PROGRAMACIÓ GEOGRAFIA 2n
BATXILLERAT
SEMINARI DE GEOGRAFIA I
HISTÒRIA
INS MARTÍ I FRANQUÈS
CURS 2019/20
Índex
1.-Introducció,
criteris d’avaluació, temporització,
activitats complementàries, materials pàg
2
2.-
Programació d’aula:
Unitat 1. El Medi Físic d’Espanya i de Catalunya pàg
5
Unitat
2. Els climes d’Espanya i de Catalunya pàg
8
Unitat
3. Els recursos de la natura pàg
11
Unitat
4. Paisatge i Medi Ambient pàg
14
Unitat
5. El Sector Primari pàg
17
Unitat
6. La Reestructuració dels espais industrials pàg
20
Unitat
7. Els serveis. El Turisme pàg
23
Unitat
8. L’Activitat Comercial i les Comunicacions pàg
26
Unitat
9. La Pibleció Espanyola i la Catalana pàg
29
Unitat
10. Els Fluxos Migratoria pàg
32
Unitat
11. El Ciutat i el món Urbà pàg
35
Unitat
12. El fenòmen urbà a Espanya i a Catalunya pàg
38
Unitat
13. Un món globalitzat pàg
41
Unitat
14. La Unió Europea pàg
44
Unitat
15. Espanya I Catalunya en el context mundial i europeu pàg 47
Unitat
16. L’Organització Territorial d’Espanya i Catalunya pàg 50
Treball
de Camp pàg
53
Fonts
d’informació i Bibliografia complementària pàg
53
1. Introducció
Aquesta nova programació de la matèria de Geografia de Batxillerat, que s’inicia el present curs
(20014-2015), està estructurada seguint la normativa i diversos decrets que
regulen els ensenyaments secundaris a Catalunya i que estan recollits -en
diferents formats- en els materials que les diverses editorials publiquen i en
els nous llibres de text i materials didàctics per estudi dels temaris i
treball -a l’aula i a casa- per part dels alumnes.
En
aquest cas, segons acord dels membres del seminari de Geografia i Història de
l’IES, el material i la proposta bàsica de treball triada és la de l’Editorial VICENS VIVES.
Partim
de la proposta de l’editorial -en quant a objectius, estructura de continguts i
activitats per temes- com la base de la feina d’aquest curs amb algunes
modificacions que especificarem al llarg de la nostra adaptació.
Les seqüències d’aprenentatge estan organitzades segons els
criteris següents:
Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament
lligat als coneixements previs de l’alumne/a.
Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg del curs.
Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut en
facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos
constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Unes
vegades se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres vegades es
reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres àrees.
Interdisciplinarietat. Això
suposa que els continguts apresos en una àrea serveixen per a
avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador
d’una àrea serveixen per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors
de la mateixa àrea, és a dir, que permeten donar unitat a l’aprenentatge entre
diverses àrees.
Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a
eix organitzador i, al voltant seu, es van integrant altres continguts.
Integració i equilibri. Els continguts seleccionats busquen cobrir les
capacitats que s’enuncien en els objectius i en els criteris d’avaluació. Així
mateix, es busca l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes,
procediments i valors, a més d’introduir el treball dels valors transversals.
Interrelació i globalització. S’han tingut en compte els
continguts que són comuns a dues o més àrees, de manera que, quan siguin
abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els
continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els
aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a
obtenir-ne una visió global.
Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en una Introducció al coneixement Geogràfic
i 16 unitats didàctiques,
Materials dels alumnes:
Materials dels alumnes:
Llibre de text de la Editorial VICENS VIVES, atles,
llibreta i fulls mil·limetrats, apunts i materials fotocopiats, materials
diversos al Moodle de l’INS, materials complementaris portats per la professora
en diversos formats: PDF ...etc.
Temporització:
La proposada per el projecte de l’Editorial VICENS VIVES,
calculada per les setmanes de duració del curs (a 4 hores setmanals) amb
modificacions que s’introduiran en aquesta adaptació, que ve a ser
aproximadament d'uns cinc temes per trimestre.
Activitats
complementàries:
-
Participació dels alumnes en activitats a l’aula i
fora de l’IES organitzades des de l’Unitat
de geografia de la l’URV i dirigides a alumnes de secundària:
conferències, visites i
participació en les activitas organitzades per la Unitat de Geografia en les
Jornades de portes obertes de l’URV
participació en el projecte de
creació d’un mapa conceptual dirigit des de la Unitat de Geografia de la
Universitat Rovira i Virgili.
-
Visita didàctica
de contingut geogràfic o interdisciplinar a espais geogràfics de l’entorn,
amb la realització de treballs en equips.
-
Realització de treballs utilitzant (TIC) fonts
d’informació i d’elaboració multimèdia especialment fonts accessibles a través
d’Internet, i elaboració de documents amb tècniques informàtiques.
-
Realització d’un treball a partir del programa
didàctic virtual de innovació educativa sobre els Paisatges catalans.
-
Repàs de la cartografia descriptiva bàsica: mapes
del Món i d’Europa, Espanya i Catalunya (principals trets físics i mapes
polítics- administratius).
Criteris
d’avaluació:
L’avaluació serà contínua i personalitzada. Es valorarà el domini
o grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de la
matèria, a més de la participació, l’actitud i l’expressió. D’aquesta manera, a
banda de l’assoliment dels objectius, serà imprescindible per superar la
matèria aspectes com ara l’interès que demostri cada alumne/a, la participació
a classe i, en especial, haver mantingut al llarg del curs una actitud
respectuosa vers el professorat, la resta de companys i les instal·lacions.
Criteris d’avaluació:
- PROVES ESCRITES:
o
Aquestes proves poden incloure un o més
temes. Es faran un màxim de dos exàmens per avaluació, a criteri de cada
professor/a.
o
Les proves que no arribin a 4 no faran
mitjana amb les altres i s’hauran de recuperar tot i que el promig superi el 5.
o
La no realització injustificada d’un
examen puntua 0. En cas de justificació raonada (família, metge) es tindrà dret
a fer-lo en una altra data.
- TREBALL
I ACTITUD:
o
Un nombre variable d’activitats (pràctiques)
que s’han de realitzar individualment i/o en grup, i s’han de presentar el dia
indicat pel professor/a. No s’acceptaran fora del termini marcat.
o
Treballs i petites recerques
complementàries.
o
Sortides i altres.
o
Actitud: La participació en el treball de
l’aula, l’educació i correcció a l’aula, el respecte envers els companys i els
professors. Assistència a classe i puntualitat.
la nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:
80 % proves escrites + 20 % treball i actitud
NOTA: cal treure com a mínim un 3,5 en la l’apartat de les proves escrites, en cas contrari no es sumarà la nota
de treball i actitud. I la nota d’avaluació serà igual a la mitjana de notes
dels exàmens.
A final de curs, l’assignatura
restarà aprovada quan s’hagin aprovat
els tres trimestres o bé la mitjana
de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5 punts, i com a màxim se’n
suspengui una amb una nota igual o superior a 4.
La nota final de cada matèria serà la mitjana de les notes de cada una
de les tres avaluacions, tot valorant la progressió de cada alumne.
2. Recuperacions:
L’alumne/a tindrà dret a un
examen de recuperació trimestral de cada avaluació suspesa, sobre la totalitat
dels continguts de la mateixa.
Els alumnes que no hagin superat
l’assignatura a la convocatòria ordinària de juny hauran de presentar-se a la convocatòria extraordinària de juny o
setembre.
3. Alumnes pendents del curs anterior:
Exàmens
extraordinaris segons fixi la normativa
2. Programació
Introducció al coneixement geogràfic (1 hora de classe),
Es
facilitarà als alumnes un esquema introductori.
Objectius
·
Saber que la geografia és una ciència que es
divideix en geografia física i humana i diferenciar els àmbits d’estudi
d’aquestes.
·
Comprendre el significat d’espai geogràfic.
·
Conèixer els mètodes de la geografia i les
possibilitats de la professió de geògraf.
·
Conèixer alguns dels principals geògrafs, escoles i
tendències en geografia al llarg de la història.
Continguts
Conceptes
·
La geografia com a ciència. La geografia física i
la geografia humana.
·
De l’espai geogràfic al lloc. La regió, el
territori i el lloc.
·
La percepció de l’espai. L’entorn natural.
·
Els mètodes de la geografia. L’observació directa i
indirecta.
·
La professió de geògraf.
·
Geògrafs, escoles i tendències en geografia. Els primers
geògrafs. L’Edat Moderna. El segle XIX. El segle XX. L’actualitat.
Actituds
·
Interès per augmentar els coneixements referents a
la geografia com a ciència.
·
Actitud interessada per conèixer les fonts de la
geografia.
Criteris d’avaluació
·
Emprar un vocabulari pertinent en l’explicació i
comunicació de fets i processos geogràfics.
1
|
El medi físic d'Espanya i de
Catalunya |
Objectius didàctics
|
– Localitzar la
Península Ibèrica a la Terra i assenyalar les característiques generals del
relleu peninsular espanyol.
– Analitzar la
formació del relleu peninsular: construcció de relleus i erosió.
– Caracteritzar
la formació geològica del relleu peninsular en les Eres Paleozoica, Mesozoica,
Cenozoica i el Període Quaternari.
– Comprendre els
processos d'orogènesi alpina i glacialisme així com la seva importància en la
formació del relleu peninsular espanyol.
– Definir el
concepte d'unitat morfoestructural.
– Identificar i explicar les característiques de les
unitats morfoestructurals del relleu espanyol: la Meseta, les serralades
exteriors a la Meseta, les Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, i els
relleus litorals peninsulars.
– Situar
i descriure les unitats del relleu que conformen les unitats
morfoestructurals de la Meseta i de les serralades exteriors a la Meseta.
– Caracteritzar
els processos de formació geològica de les unitats del relleu de la Meseta i
les serralades exteriors a la Meseta.
– Caracteritzar
el procés de formació de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
– Localitzar i
explicar les característiques de les costes atlàntiques i mediterrànies.
– Conèixer les
característiques del relleu de l'arxipèlag balear i canari.
– Conèixer i descriure la
geomorfologia de Catalunya i les unitats estructurals més importants del seu
relleu.
|
|
Continguts
|
– Localització
geogràfica de la Península Ibèrica i característiques generals del relleu
peninsular espanyol.
–
Coneixement de les
coordenades en les quals es localitza la Península Ibèrica.
–
Utilització de diferents tipus d'imatges per descriure
la localització i els diferents tipus del relleu espanyol.
–
La formació geològica del relleu peninsular.
–
Descripció de processos geològics i aplicació a la
comprensió del relleu peninsular espanyol.
–
Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic
específic del tema.
–
La
Meseta: serres interiors i vores muntanyoses.
– Identificació
de les unitats morfoestructurals del relleu peninsular espanyol.
–
Localització de les unitats
morfoestructurals al mapa físic de la Península.
–
Observació i interpretació de talls de relleu
sobre la geografia espanyola.
–
Les serralades exteriors a la Meseta.
–
Localització de les unitats estructurals dels Pirineus
i de les Serralades Bètiques.
– Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
– El relleu del litoral peninsular.
– Situació en un mapa de les costes peninsulars espanyoles.
– Els
relleus insulars: Balears i Canàries.
– Observació de mapes físics dels arxipèlags canari i balear.
– Les
unitats geomorfològiques de Catalunya.
– Anàlisi del relleu d'un mapa i disseny d'un perfil topogràfic.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Assegurar-se que descriuen els
trets generals del relleu peninsular espanyol.
– Comprovar que caracteritzen la
formació geològica del relleu peninsular en les Eres Paleozoica, Mesozoica,
Cenozoica i el Període Quaternari.
– Verificar
que identifiquen i expliquen les característiques
de les quatre unitats morfoestructurals del relleu espanyol.
– Observar
si interpreten correctament diferents talls de relleu i fotografies assumint
la seva importància com a instruments de coneixement geogràfic.
– Valorar si comprenen els
processos d'orogènesi alpina i glacialisme assenyalant la seva importància en
la formació del relleu peninsular espanyol.
– Descobrir si
assimilen i empren correctament el vocabulari bàsic del tema.
– Veure si localitzen
les unitats morfoestructurals d'Espanya, les unitats estructurals dels Pirineus i de les Serralades
Bètiques en diferents mapes.
– Constatar que coneixen els
processos de formació geològica de les unitats del relleu de la Meseta i les
serralades exteriors a la Meseta.
– Verificar que caracteritzen i
descriuen el procés de formació de les depressions de
l'Ebre i del Guadalquivir.
– Observar si descriuen el relleu
litoral peninsular i localitzen les costes atlàntiques i mediterrànies en un
mapa.
– Constatar que coneixen les característiques
generals del relleu balear i canari.
– Veure si coneixen la
geomorfologia catalana, així com les grans unitats del seu relleu.
– Valorar si reflexionen sobre
l'impacte de les activitats humanes sobre el medi
ambient.
– Assegurar-se que són
capaços d'interpretar el relleu d'un mapa i plasmar-lo en un perfil
topogràfic.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant
l'adquisició de procediments, instruments i conceptes que possibilitin un
coneixement científic del medi físic així com la posterior aplicació dels
coneixements adquirits en la nostra relació amb el propi entorn.
– Competència social i ciutadana. Es treballa a partir de
l'anàlisi de l'evolució del delta de l'Ebre, mitjançant la qual porta a una
reflexió sobre l'impacte de l'activitat humana al medi ambient.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en el comentari de mapes i imatges, així com en la definició de
conceptes relacionats amb la geografia espanyola i catalana.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes
geogràfics i de talls de relleu de diferents unitats del relleu espanyol.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu
desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les
habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: anàlisi
de mapes, descripció d'imatges, interpretació de talls de relleu, etc.
– Competència emocional. Es treballa de forma
transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups
reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa,
l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions
diferents de la pròpia.
|
2
|
Els climes d'Espanya
i de Catalunya
|
Objectius didàctics
|
– Identificar i
localitzar els conjunts climàtics d'Espanya.
– Descriure els
mecanismes que influeixen en el clima: circulació atmosfèrica en altura i en
superfície.
– Conèixer i descriure
els factors que influeixen en el clima d'Espanya.
– Interpretar mapes
isobàrics sobre la circulació atmosfèrica i sobre els factors que influeixen
en el clima d'Espanya.
– Comprendre la
importància de l'anticicló de les Açores sobre el clima d'Espanya.
– Establir els
criteris a partir dels quals es classifiquen els conjunts climàtics
d’Espanya.
– Caracteritzar els
diferents tipus o conjunts climàtics d'Espanya i les seves varietats.
– Analitzar diferents
tipus de clima a Espanya a partir de la interpretació de mapes climàtics i
climogrames.
– Relacionar el tipus
de clima amb els paisatges i activitats agrícoles que predominen a cada zona
climàtica.
– Assimilar i emprar
el vocabulari bàsic necessari per descriure els fenòmens meteorològics
tractats en el tema.
–
Caracteritzar les particularitats
del clima canari i descriure les seves diferents varietats.
–
Assimilar el règim tèrmic i
pluviomètric de Catalunya.
– Analitzar el temps
atmosfèric i realitzar prediccions meteorològiques a partir de l'anàlisi de
mapes del temps, mapes isobàrics i imatges del Meteosat.
|
|
Continguts
|
– Mecanismes que
influeixen en el clima.
– Localització en un
mapa dels conjunts climàtics d'Espanya.
– Descripció del
comportament del jet stream i realització d'una previsió del temps a partir de
l'anàlisi de mapes isobàrics.
– Factors que
influeixen en els climes d'Espanya.
– Comprensió de la
importància de l'anticicló de les Açores en el clima espanyol.
– Observació de la
influència de les masses d'aire tropical, aire polar, i els centres d'acció
sobre la Península mitjançant mapes isobàrics i imatges del Meteosat.
– Els climes de
l'Espanya peninsular i de les Balears.
– Identificació del
règim pluviomètric com a criteri bàsic per establir quins són els conjunts
climàtics d'Espanya.
– Reconeixement de les
varietats de cada un dels conjunts climàtics d'Espanya.
– Utilització de mapes
climàtics i climogrames en la descripció dels conjunts climàtics del nostre país i les
seves varietats.
– Relació entre les
característiques climàtiques d'una zona d'Espanya amb el seu paisatge i les
activitats agrícoles que s’hi desenvolupen.
– Els climes de les
Canàries: la importància dels vents alisis i la seva influència en les
varietats climàtiques de l’arxipèlag.
– Descripció de les
temperatures i de les precipitacions de Catalunya.
–
Reflexió a partir d'un text sobre
les causes de la desertització a Espanya, la responsabilitat de l'ésser humà
en aquest procés i les possibles mesures per tractar el problema.
–
Anàlisi del temps atmosfèric a
partir de la interpretació de mapes isobàrics, imatges del Meteosat i mapes
del temps.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Verificar que
descriuen la circulació atmosfèrica en altura, la circulació de l'aire en superfície
i la seva influència en el temps meteorològic.
– Assegurar-se que són
capaços de comprendre un mapa de circulació atmosfèrica i realitzar
prediccions del temps a partir de la seva anàlisi.
– Constatar que
reconeixen els factors que influeixen sobre el clima del nostre país.
–
Descobrir si són conscients de la importància de
l'anticicló de les Açores sobre el clima d'Espanya.
–
Veure si descriuen la influència
de les masses d'aire tropical, les borrasques i les masses d'aire polar sobre
la Península a partir de mapes isobàrics i imatges del Meteosat.
– Comprovar que
identifiquen, localitzen i caracteritzen els diferents conjunts climàtics
d'Espanya.
– Reconèixer i
descriure les varietats que presenten cada un dels conjunts climàtics de
l'Espanya peninsular i Balears.
– Constatar que empren
mapes climàtics i climogrames en la descripció dels conjunts climàtics del nostre país i les seves
varietats.
– Verificar que
descriuen les varietats del clima de les Canàries relacionant cada una
d'aquestes varietats amb la influència dels vents alisis sobre l'arxipèlag canari.
– Observar si coneixen
i utilitzen correctament el lèxic propi del tema.
– Descobrir si poden
descriure la distribució tèrmica i pluviomètrica de Catalunya.
– Assegurar-se que són
capaços d'analitzar el temps atmosfèric a partir de la interpretació conjunta
de mapes del temps, mapes isobàrics i imatges del Meteosat.
– Valorar si són
conscients de les repercussions de l'acció humana sobre l'entorn i adopten
actituds favorables a la preservació del medi ambient.
|
|
Competències
|
– Competència social i
científica. S'articula a través de la descripció del temps meteorològic des d'una
perspectiva científica i a la posterior aplicació d'aquest coneixement a la
predicció del temps meteorològic a partir de l'observació de mapes del temps
i isobàrics o imatges satèl·lit.
– Competència social i
ciutadana. La reflexió sobre el problema de la desertització al nostre país, la
nostra responsabilitat en aquest procés i les possibles mesures a adoptar per
la seva solució potencien aquesta competència.
– Competència en
comunicació lingüística. Es potencia mitjançant la descripció de
fenòmens meteorològics i la utilització dels conceptes propis d'aquest camp.
– Tractament de la
informació i competència digital. Es treballa mitjançant l'anàlisi i
interpretació de la informació que ofereixen mapes meteorològics, imatges del
Meteosat, climogrames i mapes isobàrics a partir dels quals es descriurà el
temps atmosfèric i es realitzaran prediccions meteorològiques.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa a
partir de la recerca i explicació raonada de mesures per afrontar el complex
problema de la desertització a Espanya.
– Competència
emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de
forma col·lectiva o en grups reduïts. Es potencia el desenvolupament de les
habilitats de comunicació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte
pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.
|
3
|
Els recursos de la natura
|
Objectius didàctics
|
– Conèixer i localitzar les
principals conques hidrogràfiques d'Espanya.
– Descriure
els recursos hídrics del nostre país i la seva desigual distribució en el
territori.
– Reconèixer els diferents usos de
l'aigua a Espanya i els agents responsables de la contaminació o de la seva
sobreexplotació.
– Prendre consciència de la
limitació dels recursos naturals a Espanya, particularment l'aigua i l'energia,
i de la necessitat de fer-ne un ús sostenible.
– Caracteritzar les polítiques
hídriques que permeten l'obtenció o distribució d'aigua i conèixer la seva
aplicació a Espanya.
– Analitzar la demanda i els
recursos energètics existents a Espanya així com els problemes que comporta
la dependència energètica del nostre país.
– Emprar mapes, gràfics i taules de
dades en l'anàlisi dels recursos energètics i hídrics.
– Conèixer la demanda d’aigua i
els recursos energètics i minerals de Catalunya.
– Conèixer les maneres
d'aprofitament de l'aigua, el carbó, el petroli, el gas natural, l'energia
nuclear i les energies renovables a Espanya.
– Analitzar els recursos miners
existents al nostre país.
– Interpretar gràfics amb
variables múltiples.
– Participar en discussions i debats
amb una actitud crítica i constructiva.
|
|
Continguts
|
– Les conques i els recursos
hídrics d'Espanya.
– Comprensió de l'escassetat i
desigual distribució de l'aigua al nostre país.
– Interpretació
de mapes sobre les conques i la distribució dels recursos hídrics d’Espanya.
– La demanda
d'aigua a Espanya i els seus diferents usos.
– Anàlisi de
taules de dades i gràfics sobre la despesa,
l'estalvi la sobreexplotació i els diferents usos de l'aigua en el nostre
país.
– Reconeixement dels agents
responsables de la contaminació i de la sobreexplotació de l'aigua a Espanya.
– Les
polítiques hídriques a Espanya: transvasaments, dessalinització d'aigua de
mar, recuperació dels aqüífers i sanejament de rius.
–
El dèficit d'energia i els recursos energètics
no renovables a Espanya.
– Descripció de les fonts d'energia no renovables emprades a
Espanya, la seva manera d'explotació, els seus avantatges i inconvenients.
– Localització
a mapes dels embassaments més importants del país.
– Anàlisi de
taules de dades sobre l'evolució del mercat de carbó espanyol i sobre la
refinació de petroli.
– L'energia
nuclear i les energies renovables alternatives.
– Localització
en un mapa de les centrals nuclears espanyoles i anàlisi en un gràfic del
cost i producció de l'energia nuclear.
– Reflexió
sobre l'estancament de la producció d'energia nuclear al nostre país.
– Els
recursos miners a Espanya.
– L’aigua i
els recursos energètics i minerals a Catalunya.
– Interpretació
de gràfics amb variables múltiples.
– Argumentació d'opinions
personals sobre problemes complexos relacionats amb l'explotació dels
recursos naturals d'Espanya.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Verificar que coneixen les
conques hidrogràfiques i els recursos hídrics existents al nostre país.
– Assegurar-se que comprenen que
Espanya és un país amb escassetat d'aigua i de recursos
energètics.
– Veure si caracteritzen la
realitat hidrogràfica espanyola a partir de la interpretació de mapes i
taules de dades.
– Constatar que reconeixen els
diferents usos de l'aigua a Espanya i els agents responsables de la
contaminació o de la seva sobreexplotació.
– Descobrir si
coneixen les polítiques hídriques i la seva aplicació a Espanya.
– Comprovar que coneixen els
recursos energètics i minerals d’Espanya.
– Observar si s'ajuden de mapes,
gràfics i taules de dades per conèixer els recursos energètics amb els quals
compta Espanya i la seva distribució en el territori.
– Valorar si reflexionen sobre els
avantatges i inconvenients de l'energia nuclear i de les energies renovables
alternatives.
– Veure si coneixen la demanda
d’aigua i els recursos energètics i minerals de Catalunya.
– Comprovar que són capaços de
formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una opinió
fonamentada a les fonts consultades.
– Assegurar-se que són capaços
d'interpretar gràfics amb variables múltiples.
– Verificar que participen en
debats amb una actitud constructiva i tolerant.
– Observar si expressen opinions
personals sobre problemes mediambientals o de sobreexplotació dels recursos.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. S'articula en l'anàlisi dels problemes de sobreexplotació de l'energia
i els recursos hídrics que comporta l'actual model de gestió dels recursos
d'Espanya, la qual cosa afavorirà la valoració de la Geografia com un
instrument de comprensió i transformació de la realitat.
– Competència social i ciutadana. Es desenvolupa amb la presa de
consciència d'adoptar actituds que afavoreixin la sostenibilitat del medi
ambient contribuint individualment amb un ús sostenible de l'aigua i
l'energia.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades;
així com en l'adquisició i l’ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament
de la informació i competència digital. Es desenvolupa a les activitats
que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i
textos.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu
desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions
personals sobre els problemes mediambientals i de sobreexplotació dels
recursos així com amb l'aportació de possibles solucions raonades a aquests
problemes.
– Competència emocional. Es treballa a les activitats
de grup en les quals s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament
de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta
activa, empatia, etc.
|
44
|
Paisatge i medi ambient
|
Objectius didàctics
|
– Descriure els
paisatges vegetals d'Espanya, així com la seva biodiversitat i el paper dels
incendis.
– Caracteritzar els
fenòmens responsables de la contaminació i el canvi climàtic.
– Valorar les
repercussions de l'acció de l'ésser humà i de l'actual model de creixement
econòmic sobre el medi ambient.
– Comprendre la
importància de la preservació del medi ambient per al desenvolupament i
manteniment de la qualitat de vida dels éssers humans.
– Explicar les
principals accions portades a terme en política ambiental i reconèixer la
necessitat d'introduir noves mesures per assolir un desenvolupament sostenible.
– Conèixer les
polítiques de protecció i conservació del medi natural a Espanya.
– Ser conscient de
l’existència de parcs a Catalunya així com del paper dels PEIN i la qualitat
dels paisatges.
– Interpretar gràfics,
mapes temàtics i taules de dades.
– Desenvolupar una
actitud favorable a la conservació del medi ambient.
– Prendre consciència
de la necessitat de preservar els nostres espais naturals i interès per
conèixer els espais protegits del nostre país.
– Observar, analitzar
i interpretar un paisatge.
– Realitzar treballs
de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva,
crítica i tolerant.
|
|
Continguts
|
–
Descripció dels paisatges vegetals
d'Espanya i la seva biodiversitat.
– Reflexió sobre les
repercussions socials i mediambientals negatives del procés de globalització.
– Valoració del medi
natural com a recurs i element important en la qualitat de vida dels grups
humans, i disposició favorable a la seva conservació i defensa.
– Utilització de
mapes, gràfics i taules de dades en l'anàlisi dels problemes mediambientals
d'Espanya i del món.
– La interacció natura-societat:
condicionants i problemes.
– Anàlisi dels
problemes que comporta la degradació del medi natural.
– Respostes i
solucions cap a la sostenibilitat.
– Definició del
concepte de sostenibilitat.
– Coneixement
d'alternatives i models sostenibles alternatius a l'actual model de creixement.
– Polítiques de
protecció i conservació.
– Localització
d'espais protegits de la geografia espanyola i catalana.
– Polítiques sobre el
paisatge.
– Valoració del paper
destructor dels incendis.
– Identificació de
paisatges humanitzats i naturals.
– Argumentació raonada
de les conclusions elaborades i de les opinions personals.
– Realització de
debats amb una actitud participativa i tolerant.
– Rigor crític en la
realització del propi treball i en la transmissió dels nostres coneixements.
– Observació i anàlisi
d'un paisatge.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Constatar que
descriuen les repercussions ambientals i socials de les activitats econòmiques.
– Observar si valoren
les repercussions de l'acció de l'ésser humà i de l'actual model de
creixement econòmic sobre el medi ambient.
– Veure si comprenen
la importància de la preservació del medi ambient per al desenvolupament i
manteniment de la qualitat de vida dels éssers humans.
– Assegurar-se que
defineixen correctament el concepte de sostenibilitat.
– Comprovar que
expliquen les principals accions portades a terme en política ambiental i els
principals models o alternatives de desenvolupament sostenible.
– Valorar si
reconeixen la necessitat d'introduir noves mesures i si realitzen propostes
raonades per assolir un desenvolupament sostenible.
– Verificar que
descriuen les principals polítiques de protecció i conservació del medi
ambient.
– Observar si són
capaços de localitzar en un mapa els principals paisatges vegetals i els
espais protegits d'Espanya i Catalunya.
– Descobrir si
descriuen les polítiques sobre el paisatge.
– Observar si valoren
el paisatge com un patrimoni de tots que ha de ser conservat.
– Assegurar-se que són
capaços d'observar, analitzar i interpretar un paisatge.
– Constatar que
assimilen i empren
el lèxic propi del tema.
– Valorar si expressen
opinions personals sobre problemes mediambientals o socioeconòmics del món
actual.
– Comprovar que són
capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat i que participen
en debats amb una actitud crítica i constructiva.
|
|
Competències
|
– Competència social i
científica. Es treballa a l'anàlisi dels
problemes mediambientals i socials que comporta l'actual model econòmic, així
com de les seves possibles alternatives; cosa que afavorirà la valoració de
la Geografia com un instrument de comprensió i transformació de la realitat.
– Competència social i
ciutadana. Es treballa tant a
través de l'anàlisi de les repercussions de l'actual model
econòmic sobre el medi ambient i les persones com del coneixement de possibles
models econòmics alternatius a l'actual.
– Competència en
comunicació lingüística. Està contemplada a l'anàlisi i comentari de
textos, gràfics i taules de dades; així com a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament de la
informació i competència digital. Es
desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i la interpretació de
mapes, gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit
emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen
l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes mediambientals i
socioeconòmics del món actual.
– Competència
emocional. Es treballa de forma transversal a les activitats que es realitzen de
forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el desenvolupament de les habilitats
d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les
opinions diferents de la pròpia.
|
55
|
Canvis i permanències en el
sector primari |
Objectius didàctics
|
– Caracteritzar l'economia de
subsistència i l'economia de mercat.
– Conèixer els factors que han
afavorit el pas de l'agricultura tradicional a la de mercat.
– Descriure i situar en el temps
els processos d'èxode rural i èxode urbà que han tingut lloc a Espanya durant
els segles XX i XXI.
– Distingir la població rural de
l'agrària i descriure la diversificació econòmica de les zones rurals
espanyoles en l'actualitat.
– Caracteritzar la realitat
socioeconòmica del món rural espanyol a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes
temàtics i taules de dades.
– Descriure l'estructura de les
explotacions agràries i la distribució territorial dels diferents tipus de
treball agrari a Espanya.
– Valorar el paper de la Política
Agrària Comunitària en el desenvolupament del
camp.
– Analitzar la comercialització
dels productes agraris espanyols.
– Identificar els factors que
intervenen en la producció agrària i descriure la producció agrària i
ramadera espanyola.
– Caracteritzar i localitzar
geogràficament els diferents tipus de paisatges agraris espanyols.
– Descriure el sector pesquer a
Espanya i reflexionar sobre les conseqüències de la sobreexplotació dels
recursos pesquers.
– Caracteritzar el sector primari
català.
– Realitzar una anàlisi exhaustiva
d'un paisatge agrari.
|
|
Continguts
|
– El pas de l'agricultura
tradicional a l'agricultura de mercat.
– Anàlisi de gràfics sobre la
distribució de la població activa agrària d'Espanya.
– Descripció dels èxodes rurals i
urbans en la història recent espanyola.
– Síntesi del pas de l'agricultura
tradicional a l'agricultura de mercat a través d'un mapa conceptual.
– Les característiques generals de
les explotacions i la feina agrària a Espanya.
– Estudi de taules de dades i un
mapa temàtic sobre les explotacions i la feina agrària a Espanya.
– La Política Agrària Comunitària
i les seves repercussions a Espanya.
– La producció agrària i ramadera
espanyola.
– Anàlisi de dades sobre els
principals conreus i els censos ramaders d'Espanya.
– Definició dels elements que
constitueixen el paisatge agrari.
– Localització d'un mapa dels
paisatges agraris espanyols.
– Descripció
d'imatges representatives dels diferents paisatges agraris espanyols.
– L'activitat pesquera espanyola.
– Valoració de les conseqüències
de la sobreexplotació dels recursos pesquers.
– El sector primari català.
– Anàlisi pautat i detallat d'un
paisatge agrari.
– Argumentació de les conclusions
elaborades i de les opinions personals.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Comprovar que caracteritzen
l'agricultura tradicional i la de mercat assenyalant els factors que han
possibilitat el pas d'un tipus d'agricultura a l'altre.
– Valorar si descriuen i situen en
el temps els processos d'èxode rural i èxode urbà que han tingut lloc en la
història recent del nostre país.
– Veure si comprenen el procés de
diversificació econòmica del món rural espanyol i diferencien la població
agrària de la rural.
– Observar si caracteritzen la
realitat socioeconòmica del món rural espanyol a partir de l'anàlisi de
gràfics, mapes temàtics i taules de dades.
– Assegurar-se que coneixen les
característiques generals de les explotacions agràries a Espanya.
– Valorar si reflexionen sobre els
avantatges i inconvenients al camp espanyol de la incorporació d'Espanya a la
UE.
– Verificar que descriuen la
producció agrària i ramadera espanyola a partir de l'anàlisi de dades de
superfícies agràries i censos ramaders.
– Descobrir si reconeixen els
elements a partir dels quals es defineixen els paisatges agraris.
– Comprovar que caracteritzen i
localitzen geogràficament els diferents tipus de paisatges agraris espanyols.
– Observar si
assimilen i empren
correctament el lèxic propi del tema.
– Constatar que coneixen
l'evolució de la pesca i l'aqüicultura a Espanya.
– Observar si reflexionen sobre
les conseqüències dels recursos pesquers i adopten postures favorables a
l'explotació sostenible dels recursos naturals.
– Comprovar que assimilen les
característiques del sector primari català.
– Assegurar-se que són
capaços d'observar,
analitzar i interpretar, a partir d'un qüestionari i de forma exhaustiva, un
paisatge agrari.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. Es desenvolupa a través de
l'anàlisi de la realitat agrària espanyola mitjançant diferents magnituds i
conceptes econòmics.
– Competència social i ciutadana. Es treballa la valoració del
paper de les ajudes de la UE com a motor de transformació de la realitat
agrària i rural espanyola.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en l'anàlisi i comentari de textos relatius a la realitat agrària
espanyola, en la definició d'alguns conceptes i en la descripció de paisatges
agraris.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es desenvolupa a les activitats que
proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu
desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les
habilitats de planificació i organització de les tasques assignades:
comentari de textos, anàlisi de taules de dades, descripció
d'imatges, interpretació de mapes temàtics, etc.
– Competència emocional. Es treballa de forma
transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups
reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa,
l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions
diferents de la pròpia.
|
66
|
La reestructuració dels espais industrials
|
Objectius didàctics
|
– Conèixer les etapes de la
industrialització espanyola assenyalant els principals focus industrials de
cada període.
– Identificar els factors que van
afavorir el primer procés d'industrialització d'Espanya i l'estancament de la
indústria entre 1939 i 1959.
– Analitzar les causes del
desenvolupament industrial espanyol entre 1959-1974 i caracteritzar els
models industrials fordista i postfordista.
– Descriure el model de
desenvolupament industrial espanyol actual analitzant el pes específic de les
Pimes a l'economia espanyola.
– Conèixer l'aplicació dels
avenços tecnològics a l'empresa espanyola, així com les noves formes
d'organització de la producció i del treball.
– Caracteritzar la realitat
industrial espanyola a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i
taules de dades.
– Valorar la importància de la
integració d'Espanya a la UE en el desenvolupament i modernització de la seva
indústria.
– Identificar els factors que
intervenen en la localització industrial espanyola al llarg de la història i
a l'actualitat.
– Descriure el teixit industrial
espanyol a l'actualitat i l'impacte de la globalització en la seva
configuració.
– Valorar el pes específic de la
construcció i les conseqüències de la crisi d'aquest sector sobre el conjunt
de l'economia espanyola: la bombolla immobiliària.
– Descriure la indústria a
Catalunya i l’actual canvi en el model de producció.
– Elaborar un mapa temàtic seguint
unes pautes prèviament donades.
|
|
Continguts
|
– Les etapes de la
industrialització d'Espanya.
– Cronologia de la creació de
sectors industrials al nostre país.
– Anàlisi d'un gràfic sobre els
índexs de producció a Espanya entre 1956 i 1984.
– El model de desenvolupament
industrial espanyol actual.
– Anàlisi de la transició del
fordisme al postfordisme a través d'un esquema.
– Identificació en una taula de
dades del pes de les Pimes considerant la classificació d'empreses espanyoles
en funció del seu nombre d'empleats.
– Estudi sobre l'evolució de la
inversió espanyola en R + D.
– Comentari d'un text sobre la
internacionalització de la producció i les seves repercussions a Espanya.
– La indústria espanyola i la Unió
Europea.
– Reflexió entorn a les
conseqüències de la liberalització del mercat i l'entrada de productes
d'altres països a partir de la integració d'Espanya
en la CEE.
– Valoració de les
polítiques mediambientals impulsades per la UE i la seva aplicació en la
indústria espanyola.
– El teixit industrial
espanyol i els factors de localització industrial.
– Interpretació de
mapes sobre la localització de la indústria espanyola.
– El sector de la
construcció i la bombolla immobiliària.
– El sector industrial
a Catalunya.
– Elaboració a partir
d'indicacions d'un mapa temàtic.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Constatar que coneixen les
etapes de la industrialització espanyola assenyalant els principals focus
industrials de cada període.
– Verificar que
analitzen els factors que van produir avenços i retrocessos en el progrés
industrial espanyol al llarg de la història.
– Observar si caracteritzen la
història i la realitat actual de la indústria espanyola a partir de l'anàlisi
de gràfics, mapes temàtics, textos i taules de dades.
– Assegurar-se que
caracteritzen el model de desenvolupament industrial espanyol actual prestant
especial atenció al paper de les Pimes, al canvi tecnològic en la indústria
espanyola i a les noves formes d'organització de la producció.
– Observar si
assimilen i empren
correctament el lèxic propi del tema.
– Valorar si reflexionen sobre
l'efecte positiu de la pertinença d'Espanya a la UE en el seu progrés i
modernització industrial, així com en l’aplicació de les polítiques mediambientals
comunitàries.
– Descobrir si són capaços
d'avaluar l'adaptació de la indústria espanyola a l'actual model d'economia
mundial globalitzada.
– Comprovar que
caracteritzen el teixit industrial espanyol tenint en compte els factors de
localització industrial al llarg de la història i a l'actualitat.
– Verificar que analitzen el pes
de la construcció en l'economia espanyola valorant les causes i conseqüències
de la crisi actual del sector.
– Veure si coneixen la realitat
industrial catalana.
– Valorar si expressen
opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades
amb la realitat industrial i de la construcció a Espanya.
– Constatar que elaboren un mapa
temàtic a partir d'una sèrie de dades i pautes prèviament donades.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. Es desenvolupa a través de
l'anàlisi de la realitat industrial espanyola a partir de la interpretació de
diferents magnituds i l'ús de diversos conceptes de Geografia econòmica i
humana.
– Competència social i ciutadana. Es treballa amb la valoració
del paper de la UE com a motor de transformació de la realitat econòmica i,
particularment, industrial espanyola.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en l'anàlisi i comentari de textos relatius a la realitat
industrial espanyola, en la definició d'alguns conceptes i en la descripció
del propi teixit industrial espanyol.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es desenvolupa a les activitats que
proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu
desenvolupament a les activitats que requereixen posar en pràctica les
habilitats de planificació i organització de les tasques assignades:
comentari de textos, anàlisi de taules de dades, descripció
d'imatges, interpretació de mapes temàtics, etc.
– Competència emocional. Es treballa de forma
transversal a les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en grups
reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta activa,
l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions
diferents de la pròpia.
|
77
|
Els serveis. El turisme
|
Objectius didàctics
|
– Conèixer les
característiques i la importància de les activitats terciàries i els serveis,
així com la seva expansió, destacant els serveis socials, el turisme, els
serveis informatius i l'impacte de les noves tecnologies.
– Manejar i
interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic, com les
gràfiques, els mapes i les estadístiques.
– Caracteritzar el
procés de terciarització de l'economia.
– Definir el concepte
de societat del benestar i analitzar el grau d'implantació d'aquest model
social a Espanya.
– Analitzar el desenvolupament
turístic a Espanya i l'evolució d'aquest sector.
– Conèixer les
característiques més importants del sector turístic a Espanya: la seva
importància, la seva situació actual i la seva problemàtica.
– Valorar l’estat del
sector dels serveis a Catalunya.
– Aprendre a distingir
el que són dades del que són opinions, i tractar la informació de manera
autònoma i crítica d'acord amb el final perseguit.
– Adquirir una visió
crítica i global dels impactes econòmics, socials, culturals i mediambientals
del turisme a Espanya.
– Assimilar i emprar
correctament el lèxic propi de l'àrea.
– Realitzar feines en
grup i participar en discussions i debats sobre alguna qüestió rellevant del
món actual, fonamentant les pròpies opinions i valorant el diàleg.
– Analitzar un
diagrama de dispersió seguint pautes prèviament donades.
|
|
Continguts
|
– L'heterogeneïtat del
sector serveis i la seva rellevància a l'actual desenvolupament de
l'economia.
– Identificació
d'activitats pròpies i característiques del sector serveis.
– La terciarització de
l'economia i la societat del benestar.
– Anàlisi de les
causes i conseqüències del procés de terciarització de l'economia.
– Reflexió al voltant
de la implantació del model de benestar social a Espanya.
– Contrastació de
dades, avaluació i síntesi integradora d'informacions de molt diferent
caràcter i procedència (mapes i plànols, imatges i fotografies, dades
estadístiques, gràfics, articles, etc.).
– Els serveis
relacionats amb el temps lliure i el turisme.
– Anàlisi de les
repercussions positives i negatives del desenvolupament del turisme per a
l'economia i la societat espanyoles.
– Interès per conèixer
les activitats terciàries a Catalunya, destacant sobretot el pes del turisme
i els serveis socials.
– Extracció de
conclusions i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut
mitjançant les diferents fonts.
– Selecció
d'informacions sobre temes d'actualitat a través dels mitjans de comunicació
de masses.
– Interès per estar
ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els
missatges procedents dels mitjans de comunicació.
–
Argumentació de les conclusions elaborades i de les
opinions personals.
–
Realització d'un diagrama de dispersió.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Valorar si coneixen
les característiques, les transformacions i el desenvolupament de les
activitats del sector terciari, especialment oci i serveis, en el món, a
Espanya i a Catalunya.
– Comprovar que
manegen i interpreten correctament diversos instruments de treball geogràfic,
com els gràfics, els mapes i les estadístiques.
– Assegurar-se que són
capaços de caracteritzar el procés de terciarització de l'economia.
– Verificar que
defineixen el concepte de societat del benestar i analitzen el grau d'implantació
d'aquest model social a Espanya.
– Observar si
assimilen i empren correctament el lèxic propi del tema.
– Constatar que
analitzen el desenvolupament turístic a Espanya i a Catalunya i l'evolució
d'aquest sector al llarg de la història recent.
– Veure si coneixen
les característiques més importants del sector turístic a Espanya i a
Catalunya: la seva importància, la seva situació actual i la seva
problemàtica.
– Valorar si expressen
opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades
amb el turisme i els serveis a Espanya i a Catalunya.
– Comprovar que són
capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una
opinió fonamentada en les fonts consultades.
– Verificar que
realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una
actitud constructiva, crítica i tolerant.
– Observar si desenvolupen
actituds favorables a la cura i la preservació del medi ambient.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. Es desenvolupa a través de
l'anàlisi dels serveis i el turisme a partir de la interpretació de diferents
magnituds i l'ús de diversos conceptes de Geografia econòmica i humana.
– Competència social i ciutadana. La reflexió sobre els
problemes que genera l'actual model de desenvolupament turístic al nostre
país i les possibles mesures o models sostenibles alternatius a l'actual
potencien aquesta competència.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades;
així com, en l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es potencia en les activitats que
proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i
textos.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa a partir de la recerca i explicació raonada de mesures
per afrontar les repercussions negatives del turisme sobre l'entorn i la
proposta de possibles mesures per establir un model turístic sostenible.
– Competència emocional. Es treballa de forma
transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en
grups reduïts. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com l'escolta
activa, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les
opinions diferents de la pròpia.
|
88
|
L'activitat
comercial i les comunicacions
|
Objectius didàctics
|
– Reconèixer els elements
necessaris perquè puguin portar-se a terme les activitats comercials i
establir les diferències entre comerç interior i comerç exterior.
– Descriure les característiques del comerç actual: productes, mitjans de
transport, intermediaris, etc.
– Caracteritzar els
principals trets del comerç interior i exterior d’Espanya i Catalunya.
– Analitzar la balança
de pagaments d'Espanya.
– Caracteritzar la
realitat del comerç, els transports i les comunicacions a Espanya i a
Catalunya a partir de l'anàlisi de gràfics, mapes temàtics i taules de dades.
– Reconèixer les
funcions del transport i valorar el seu paper clau en el desenvolupament de
l'economia.
– Descriure els
diferents sistemes de transport a Espanya i a Catalunya.
– Valorar la
contribució de la UE al desenvolupament i modernització de les infraestructures
dels transports a Espanya.
– Caracteritzar els
diferents mitjans de comunicació existents a la societat actual i el seu impacte
econòmic i social.
– Conèixer el
desenvolupament de les Tecnologies de la Informació a Espanya.
–
Valorar si analitzen el
funcionament dels mitjans de comunicació i la publicitat a Espanya i adopten
actituds crítiques davant els missatges publicitaris.
–
Reconèixer les principals
característiques de les infraestructures i els mitjans de transport del
nostre país.
– Elaborar una enquesta seguint pautes prèviament establertes.
|
|
Continguts
|
– Les característiques
generals del comerç.
– Distinció entre
mercats concrets i mercats abstractes.
– Valoració de la
importància de les activitats comercials en l'economia mundial.
– El comerç interior i
exterior d'Espanya i de Catalunya.
– Anàlisi dels índexs
comercials de les Comunitats Autònomes i balanç de les exportacions i
importacions espanyoles.
– Estudi de la balança
de pagaments d'Espanya.
– Els transports i les
comunicacions.
– Anàlisi d'un gràfic
sobre el consum d'energia per tipus de transport.
– Descripció dels
diferents sistemes de transport a Espanya i a Catalunya.
– Disposició favorable a adoptar mesures per evitar la contaminació i la
degradació del medi ambient, especialment en el que es refereix als mitjans
de transport.
– Interpretació d'un
mapa sobre l'actual xarxa de l'AVE.
– Els mitjans de
comunicació i la revolució digital.
– Anàlisi de dades
relacionades amb la difusió de mitjans de comunicació i tecnologies de la
informació a Espanya.
– Caracterització del
món de la publicitat.
–
Interès per estar ben informat mitjançant una actitud
crítica davant la informació i els missatges procedents dels mitjans de
comunicació.
–
Elaboració d'una enquesta a partir
d'un guió.
– Valoració de l'enquesta com un instrument de coneixement de la realitat.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Comprovar que
descriuen les característiques bàsiques de l'activitat comercial i
estableixen les diferències entre comerç interior i comerç exterior.
– Assegurar-se que
caracteritzen els principals trets del comerç interior i exterior espanyol i
català.
– Constatar que
analitzen la balança de pagaments d'Espanya.
– Veure si interpreten
gràfics, mapes temàtics i taules de dades sobre el comerç i les
infraestructures del transport a Espanya i a Catalunya.
– Comprovar que són
capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una
opinió fonamentada en les fonts consultades.
– Verificar que
reconeixen les funcions del transport i valoren el seu paper clau en el
desenvolupament de l'economia.
– Constatar que
expliquen correctament les característiques de les infraestructures i els
mitjans de transport d'Espanya i de Catalunya.
– Valorar si aprecien
el paper clau de la UE en la modernització i millora de les infraestructures
espanyoles del transport.
– Observar si
assimilen i empren
correctament el vocabulari propi d'aquest tema.
– Descobrir si
caracteritzen els diferents mitjans de comunicació existents a la societat
actual i el seu impacte econòmic i social.
– Assegurar-se que
coneixen el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació a Espanya.
– Verificar que
realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una
actitud constructiva, crítica i tolerant.
– Constatar que elaboren una enquesta seguint pautes prèviament establertes
i valoren la seva utilitat com a mitjà de coneixement de la realitat.
|
|
Competències
|
– Competència social i
científica. Es potencia a partir de l'aplicació de pautes i mètodes per elaborar de
forma sistemàtica una enquesta com a mitjà de coneixement de la realitat
social circumdant.
– Competència social i
ciutadana. Es treballa amb la valoració del paper de la UE en la modernització de
les infraestructures del transport d'Espanya.
– Competència en
comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari
de textos, gràfics i taules de dades; així com, en l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament de la
informació i competència digital. Es
desenvolupa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes,
gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit
emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen
posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les
tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de dades, etc.
–
Competència emocional. Es treballa a les
activitats de grup en les quals s'intercanvien opinions i es potencia el
desenvolupament de les habilitats socials i de comunicació interpersonal:
escolta activa, empatia, etc.
|
99
|
La població espanyola i la catalana
|
Objectius didàctics
|
– Discernir entre els
conceptes de censos i padrons municipals, així com la seva metodologia d'obtenció.
– Analitzar les
diferents fases en l'evolució de la població espanyola en diferents moments
històrics a partir de la interpretació de gràfics i dades demogràfiques.
– Caracteritzar la
distribució de la població espanyola i catalana en el territori, tenint en
compte els factors geogràfics i econòmics que expliquen les diferències
regionals.
– Conèixer les actuals
característiques de la població espanyola i catalana: índexs de natalitat i
mortalitat, nupcialitat, fecunditat, esperança de vida, piràmides d'edats,
etc.
– Determinar l'actual
evolució de la població espanyola i catalana.
– Reconèixer les
tendències dels factors del creixement i saber calcular les seves taxes.
– Valorar les
diferents causes i conseqüències del ràpid envelliment de la població a
Espanya.
– Conèixer la situació
actual de la població activa i el problema de l'atur a Espanya i a Catalunya.
– Aprendre a distingir
el que són dades del que són opinions, i tractar la informació de manera
autònoma i crítica d'acord amb el final perseguit.
–
Assimilar la gradual incorporació
de la dona al món laboral i valorar les seves conseqüències positives.
– Portar a terme
feines en grup i participar en debats sobre alguna qüestió rellevant del món
actual, fonamentant adequadament les pròpies opinions.
– Realitzar un
comentari de text seguint pautes prèviament donades.
|
|
Continguts
|
– Els censos i els padrons municipals.
– Interpretació de
gràfics i dades sobre l'evolució de les taxes de natalitat i mortalitat a
Espanya al llarg de la seva història: la Transició Demogràfica.
– La dinàmica actual
de la població espanyola i de la catalana.
– Anàlisi de les
causes de l'augment de l'esperança de vida a Espanya i a Catalunya.
– La incorporació de
la dona al món laboral i els canvis socials i econòmics que ha comportat
aquesta nova situació.
– L'estructura de la
població espanyola i catalana.
– Observació, anàlisi
i interpretació de mapes, piràmides d'edats, gràfiques, sèries estadístiques
i índexs demogràfics.
– Presa de consciència
dels problemes derivats de l'actual piràmide d'edats espanyola i de les elevades taxes de
desocupació.
– La distribució de la
població al territori espanyol i català.
– Reconeixement de les
causes de la desigual distribució de la població al territori espanyol i
català.
– La població activa
espanyola i catalana.
– Estudi del grau
d'ocupació de la població espanyola per sexes i grups d'edat.
– Extracció de conclusions
i realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut mitjançant
les diferents fonts.
– El problema de
l'atur i les economies submergides en el context de l'actual crisi global.
– Interès per estar
ben informat mitjançant una actitud crítica davant la informació i els
missatges procedents dels mitjans de comunicació.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Verificar que
interpreten correctament gràfics i dades demogràfiques i que coneixen la
Transició Demogràfica.
– Comprovar que saben
com es distribueix la població espanyola i catalana al territori i coneixen
els factors responsables de les diferències regionals.
– Descobrir si
expliquen de forma adequada les característiques de la població espanyola i
catalana actuals: índex de natalitat, de mortalitat, esperança de vida,
piràmide d'edats, etc.
– Observar si
reflexionen sobre alguns dels problemes de la societat espanyola com
l'envelliment de la població.
– Constatar que són
conscients de l'actual problema de l'atur, el seu ràpid augment, així com el
tema de les economies submergides.
– Valorar si saben els
aspectes positius que ha tingut la gradual incorporació de la dona al món
laboral.
– Veure si saben com
es reparteix la població espanyola i catalana en els diferents sectors
productius.
– Observar si coneixen
i apliquen adequadament a la realitat espanyola i catalana els conceptes
bàsics de la demografia.
– Verificar que
utilitzen de forma precisa i rigorosa el vocabulari específic d'aquest tema.
– Assegurar-se que
realitzen activitats en grup i participen en discussions i debats amb una
actitud constructiva, crítica i tolerant.
– Assegurar-se que
assimilen i apliquen la tècnica del comentari de text a l'anàlisi pautat d'un
text.
|
|
Competències
|
– Competència social i
científica. Es treballa al llarg del tema amb la resolució o plantejament de
problemes o càlculs matemàtics amb la finalitat de descriure la realitat
demogràfica espanyola i catalana.
– Competència social i
ciutadana. Es potencia valorant positivament la incorporació de la dona al món
laboral com aspecte positiu del progrés de la societat espanyola i
desenvolupant actituds crítiques davant els comportaments masclistes.
– Competència en
comunicació lingüística. Es desenvolupa la capacitat per expressar-se
per escrit i oralment a través de la descripció i anàlisi del panorama
demogràfic espanyol i català.
– Tractament de la
informació i competència digital. Es
treballa a les activitats que proposen l'anàlisi i interpretació de mapes,
gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit
emprenedor. Es promou el seu desenvolupament a les activitats que afavoreixen
l'expressió d'opinions personals a l’entorn de problemes socioeconòmics del
món actual.
– Competència
emocional. A partir del coneixement de les condicions de vida de les persones
sense ocupació i
amb greus dificultats econòmiques es podran desenvolupar actituds d'empatia i
solidaritat cap a aquests col·lectius, amb el qual es potenciarà aquesta
competència.
|
10
|
Els fluxos migratoris
|
Objectius didàctics
|
– Analitzar els factors econòmics
i les raons històriques que expliquen el fenomen migratori en el context de
la globalització.
– Classificar les tipologies i
causes dels moviments migratoris.
– Localitzar en un mapa els
principals moviments migratoris actuals.
– Comprendre les conseqüències
econòmiques, socials i culturals de les migracions.
– Conèixer les migracions de la
població mundial, espanyola i catalana, a l'actualitat i al llarg de la
història recent, a partir de l'anàlisi de gràfiques i dades demogràfiques.
– Reconèixer els motius que porten
a l'emigració de les persones i aprendre a ser solidaris amb els éssers
humans que pateixen discriminació social.
– Valorar els pros i els contres
de l'arribada massiva d'immigració al nostre país.
– Aprendre a distingir el que són
dades del que són opinions, i tractar la informació de manera autònoma i
crítica d'acord amb el final perseguit.
– Llegir i comentar textos
d'actualitat que aborden des de diferents perspectives problemes relacionats
amb els fluxos migratoris.
– Portar a terme feines en grup i
participar en debats sobre alguna qüestió rellevant del món actual,
fonamentant adequadament les pròpies opinions.
– Desenvolupar la capacitat i
tècniques d'observació participant.
– Realitzar una observació
participant.
|
|
Continguts
|
– Les migracions: causes i
conseqüències.
– Explicació dels factors que
expliquen el repartiment desigual de la població mundial.
– Observació, anàlisi i
interpretació de piràmides d'edat, gràfics, sèries estadístiques i índexs
demogràfics.
– Tipus de moviments migratoris:
les migracions de treball.
– Localització dels principals
focus emissors i receptors de població immigrant.
– Enumeració dels factors
d'expulsió i d'atracció que motiva l'emigració.
– Valoració positiva de l'arribada
d'immigrants sobre el desenvolupament social i econòmic del país.
– Definició de conceptes
relacionats amb l'estudi de la població.
– Repercussions econòmiques i
polítiques de les migracions.
– Recerca, obtenció i selecció
d'informació rellevant per al coneixement geogràfic: observació directa,
fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de
les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
– Extracció de conclusions i
realització d'inferències sobre les dades que s'hagin obtingut mitjançant les
diferents fonts.
–
Interès per estar ben informat mitjançant una actitud crítica davant la
informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.
– Argumentació de les conclusions
elaborades i de les opinions personals.
– Rebuig de les actituds racistes
i xenòfobes i consideració de la immigració com un fenomen positiu per a
l'economia mundial i l'enriquiment cultural mutu.
– Desenvolupament de la capacitat
per portar a terme observacions participants.
– Interès per estar ben informat
mitjançant una actitud crítica davant la informació i els missatges
procedents dels mitjans de comunicació.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Verificar que analitzen els
factors econòmics i les raons històriques que expliquen el fenomen migratori
en el context de la globalització.
– Comprovar que reconeixen les
conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions en l'actual
societat globalitzada.
–
Assegurar-se que classifiquen els diferents tipus
de migracions i reflexionen sobre els motius que porten als individus a
emigrar.
–
Observar si caracteritzen les migracions de la
població mundial i espanyola, a l'actualitat i al llarg de la història
recent, a partir de l'anàlisi de gràfics i dades demogràfiques.
–
Constatar si adquireixen una visió global de
l'emigració i immigració a Catalunya, a Espanya i al món.
– Comprovar que manegen i interpreten
correctament diversos instruments de treball geogràfic, com els gràfics, els
mapes i les estadístiques.
– Avaluar si expressen
opinions personals de forma raonada sobre qüestions d'actualitat relacionades
amb els fluxos migratoris i els problemes que comporten.
– Valorar si són conscients de les
contribucions positives dels immigrants a la societat espanyola i rebutgen
qualsevol actitud racista o xenòfoba.
– Comprovar que són capaços de
formular hipòtesis explicatives sobre la realitat formant-se una opinió fonamentada
a les fonts consultades.
– Verificar que realitzen treballs
en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud
constructiva, crítica i tolerant.
|
|
Competències
|
– Competència social i científica. Es treballa en l'anàlisi de les causes i les conseqüències socials,
econòmiques i culturals que comporten els actuals fluxos migratoris en el
món, relacionant l'emigració massiva de població amb l'actual model econòmic
globalitzat i les desigualtats econòmiques que provoca.
– Competència social i ciutadana. Es potencia valorant
positivament la immigració com a motor de progrés socioeconòmic i
desenvolupant actituds crítiques davant els comportaments racistes o
xenòfobs.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada en l'anàlisi i comentari de textos, gràfics i taules de dades;
així com, en l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es desenvolupa a les activitats que
proposen l'anàlisi i interpretació de mapes, gràfics, taules de dades i textos.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu
desenvolupament a les activitats que afavoreixen l'expressió d'opinions
personals a l’entorn de problemes socioeconòmics del món actual.
– Competència emocional. Es desenvolupa a les activitats
en les quals es reflexiona sobre les causes dels moviments migratoris i les
condicions de vida dels emigrants, fent un exercici d'empatia per entendre el
drama que pateixen les poblacions obligades a emigrar per fugir de l'extrema
pobresa.
|
11
|
La ciutat i el món urbà
|
Objectius didàctics
|
– Descriure les característiques
bàsiques de la ciutat i els criteris que defineixen un nucli de població com
a ciutat.
– Conèixer i manejar
conceptes i vocabulari bàsic de l'àrea urbanística.
– Emprar plànols per
caracteritzar diverses realitats urbanístiques.
– Identificar els
agents socials urbans i analitzar els possibles conflictes d'interessos que
puguin donar-se
entre aquests.
– Adoptar actituds i desenvolupar
estratègies de resolució dialogada dels conflictes.
– Definir els conceptes de valor
d'ús, valor de canvi i especulació immobiliària aplicats a la realitat
urbanística.
– Obtenir, relacionar i contrastar
tota mena d'informació a partir de diferents fonts, especialment dels mitjans
de comunicació.
– Conèixer els objectius de
l'urbanisme i els diferents tipus de plans urbanístics.
– Classificar els diferents tipus
o categories de sòl considerats en els plans urbanístics espanyols.
– Analitzar i caracteritzar els
diferents tipus de plànols urbans.
– Descriure els dos models bàsics
de morfologia urbana del segle XX: la ciutat jardí i la ciutat funcionalista
o racionalista.
– Caracteritzar les principals
activitats i funcions urbanes.
– Analitzar de forma exhaustiva i
a partir d'un guió el plànol d'una ciutat.
|
|
Continguts
|
– El concepte de ciutat.
– Identificació dels criteris a
partir dels quals es defineix la ciutat.
– Anàlisi d'imatges sobre les
característiques i funcions de la ciutat, així com de les formes de vida
urbana.
– Els agents socials productors de
la ciutat.
– Consideració de l’habitatge com
un dret bàsic i reflexió sobre l'adequació dels plans urbanístics a aquest
dret.
– Reflexió entorn als conflictes
d'interessos entre els diferents agents urbans.
– Realització
d'investigacions o recerques d'informació en el medi urbà pròxim.
– La producció
de l'espai urbà.
– Aproximació a la
realitat urbanística espanyola a partir de l'anàlisi d'informació presentada
en diversos formats.
– Definició del
concepte de bombolla immobiliària i reflexió sobre les repercussions negatives
de l'especulació immobiliària.
– L'urbanisme i
l'ordenació del territori.
– Identificació de les diferents
qualificacions d'usos del sòl en un pla urbanístic a partir de l'anàlisi del
plànol d'una ciutat.
– La morfologia urbana: el plànol
de la ciutat.
– Observació i anàlisi de l'estructura: plànols irregulars, radiocèntrics i
ortogonals.
– Les funcions urbanes.
– Exemplificació
de plans urbanístics, models de morfologia urbana i funcions urbanes a partir
de l'observació i descripció d'imatges.
– Anàlisi
detallada del plànol d'una ciutat i redacció d'un petit informe urbanístic.
|
Criteris d'Avaluació
|
– Verificar que descriuen les
característiques bàsiques de la ciutat i els criteris que defineixen un nucli
de població com a ciutat.
– Assegurar-se que coneixen i
manegen el vocabulari bàsic propi de l'urbanisme.
– Constatar que identifiquen els
agents socials urbans i analitzen els possibles conflictes d'interessos que
puguin donar-se entre aquests.
– Veure si són capaços de
realitzar una investigació de tipus descriptiu
sobre algun tema local, mitjançant informació aconseguida tant de
forma directa com indirecta.
– Comprovar que defineixen els
conceptes de valor d'ús, valor de canvi i especulació immobiliària aplicats a
la realitat urbanística.
– Observar si valoren l'accés a
l’habitatge com un dret bàsic.
– Descobrir si són capaços
d'expressar opinions sobre qüestions rellevants de l'actualitat adequadament
i mantenint actituds de tolerància.
– Constatar que coneixen els
objectius de l'urbanisme i els diferents tipus de plans urbanístics.
– Assegurar-se que comprenen la
importància de l'ordenació del territori en l'organització urbanística i
social de les nostres ciutats.
– Comprovar que analitzen i
caracteritzen els diferents tipus de plànols urbans.
– Valorar si descriuen els dos
models bàsics de morfologia urbana del segle XX: la ciutat jardí i la ciutat
funcionalista o racionalista.
– Assegurar-se que coneixen les
principals activitats i funcions urbanes.
– Verificar que poden redactar un
informe a partir de l'anàlisi del plànol d'una ciutat.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Competències
|
– Competència social i científica. Es desenvolupa mitjançant
l'adquisició de procediments, instruments i conceptes que possibilitin un
coneixement científic del nostre medi urbà així com la posterior aplicació
dels coneixements adquirits a la nostra relació amb el propi entorn urbà.
– Competència social i ciutadana. La reflexió sobre els
diferents problemes urbanístics que afecten les ciutats espanyoles, les seves
repercussions socials i les possibles mesures a adoptar per resoldre aquests
problemes potencien aquesta competència.
– Competència en comunicació
lingüística. Està
contemplada a l'anàlisi i comentari de textos, plànols i taules de dades;
així com a l'adquisició i ús del vocabulari propi de l'àrea.
– Tractament de la informació i
competència digital. Es treballa a través de la recerca i anàlisi crítica de la informació
que ofereixen els mitjans de comunicació sobre la realitat urbanística
espanyola. També es desenvolupa a través de la interpretació de diferents
tipus de plànols de ciutats.
– Autonomia i esperit emprenedor. Es potencia a través de la
realització de petites investigacions sobre l'entorn urbà més pròxim i la
proposta raonada a problemes urbanístics complexos.
– Competència emocional. Es treballa a les activitats
que es realitzen de forma col·lectiva o en grups reduïts. Suposa el
desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació
interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i
valoració de les opinions diferents de la pròpia.
El treball de camp:
Realitzar un treball de camp, estudi d’un ecosistema, estudi d’una àrea
urbana, estudi econòmic d’un territori.
Enguany (curs 2012-2013), aquest treball està condicionat a la proposta o propostes que des de la
Divisió de Geografia de l’URV s’han ofert al Seminari de Geografia i Història
de l’INS i que encara –a data del 15 d’octubre
s’han de concretar.
També es pot realitzar un estudi de camp sobre les activitats portuàries de
Tarragona
Bibliografia complementària i pàgines webs de consulta
que no estan incloses al material didàctic que recomana -a les diverses
unitats didàctiques- la proposta que fa la editorial Edebé i que ara recomanem
als alumnes:
-Atles de Le Monde Diplomatique (en la seva edició impresa i en la digital)
-Anuari Agostini
-Anuari El Estado del Mundo, Editorial Akal
-Atles d’Edicions 62 i Enciclopèdia catalana
-Atles digital de Catalunya de l’ICC
-Pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona (Agenda local 21)
-Google Earth
-Diaris en edició impresa i virtual.
Rosa Moragues Cornadó
Tarragona a 16 d’
octubre de 201G
|
Cap comentari:
Publica un comentari