisions i accions quotidianes. Argumentació d'opinions personals sobre problemes complexos relacionats amb l'explotació dels recursos naturals d'Espanya.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que coneixen les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics existents al nostre país. Assegurar-se que comprenen que Espanya és un país amb escassetat d'aigua i de recursos energètics. Veure si caracteritzen la realitat hidrogràfica espanyola a partir de la interpretació de mapes i taules de dades. Constatar que reconeixen els diferents usos de l'aigua a Espanya i els agents responsables de la contaminació o de la seva sobreexplotació. Descobrir si coneixen les polítiques hídriques i la seva aplicació a Espanya. Comprovar que coneixen els recursos energètics i minerals d’Espanya. Observar si s'ajuden de mapes, gràfics i taules de dades per conèixer els recursos energètics amb els quals compta Espanya i la seva distribució en el territori. Valorar si reflexionen sobre els avantatges i inconvenients de l'energia nuclear i de les energies renovables alternatives. Veure si coneixen la demanda d’aigua i els recursos energètics i minerals de Catalunya. Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades. Assegurar-se que són capaços d'interpretar gràfics amb variables múltiples. Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant i que refle-xionen sobre el procés de la descarbonització. Observar si expressen opinions personals sobre problemes mediambientals o de sobreexplotació dels recursos.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. S'articula en l'anàlisi dels problemes de sobreexplotació de l'energia i els recursos hídrics que comporta l'actual model de gestió dels recursos d'Espanya, la qual cosa afavorirà la valoració de la Geografia com un instrument de comprensió i transformació de la realitat. Competència social i ciutadana. Es desenvolupa amb la presa de consciència d'adoptar actituds que afavoreixin la sostenibilitat del medi ambient contribuint individualment amb un ús sostenible de l'aigua i l'energia. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades; així com en l'adquisició i l’ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals sobre els problemes mediambientals i de sobreexplotació dels recursos així com amb l'aportació de possibles solucions raonades a aquests problemes. Competència emocional. Es treballa a les activitats de grup en les quals s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, etc.

Tema 5	Els paisatges naturals i culturals
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Descriure els paisatges vegetals d'Espanya, així com la seva biodiversitat i el paper dels incendis. Caracteritzar els fenòmens responsables de la contaminació i el canvi climàtic. Valorar les repercussions de l'acció de l'ésser humà i de l'actual model de creixement econòmic sobre el medi ambient. Entendre els elements que fonamenten la cultura i l'evolució dels paisatges culturals. Comprendre la importància de la protecció dels paisatges culturals. Conèixer les polítiques de protecció i conservació del medi natural a Espanya. Ser conscient dels canvis en els paisatges de Catalunya i de la necessitat d'una plani-ficació paisatgística. Interpretar gràfics, mapes temàtics i taules de dades. Desenvolupar una actitud favorable a la conservació del medi ambient. Prendre consciència de la necessitat de preservar els nostres espais naturals i interès per conèixer els espais protegits del nostre país. Observar, analitzar i interpretar un paisatge. Valorar l'impacte polític, econòmic i social de les cimeres climàtiques dels darrers anys, per mitigar o evitar les conseqüències del canvi climàtic. Realitzar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
CONTINGUTS	Descripció dels paisatges vegetals d'Espanya i la seva biodiversitat. Reflexió sobre les repercussions socials i mediambientals negatives del procés de globalització. Valoració del medi natural com a recurs i element important en la qualitat de vida dels grups humans, i disposició favorable a la seva conservació i defensa. Utilització de mapes, gràfics i taules de dades en l'anàlisi dels problemes mediambientals d'Espanya i del món. La interacció natura-societat: condicionants i problemes. Anàlisi dels problemes que comporta la degradació del medi natural. Els paisatges culturals i la seva evolució i protecció. Els canvis en els paisatges de Catalunya i els organismes de la planificació paisatgís-tica a Catalunya. Polítiques de protecció i conservació. Localització d'espais protegits de la geografia espanyola. Polítiques sobre el paisatge. Valoració del paper destructor dels incendis. Identificació de paisatges humanitzats i naturals. Argumentació raonada de les conclusions elaborades i de les opinions personals. Realització de debats amb una actitud participativa i tolerant. Rigor crític en la realització del propi treball i en la transmissió dels nostres coneixements. Observació i anàlisi d'un paisatge. Les cimeres climàtiques.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Constatar que descriuen les repercussions ambientals i socials de les activitats econòmiques. Observar si valoren les repercussions de l'acció de l'ésser humà i de l'actual model de creixement econòmic sobre el medi ambient. Veure si comprenen la importància de la preservació del medi ambient per al desenvolupament i manteniment de la qualitat de vida dels éssers humans. Assegurar-se que entenen l'evolució i la protecció dels paisatges culturals. Comprovar que descriuen els canvis en els paisatges de Catalunya i que són cons-cients de la necessitat d'una planificació paisatgística. Valorar si reconeixen la necessitat d'introduir noves mesures i si realitzen propostes raonades per assolir un desenvolupament sostenible. Verificar que descriuen les principals polítiques de protecció i conservació del medi ambient. Observar si són capaços de localitzar en un mapa els principals paisatges vegetals i els espais protegits d'Espanya i Catalunya. Descobrir si descriuen les polítiques sobre el paisatge. Observar si valoren el paisatge com un patrimoni de tots que ha de ser conservat. Assegurar-se que són capaços d'observar, analitzar i interpretar un paisatge. Constatar que assimilen i empren el lèxic propi del tema. Valorar si expressen opinions personals sobre problemes mediambientals o socioeconòmics del món actual. Notar que valoren els impactes de les cimeres climàtiques. Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es treballa a l'anàlisi dels problemes mediambientals i socials que comporta l'actual model econòmic, així com de les seves possibles alternatives; cosa que afavorirà la valoració de la Geografia com un instrument de comprensió i transformació de la realitat. Competència social i ciutadana. Es treballa tant a través de l'anàlisi de les repercussions de l'actual model econòmic sobre el medi ambient i les persones com del coneixement de possibles models econòmics alternatius a l'actual. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades; així com a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i la interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes mediambientals i socioeconòmics del món actual. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 6	La població d’Espanya
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Explicar els conceptes de geografia de la població, projeccions demogràfiques, cen-sos i padrons municipals, així com la seva metodologia d'obtenció. Analitzar les diferents fases en l'evolució de la població espanyola en diferents moments històrics a partir de la interpretació de gràfics i dades demogràfiques. Caracteritzar la distribució de la població espanyola i europea en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i econòmics que expliquen les diferències regionals. Conèixer les actuals característiques de la població espanyola: índexs de natalitat i mortalitat, nupcialitat, fecunditat, esperança de vida, piràmides d'edats, etc. Determinar l'actual evolució de la població espanyola. Reconèixer les tendències dels factors del creixement i saber calcular les seves taxes. Valorar les diferents causes i conseqüències del ràpid envelliment de la població a Espanya. Conèixer la situació actual de la població activa i el problema de l'atur a Espanya. Analitzar el procés d'envelliment de la població espanyola i comparar-lo amb diverses tendències mundials. Assimilar la gradual incorporació de la dona al món laboral i valorar les seves conseqüències positives. Portar a terme feines en grup i participar en debats sobre alguna qüestió rellevant del món actual, fonamentant adequadament les pròpies opinions. Realitzar un comentari de text seguint pautes prèviament donades.
CONTINGUTS	La geografia de la població, les projeccions, els censos i els padrons municipals. Interpretació de gràfics i dades sobre l'evolució de les taxes de natalitat i mortalitat a Espanya al llarg de la seva història: la Transició Demogràfica. La dinàmica actual de la població espanyola. Anàlisi de les causes de l'augment de l'esperança de vida a Espanya. La incorporació de la dona al món laboral i els canvis socials i econòmics que ha comportat aquesta nova situació. L'estructura de la població espanyola. Observació, anàlisi i interpretació de mapes, piràmides d'edats, gràfiques, sèries estadístiques i índexs demogràfics. Presa de consciència dels problemes derivats de l'actual piràmide d'edats espanyola i de les elevades taxes de desocupació. La distribució de la població al territori espanyol i europeu. Reconeixement de les causes de la desigual distribució de la població al territori espanyol. La població activa espanyola. Estudi del grau d'ocupació de la població espanyola per sexes i grups d'edat. Extracció de conclusions i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut mitjançant les diferents fonts. El problema de l'atur i les economies submergides en el context de l'actual crisi global. Anàlisi del procés d'envelliment de la població espanyola. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que interpreten correctament gràfics i dades demogràfiques i que coneixen la Transició Demogràfica. Comprovar que saben com es distribueix la població espanyola i europea al territori i coneixen els factors responsables de les diferències regionals. Descobrir si expliquen de forma adequada les característiques de la població espanyola actuals: índex de natalitat, de mortalitat, esperança de vida, piràmide d'edats... Observar si reflexionen sobre alguns dels problemes de la societat espanyola com l'envelliment de la població. Constatar que són conscients de l'actual problema de l'atur, el seu ràpid augment, així com el tema de les economies submergides. Valorar si saben els aspectes positius que ha tingut la gradual incorporació de la dona al món laboral. Veure si saben com es reparteix la població espanyola en els diferents sectors pro-ductius. Observar si coneixen i apliquen adequadament a la realitat espanyola els conceptes bàsics de la demografia. Constatar que analitzen el procés d'envelliment a Espanya i que el comparen amb diverses tendències a escala mundial. Verificar que utilitzen de forma precisa i rigorosa el vocabulari específic de la geogra-fia de la població. Assegurar-se que realitzen activitats en grup i participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant. Assegurar-se que assimilen i apliquen la tècnica del comentari de text a l'anàlisi pautat d'un text.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es treballa al llarg del tema amb la resolució o plantejament de problemes o càlculs matemàtics amb la finalitat de descriure la realitat demogràfica espanyola i catalana. Competència social i ciutadana. Es potencia valorant positivament la incorporació de la dona al món laboral com aspecte positiu del progrés de la societat espanyola i desenvolupant actituds crítiques davant els comportaments masclistes. Competència en comunicació lingüística. Es desenvolupa la capacitat per expressar-se per escrit i oralment a través de la descripció i anàlisi del panorama demogràfic espanyol i català. Tractament de la informació i competència digital. Es treballa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes socioeconòmics del món actual. Competència emocional. A partir del coneixement de les condicions de vida de les persones sense ocupació i amb greus dificultats econòmiques es podran desenvolupar actituds d'empatia i solidaritat cap a aquests col·lectius, amb el qual es potenciarà aquesta competència.

Tema 7	Els fluxos migratoris i la mobilitat
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Analitzar els factors econòmics i les raons històriques que expliquen el fenomen migratori en el context de la globalització. Classificar les tipologies, les causes i les conseqüències dels moviments migratoris. Localitzar en un mapa els principals moviments migratoris actuals. Conèixer les migracions de la població mundial, espanyola, a l'actualitat i al llarg de la història recent, a partir de l'anàlisi de gràfiques i dades demogràfiques. Reconèixer els motius que porten a l'emigració de les persones i aprendre a ser solidaris amb els éssers humans que pateixen discriminació social. Valorar els pros i els contres de l'arribada massiva d'immigració al nostre país. Conèixer els diferents tipus de mobilitat quotidiana o habitual. Aprendre a distingir el que són dades del que són opinions, i tractar la informació de manera autònoma i crítica d'acord amb el final perseguit. Llegir i comentar textos d'actualitat que aborden des de diferents perspectives problemes relacionats amb els fluxos migratoris. Portar a terme feines en grup i participar en debats sobre alguna qüestió rellevant del món actual, fonamentant adequadament les pròpies opinions. Desenvolupar la capacitat i tècniques d'observació participant. Realitzar una observació participant.
CONTINGUTS	Les migracions: causes i conseqüències. Explicació dels factors que expliquen el repartiment desigual de la població mundial. Observació, anàlisi i interpretació de piràmides d'edat, gràfics, sèries estadístiques i índexs demogràfics. Tipus de moviments migratoris: les migracions de treball. Localització dels principals focus emissors i receptors de població immigrant. Enumeració dels factors d'expulsió i d'atracció que motiva l'emigració. Valoració positiva de l'arribada d'immigrants sobre el desenvolupament social i econòmic del país. Definició de conceptes relacionats amb l'estudi de la població. Repercussions econòmiques i polítiques de les migracions. Tipus de mobilitat quotidiana o habitual. Recerca, obtenció i selecció d'informació rellevant per al coneixement geogràfic: observació directa, fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Extracció de conclusions i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut mitjançant les diferents fonts. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació. Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals. Rebuig de les actituds racistes i xenòfobes i consideració de la immigració com un fenomen positiu per a l'economia mundial i l'enriquiment cultural mutu. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que analitzen els factors econòmics i les raons històriques que expliquen el fenomen migratori en el context de la globalització. Comprovar que reconeixen les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions en l'actual societat globalitzada. Assegurar-se que classifiquen els diferents tipus de migracions i reflexionen sobre els motius que porten als individus a emigrar. Observar si caracteritzen les migracions de la població mundial i espanyola, a l'actualitat i al llarg de la història, a partir de l'anàlisi de gràfics i dades demogràfiques. Constatar si adquireixen una visió global de l'emigració i immigració a Espanya i al món. Notar que reconeixen els diferents tipus de mobilitat habitual o quotidiana. Verificar que reflexionen sobre la situació actual de les persones migrants a Espanya i valoren les polítiques migratòries que es fan a l'Estat espanyol. Comprovar que manegen i interpreten correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Avaluar si expressen opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actuali-tat relacionades amb els fluxos migratoris i els problemes que comporten. Valorar si són conscients de les contribucions positives dels immigrants a la societat espanyola i rebutgen qualsevol actitud racista o xenòfoba. Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades. Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es treballa en l'anàlisi de les causes i les conseqüències socials, econòmiques i culturals que comporten els actuals fluxos migratoris en el món, relacionant l'emigració massiva de població amb l'actual model econòmic globalitzat i les desigualtats econòmiques que provoca. Competència social i ciutadana. Es potencia valorant positivament la immigració com a motor de progrés socioeconòmic i desenvolupant actituds crítiques davant els comportaments racistes o xenòfobs. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades; així com, en l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes socioeconòmics del món actual. Competència emocional. Es desenvolupa a les activitats en les quals es reflexiona sobre les causes dels moviments migratoris i les condicions de vida dels emigrants, fent un exercici d'empatia per entendre el drama que pateixen les poblacions obligades a emigrar per fugir de l'extrema pobresa.

Tema 8	L’espai rural
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Caracteritzar l'economia de subsistència i l'economia de mercat. Conèixer els factors que han afavorit el pas de l'agricultura tradicional a la de mercat. Descriure i situar en el temps els processos d'èxode rural i èxode urbà que han tingut lloc a Espanya durant els segles XX i XXI. Distingir la població rural de l'agrària i descriure la diversificació econòmica de les zones rurals espanyoles en l'actualitat. Caracteritzar la realitat socioeconòmica del món rural espanyol a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i taules de dades. Descriure l'estructura de les explotacions agràries i la distribució territorial dels diferents tipus de treball agrari a Espanya. Valorar el paper de la Política Agrària Comunitària en el desenvolupament del camp. Analitzar la comercialització dels productes agraris espanyols. Identificar els factors que intervenen en la producció agrària i descriure la producció agrària i ramadera espanyola. Caracteritzar i localitzar geogràficament els diferents tipus de paisatges agraris espanyols. Descriure el sector pesquer a Espanya i reflexionar sobre les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos pesquers. Analitzar el procés de despoblament rural a Espanya i reflexionar sobre algunes me-sures per evitar el despoblament als municipis rurals espanyols.
CONTINGUTS	El pas de l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat. Anàlisi de gràfics sobre la distribució de la població activa agrària d'Espanya. Descripció dels èxodes rurals i urbans en la història recent espanyola. Síntesi del pas de l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat a través d'un mapa conceptual. Les característiques generals de les explotacions i la feina agrària a Espanya. Estudi de taules de dades i un mapa temàtic sobre les explotacions i la feina agrària a Espanya. La Política Agrària Comunitària i les seves repercussions a Espanya. La producció agrària i ramadera espanyola. Anàlisi de dades sobre els principals conreus i els censos ramaders d'Espanya. Definició dels elements que constitueixen el paisatge agrari. Localització d'un mapa dels paisatges agraris espanyols. Descripció d'imatges representatives dels diferents paisatges agraris espanyols. L'activitat pesquera espanyola. Valoració de les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos pesquers. Anàlisi del procés de despoblament rural a Espanya i reflexió sobre algunes mesures per evitar el despoblament als municipis rurals espanyols. Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Comprovar que caracteritzen l'agricultura tradicional i la de mercat assenyalant els factors que han possibilitat el pas d'un tipus d'agricultura a l'altre. Valorar si descriuen i situen en el temps els processos d'èxode rural i èxode urbà que han tingut lloc en la història recent del nostre país. Veure si comprenen el procés de diversificació econòmica del món rural espanyol i diferencien la població agrària de la rural. Observar si caracteritzen la realitat socioeconòmica del món rural espanyol a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i taules de dades. Assegurar-se que coneixen les característiques generals de les explotacions agràries a Espanya. Valorar si reflexionen sobre els avantatges i inconvenients al camp espanyol de la incorporació d'Espanya a la UE. Verificar que descriuen la producció agrària i ramadera espanyola a partir de l'anàlisi de dades de superfícies agràries i censos ramaders. Descobrir si reconeixen els elements a partir dels quals es defineixen els paisatges agraris. Comprovar que caracteritzen i localitzen geogràficament els diferents tipus de paisatges agraris espanyols. Observar si assimilen i empren correctament el lèxic propi del tema. Constatar que coneixen l'evolució de la pesca i l'aqüicultura a Espanya. Observar si reflexionen sobre les conseqüències dels recursos pesquers i adopten postures favorables a l'explotació sostenible dels recursos naturals. Notar que analitzen el procés de despoblament rural a Espanya i que reflexionen sobre algunes mesures per evitar el despoblament als municipis rurals espanyols.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa a través de l'anàlisi de la realitat agrària espanyola mitjançant diferents magnituds i conceptes econòmics. Competència social i ciutadana. Es treballa la valoració del paper de les ajudes de la UE com a motor de transformació de la realitat agrària i rural espanyola. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos relatius a la realitat agrària espanyola, en la definició d'alguns conceptes i en la descripció de paisatges agraris. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de taules de dades, descripció d'imatges, interpretació de mapes temàtics, etc. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 9	La indústria i la construcció
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Conèixer les etapes de la industrialització espanyola assenyalant els principals focus industrials de cada període. Identificar els factors que van afavorir el primer procés d'industrialització d'Espanya i l'estancament de la indústria entre 1939 i 1959. Analitzar les causes del desenvolupament industrial espanyol entre 1959-1974 i caracteritzar els models industrials fordista i postfordista. Descriure el model de desenvolupament industrial espanyol actual analitzant el pes específic de les Pimes a l'economia espanyola. Conèixer l'aplicació dels avenços tecnològics a l'empresa espanyola, així com les noves formes d'organització de la producció i del treball. Caracteritzar la realitat industrial espanyola a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i taules de dades. Identificar els factors que intervenen en la localització industrial espanyola al llarg de la història i a l'actualitat. Descriure el teixit industrial espanyol a l'actualitat i l'impacte de la globalització en la seva configuració. Valorar el pes específic de la construcció i les conseqüències de la crisi d'aquest sector sobre el conjunt de l'economia espanyola: la bombolla immobiliària. Analitzar el valor econòmic de les petites i mitjanes empreses en el teixit empresarial espanyol per valorar la seva repercussió social. Aprendre a elaborar comentaris de gràfics. Conèixer què són les patents, les spin-off i les startup.
CONTINGUTS	Les etapes de la industrialització d'Espanya. Cronologia de la creació de sectors industrials al nostre país. Anàlisi d'un gràfic sobre els índexs de producció a Espanya entre 1956 i 1984. El model de desenvolupament industrial espanyol actual. Anàlisi de la transició del fordisme al postfordisme a través d'un esquema. Identificació en una taula de dades del pes de les Pimes considerant la classificació d'empreses espanyoles en funció del seu nombre d'empleats. Estudi sobre l'evolució de la inversió espanyola en R + D. Comentari d'un text sobre la internacionalització de la producció i les seves repercus-sions a Espanya. La fragmentació i la dispersió de la producció. La diversificació dels productes. Anàlisi del valor econòmic de les petites i mitjanes empreses en el teixit empresarial espanyol i valoració de la seva repercussió social. El teixit industrial espanyol i els factors de localització industrial. Interpretació de mapes sobre la localització de la indústria espanyola. El sector de la construcció i la bombolla immobiliària. Elaboració a partir d'indicacions d'un comentari d'un gràfic. Coneixement de les patents, les spin-off i les startup.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Constatar que coneixen les etapes de la industrialització espanyola assenyalant els principals focus industrials de cada període. Verificar que analitzen els factors que van produir avenços i retrocessos en el progrés industrial espanyol al llarg de la història. Observar si caracteritzen la història i la realitat actual de la indústria espanyola a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics, textos i taules de dades. Assegurar-se que caracteritzen el model de desenvolupament industrial espanyol actual prestant especial atenció al paper de les Pimes, al canvi tecnològic en la indústria espanyola i a les noves formes d'organització de la producció. Observar si assimilen i empren correctament el lèxic propi del tema. Descobrir si són capaços d'avaluar l'adaptació de la indústria espanyola a l'actual model d'economia mundial globalitzada. Comprovar que caracteritzen el teixit industrial espanyol tenint en compte els factors de localització industrial al llarg de la història i a l'actualitat. Verificar que analitzen el pes de la construcció en l'economia espanyola valorant les causes i conseqüències de la crisi actual del sector. Valorar si expressen opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades amb la realitat industrial i de la construcció a Espanya. Constatar que elaboren un mapa temàtic a partir d'una sèrie de dades i pautes prè-viament donades. Comprovar que analitzen el valor econòmic de les petites i mitjanes empreses en el teixit empresarial espanyol i que valoren la seva repercussió social. Notar que aprenen a elaborar comentaris de gràfics. Observar que coneixen les patents, les spin-off i les startup.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa a través de l'anàlisi de la realitat industrial espanyola a partir de la interpretació de diferents magnituds i l'ús de diversos conceptes de Geografia econòmica i humana. Competència social i ciutadana. Es treballa amb la valoració del paper de la UE com a motor de transformació de la realitat econòmica i, particularment, industrial espanyola. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos relatius a la realitat industrial espanyola, en la definició d'alguns conceptes i en la descripció del propi teixit industrial espanyol. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de taules de dades, descripció d'imatges, interpretació de mapes temàtics, etc. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 10	Les activitats del sector terciari
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Conèixer les característiques i la importància de les activitats terciàries i els serveis, així com la seva expansió, destacant els serveis socials, el turisme, els serveis informatius i l'impacte de les noves tecnologies. Caracteritzar el procés de terciarització de l'economia. Definir el concepte de societat del benestar i analitzar el grau d'implantació d'aquest model social a Espanya. Analitzar el desenvolupament turístic a Espanya i l'evolució d'aquest sector. Conèixer les característiques més importants del sector turístic a Espanya: la seva importància, la seva situació actual i la seva problemàtica. Adquirir una visió crítica i global dels impactes econòmics, socials, culturals i mediambientals del turisme a Espanya. Reconèixer els elements necessaris perquè puguin portar-se a terme les activitats comercials i establir les diferències entre comerç interior i comerç exterior. Descriure les característiques del comerç actual: productes, mitjans de transport, intermediaris, etc. Caracteritzar la realitat del comerç, els transports i les comunicacions a Espanya a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i taules de dades. Conèixer com es realitza la gestió logística. Identificar l'ús del transport intermodal. Reconèixer les funcions del transport i les seves problemàtiques. Caracteritzar els diferents mitjans de comunicació existents a la societat actual i el seu impacte econòmic i social. Conèixer el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació a Espanya.
CONTINGUTS	L'heterogeneïtat del sector serveis i la seva rellevància a l'actual desenvolupament de l'economia. Identificació d'activitats pròpies i característiques del sector serveis. La terciarització de l'economia i la societat del benestar. Anàlisi de les causes i conseqüències del procés de terciarització de l'economia. Reflexió al voltant de la implantació del model de benestar social a Espanya. Els serveis relacionats amb el temps lliure i el turisme. Anàlisi de les repercussions positives i negatives del desenvolupament del turisme per a l'economia i la societat espanyoles. Valoració de la importància de les activitats comercials en l'economia mundial. El comerç interior i exterior d'Espanya i la balança de pagaments d'Espanya. La gestió logística i el transport intermodal. Les funcions del transports i les seves problemàtiques. Anàlisi d'un gràfic sobre el consum d'energia per tipus de transport. Disposició favorable a adoptar mesures per evitar la contaminació i la degradació del medi ambient, especialment en el que es refereix als mitjans de transport. Els mitjans de comunicació i la revolució digital. Caracterització del món de la publicitat. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Valorar si coneixen les característiques, les transformacions i el desenvolupament de les activitats del sector terciari, especialment oci i serveis, al món i a Espanya. Assegurar que són capaços de caracteritzar el procés de terciarització de l'economia. Verificar que defineixen el concepte de societat del benestar i analitzen el grau d'implantació d'aquest model social a Espanya. Constatar que analitzen el desenvolupament turístic a Espanya i l'evolució d'aquest sector al llarg de la història recent. Veure si coneixen les característiques més importants del sector turístic a Espanya: la seva importància, la seva situació actual i la seva problemàtica. Valorar si expressen opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades amb el turisme i els serveis a Espanya. Comprovar que descriuen les característiques bàsiques de l'activitat comercial i estableixen les diferències entre comerç interior i comerç exterior. Assegurar que caracteritzen els principals trets del comerç interior i exterior espanyol. Constatar que analitzen la balança de pagaments d'Espanya. Veure si caracteritzen el transport intermodal i la importància de la gestió logística. Verificar que reconeixen les funcions del transport i valoren el seu paper clau en el desenvolupament de l'economia. Constatar que expliquen correctament les característiques de les infraestructures i els mitjans de transport d'Espanya. Valorar si aprecien el paper clau de la UE en la modernització i millora de les infraestructures espanyoles del transport. Descobrir si caracteritzen els diferents mitjans de comunicació existents a la societat actual i el seu impacte econòmic i social. Assegurar-se que coneixen el desenvolupament de les TIC a Espanya.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa a través de l'anàlisi dels serveis i el turisme a partir de la interpretació de diferents magnituds i l'ús de diversos conceptes de Geografia econòmica i humana. Competència social i ciutadana. La reflexió sobre els problemes que genera l'actual model de desenvolupament turístic al nostre país i les possibles mesures o models sostenibles alternatius a l'actual potencien aquesta competència. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades; així com, en l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es potencia en les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa a partir de la recerca i explicació raonada de mesures per afrontar les repercussions negatives del turisme sobre l'entorn i la proposta de possibles mesures per establir un model turístic sostenible. Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 11	La ciutat: estructura i morfologia
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Descriure les característiques bàsiques de la ciutat i els criteris que defineixen un nucli de població com a ciutat. Conèixer i manejar conceptes i vocabulari bàsic de l'àrea urbanística. Emprar plànols per caracteritzar diverses realitats urbanístiques. Identificar els agents socials urbans i analitzar els possibles conflictes d'interessos que puguin donar-se entre aquests. Adoptar actituds i desenvolupar estratègies de resolució dialogada dels conflictes. Definir els conceptes de valor d'ús, valor de canvi i especulació immobiliària aplicats a la realitat urbanística. Obtenir, relacionar i contrastar tota mena d'informació a partir de diferents fonts, especialment dels mitjans de comunicació. Conèixer els objectius de l'urbanisme i els diferents tipus de plans urbanístics. Classificar els diferents tipus o categories de sòl considerats en els plans urbanístics espanyols. Analitzar i caracteritzar els diferents tipus de plànols urbans. Descriure els dos models bàsics de morfologia urbana del segle XX: la ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista. Caracteritzar les principals activitats i funcions urbanes. Analitzar els canvis i les continuïtats que es produeixen a la ciutat contemporània i provoquen processos de polarització socioeconòmica i de gentrificació o ennobliment.
CONTINGUTS	El concepte de ciutat i els criteris a partir dels quals es defineix la ciutat. Anàlisi d'imatges sobre les característiques i funcions de la ciutat, així com de les formes de vida urbana. Els agents socials productors de la ciutat. Consideració de l’habitatge com un dret bàsic i reflexió sobre l'adequació dels plans urbanístics a aquest dret. Reflexió entorn als conflictes d'interessos entre els diferents agents urbans. Realització d'investigacions o recerques d'informació en el medi urbà pròxim. La producció de l'espai urbà. Aproximació a la realitat urbanística espanyola a partir de l'anàlisi d'informació presentada en diversos formats. Definició del concepte de bombolla immobiliària i reflexió sobre les repercussions negatives de l'especulació immobiliària. L'urbanisme i l'ordenació del territori. Identificació de les diferents qualificacions d'usos del sòl en un pla urbanístic a partir de l'anàlisi del plànol d'una ciutat. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Observació i anàlisi de l'estructura: plànols irregulars, radiocèntrics i ortogonals. Les funcions urbanes. Exemplificació de plans urbanístics, models de morfologia urbana i funcions urbanes a partir de l'observació i descripció d'imatges. Anàlisi dels canvis i les continuïtats que es produeixen a la ciutat contemporània i que provoquen processos de polarització socioeconòmica i de gentrificació o ennobliment.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que descriuen les característiques bàsiques de la ciutat i els criteris que defineixen un nucli de població com a ciutat. Assegurar-se que coneixen i manegen el vocabulari bàsic propi de l'urbanisme. Constatar que identifiquen els agents socials urbans i analitzen els possibles conflictes d'interessos que puguin donar-se entre aquests. Veure si són capaços de realitzar una investigació de tipus descriptiu sobre algun tema local, mitjançant informació aconseguida tant de forma directa com indirecta. Comprovar que defineixen els conceptes de valor d'ús, valor de canvi i especulació immobiliària aplicats a la realitat urbanística. Observar si valoren l'accés a l’habitatge com un dret bàsic. Descobrir si són capaços d'expressar opinions sobre qüestions rellevants de l'actualitat adequadament i mantenint actituds de tolerància. Constatar que coneixen els objectius de l'urbanisme i els diferents tipus de plans urbanístics. Assegurar-se que comprenen la importància de l'ordenació del territori en l'organització urbanística i social de les nostres ciutats. Comprovar que analitzen i caracteritzen els diferents tipus de plànols urbans. Valorar si descriuen els dos models bàsics de morfologia urbana del segle XX: la ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista. Assegurar-se que coneixen les principals activitats i funcions urbanes. Verificar que analitzen els canvis i les continuïtats que es produeixen a la ciutat contemporània i que provoquen processos de polarització socioeconòmica i d’ennobliment.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant l'adquisició de procediments, instruments i conceptes que possibilitin un coneixement científic del nostre medi urbà així com la posterior aplicació dels coneixements adquirits a la nostra relació amb el propi entorn urbà. Competència social i ciutadana. La reflexió sobre els diferents problemes urbanístics que afecten les ciutats espanyoles, les seves repercussions socials i les possibles mesures a adoptar per resoldre aquests problemes potencien aquesta competència. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de textos, plànols i taules de dades; així com a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es treballa a través de la recerca i anàlisi crítica de la informació que ofereixen els mitjans de comunicació sobre la realitat urbanística espanyola. També es desenvolupa a través de la interpretació de diferents tipus de plànols de ciutats. Autonomia i esperit emprenedor. Es potencia a través de la realització de petites investigacions sobre l'entorn urbà més pròxim i la proposta raonada a problemes urbanístics complexos. Competència emocional. Es treballa a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 12	Les xarxes urbanes i les problemàtiques de la ciutat actual
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Descriure l'evolució de la ciutat a Espanya al llarg de la història. Manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Conèixer l'organització de les ciutats i la seva urbanització a Espanya a partir del coneixement de les característiques de la ciutat postintustrial. Comprendre el funcionament de les xarxes urbanes i la morfologia interior de les ciutats, mitjançant l'estudi de diversos exemples. Obtenir, relacionar i contrastar tota mena d'informació a partir de diferents fonts, especialment dels mitjans de comunicació. Aprendre a distingir el que són dades del que són opinions, i tractar la informació de manera autònoma i crítica d'acord amb el final perseguit. Conèixer i valorar críticament les transformacions en la morfologia de les ciutats espanyoles. Realitzar petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant i sintetitzant les dades i les idees. Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva. Valorar les transformacions morfològiques de les ciutats espanyoles. Descriure el procés de desindustrialització de les ciutats espanyoles al segle XXI. Analitzar les polítiques mediambientals i de regeneració urbana que garanteixin el desenvolupament d'una ciutat perquè sigui sostenible.
CONTINGUTS	L'evolució de la ciutat a Espanya i la desindustrialització del segle XXI. Anàlisi de plànols, taules de dades i gràfiques relatius a l'evolució històrica i la realitat actual de les ciutats espanyoles. La ciutat postindustrial del segle XXI. Actitud crítica davant de certes transformacions en les formes i condicions de vida en les societats postindustrials per les repercussions que tenen per a la salut de les persones. Extracció de conclusions i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut mitjançant les diferents fonts. Anàlisi de la cooperació i la competència a les ciutats espanyoles. Jerarquies i xarxes urbanes. Memorització i ús del vocabulari propi del tema necessari per descriure la realitat urbanística espanyola. Les transformacions en la morfologia de les ciutats espanyoles. L'impacte ambiental de la urbanització. Anàlisi de les polítiques mediambientals i de regeneració urbana que garanteixen el desenvolupament d'una ciutat perquè sigui sostenible. Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals. Rigor crític en la realització del propi treball i en la transmissió dels nostres coneixements. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Assegurar-se que són capaços de descriure l'evolució de la ciutat a Espanya al llarg de la història. Veure si són capaços de realitzar una investigació de tipus descriptiu sobre algun tema local mitjançant informació aconseguida de forma directa. Verificar que coneixen l'organització de les ciutats i la seva urbanització a Espanya a partir del coneixement de les característiques de la ciutat postindustrial. Comprovar que manegen i interpreten correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Observar que descriuen els processos de desindustrialització de les ciutats espanyo-les del segle XXI. Constatar que comprenen el funcionament de les xarxes urbanes i la morfologia interior de les ciutats, mitjançant l'estudi de diversos exemples. Valorar si expressen opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades amb les ciutats i els models urbanístics espanyols. Descobrir si coneixen i valoren críticament les transformacions en la morfologia de les ciutats espanyoles. Notar que analitzen i valoren les polítiques mediambientals i de regeneració urbana que garanteixen el desenvolupament d'una ciutat perquè sigui sostenible. Valorar que realitzen una anàlisi correcta d'un diagrama de dispersió o núvol de punts. Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant l'adquisició de procediments, instruments i conceptes que possibilitin un coneixement científic del nostre medi urbà així com la posterior aplicació dels coneixements adquirits a la nostra relació amb el propi entorn urbà. Competència social i ciutadana. L'anàlisi crítica dels impactes ambientals de les ciutats i les possibles mesures a adoptar per resoldre aquests problemes, així com la proposta de models urbanístics alternatius més sostenibles potencien aquesta competència. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de textos, plànols i taules de dades; així com, a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es potencia a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes mediambientals i socioeconòmics del món actual. Competència emocional. Es treballa a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 13	Organització política i territorial d’Espanya i Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Caracteritzar els antecedents històrics de la concentració de població i els recursos econòmics a determinades regions d’Espanya. Comprendre les desigualtats territorials d'Espanya com a fruit d'un procés històric. Manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Descriure la distribució de la població espanyola en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i econòmics que expliquen les diferències regionals. Identificar les diferències espacials i socioeconòmiques existents actualment entre les diferents regions que conformen Espanya. Valorar la importància de l'Estatut del 2006. Conèixer les institucions de l'autogovern de Catalunya. Identificar l'organització territorial de Catalunya. Explicar la utilitat de les polítiques regionals i de cohesió d'Espanya. Identificar processos de participació ciutadana en l'àmbit de la gestió política per afa-vorir l'enfortiment de la democràcia. Assimilar i emprar correctament el lèxic propi del tema. Aprendre a distingir el que són dades del que són opinions, i tractar la informació de manera autònoma i crítica d'acord amb el final perseguit. Realitzar feines en grup i participar en discussions i debats sobre les desigualtats socials actualment existents a Espanya. Analitzar estadístiques seguint pautes prèviament donades.
CONTINGUTS	Els contrastos territorials: antecedents històrics. Identificació de les causes que històricament van afavorir el desenvolupament socioeconòmic de determinades zones d'Espanya en detriment d'altres. Els desequilibris territorials a Espanya: diferències econòmiques, demogràfiques i socials. Anàlisi en mapes temàtics de la distribució de la població i la riquesa en el territori espanyol. Reconeixement de les causes de la desigual distribució de la població en el territori espanyol. El paper dels factors polítics, socioeconòmics, tècnics i culturals. L'Estatut del 2006. Les institucions de l'autogovern i l'organització territorial de Catalunya. Els processos de participació ciutadana en l'àmbit de la gestió política per afavorir l'enfortiment de la democràcia. Proposta de possibles solucions o mesures per afrontar les desigualtats regionals a Espanya. El moviment regional europeu. El planejament territorial, el planejament urbanístic i el planejament sectorial. Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals. Anàlisi exhaustiva d'estadístiques a partir de pautes prèviament donades.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Verificar que caracteritzen els antecedents històrics de la concentració de població i els recursos econòmics en determinades regions del país. Assegurar-se que són capaços de descriure la distribució de la població espanyola en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i econòmics que expliquen les diferències regionals. Comprovar que manegen i interpreten correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Avaluar si identifiquen les diferències espacials i socioeconòmiques existents actualment entre les diferents regions que conformen Espanya. Verificar que utilitzen de forma precisa i rigorosa el vocabulari específic d'aquest tema. Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una opinió fonamentada en les fonts consultades. Valorar si coneixen les diverses associacions del moviment regional europeu, així com les diferents polítiques regionals europees. Valorar si reconeixen la importància de l'Estatut del 2006. Observar que coneixen les institucions de l'autogovern de Catalunya i que identifiquen l'organització territorial de Catalunya. Assegurar que expliquen la utilitat de les polítiques regionals i de cohesió d'Espanya. Notar que identifiquen processos de participació ciutadana en l'àmbit de la gestió polí-tica per afavorir l'enfortiment de la democràcia. Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es treballa al llarg del tema amb la resolució o plantejament de problemes o càlculs matemàtics a partir dels quals poder comprendre les desigualtats socioeconòmiques existents entre diferents regions d'Espanya i de Catalunya. Competència social i ciutadana. Es desenvolupa a partir de la valoració de les polítiques regionals i de cohesió com a instrument per desenvolupar el nostre país d'una forma més harmònica, solidària i justa. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades; així com, a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea. Tractament de la informació i competència digital. Es potencia a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema 14	Espanya a Europa i al món
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Identificar i caracteritzar el procés de globalització. Distingir les desigualtats territorials al món. Constatar els contrastos físics del continent europeu. Visualitzar els contrastos econòmics a la Unió Europea. Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes. Definir què és una institució supranacional i caracteritzar la Unió Europea com a tal. Caracteritzar les diferents institucions que formen part de la Unió Europea, la seva composició, funcions i capacitat de decisió. Descriure el procés d'adhesió espanyola a la Comunitat Europea. Caracteritzar els processos d'unificació monetària i d'unificació política i social. Analitzar la política regional europea i l'impacte positiu dels Fons Estructurals i de Cohesió i de les iniciatives comunitàries sobre Espanya. Realitzar un balanç general sobre els efectes de la incorporació d'Espanya a la UE. Analitzar i valorar la situació econòmica, demogràfica, social i política d'Espanya en el context de la Unió Europea i del món. Identificar les polítiques espanyoles de cooperació internacional per al desenvolupa-ment adreçades a lluitar contra la pobresa i a aconseguir un desenvolupament humà sostenible als països de l'Amèrica Llatina i el Carib. Portar a terme treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant. Desenvolupar estratègies de recerca i interpretació d'informació a través d'Internet.
CONTINGUTS	Identificació i caracterització del procés de globalització. Les desigualtats territorials al món. Els contrastos físics del continent europeu. Els contrastos econòmics a la Unió Europea. Les organitzacions internacionals. Les institucions de la Unió Europea. Espanya i la construcció de la Unió Europea. Cronologia de les etapes de la unificació monetària a la UE. Caracterització de la unificació política i social de la UE amb especial atenció a la política regional europea. Balanç de la incorporació d'Espanya a la UE. Valoració dels avantatges que significa formar part de la Unió Europea i de les repercussions positives dels fons europeus i iniciatives comunitàries a Espanya. Espanya en el context dels països de la Unió Europea i del món. Comparació de dades sobre la realitat espanyola amb les d'altres països europeus i amb la mitjana de la Unió Europea. Identificació de les polítiques espanyoles de cooperació internacional per al desenvo-lupament adreçades a lluitar contra la pobresa i a aconseguir un desenvolupament humà sostenible als països de l'Amèrica Llatina i el Carib. Desenvolupament d'estratègies de recerca i interpretació d'informació a Internet.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Comprovar que identifiquen i caracteritzen el procés de globalització i que constaten les desigualtats territorials al món. Observar que reconeixen els contrastos físics i econòmics de la Unió Europea. Comprovar que manegen i interpreten correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els mapes i les estadístiques. Constatar que descriuen les institucions que conformen la Unió Europea, la seva composició i les seves funcions. Observar si descriuen el procés de construcció de la Unió Europea i l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea. Verificar que descriuen correctament la unificació monetària, política i social de la UE. Observar si utilitzen adequadament el vocabulari adquirit en aquest tema. Descobrir si saben explicar de forma coherent la política econòmica regional creada per la Unió Europea per corregir els desequilibris dins dels països membres. Constatar que analitzen i valoren positivament els efectes de la incorporació d'Espanya a la UE sobre el conjunt de la nostra societat. Assegurar-se que comparen dades sobre la realitat espanyola amb les d'altres països integrants de la UE i del món. Comprovar que coneixen i apliquen diferents estratègies de recerca i interpretació d’informació a través d'Internet. Assegurar-se que identifiquen les polítiques espanyoles de cooperació internacional per al desenvolupament adreçades a lluitar contra la pobresa i a aconseguir un desenvolupament humà sostenible als països de l'Amèrica Llatina i el Carib. Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es desenvolupa a través de l'anàlisi de la realitat espanyola mitjançant diferents magnituds i conceptes relatius a l'economia o la geografia humana d'Espanya. Competència social i ciutadana. Es treballa amb la valoració de la importància de la integració d'Espanya a la UE com a factor de progrés social i econòmic d'Espanya. Competència en comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de textos i a la definició de conceptes relacionats amb la història i les institucions de la Unió Europea. Tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi de mapes sobre les diferents fases de la construcció europea, i a les activitats en les quals s'analitzen taules que contenen dades sobre els principals eixos econòmics i indicadors socials de la Unió Europea i d'Espanya. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de taules de dades, etc. Competència emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

Tema D	Geografia humana i econòmica de Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS	Caracteritzar l'evolució, l'estructura i la dinàmica de la població catalana i la seva distribució en el territori. Conèixer les característiques actuals de la població catalana: índexs de natalitat i mor-talitat, nupcialitat, fecunditat, esperança de vida, piràmides d'edats, etc. Determinar l’evolució actual de la població espanyola i catalana. Conèixer la situació actual de la població activa i el problema de l'atur a Catalunya. Conèixer les migracions de la població catalana a l'actualitat a partir de l'anàlisi de gràfiques i dades demogràfiques i la seva distribució pel territori. Caracteritzar el sector primari català. Descriure les zones agràries catalanes, les ex-plotacions agràries i la pagesia. Descriure la indústria a Catalunya i el canvi actual en el model de producció. Valorar l’estat de les activitats terciàries a Catalunya. Caracteritzar els principals trets del comerç interior i exterior de Catalunya. Descriure els diferents sistemes de transport a Catalunya. Valorar la situació del turisme i dels serveis socials a Catalunya. Explicar l'evolució de la morfologia urbana i l'ordenació del territori de Catalunya. Descriure la xarxa urbana de Catalunya i les problemàtiques de les ciutats. Conèixer i valorar positivament la presència de Catalunya en el marc espanyol i en el context europeu i mundial.
CONTINGUTS	La distribució de la població catalana. Evolució, dinàmica i estructura actual de la població catalana. La població activa a Catalunya. Les migracions a Catalunya: pes i procedència de la població estrangera. Distribució territorial dels residents estrangers. Els emigrants catalans. El sector primari català. Les zones agràries de Catalunya. Les explotacions agràries i la pagesia. El sector industrial a Catalunya. Canvis en el model industrial i localització de la indústria a Catalunya. Les activitats terciàries a Catalunya: comerç, transports, turisme i serveis socials. Evolució de la morfologia urbana de Catalunya. Els principis i els objectius de l'ordenació territorial a Catalunya. La xarxa urbana catalana i les problemàtiques de les ciutats catalanes. Catalunya en el context espanyol. Catalunya en el context de la Unió Europea i el món. Extracció de conclusions i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtin-gut mitjançant les diferents fonts. Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
CRITÈRIS D’AVALUACIÓ	Comprovar que saben com es distribueix la població catalana en el territori i coneixen els factors responsables de les diferències regionals. Descobrir si expliquen de forma adequada les característiques de la població catalana actuals: índex de natalitat, de mortalitat, esperança de vida, piràmide d'edats, etc. Veure si saben com es reparteix la població catalana en els diferents sectors produc-tius. Observar si coneixen i apliquen adequadament a la realitat catalana els conceptes bàsics de la demografia. Constatar si adquireixen una visió global de l'emigració i la immigració a Catalunya. Comprovar que assimilen les característiques del sector primari català. Veure si coneixen la realitat industrial catalana. Constatar que analitzen el desenvolupament turístic a Catalunya i l'evolució d'aquest sector al llarg de la història recent. Valorar si expressen opinions personals de manera raonada sobre qüestions d'actuali-tat relacionades amb el turisme i els serveis a Catalunya. Veure si interpreten gràfics, mapes temàtics i taules de dades sobre el comerç i les infraestructures del transport a Catalunya. Constatar que expliquen correctament les característiques de les infraestructures i els mitjans de transport de Catalunya. Observar si assimilen correctament la situació de Catalunya dins el context espanyol, europeu i mundial. Descobrir si coneixen l'evolució morfològica de les ciutats catalanes i les polítiques d’ordenació territorial de Catalunya. Notar que reconeixen la xarxa urbana catalana i les problemàtiques relacionades amb les ciutats catalanes.
COMPETÈNCIES	Competència social i científica. Es treballa al llarg del tema amb la resolució o plantejament de problemes o càlculs matemàtics, amb la finalitat de descriure la realitat de la geografia humana i econòmica de Catalunya. Competència social i ciutadana. Es potencia valorant les causes i les conseqüèn-cies del fenomen migratori a Catalunya. Competència en comunicació lingüística. Es desenvolupa la capacitat per expres-sar-se per escrit i oralment a través de la descripció i l’anàlisi del panorama demogrà-fic català. Tractament de la informació i competència digital. Es treballa a les activitats que proposen l'anàlisi i la interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos. Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activi-tats que afavoreixen l'expressió d'opinions personals sobre problemes socioeconò-mics de l'actualitat catalana. Competència emocional. A partir del coneixement de les conseqüències derivades de les situacions de crisi i les seves repercussions sobre la societat catalana, es po-dran desenvolupar actituds d'empatia i solidaritat envers aquests col·lectius, amb la qual cosa es potenciarà aquesta competència.

El treball de camp:

Realitzar un treball de camp, estudi d’un ecosistema, estudi d’una àrea urbana, estudi econòmic d’un territori.

Enguany (curs 2021-2022), aquest treball està condicionat a la proposta o propostes que des de la Divisió de Geografia de l’URV s’han ofert al Seminari de Geografia i Història de l’INS i que s’han de concretar.

També es pot realitzar un estudi de camp sobre les activitats portuàries de Tarragona.

Fonts d’informació, bibliografia complementària i pàgines webs de consulta

No incloses al material didàctic que recomana -a les diverses unitats didàctiques- la proposta que fa la editorial Vicens Vives i que ara recomanem als alumnes:

-Atles de Le Monde Diplomatique (en la seva edició impresa i en la digital)

-Anuari Agostini

-Anuari El Estado del Mundo, Editorial Akal

-Atles d’Edicions 62 i Enciclopèdia catalana

-Atles digital de Catalunya de l’ICC

-Pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona (Agenda local 21)

-Google Earth

-Diaris en edició impresa i virtual.

Departament de Geografia i Història de l'INS Antoni de Martí i Franquès

Tarragona a 18 d’ octubre de 2021

Bloc de Geografia i Història

PROGRAMACIÓ GEOGRAFIA 2n BAT

Criteris d’avaluació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Wikipedia