PROGRAMACIÓ 4t ESO

PROGRAMACIÓ 4t ESO CIÈNCIES SOCIALS

INS MARTÍ I FRANQUÈS

SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

La Història és un dels pilars fonamentals de les Ciències Socials; conèixer el passat i l’espai habitat pels éssers humans és imprescindible per entendre el present i construir el futur. Contribueix a facilitar en els alumnes una comprensió organitzada del món i de la societat i els inicia en l’explicació de la realitat en la qual viuen. La Història ofereix una visió global del món, a la vegada que impulsa el desenvolupament de valors que portaran als alumnes a adoptar una actitud ètica i compromesa amb una societat plural i solidària.

L’estudi de la Història proporciona als alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria una coneixement de l’evolució de les societats humanes al llarg del temps (a 4art d’ESO ens centrem en l’Edat Contemporània), necessari per comprendre el procés de canvi i transformació que ha patit el món en els últims anys.

1. Objectius generals de l’etapa

2. Objectius generals de l’àrea

3. Metodologia

4. Criteris d’avaluació i de recuperació

5. Competències bàsiques: contribució de la matèria

6. Seqüenciació de continguts

7. Atenció a la diversitat

8. Programació de les unitats didàctiques:

            - objectius didàctics

            - criteris d’avaluació

            - competències bàsiques

            - continguts

- temporització

            - materials i recursos

1. Objectius generals de l’etapa

a)        Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per una ciutadania democràtica.

b)        Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge eficaç i per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c)         Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d)        Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e)        Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f)         Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g)        Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h)        Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i)          Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j)          Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

k)         Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l)          Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

m)       Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

n)        Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

o)        Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

Objectius de les Ciències Socials a l’ESO

1.         Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

2.         Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre elements físics i humans.

3.         Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.

4.         Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur.

5.         Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents del propi, valorant-los críticament.

6.         Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins el seu context.

7.         Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.

8.         Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

9.         Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes especifiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.

10.      Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

11.      Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.

12.      Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació a la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.

2. Objectius generals de les Ciències Socials a 4t d’ESO

1.         Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, etc.) (3, 8)

2.         Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (8)

3.         Obtenir i relacionar informació de fonts de diversos tipus i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc. (7, 8)

4.         Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (9, 7, 8)

5.         Analitzar els principals trets econòmics, socials i polítics de l’Antic Règim i descriure la fallida de l’absolutisme al segle XVIII. (4, 8)

6.         Analitzar les causes de la instauració de la monarquia borbònica a Espanya al segle XVIII i els principals trets de la política autoritària i centralista del reformisme borbònic. (4, 8, 11)

7.         Conèixer les repercussions de la política centralista de la monarquia borbònica sobre l’organització política, social i econòmica de Catalunya al segle XVIII. (4, 8)

8.         Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmics i polítics, i identificar-ne els principals pensadors amb les seves aportacions. (6, 8, 12)

9.         Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa analitzant les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir a la Restauració europea. (3, 4, 8, 11)

10.      Conèixer i diferenciar les revolucions liberals esdevingudes al segle XIX identificant els conceptes de nacionalisme i liberalisme tot fent una especial atenció a la seva influència en els processos  d’unificació alemany i italià. (3, 4, 8)

11.      Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme. (3, 5, 7, 8)

12.      Analitzar el desenvolupament polític d’Espanya i de Catalunya durant el segle XIX: la crisi de l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme, la independència de les colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la Restauració. (5, 7, 8)

13.      Reconèixer les transformacions demogràfiques i agrícoles del segle XIX a Espanya tot fent una atenció especial a Catalunya. (4, 5, 8)

14.      Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de la Catalunya del segle XIX. (4, 5, 6, 8)

15.      Explicar les causes de l’expansió colonial i de la Primera Guerra Mundial, així com les seves conseqüències a Europa. (4, 7, 8, 11, 10, 12)

16.      Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa tot diferenciant els principals autors i les obres més significatius del període. (5, 6, 8)

17.      Conèixer les característiques principals del període d’entreguerres: la Revolució russa, el crac del 29 i la gran depressió, el feixisme italià i el nazisme alemany. (4, 8, 10, 11, 12)

18.      Conèixer la història espanyola des de la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, tot fent una especial atenció a Catalunya. (4, 8, 11)

19.      Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. (4, 8, 11)

20.      Identificar els aspectes més significatius del món bipolar i les característiques de cadascun dels blocs: el capitalista i el socialista. (4,8)

21.      Conèixer les causes de la caiguda dels blocs i les característiques principals del món actual.( 4, 8, 11)

22.      Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, polítics i socials del règim franquista a Espanya, tot fent una especial atenció a Catalunya. (4, 8, 10)

23.      Conèixer el procés de transició cap a la democràcia que es va iniciar amb la mort de Franco, tot fent una especial atenció a Catalunya. (4, 8, 10)

24.      Caracteritzar l’Estat del Benestar i establir la seva implantació al territori espanyol com a resultat del desenvolupament democràtic de la societat espanyola i catalana. (4, 8)

25.      Conèixer l’alternança en el poder de diferents grups polítics a Espanya i Catalunya des de la transició democràtica fins als nostres dies. (4, 10)

26.      Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola de 1978 en la forma de govern de l’Estat espanyol, la seva organització estatal i valorar-la com a garantia de les llibertats individuals i col·lectives. (4, 8, 10)

27.      Explicar els diferents mecanismes de participació de la ciutadania espanyola en l’exercici del poder a escala continental, estatal i autonòmica, reconèixer la funció dels partits polítics i identificar els partits polítics més importants d’Espanya, tot fent referència a Catalunya. (8, 10)

28.      Identificar els principals corrents artístics del segle XX en el món tot fent atenció a la contribució espanyola a les arts figuratives durant aquest segle, tant en pintura, escultura com arquitectura, amb especial atenció a Catalunya. (6, 8)

29.      Explicar les raons de la globalització econòmica a escala planetària i conèixer les seves repercussions. (4, 8)

30.      Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic existents entre elles. (8)

31.      Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, la globalització, els conflictes polítics, etc.), tot entenent-los com una problemàtica en què tots hi estem implicats i de la qual tots som responsables. (3, 4, 8, 10)

32.      Analitzar els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.) i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (8, 10)

33.      Reconèixer les característiques singulars del patrimoni natural, històric i artístic de Catalunya i d’Espanya, tot assumint les responsabilitats que suposa la seva protecció i conservació. (5, 6, 8)

34.      Valorar la diversitat cultural al món, a Espanya i a Catalunya, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (5, 6, 8, 10, 12)

35.      Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes, i mostrar-se solidari amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (8, 10, 11, 12)

36.      Reconèixer les actituds i situacions discriminatòries que s’han esdevingut al llarg de la història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. ( 4, 8, 10, 11, 12)

(Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Quart Curs.)

3. Metodologia

La Matèria d’Història de 4rt d’ESO que compren des del segle XVIII fins l’actualitat, està organitzada en 3 blocs: Les arrels del món contemporani,  Grans conflictes del segle XX i El món d’avui. El propòsit fonamental consisteix en introduir a l’alumne a la història contemporània. Però l'amplitud que comporta referir-se a tota la història contemporània posa de manifest la dificultat d'abastar la complexitat dels continguts d'aquesta matèria. Per tant, és necessari fer una selecció que en prioritzi l'aprofundiment, amb una especial atenció a Espanya i Catalunya.

La metodologia escollida per aquesta programació busca l’equilibri entre les cinc estratègies intel·lectuals de l’ésser humà: veure, llegir, escriure, escoltar i parlar. En aquest sentit, la metodologia és oberta, variada i el menys dirigida possible per part del professor/-a, que adopta més un paper de guia, moderador i consultor, que de font d’informació.

L’alumnat ha de ser el punt central de l’ensenyament i és per això que cal fer servir una metodologia activa a les classes i intentar que l’ensenyament sigui significatiu. Aprendran molt millor la Història que hagin elaborat que aquella que sigui només repetició de qüestions que els són totalment alienes i que no signifiquen cap cosa per a ells.

Així, les classes magistrals queden reduïdes al mínim, i el llibre de text es converteix en la font bàsica i inicial de la informació i de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, però a la vegada es complementa amb la recerca d’informació mitjançant les TIC, fotocòpies, pel·lícules de rellevància històrica, sortides culturals i materials diversos.

Per tal d’assolir aquests objectius, es començarà cada tema proposant una sèrie de qüestions prèvies amb la intenció que els motivi les preguntes que es resoldran al llarg del tema amb determinada informació que donarà el professorat i/o l’alumnat, dirigit pel professorat, i amb l’ús de tècniques que aniran aprenent. Aquest mateix qüestionari servirà per conèixer, fins a cert punt, els coneixements de l’alumnat sobre el tema, i decidirà la presa de decisions del professorat a l’hora de destacar determinats aspectes, proposar unes o altres activitats, realitzar treballs a nivell individuals i o en grup, etc. Es proposaran activitats variades per no caure en la monotonia i mantenir l’interès de l’alumnat. Les sessions continuaran introduint el tema a partir del mapa conceptual i/o esquema de la unitat, el temps en el què transcorreix amb un eix cronològic, i a partir d’aquí l’explicació dels diferents apartats del tema. Tot això recolzant-se en power-points i en enllaços a internet per ampliacions i pel·lícules/documentals des del Moodle.

En general, la feina dels alumnes serà bàsicament individual, sobretot en els treballs creatius on prengui importància les reflexions i valoracions personals. Però s’efectuarà, de vegades, en petits grups quan les activitats d’ensenyament-aprenentatge girin sobre la recerca d’informació i la confecció d’esquemes, resums i fitxes. Aquests treballs serviran com activitat motivadora, de síntesi, que inclogui la recerca d’informació complementaria mitjançant pàgines web, eines i buscadors informàtics; la confecció de fitxes i esquemes en suport informàtic -tipus PowerPoint; i la lectura i comentari de textos,...,i, alhora, com activitat d’avaluació.

Els recursos didàctics

-     El llibre de text: Nou Polis 4, Ed. Vicens Vives.

-     La pàgina web de l’assignatura al Moodle de l’institut

-     Powerpoints dels temes a estudiar

-     Documentals i pel·lícules.

Com a complement del llibre de text s’estableix, com a centre de referència de les activitats, la confecció d’un dossier. Aquest serà personal, i en ell l’alumne recollirà la feina diària i servirà al professorat per tenir un element més de judici a l’hora d’avaluar l’alumnat, a l’hora de fer un seguiment del que treballa l’alumne a classe, a l’hora de fer així mateix un seguiment de la seva assistència continuada a l’aula. En aquesta llibreta/dossier apareixeran, per tant, els exercicis, esquemes, eixos cronològics.... realitzats i corregits a classe.

El professor elaborarà materials específics que complementaran el llibre de text bé d’activitats, bé de continguts bàsics, etc.

L’ensenyament de les ciències socials, la geografia i la història s’ha de basar en l’ús de fonts i recursos diversos per obtenir informació, per interpretar-la i comunicar-la de manera eficaç i comprensible. Cal potenciar l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i fonts orals i, especialment, cal ensenyar  a treballar amb les TIC i els mitjans de comunicació que estan a l’abast de qualsevol ciutadà.

A Internet es troben recursos d’informació, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als projectes que es vulguin realitzar amb l’alumnat. Es treballaran estratègies per a la localització de la informació, l’obtenció i tractament de les dades i les habilitats d’anàlisi i de comunicació (col·laborativa, de presentació i publicació dels resultats).

4. Criteris d’avaluació i de recuperació

L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat s’hi farà tenint en compte els criteris d’avaluació establerts per la normativa legal vigent, uns instruments d’avaluació i uns criteris de qualificació.

§  L’avaluació inicial es duu a terme mitjançant preguntes. Es poden plantejar respostes orals o escrites, i individuals o col·lectives, segons convingui. En tot cas, l’avaluació inicial és una eina per definir i, si cal, modificar alguns aspectes de la programació de la matèria –tant pel que fa al grup classe com pel que fa a alguns alumnes concrets–, amb l’elaboració d’adaptacions curriculars.

§  L’avaluació formativa es farà mitjançant la realització i correcció dels diversos tipus d’activitats proposades. Es farà un registre dels resultats de cada alumne o alumna que permeti proposar, en la mateixa fase d’aprenentatge, activitats més individualitzades, tant de reforç com d’ampliació. També es farà un seguiment periòdic de la llibreta de l’alumne.

§  L’avaluació sumatòria incidirà en els mateixos models proposats des de l’avaluació formativa, de manera que les qüestions i les activitats proposades en el llibre de l’alumne poden esdevenir per si mateixes materials d’avaluació sumatòria, o bé models mitjançant els quals es creïn noves activitats. En aquest nivell educatiu, es farà una o dues proves al final de grup d’unitats. Les activitats plantejades disposaran tant de contingut conceptual com procedimental. No cal dir que l’avaluació sumatòria mesura també els aspectes actitudinals, com ara el rigor en el treball individual, i que, per tant, la nota de la matèria ha de considerar també el treball realitzat al llarg de tot el període i ha de reflectir, doncs, els resultats de l’avaluació formativa.

Criteris d’avaluació del quart curs

§  Identificar variables temporals (durada, successió, ritme, simultaneïtat, etc.), pel que fa a les grans transformacions i conflictes mundials que caracteritzen l’època contemporània (revolucions burgeses, revolució industrial, etc.).

§  Reconèixer alguns elements de canvi i de continuïtat de l’estat liberal respecte de l’Antic Règim, a partir de l’evolució política i econòmica de Catalunya i Espanya en relació amb el context europeu.

§  Relacionar la consolidació del sistema capitalista amb l’expansió colonial i valorar les seves repercussions actuals.

§  Identificar alguns elements de les mentalitats, costums i factors culturals, inclosos els rols de gènere, i la seva evolució històrica.

§  Aplicar els coneixements històrics a la comprensió i interpretació d’alguns dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat, des d’una perspectiva global del món, allunyada de l’eurocentrisme. Valorar el paper històric dels organismes internacionals i la seva vigència actual.

§  Valorar el necessari equilibri entre drets i deures individuals i col·lectius i reconèixer la democràcia com un procés en construcció que requereix un compromís personal i col·lectiu contra la desigualtat i l’exclusió.

§  Planificar i realitzar treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensió política o social en el món actual, a partir d’informacions diverses, inclosos els mitjans de comunicació (premsa, televisió, cinema, etc.) i les TIC, assumint una actitud crítica i oberta al contrast de fonts.

§  Participar en debats, exposant opinions raonades sobre canvis, continuïtats que afectin aspectes de l’actualitat, aportant argumentacions basades en les ciències socials, respectant les opinions dels altres i cercant l’obtenció i comunicació de conclusions comunes.

§  Comparar els règims autoritaris i democràtics. Conèixer aspectes del franquisme i de la transició democràtica a Catalunya i Espanya que permetin identificar el paper de les individualitats com a subjectes de la història i la necessitat de preservar la memòria històrica.

§  Reconèixer alguns elements culturals i artístics del món contemporani. Analitzar l’obra d’algun artista, valorant els seus components estètics i interpretant el seu significat i funció dins el context.

§  Valorar la influència actual dels mitjans de comunicació sobre les mentalitats individuals i col·lectives a partir d’alguns exemples.

Instruments d’avaluació

Per a recollir dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, es proposen instruments d’avaluació variats com ara: l’observació del comportament de l’alumnat (“comportament” en el sentit ample de la paraula: el seu progrés o no, actitud en la classe i davant el treball diari, etc.), proves escrites i orals, realització d’activitats voluntàries o no (a indicació del professorat), aportació de material , etc. Cal subratllar la importància que té la llibreta de l’alumne, que recull el seu treball diari, i que constitueix un bon mitjà per fer un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

§  Proves escrites: dues per avaluació, cada dues / tres unitats didàctiques. Consistiran en el desenvolupament escrit de diverses qüestions relacionades amb els continguts de cada unitat. S’intentarà mantenir, sempre que es pugui, l’estructura utilitzada en les activitats del llibre (eix cronològic, mapes, imatges, esquemes, gràfics, definicions, resums...).

§  Diferents activitats realitzades a cada tema (mapes, gràfics, estadístiques, comentaris d’un text, etc.) en diferents suports.

§  Valoració dels treballs que es faran durant el curs, tant els individuals com els treballs en grup. (Es valorarà: claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació).

§  Observació a l’aula: preguntes orals relacionades amb la matèria, participació activa i positiva per part de l’alumne/a (intervencions, treball en grup, exposicions orals, participació en debats o discussions, puntualitat en a l’aula, respecte al professor, companys i material, lliurament del dossier en les dates marcades pel professor, etc).

§  Llibreta de classe: amb els apunts i les activitats de cada tema. (Es valorarà: organització, claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació). La llibreta es revisarà de forma periòdica.

Criteris de qualificació

Les qualificacions seran numèriques, de l'1 al 10. La nota final serà el resultat de:

A.        Exàmens: 70 %  → Mitjana aritmètica de les proves escrites (per a poder tenir en compte els apartats B i C i aprovar la matèria cal treure com a mínim 3 punts en cadascun dels exàmens).

B.        Treball: 20 % → Mitjana aritmètica de les notes de llibreta i treballs específics (proves puntuals de pregunta curta a classe, quadern, petits treballs d’investigació, mapes, eixos....). Treball diari (preguntes a classe, realització i correcció d’activitats escrites o orals... ).

C.        Actitud: 10 % → Observació a l’aula i preguntes orals. Actitud envers l’assignatura (interès, participació a classe, realització de les tasques amb puntualitat, ajuda als companys, conservació del material i de l’aula, ...).

A l’avaluació ordinària de juny es considerarà aprovada la matèria quan s’obtingui una qualificació mitjana final igual o superior a 5, i es tinguin, al menys, dues avaluacions aprovades.

Criteris de recuperació

 Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo  a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.

2.    A final de curs:

     L’alumnat que no assoleixi les competències de la matèria al llarg del curs haurà de demostrar a la prova extraordinària que ha arribat a un assoliment satisfactori de les competències esmentades.

5. Competències bàsiques: contribució de la matèria

El coneixement de la matèria de Ciències socials, geografia i història també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria. Entenem per competències l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre una pràctica completa i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels joves i presentats en una seqüència en espiral a través dels cursos de l’etapa.

Les competències pròpies de la matèria de ciències socials estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades en conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana.

Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:

1. Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i d’altres representacions cartogràfiques.

2. Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.

3. Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats.

4. Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.

5. Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials.

6. Contribuir en la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos.

7. Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.

9. Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.

Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

Si considerem que la matèria de Ciències socials, geografia i història, té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació secundària obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu.

La contribució a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:

Les competències comunicatives

–            Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

– Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics...) per comprendre i interpretar la realitat.

–            Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.

–            Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.

–            Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

– Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

Les competències metodològiques

– Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).

– Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.

– Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.

– Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs..), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.

– Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.

– Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.

– Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.

– Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.

– Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.

– Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació...).

– Aplicar estratègies de regulació i autorregulació per aprendre a millorar.

– Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.

Les competències personals

– Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn.

– Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.

– Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i de l’acció.

– Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.

– Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.

 Desenvolupament de les Competències Bàsiques

1.         Competència social i ciutadana

– Comprendre el concepte de temps històric.

– Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seves conseqüències.

– Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Història contemporània.

– Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i les seves transformacions.

– Reconèixer i assumir els valors democràtics; acceptar i pràcticar normes socials d’acord amb aquests.

– Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic

– Identificar i localitzar els principals àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què s’emmarquen els esdeveniments de la Història contemporània.

– Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística

– Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels éssers humans.

– Reconèixer els diferents estils de l’art contemporani i els canvis que els van motivar.

– Analitzar obres d’art de diferents èpoques; cultivar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

– Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.

4. Tractament de la informació i competència digital

– Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.

– Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu.

– Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduir-les a un altre format o llenguatge.

– Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística

– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís.

– Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents a la pròpia.

– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i l’argumentació.

– Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

6. Competència matemàtica

– Elaborar i interpretar eixos cronològics.

– Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.

– Fer càlculs matemàtics senzills per analitzar i interpretar fenòmens de caràcter social.

7. Competència per aprendre a aprendre

– Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.

– Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.

– Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc. 

– Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.

– Desenvolupar el gust per l’aprenenentage continu i l’actualizació permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal

– Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de resolució de les activitats proposades.

– Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat.

– Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els fenòmens estudiats.

– Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i d’allò que manca per aprendre; i realitzar autoavaluacions del propi treball.

Connexió amb altres matèries

Matemàtiques

- Lectura, interpretació i elaboració de taules estadístiques i de gràfics, especialment en suport digital. Identificació i ús de nombres absoluts i relatius.

- Representació gràfica de seqüències temporals.

Llengua

- Adquisició d’habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, com els debats oberts o reglats.

Educació civicoètica

- Anàlisi dels conflictes en el món actual i valoració del diàleg i la cooperació en la resolució dels conflictes.

- Comprensió de la realitat des d’una perspectiva global.

- Disseny de propostes d’actuació en relació a problemàtiques ciutadanes.

Educació visual i plàstica. Música

- Valoració dels canvis en el món de l’art a l’època contemporània.

- Anàlisi de l’obra d’artistes representatius de la contemporaneïtat.

6. Seqüenciació de continguts

BLOC I. L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS

Identificació dels elements de canvi i continuïtat entre l'Antic Règim i l'època contemporània.

Anàlisi de les revolucions i transformacions polítiques que donen inici a l'època contemporània. Identificació dels seus antecedents, entre els quals el reformisme il·lustrat, i de les seves conseqüències socials, fins al present. Anàlisi de l'evolució històrica d'Espanya i Catalunya al segle XIX i valoració dins el context internacional.

Valoració dels canvis socioeconòmics que implica la revolució industrial i interpretació del fenomen des de la multicausalitat. Anàlisi de les formes de vida en les ciutats industrials del segle XIX a partir d'algun exemple proper. Interpretació de la problemàtica i de les aportacions d'algunes ideologies i revolucions, analitzant especialment els moviments socials i polítics a Catalunya.

Localització geogràfica de l'expansió imperialista. Identificació de les relacions de causa i efecte entre l'imperialisme i la consolidació del capitalisme.

Tema 1. El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Tema 2. Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

Tema 3. La industrialització de les societats europees

Tema 4. La construcció d’un règim liberal a Catalunya i Espanya

Tema 5. Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX

BLOC II. L’ÈPOCA DE LES GRANS TENSIONS INTERNACIONALS

Identificació dels elements bàsics de l'ordre polític i social de la primera meitat del segle XX, incidint en les lluites socials i els conflictes bèl·lics. Caracterització d'aspectes relatius a la situació històrica de Catalunya i Espanya, en especial, durant la II República i la Guerra civil.

Comparació dels sistemes totalitaris del segle XX, caracteritzant especialment l'evolució del franquisme a Catalunya i Espanya.

Anàlisi del procés de descolonització i de les seves conseqüències. Valoració argumentada de la repercussió de l'imperialisme en l'actual configuració del món, analitzant algun cas del continent africà.

Anàlisi del procés de reconstrucció de l'ordre polític i econòmic després dels conflictes bèl·lics. Valoració de les intervencions dels organismes internacionals, com l'ONU, en matèria de política mundial i de la seva vigència. Caracterització dels models socioeconòmics de postguerra.

Valoració dels canvis i ruptures en les formes i funcions de l'art, per mitjà de l'anàlisi de l'obra d'alguns artistes.

Tema 6. L’època de l’imperialisme

Tema 7. L’art del segle XIX

Tema 8. La Primera Guerra Mundial i la Revolució russa (1914-1939)

Tema 9. Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial (1919-1945)

Tema 10. La crisi de la Restauració, la República i la Guerra civil (1898-1939)

BLOC III. EL MÓN DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Anàlisi del procés de construcció de la Unió Europea fins a l'actualitat i, en especial, de la integració d'Espanya, així com del paper de Catalunya dins el marc europeu.

Valoració de la transició cap a la democràcia a Catalunya i Espanya a partir de l'anàlisi del paper dels homes i les dones com a subjectes dels canvis històrics, individualment i col·lectiva. Anàlisi dels reptes de la democràcia a l'actualitat.

Reconeixement de les conseqüències de la globalització i localització dels nous centres de poder. Argumentació crítica del sistema econòmic actual en relació a la sostenibilitat i plantejament d'alternatives

Identificació dels focus de conflicte en el món actual, tot relacionant les seves causes amb factors històrics. Valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes. Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.

Tema 11. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)

Tema 12. Els anys del règim franquista (1939-1975)

Tema 13. Transició, democràcia i autonomia

Tema 14. El món actual

Tema 15. L’art del segle XX

Temporització  (aquesta temporització és tan sols orientativa)

BLOC I. L’època de les revolucions- 1a avaluació
1. El segle XVIII	10
2. Revolucions liberals i moviments nacionals (1800-1871)	10
3. La industrialització de les societats europees I 5. Catalunya , fàbrica d’Espanya	12 (9+3)
4. Catalunya i Espanya al segle XIX	4
BLOC I. L’època de les grans tensions internacionals- 2a avaluació
6. L’època de l’imperialisme	10
7. L’art del segle XIX	3
8. La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa (1914-1939)	8
9. Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial (1919-1945)	10
10. La crisi de la Restauració, la República i la Guerra civil (1898-1939)	6
BLOC III. El món després de la Segona Guerra Mundial- 3a avaluació
11. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)	8
12. Els anys del règim franquista (1939-1975)	8
13. Transició, democràcia i autonomia	6
14. El món actual	6
15. L’art del segle XX	4

7. Atenció a la diversitat

Un dels grans objectius de l’ESO és garantir la igualtat d’oportunitats per a tot el nostre alumnat, la qual cosa s’aconsegueix amb el currículum comú, el que es proposa és respectar la diversitat de motivacions, interessos i capacitats d’aquell, prenent diverses mesures que s’ajustin a aquest principi (el de l’atenció a la diversitat).

Des del curs d’Història de 4t d’ESO, algunes mesures que es proposen per a atendre les capacitats individuals diferents, són entre d’altres, les adaptacions curriculars (significatives o no significatives), les activitats de repàs, reforç i ampliació, la proposta d’activitats sobre continguts mínims (conceptuals, procedimentals i actitudinals), etc. que es concretaran en el tercer nivell de concreció curricular (Programacions d’Aula), a partir de la naturalesa de les unitats didàctiques a tractar, de les preguntes sobre coneixements previs, i del treball de l’alumnat al voltant d’aquestes.

Una vegada delimitats els continguts mínims per tal que els alumnes aconsegueixin les competències bàsiques s’han de posar en pràctica els diferents recursos que possibiliten l’atenció a la diversitat, com per exemple: ampliar o reduir els continguts segons l’interès i la capacitat de l’alumnat, adaptar el material didàctic, variar la metodologia segons les necessitats de l’alumne/a... Es proposaran activitats de reforç pensades per aquells alumnes que, sense tenir cap tipus de discapacitat, no assimilen aspectes fonamentals dels continguts de la unitat didàctica i activitats d’ampliació, orientades a alumnes que els assoleixin satisfactòriament. Pel que respecta a l’alumnat amb algun tipus de discapacitat (informe mèdic), es realitzarà una programació adaptada a les seves possibilitats supervisat pel Departament de Coordinació Pedagògica.

8. Programació de les unitats didàctiques:

1- El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Objectius didàctics Conèixer els trets característics de l’Antic Règim Descriure els processos polítics i socials més destacats de l’Europa del segle xviii. Identificar els trets bàsics de la demografia i l’economia del segle xviii. Conèixer les idees de la Il·lustració, els principals representants i el paper que va tenir en la transformació política, econòmica i social d’Europa Opinar de manera fonamentada en el nivell adequat a la seva situació i com a conseqüència de l’adquisició d’una memòria històrica. Establir conclusions generals senzilles a partir de l’anàlisi de fets històrics. Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor. Saber com va tenir lloc la independència de les colònies americanes i valorar la importància històrica de la Constitució dels Estats Units. Conèixer els esdeveniments principals de la Revolució Francesa i les causes que la van impulsar. Analitzar l’evolució política i econòmica d’Espanya i de Catalunya durant el segle xviii. Llegir textos històrics i analitzar-ne la informació més rellevant.

Criteris d’avaluació Assegurar-se que coneixen les característiques econòmiques, socials i polítiques del segle XVIII, que eren les pròpies d’una societat d’Antic Règim. Confirmar que han assolit adequadament els principis bàsics del liberalisme polític. Comprovar que utilitzen amb correcció el vocabulari històric corresponent a aquest període. Veure si coneixen el procés històric que va conduir a la independència dels Estats Units d’Amèrica. Verificar que han entès els trets fonamentals del corrent de pensament conegut com a Il·lustració. Esbrinar si coneixen els fets principals de la Revolució Francesa i les causes que la van originar. Constatar que han estudiat l’evolució d’Espanya i Catalunya durant el segle XVIII. Observar si són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre els fets estudiats i construir una opinió pròpia basada en les fonts consultades.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa lingüística i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la societat i la cultura del segle XVIII. Identificar les idees principals de la unitat i interpretar i organitzar la informació. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, textuals i gràfiques, per obtenir informació. Analitzar obres pictòriques com a font d’informació de la societat de l’època. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Competència d’autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Competència social i ciutadana Analitzar quins grups socials o quines persones exercien el poder polític, econòmic i social en l’Antic Règim, quins eren els criteris en els quals es basava el seu poder i la facilitat o la dificultat que tenien per ascendir en l’escala social. Sentir empatia per les persones que integraven els grups no privilegiats. Comprendre quina era la seva situació i quins podien ser els seus sentiments. Valorar el parlamentarisme anglès com un sistema polític més just i desitjable enfront de l’absolutisme. Valorar com les idees il·lustrades van representar un canvi en la mentalitat de l’època, que va dur a la fi de l’Antic Règim. Competència d’aprendre a aprendre Estudiar la unitat correctament: lectura atenta i comprensiva del text buscant el significat dels termes desconeguts; subratllar les idees principals, i elaborar un resum amb els aspectes subratllats, utilitzant un llenguatge propi. Elaborar quadres comparatius. Elaborar resums. Competències específiques Competència temporal Situar en línies del temps els processos històrics i els fets estudiats. Explicar els sistemes polítics contraris que van conviure en l’espai europeu en el segle XVIII. Valorar la pervivència de les idees il·lustrades en els sistemes polítics, econòmics i socials de l’Europa actual. Pensament social Explicar les causes del malestar social en el segle XVIII. Comprendre les interrelacions entre el sistema econòmic i el sistema social en el segle XVIII. Definir els conceptes polítics i econòmics més importants de la Il·lustració i explicar per què xocaven amb l’absolutisme. Explicar les conseqüències més immediates del desenvolupament de la Il·lustració. Valorar l’èxit de les idees il·lustrades. Diferenciar fases en la Revolució Francesa i valorar la importància d’aquest esdeveniment en la història. Analitzar el reformisme borbònic del segle XVIII.

Continguts –             1. Economia agrària i desenvolupament comercial L'agricultura senyorial i el creixement econòmic d'Europa al segle XVIII. El comerç colonial i el tràfic d'esclaus. –             2. Societat estamental i monarquia absoluta La societat estamental: els privilegiats i els no privilegiats. La monarquia absoluta. –             3. El pensament il·lustrat Identificació dels pensadors il·lustrats més important i síntesi de les idees principals del seu pensament. –             4. La fallida de l’absolutisme Anàlisi del context de la fallida de la monarquia absoluta al segle XVIII: el parlamentarisme anglès i el despotisme il·lustrat. –             5. La revolució americana La revolució americana: la independència de les tretze colònies i la Constitució dels Estats Units. –             6. La monarquia borbònica a Espanya Explicació de la Guerra de Successió i l'absolutisme borbònic del s XVIII –             7. El reformisme il·lustrat de Carles III Explicació de les característiques del despotisme il·lustrat, de les reformes desenvolupades per Carles III i del creixement econòmic espanyol i català del s. XVIII. –             8. La Catalunya del segle XVIII Identificació de les grans aliances entre els estats de l'Europa del segle XVIII mitjançant l'observació d'un mapa històric. Lectura i interpretació de fonts primàries. Ús del vocabulari específic dels sistemes polítics i la ideologia del segle XVIII. Observació de quadres i gravats que retraten escenes històriques.

Temporització 10 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i exercicis 8, 9 i 10. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES ·                    El perfume, dirigida per Tom Tykwer, 2006. ·                    El patriota, dirigida per Roland Emmerich, 2000. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

2- Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789-1871)

Objectius didàctics Identificar el contingut ideològic i polític del liberalisme i el nacionalisme. Conèixer i descriure els principals esdeveniments de la Revolució Francesa i les causes que la van impulsar. Descriure el pas de la Constitució del 1791 a l'Imperi Napoleònic, diferenciant les postures i els interessos dels diversos sectors socials. Reconèixer la participació de les dones en la Revolució Francesa i adoptar una actitud crítica cap a la seva discriminació en relació amb la ideologia. Analitzar el context polític i econòmic de l'Europa de la Restauració; així com les diverses mesures dutes a terme per restablir l'Antic Règim. Identificar els processos més rellevants que van succeir al llarg de les revolucions liberals de 1830 i de 1848. Diferenciar les característiques de les diferents revolucions liberals. Entendre els processos d'unificació política d'Alemanya i Itàlia. Establir conclusions generals senzilles a partir de l’anàlisi de fets històrics. Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor.

Criteris d’avaluació Descobrir si són capaços d'ordenar cronològicament els episodis de l'esclat de la Revolució Francesa. Confirmar que identifiquen les etapes de la Revolució Francesa i que especifiquen les característiques de cada una d'elles. Veure si expliquen el desenvolupament i el significat de l'Imperi Napoleònic. Verificar que reconeixen els principals conceptes de l'Europa de la Restauració. Assegurar-se que descriuen les principals característiques del liberalisme. Observar si defineixen els termes relatius al nacionalisme i al liberalisme. Veure si són capaços d'explicar les revolucions liberals del segle XIX.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb aquest període. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Analitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Reconèixer l’objectiu de les caricatures polítiques. Buscar informació en els mitjans de comunicació asocial actuals. Autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia, basada en arguments sòlids, i defensar-la. Tenir interès per conèixer la situació dels drets humans en el món actual i ser capaç de fer-ne una valoració. Competència social i ciutadana Constatar l’existència d’una diversitat d’interessos entre els individus i els grups que conviuen en una societat i valorar críticament mecanismes per dirimir aquestes diferències. Comprendre que, de vegades, els processos que duen a sistemes democràtics són difícils i conflictius; però que comprendre un comportament polític no significa aprovar-lo. Reconèixer que tothom comparteix uns mateixos drets i comprendre la necessitat que els governs garanteixin per llei aquests drets. Comparar les formes d’organització política i opinar sobre quina es prefereix i sobre la que té més relació amb la nostra. Analitzar i valorar els aspectes positius i negatius dels moviments nacionalistes. Analitzar i valorar els avenços cap a la instauració de la democràcia a la Gran Bretanya i França en el s. XIX, i reconèixer els motius que impedeixen qualificar aquests països d’autèntiques democràcies en aquella època. Competència per aprendre a aprendre Estudiar la unitat comprenent tot el text, buscant el significat dels termes desconeguts i identificant-ne les idees principals. Sintetitzar la informació essencial en resums, gràfics seqüencials, línies del temps i quadres cronològics. Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal en què es van desenvolupar els processos i els esdeveniments històrics estudiats en la unitat. Reconèixer la pervivència dels principis del liberalisme en el món actual. Pensament social Identificar i valorar críticament els motius que van provocar l’esclat de les revolucions polítiques a Europa i Amèrica. Explicar-ne els efectes. Conèixer les ideologies que van impulsar les revolucions. Diferenciar els significats del nacionalisme en el segle XIX i explicar-ne les diverses conseqüències. Explicar els factors que van provocar la reacció antiliberal de la Restauració. Reconèixer els èxits i els fracassos de les onades revolucionàries del 1820, el 1830 i el 1848 a Europa.

Continguts –             1. Liberalisme i nacionalisme Definició dels conceptes: liberalisme i nacionalisme. Identificació en un mapa de les principals nacionalitats existents a Europa el 1815 i la seva situació política. –             2. Els inicis de la Revolució Francesa (1789-1792) Les causes de la Revolució Francesa. L'esclat de la Revolució Francesa: convocatòria dels Estats Generals, l'Assemblea Nacional i el final de l'antic Règim. Les etapes de la Revolució Francesa: la monarquia constitucional (1789-1792), la república democràtica (1792-1794) i la república burgesa (1794-1799). –             3. La Primera República Francesa (1792-1799) –             Les dones i la Revolució Francesa. Lectura i interpretació de fonts primàries amb el testimoni de la participació de les dones en la Revolució Francesa i la discriminació que van patir. –             4. El període napoleònic (1799-1815) Explicació de l'Imperi Napoleònic i les causes de la seva caiguda. Anàlisi i interpretació d'un mapa d'Europa el 1811 per estudiar l'expansió dels exèrcits francesos dirigits per Napoleó. –             5. Restauració i revolucions liberals (1815-1848) Descripció dels canvis territorials impostos pel Congrés de Viena mitjançant el comentari d'un mapa de l'Europa del 1815. Comentari dels objectius de cada una de les revolucions liberals. –             6. Els moviments nacionalistes Explicació i comparació de les unificacions italiana i alemanya. Ús del vocabulari específic dels sistemes polítics i de la ideologia del segle XIX.

Temporització 10 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i exercicis 8, 9 i 10. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES El Gatopardo, dirigida per Luchino Visconti, 1963. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

3- La industrialització de les societats europees

Objectius didàctics Entendre la industrialització com un procés de transformacions econòmiques i socials del segle XIX europeu, on la Gran Bretanya va ser el bressol d'aquesta Revolució. Conèixer els canvis que va experimentar el sector agrari com a conseqüència de les transformacions dels sistemes de cultiu i l'estructura de la propietat. Identificar els avenços tècnics de la Revolució Industrial i els sectors industrials pioners, i reconèixer les causes de la conflictivitat laboral del moviment obrer. Entendre la revolució dels transports i la seva influència en el desenvolupament comercial. Identificar les noves fonts d'energia i els sectors industrials de la Segona Revolució Industrial. Conèixer el pensament liberal, marxista, socialista i anarquista.

Criteris d’avaluació Confirmar que expliquen els factors que van afavorir la Revolució Industrial. Descobrir si relacionen els avenços del sector tèxtil i metal·lúrgic amb els seus inventors. Veure si identifiquen la nova organització del treball. Verificar que distingeixen els factors d'evolució dels transports i la seva influència en el desenvolupament econòmic. Assegurar-se que reconeixen les característiques principals en el funcionament del capitalisme industrial. Observar si identifiquen les modalitats d'organització obrera del segle XIX. Veure si són capaços d'establir les característiques del pensament obrer. Constatar que diferencien les fonts d'energia, les indústries i els avenços tècnics entre les dues revolucions industrials.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la Revolució Industrial. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com materials i iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar informació a Internet, valorar la fiabilitat de les pàgines i seleccionar les dades amb criteri. Competència social i ciutadana Comparar les condicions laborals dels treballadors europeus en el segle XIX i en l’actualitat. Sentir empatia pels obrers d’aquella època, comprendre els seus problemes, com els resolien i quins podien ser els seus sentiments. Reflexionar sobre el fet que mai no són iguals tots els membres de les societats; el que varia són els criteris en què es fonamenten aquestes desigualats. Competència per aprendre a aprendre Sintetitzar la informació de la unitat en un resum, elaborat a partir d’un esquema previ. Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal de cada una de les tres fases de la Revolució Industrial. Explicar la difusió de la Revolució Industrial des de la Gran Bretanya als altres països en el temps. Descriure l’evolució dels establiments industrials i la manera de treballar-hi: des dels tallers artesans fins a les grans fàbriques. Conèixer els grans avenços i descobriments que s’ha succeït en el temps relacionats amb la Revolució Industrial i dels transports. Identificar l’herència del marxisme en el present. Pensament social Explicar els factors que van afavorir l’inici de la Revolució Industrial al final del segle XVIII, i particularment a la Gran Bretanya. Conèixer els avenços en els mitjans de transport i les seves conseqüències econòmiques i socials. Explicar els efectes de la producció en sèrie per a empresaris, treballadors i consumidors. Reflexionar sobre les causes i les conseqüències de la concentració empresarial. Valorar el paper de la banca en l’economia. Identificar els canvis socials que va comportar la Revolució Industrial, i també el paper que van tenir en el procés d’urbanització. Jerarquitzar les classes socials segons la posició de poder i saber qui integrava cada una. Valorar les solucions que van buscar els obrers davant de les seves condicions de treball.

Continguts –          1. Augment demogràfic i expansió agrícola –          2. El sorgiment de la indústria –          3. L’expansió de la industrialització –          4. El capitalisme industrial –          5. La segona fase de la industrialització –          6. La nova societat industrial –          la ciutat industrial del segle XIX –          7. Els moviments socials: marxisme i anarquisme –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 9 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i activitats 8 i 9. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES Germinal, dirigida per Claude Berri, 1993. Daens, dirigida per Stijn Connix, 1992. Tiempos modernos, dirigida per Charles Chaplin, 1936 DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/contemporanea/revolucion_00.html http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/05/repro25a.htm

4- La construcció d'un règim liberal a Catalunya i Espanya

Objectius didàctics Analitzar la Guerra del Francès i les Corts de Cadis com l'inici del liberalisme a Espanya. Comprendre les causes i les conseqüències de la independència de les colònies. Conèixer els principals aspectes de la revolució liberal. Entendre el Sexenni Democràtic com el primer intent democratitzador. Analitzar la restauració monàrquica com la instauració del règim liberal, però escassament democràtic. Comprendre la situació política i econòmica d'Espanya al final del segle XIX i analitzar les causes i les conseqüències a través de la crisi del 98. Comprendre la situació de les institucions i la llengua a Catalunya al segle XIX i analitzar el sorgiment del moviment catalanista..

Criteris d’avaluació Verificar que identifiquen els principis bàsics de la Constitució del 1812. Constatar que enumeren les mesures que van conduir a la restauració de l'absolutisme i les causes de la seva fallida. Constatar que són capaços de definir els conceptes clau que caracteritzen el període de consolidació del liberalisme espanyol. Observar si enumeren els problemes que va afrontar la monarquia d'Amadeu de Savoia i la Primera República. Comprovar que expliquen l'alternança en el poder del sistema canovista que va conformar el sistema de la Restauració. Veure que expliquen els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb l’Espanya del segle XIX. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Competència social i ciutadana Ser capaç d’identificar les característiques generals dels diferents sistemes polítics. Reconèixer els aspectes positius i negatius de cada una de les etapes polítiques a l’Espanya del segle XIX. Valorar i respectar la pluralitat d’ideologies i de partits polítics en el marc constitucional. Comparar textos de diferents constitucions. Relacionar drets i llibertats que s’hi recullen en cada un amb el context polític en què es van aprovar. Identificar els trets progressistes i/o moderats de cada una de les constitucions. Competència per aprendre a aprendre Diferenciar les idees principals i les secundàries d’un text. Interpretar correctament gràfics i mapes per obtenir informació. Elaborar quadres comparatius i línies del temps. Sintetitzar informació en fitxes. Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal de les diferents etapes polítiques que es van succeir a Espanya al llarg del segle XIX, i també el dels esdeveniments polítics més destacats en cada una. Valorar el llegat constitucionalista del segle XIX a l’Espanya actual. Pensament social Analitzar les causes del procés de la instauració del liberalisme a Espanya, i explicar el perquè de les resistències trobades Reconèixer els aspectes positius i negatius de cada una de les etapes polítiques a l’Espanya del segle XIX. Valorar i respectar la pluralitat d’ideologies i de partits polítics en el marc constitucional. Comparar textos de diferents constitucions. Relacionar drets i llibertats que s’hi recullen en cada un amb el context polític en què es van aprovar. Identificar els trets progressistes i/o moderats de cada una de les constitucions. Comprendre la interrelació que hi ha entre els canvis polítics, econòmics i socials.

Continguts             1. Guerra i revolució liberal (1808-1814) Les corts de Cadis: Constitució 1812 –          2. Entre l’absolutisme i el liberalisme (1814-1833) –          3. La independència de l’Amèrica hispana (1808-1826) –          4. La revolució liberal (1833-1843) –          5. L’etapa isabelina (1843-1868) –          6. El Sexenni democràtic (1868-1874) –          7. La Restauració monàrquica (1874-1898) –          8. El naixement del catalanisme –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 4 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 i 3. Explicació del tema (esquema general) i activitats 4. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

5- Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX

Objectius didàctics Conèixer el procés d'industrialització a Catalunya. Valorar els motius de la lentitud de la industrialització espanyola. Analitzar els canvis i les transformacions de la societat catalana i espanyola. Descriure l'aparició i actuació dels moviments obrers a Catalunya i Espanya.

Criteris d’avaluació Veure si expliquen els obstacles que van frenar el ritme de creixement de la indústria espanyola en el segle XIX. Verificar que reconeixen les primeres matèries, les innovacions tècniques i els sectors industrials de les etapes del procés d'industrialització de Catalunya i Espanya.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la Revolució Industrial. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com materials i iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar informació a Internet, valorar la fiabilitat de les pàgines i seleccionar les dades amb criteri. Competència social i ciutadana Reflexionar sobre el fet que mai no són iguals tots els membres de les societats; el que varia són els criteris en què es fonamenten aquestes desigualats. Competència per aprendre a aprendre Sintetitzar la informació de la unitat en un resum, elaborat a partir d’un esquema previ. Competències específiques Pensament social Comparar les transformacions econòmiques i demogràfiques que es van esdevenir a Europa occidental, a Espanya i a Catalunya en el segle XIX, i assenyalar els factors de més debilitat en aquestes transformacions a Espanya. Analitzar com es va organitzar i bastir ideològicament el moviment obrer a la Catalunya del segle XIX.

Continguts –          3. Catalunya, la fàbrica d’Espanya –          7. La societat espanyola i catalana del segle XIX –          la vida quotidiana a la Catalunya del segle xix –          8. Els orígens del moviment obrer –          pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa

Temporització 3 sessions 1. Presentació de la unitat. 2. Catalunya, la fàbrica d’Espanya 3. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS HISTÒRICS Catalunya, la fàbrica d’Espanya (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16514) RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/2-lespanya-del-segle-xix/04-catalunya-la-fabrica-despanya-transformacions-agraries-expansio-industrial-i-canvis-socials-al-segle-xix/

6- L'època de l'Imperialisme

Objectius didàctics Analitzar les causes i les conseqüències dels fenòmens colonials al segle XIX. Descriure les formes d'organització i d'explotació de les colònies i valorar les seves repercussions en la situació econòmica i social d'aquests països. Rebutjar les justificacions del colonialisme i la segregació racial. Identificar l'extensió i possessions dels imperis colonials formats pels països europeus i l'expansió territorial dels Estats Units i Japó. Exposar les etapes, les característiques i els conflictes de la dominació colonial anglesa de l'Índia.

Criteris d’avaluació Veure si són capaços de reconèixer les raons ètiques i morals utilitzades per les potències europees per justificar l'imperialisme. Comprovar que expliquen l'impacte i les conseqüències econòmiques de l'expansió colonial de l'últim terç del segle XIX. Verificar que identifiquen els territoris corresponents als principals imperis colonials de l'època. Constatar que assenyalen les característiques de les diferents formes d'organització colonial. Observar si expliquen els motius econòmics, polítics i estratègics de la colonització i la competència entre els països europeus. Descobrir si reconeixen el creixement demogràfic europeu de la segona meitat del segle XIX i les seves conseqüències. Comprovar que exposen les característiques colonials de l'Imperi Britànic de les Índies.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la unitat. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar informació a Internet, valorar la fiabilitat de les pàgines i seleccionar amb criteri les dades. Autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids i saber-la defensar. Competència social i ciutadana Analitzar i valorar els aspectes positius i negatius del Colonialisme. Comprendre que el colonialisme del segle XIX és una de les causes del subdesenvolupament actual de molts països. Explicar l’explotació econòmica de les colònies per part de les metròpolis en el segle XIX i comparar aquests situació amb l’explotació actual de molts territoris per part de multinacionals europees i nord-americanes, i establir-hi semblances i diferències. Sentir empatia per les minories ètniques del passat, i prendre consciència de la seva situació. Rebutjar la marginació que avui sofreixen molts països. Competència per aprendre a aprendre Elaborar un esquema tipus fitxa del contingut de la unitat Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal en què es desenvolupen els processos i els esdeveniments històrics estudiats en la unitat. Analitzar l’evolució dels imperis colonials, explicar els canvis en el mapa mundial entre el 1800 i el 1914 i identificar quins països van augmentar més el poder i quins en van perdre. Pensament social Diferenciar els diferents tipus de colònies. Explicar quins factors van impulsar l’expansió imperialista en el segle XIX. Reconèixer el paper de les expedicions científiques i geogràfiques en l’imperialisme del segle XIX. Explicar els efectes negatius que va tenir l’imperialisme als territoris colonitzats.

Continguts –             1. Els factors impulsors de l’imperialisme Exposició de les causes econòmiques, demogràfiques, polítiques i estratègiques que van conduir a l'imperialisme. Les justificacions ideològiques de l'imperialisme basades en el racisme. Identificació del creixement demogràfic europeu i quantificació i localització de les grans migracions del segle XIX –          2. Conquesta, organització i explotació colonial –                     3. Els grans imperis colonials l’índia: la joia de l’imperi britànic –          4. Les conseqüències de la colonització –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la xarxa

Temporització 10 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i activitats 8, 9 i 10. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.xtec.cat/~jfierro/imperialismo/index.htm

7. L'art del segle XIX

Objectius didàctics Conèixer, analitzar i explicar els principals moviments artístics del segle XIX. Analitzar les característiques artístiques de les obres estudiades en cada moviment: Rococó, Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme, arquitectura historicista i del ferro, Impressionisme, Postimpressionisme, Simbolisme i Modernisme. Reconèixer les principals obres d'art i identificar els autors pertanyents a cada moviment. Analitzar i comprendre el contingut i l'estil utilitzat en les obres d'art dels autors estu-diats. Comprendre l'evolució i desenvolupament dels diferents moviments artístics pertanyents al segle XIX.

Criteris d’avaluació Veure si coneixen l'evolució de les formes estètiques i artístiques que va tenir lloc al llarg del segle XVIII. Comprovar si saben comparar els estils arquitectònics del segle XIX i analitzar les causes de la renovació de l'arquitectura. Comprovar que reconeixen l'estil realista i l'obra de Ramon Martí Alzina, un dels pintors catalans representatius d'aquest estil. Constatar que coneixen els principals artistes del segle XIX i que els saben relacionar amb el moviment artístic al qual pertanyen. Observar si saben identificar algunes de les obres dels pintors més rellevants del segle XIX treballades al llarg del tema. Valorar si saben explicar les característiques de l'art modernista i reconèixer les particularitats de l'obra d'Antoni Gaudí. Valorar si coneixen i diferencien les característiques essencials dels diferents moviments artístics del segle XIX.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb l’art aquest període Tractament de la informació i competència digital Analitzar fonts primàries iconogràfiques. Buscar informació. Competència per aprendre a aprendre Estudiar la unitat comprenent tot el text, buscant el significat dels termes desconeguts i identificant-ne les idees principals. Sintetitzar la informació essencial en resums i quadres cronològics. Competències específiques Competència cultural i artística Conèixer les característiques del rococó i del neoclassicisme i identificar les obres i els artistes més representatius de tots dos estils. Relacionar l’art rococó i neoclàssic amb la societat i el pensament de la seva època. Conèixer les característiques, les obres i els autors principals del Romanticisme i Realisme. Diferenciar les obres romàntiques de les neoclàssiques. Analitzar l’obra pictòrica de Francisco de Goya. Conèixer les característiques del Realisme i els pintors més representatius Conèixer les característiques de l’Impressionisme i els pintors més importants Conèixer les característiques del Modernisme i els seus artistes més representatius Comprendre de l'evolució i el desenvolupament dels diferents moviments artístics pertanyents al segle XIX.

Continguts –          1. L’art de la darreria del segle XVIII –          2. El Neoclassicisme i Goya –             3. L’arquitectura a la segona meitat del segle XIX l’arquitectura del ferro –          4. El moviment romàntic: una exaltació vitalista –          5. El realisme –             6. L’art en el tombant de segle: Impressionisme i postimpressionisme –          7. El Modernisme –          8. L’art del segle xix a Espanya i a Catalunya –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 3 sessions 1. Presentació de la unitat. 2. Explicació del tema i activitats 3. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS ARTÍSTICS: Videos de Pinzellades d’art (TV3) -  David: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21723 - Delacroix: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21885 - Casas: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21375&p_ex=pinzellades%20d'art - Fortuny: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21867&p_ex=pinzellades%20d'art - Goya: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21888&p_ex=pinzellades d'art RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia-de-lart-2/4-art-contemporani/4-1-lart-del-segle-xix/ http://2nbatxillerart.wikispaces.com/art+segle+XIX

8. La Primera Guerra Mundial i la Revolución Rusa

Objectius didàctics Exposar els sistemes polítics vigents a Europa abans del 1914, així com les aliances militars que es van establir al continent. Identificar les causes profundes i locals que van desencadenar la Primera Guerra Mundial. Analitzar les fases de la guerra i les repercussions econòmiques, socials, polítiques i territorials de la Gran Guerra. Conèixer la caiguda del tsarisme i descriure la presa del poder en la jornada revolucionària d'octubre i com es va ser la construcció del primer estat socialista. Comprendre el procés de formació de l'URSS i les característiques polítiques, socials i econòmiques de la dictadura de Stalin.

Criteris d’avaluació Verificar si reconeixen els fets que van precedir la Revolució Russa i les primeres mesures del govern bolxevic. Comprovar que expliquen correctament les mesures implantades per Stalin per assegurar el desenvolupament econòmic i el control social. Veure si identifiquen les causes de la Primera Guerra Mundial. Constatar que expliquen com era la vida a les trinxeres i quin armament es va utilitzar durant la Gran Guerra. Observar si reconeixen les aliances militars que es van establir entre els països europeus durant la I Guerra Mundial. Descobrir si coneixen alguns episodis clau en el desenvolupament de la Primera Guer-ra Mundial. Verificar que expliquen els canvis territorials que es van produir al mapa d'Europa després de l'organització de la pau.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la unitat. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Autonomia i iniciativa personal Contrastar opinions diferents i valorar amb criteri les justificacions en les quals es basen. Ser capaç d’identificar el missatge subliminal d’un cartell propagandístic. Competència social i ciutadana Reflexionar sobre els costos humans i materials de la Primera Guerra Mundial. Sentir empatia pels soldats que hi van lluitar i les seves famílies, i imaginar-se quins podien haver estat els seus sentiments en els quatre anys de cruents combats. Comprendre la importància de les polítiques de terror, i el control de la cultura, l’educació i els mitjans de comunicació social per mantenir-se en el poder els règims dictatorials i totalitaris. Analitzar-ne casos actuals. Valorar críticament la col·lectivització de la terra i la prohibició de propietat privada. Reflexionar sobre qüestions com ara l’incentiu del treball i el respecte per les llibertats i els drets humans. Comprendre que es pot falsificar la història manipulant documents històrics. Competència per aprendre a aprendre Interpretar mapes i gràfics per obtenir informació. Elaborar línies del temps Fer fitxes biogràfiques, de vocabulari, de fets històrics, d’organitzacions i de cites textuals Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal en el qual es van desenvolupar els processos i els esdeveniments històrics estudiats en la unitat. Competència cultural i artística Comprendre la rellevància de les teories científiques esmentades en la unitat. Comprendre que es pot falsificar la història manipulant documents històrics. Pensament social Distingir els motius immediats i els motius profunds de la Primera Guerra Mundial. Identificar els factors que van condicionar el desenvolupament de la contesa i la victòria de la Triple Entesa. Explicar com la guerra va afectar l’organització econòmica i social dels països bel·ligerants. Identificar les conseqüències immediates i a llarg termini de la Primera Guerra Mundial. Explicar les causes de l’enuig social a la Rússia tsarista al començament del segle XX. Explicar els factors immediats que van desencadenar les revolucions del 1905 i el 1917. Aventurar quin tipus de motius (escassesa d’aliments, manca de llibertats, etc.) van ser més determinats en la caiguda del tsarisme. Analitzar el cas de la revolució bolxevic. Reconèixer les dificultats per dur a la pràctica el seu ideal polític inicial. Comparar els règims polítics establerts per Lenin i Stalin. Comparar les polítiques econòmiques que van dur a terme Lenin i Stalin, els costos socials que van tenir i els resultats. Analitzar els mitjans que va usar Stalin per mantenir la seva posició al poder.

Continguts –             1. Europa a començament del segle XX els règims polítics i les fronteres abans de 1914 –             2. El camí cap a la Primera guerra mundial causes profundes i conjunturals aliances i blocs enfrontats –          3. Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918) –          la guerra a les trinxeres –             4. Les conseqüències de la guerra causes econòmiques i socials la nova configuració d’Europa el tractat de Versalles –          5. La caiguda de l’imperi  tsarista a Rússia –          6. La revolució bolxevic I la guerra civil –          7. L’URSS De Stalin –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 8 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 6. Explicació del tema i activitats 7 i 8. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES Senderos de gloria, dirigida per Stanley Kubrick, 1957. Sin novedad en el frente, dirigida per Lewis Milestone, 1930. El acorazado Potemkim, dirigida per Sergei M. Eisenstein, 1925. Reds (‘Rojos’), dirigida per Warren Beatty, 1981. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.historiasiglo20.org/IGM/index.htm http://www.ww1-propaganda-cards.com/index.html>

9. Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial (1919-1945)

Objectius didàctics Exposar els factors que van transformar els Estats Units en la primera potència mundial i descriure l'american way of life. Analitzar les causes que van provocar el crac borsari del 1929 i el desencadenament de la depressió econòmica generalitzada. Descriure els factors que expliquen l'ascens dels règims totalitaris a Alemanya i Itàlia. Identificar i rebutjar la ideologia del feixisme italià i el nazisme alemany. Conèixer les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial. Identificar les ofensives més importants de la Segona Guerra Mundial. Valorar les conseqüències demogràfiques, econòmiques i polítiques del conflicte

Criteris d’avaluació Comprovar si expliquen els principis en què es basava la dictadura feixista de Benito Mussolini. Observar si identifiquen la ideologia nacionalsocialista i les mesures racials que es van implantar durant el III Reich. Valorar si saben elaborar un esquema sobre les causes que van desencadenar la Gran Depressió. Veure si exposen les causes que van conduir a la Segona Guerra Mundial. Descobrir si reconeixen el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. Constatar que indiquen les conseqüències més immediates de la Segona Guerra Mundial.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb el feixisme i el nazisme. Elaborar respostes escrites. Debatre sobre un tema Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Sintetitzar informació en mapes, gràfics i taules. Buscar informació a Internet. Elaborar un informa fent servir l’ordinador. Autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Competència social i ciutadana Valorar críticament l’ús dels mitjans de comunicació social com a instruments de propaganda i adoctrinament que van permetre als règims feixistes i comunistes controlar ideològicament la població. Reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació social en la política actual. Analitzar i valorar el paper de la dona en el període d’entreguerres. Entendre i compartir les seves reivindicacions en favor de la igualtat de gènere. Reconèixer les diferències entre un partit de dretes o conservador i un partit feixista. Analitzar la manca de llibertats i de respecte pels drets humans en els règims totalitaris enfront dels sistemes democràtics. Sentir empatia per les persones que van ser perseguides i/o van patir les atrocitats dels camps de concentració i d’extermini nazis. Comprendre quins podien ser els seus sentiments. Comprendre que dictadors com ara Mussolini o Hitler intentaven manipular la societat en funció dels seus interessos particulars. Però reconèixer la responsabilitat individual en fenòmens com ara el genocidi jueu, que no hauria assolit aquestes dimensions sense la participació o la passivitat de molta gent. Comprendre que trets del feixisme i del nazisme, com ara el culte a la violència, el militarisme i l’expansionisme, són una amenaça per a la pau i, de fet, van portar a una guerra mundial. Competència per aprendre a aprendre Interpretar mapes i gràfics per obtenir informació. Sintetitzar la informació. Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal en el qual es van desenvolupar els processos i els esdeveniments històrics estudiats en la unitat. Reconèixer l’existència de partits feixistes en l’actualitat Competència cultural i artística Reconèixer com l’art i la cultura poden estar al servei de la ideologia de qui té el poder, i també el paper tan importat que van tenir en l’adoctrinament de la població de l’Alemanya nazi i de la Itàlia de Mussolini.. Pensament social Explicar per què l’hegemonia econòmica es va traslladar de la Gran Bretanya als Estats Units després del conflicte bèl·lic. Explicar l’origen de la crisi del 29, quins països va afectar i quines en van ser les conseqüències. Descriure com es va modernitzar la societat. Relacionar la conjuntura econòmica amb la conjuntura política. Reflexionar sobre la relació entre les condicions del tractat de Versalles i el suport popular al nazisme. Analitzar els mitjans que van utilitzar Mussolini i Hitler per sotmetre la població i els efectes que van tenir. Explicar les conseqüències de l’expansionisme nazi. Imaginar quin tipus de mesures adoptaria un partit feixista que arriba al poder en un país fins aquell moment democràtic. Explicar els grans canvis que s’hi produirien. Comparar els règims polítics establerts per Lenin i Stalin. Comparar les polítiques econòmiques que van dur a terme Lenin i Stalin, els costos socials que van tenir i els resultats Analitzar els mitjans que va usar Stalin per mantenir la seva posició al poder.

Continguts –             1. Els “feliços” anys vint La prosperitat econòmica dels Estats Units a la dècada dels anys vint –          2. La crisi del 1929 i la gran Depressió –             3. El feixisme italià causes que van permetre l'ascens del feixisme al poder ideologia del feixisme italià. –          4. La instauració del nazisme a Alemanya –          5. El III Reich alemany –          6. Causes i contendents de la Segona guerra mundial –          7. Europa sota el domini nazi (1939-1941) –          8. Les grans ofensives aliades (1942-1945) –          l’holocaust –          9. Les conseqüències de la guerra –          pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 10 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i activitats 8, 9 i 10. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS HISTÒRICS http://www.youtube.com/watch?v=W_be72oyGJE&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=YMgWvwWM5bU&lr=1 http://www.youtube.com/watch?v=XCUun_2z4dk http://www.youtube.com/watch?v=5iH3ZPI-xaE&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=iIk2lcHhshc RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

10. La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil (1898-1939)

Objectius didàctics Analitzar la situació socioeconòmica i política d'Espanya el primer terç del s.  XX. Explicar les característiques de la dictadura de Primo de Rivera i valorar críticament la repressió exercida per aquest govern. Analitzar el context en què es va produir la proclamació de la Segona República i les reformes que es van fer per modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Conèixer l’evolució de l’autogovern a Catalunya en el primer terç del segle XX. Conèixer les causes que van desencadenar la Guerra Civil Espanyola i saber explicar, amb l'ajuda de mapes, l'evolució del conflicte. Rebutjar les formes de terror i repressió imposades sobre la població durant la guerra. Valorar la repercussió immediata i a llarg termini de la guerra sobre la societat espanyola.

Criteris d’avaluació Veure si reconeixen les característiques polítiques del declivi del torn dinàstic en el canvi de segle. Observar si detallen el procés de creació de la Mancomunitat i els principals projectes que va endegar. Verificar que expliquen les causes, suports i mesures impulsades per la dictadura de Primo de Rivera. Descobrir si identifiquen el context històric en què es va proclamar la República i explicar-ne els principis constitucionals. Confirmar que saben reconèixer i classificar els diferents tipus de reformes portades a terme durant el Bienni Reformista. Observar si saben exposar les característiques de l’Estatut d’Autonomia aprovat el 1932 i el procés d’instauració de la Generalitat. Veure si classifiquen en un quadre els personatges i les característiques del bàndol republicà i del franquista. Verificar que situen cronològicament els principals episodis de la Guerra Civil.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb l’Espanya del segle XIX. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Autonomia i iniciativa personal Analitzar i valorar amb criteri la fiabilitat d’una informació Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Competència social i ciutadana Reconèixer per que la Constitució del 1931 és la primera constitució espanyola que es considera plenament democràtica. Analitzar les causes del fracàs que va tenir i valorar la importància d’un consens entre totes les forces democràtiques al text constitucional perquè aquest perduri. Comprendre els diferents interessos dels grups socials i la necessitat d’arribar a acords que permetin la convivència pacífica. Sentir empatia per les persones que van patir els efectes de la Guerra Civil: la fam, el trencament de les famílies, la pèrdua d’éssers estimats, de la feina, de les terres, etc. Comprendre quina era la situació i quins podien ser els seus sentiments. Valorar el manteniment de la memòria històrica com a ajut per evitar repetir errors del passat i comprendre millor el present. Competència per aprendre a aprendre Diferenciar les idees principals i les secundàries d’un text. Interpretar correctament gràfics i mapes per obtenir informació. Elaborar quadres comparatius i línies del temps. Sintetitzar informació en fitxes. Competències específiques Competència temporal Precisar el context espaciotemporal de les diferents etapes polítiques que es van succeir a Espanya al llarg del segle XIX, i també el dels esdeveniments polítics més destacats en cada una. Valorar el llegat constitucionalista del segle XIX a l’Espanya actual. Pensament social Analitzar les causes del procés tan dificultós de la instauració del liberalisme a Espanya, i explicar el perquè de les resistències de certa grups a l’establiment d’aquest sistema polític. Comparar les transformacions econòmiques i demogràfiques que es van esdevenir a Europa occidental, a Espanya i a Catalunya en el segle XIX, i assenyalar els factors de més debilitat en aquestes transformacions a Espanya. Explicar les conseqüències econòmiques i socials de l’aplicació de mesures com ara l’abolició dels mayorazgos o la desamortització de les terres. Analitzar com es va organitzar i bastir ideològicament el moviment obrer a la Catalunya del segle XIX.

Continguts –          1. La crisi del torn dinàstic (1898-1917) –          2. Catalunya als inicis del segle XX –          3. Crisi de la Restauració i Dictadura (1917-1931) –          4. De la Monarquia a la República –          5. El Bienni reformista (1931-1933) –          6. La Catalunya republicana –          7. El Bienni conservador i el Front popular (1933-1936) –          8. L’esclat de la Guerra civil –          9. Les dues zones enfrontades –          una societat en guerra –          10. L’evolució bèl·lica (1936-1939) –          pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 6 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 5. Explicació del tema i activitats 6. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES Tierra y libertad, dirigida per Ken Loach, 1995. La lengua de las mariposas, dirigida per José Luis Cuerda, 1999. Soldados de Salamina, dirigida per David Trueba, 2003. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.xtec.es/~jrovira6/index.htm http://www.historiasiglo20.org/HE/13.htm

11. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)

Objectius didàctics Conèixer l'evolució dels Estats Units i l'URSS durant la guerra freda i analitzar les causes que expliquen la polarització del món en dos blocs antagònics. Identificar els principals conflictes de la guerra freda i explicar els motius que van conduir a la “coexistència pacífica” dels anys 50 i 60. Reconèixer les principals etapes del procés de descolonització i comprendre el sorgiment del Tercer Món. Conèixer els factors que, després de la Segona Guerra Mundial, van permetre als Estats Units convertir-se en el líder del món capitalista. Entendre el procés de construcció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial i la consolidació dels sistemes polítics democràtics. Reconèixer les característiques de la Unió Soviètica com una gran potència mundial i el procés d'expansió del comunisme al món. Comprendre l'evolució política, social i econòmica de la Xina comunista. Identificar els canvis experimentats en l'URSS després de la mort de Stalin i conèixer les causes de la crisi i l'enfonsament del comunisme.

Criteris d’avaluació Observar si especifiquen la política seguida per les dues potències en la divisió d'Europa en dos blocs. Verificar que defineixen la guerra freda i en coneixen l’evolució. Descobrir si exposen la influència de determinats factors respecte a la descolonització. Veure si indiquen els factors que expliquen el miracle econòmic japonès. Confirmar que reconeixen els principals processos socials i econòmics que van marcar l'evolució de l'URSS. Comprovar que identifiquen els països on es va estendre el comunisme i la reacció dels Estats Units davant d’aquesta amenaça. Observar si identifiquen les característiques del procés d'unificació europea i defineixen l'estat del benestar.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la guerra freda. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Valorar els efectes que pot provocar una font depenent de qui la manegi. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Autonomia i iniciativa personal Contrastar visions diferents i valorar amb criteri les justificacions en les quals es basen i la relació que tenen amb el context històric. Argumentar i defensar una opinió pròpia. Seleccionar amb criteri la informació útil i fiable obtinguda a la Xarxa. Competència social i ciutadana Reconèixer el dret de l’autodeterminació dels pobles. Comprendre per què el colonialisme és una de les causes del subdesenvolupament de molts països en l’actualitat. Prendre consciència de les diferències entre el Primer i el Tercer Món i valorar la feina de les organitzacions que treballen perquè els països més desfavorits surtin de la situació de subdesenvolupament. Valorar amb sentit crític l’amenaça que representa per a la pau mundial el desenvolupament de la curs armamentística. Conèixer i analitzar críticament els mitjans que utilitzen els governs per controlar ideològicament la població. Competència per aprendre a aprendre Distingir les idees principals de les secundàries en un text. Fer un resum de la unitat utilitzant tècniques d’estudi que l’alumne conegui, de manera que en faciliti el repàs abans d’un examen. Competències específiques Competència temporal Enquadrar en el context espaciotemporal les etapes de la guerra freda i els fets històrics més destacats del període. Identificar quins períodes d’aquella època persisteixen en els nostres dies. Saber quines organitzacions sorgides durant la guerra freda continuen existint. Investigar quins països, avui democràtics i amb una economia capitalista, van formar part del bloc comunista durant la guerra freda. Comparar l’hegemonia de les dues grans superpotències a mitjan segle XX i en el present. Comparar les relacions entre els Estats Units i Rússia durant la Guerra Fred i actualment. Pensament social Reconèixer quins factors van impulsar els processos de descolonització a l’Àsia, l’Àfrica i Oceania. Analitzar el paper de l’ONU en el procés de descolonització. Comprendre el desenvolupament de moviments com ara al panarabisme, la negritud o el panafricanisme entre la població colonitzada. Distingir els diferents mitjans pels quals les colònies van assolir la independència. Explicar com va canviar el mapa del món després de la descolonització i identificar quins nous estats es van crear. Analitzar els conflictes i els problemes que van sorgir com a conseqüència de la descolonització. Explicar què va ser el Moviment dels Països No Alineats i les raons per les quals va fracassar. Conèixer quines relacions de dependència persisteixen en els nostres dies enter les antigues colònies i les seves metròpolis i identificar-ne les causes. Conèixer l’origen i el desenvolupament del conflicte araboisraelià i investigar sobre la situació actual. Explicar l’origen de la guerra freda i per què els enfrontaments entre els Estats Units i l’URSS es resolien en conflictes de baixa intensitat. Explicar el sistema d’aliances creat per les dues superpotències i quins n’eren els objectius. Conèixer les polítiques desenvolupades pels estats Units i l’URSS per mantenir la seva hegemonia i ampliar la seva àrea d’influència. Explicar les crisis més significatives del període de la guerra freda i assenyalar-ne els motius. Identificar les divisions més importants que hi ha en el món actual, indicar-ne les bases i aportar-hi possibles solucions.

Continguts –          1. La formació de blocs antagònics (1945-1947) –          2. Guerra freda i coexistència pacífica (1945-1975) –          3. La descolonització i el sorgiment del Tercer Món –          4. Els Estats Units, líders del món capitalista –          cap a una Europa unida –          5. La Unió Soviètica i el bloc socialista –          la revolució xinesa –          6. El retorn a la tensió entre els blocs (1975-1985) –          7. Crisi i enfonsament del comunisme (1985-1991) –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa

Temporització 8 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 7. Explicació del tema i activitats 8. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES El Gatopardo, dirigida per Luchino Visconti, 1963. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.educa.aragob.es/testimon/Atlas/Contemporanea_XX/20_index.htm http://webs.racocatala.cat/seglexx/i-19002000.htm

12. Els anys del règim franquista (1939-1975)

Objectius didàctics Identificar les característiques bàsiques del sistema polític franquista. Avaluar les polítiques econòmiques empreses pel franquisme en la postguerra i la situació de penúria econòmica a què va haver de fer front la població. Comprendre la condició de la dona durant el franquisme. Conèixer les mesures introduïdes pels tecnòcrates en el règim i avaluar-ne les conseqüències econòmiques. Identificar els focus expulsors i receptors de les migracions de la dècada del 1960, així com les seves característiques principals. Descriure el creixement econòmic a Catalunya en la dècada del 1960. Descriure els canvis socials i culturals a partir de la dècada del 1960. Identificar els principals moviments d'oposició al franquisme i reflexionar de manera crítica sobre la repressió que va exercir el règim. Analitzar les causes de la crisi de la dictadura des de principis dels anys 70.

Criteris d’avaluació Veure si saben explicar les característiques del sistema polític franquista. Observar si daten correctament les etapes de la política exterior del franquisme. Comprovar que saben definir alguns conceptes clau de l'economia de postguerra. Descobrir si saben explicar el desenvolupisme i indicar quins en van ser els impulsors polítics, quins mitjans va utilitzar i quines van ser-ne les conseqüències. Observar si saben identificar els canvis socials i econòmics que es van produir en la dècada dels seixanta. Constatar que saben distingir i ordenar cronològicament les principals forces i moviments d'oposició al règim franquista. Valorar si reconeixen la situació econòmica, política i social dels últims anys del règim franquista

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb el franquisme. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Seleccionar amb criteri la informació útil i fiable trobada a Internet. Competència social i ciutadana Preocupar-se per la situació d’aquelles persones que pateixen repressió a causa de les seves idees polítiques. Reconèixer la importància que té que hi hagi una oposició organitzada als règims dictatorials. Valorar la democràcia i adonar-se que cal que cada ciutadà la defensi, ja que és molt fàcil perdre els drets i les llibertats, però no recuperar-los. Competència per aprendre a aprendre Distingir les idees principals de les secundàries. Redactar un tema sobre l’evolució d’un aspecte. Competències específiques Competència temporal Distingir les fases en què es divideix el franquisme i les característiques que les defineixen. Analitzar com va influir el context internacional en l’evolució del franquisme. Comparar l’evolució d’Espanya amb la d’altres països del seu entorn en aquella època, i analitzar-ne les diferències principals. Analitzar els diferents ritmes de canvi de la política, l’economia, la societat i la cultura al llarg del període. Analitzar com influeix el franquisme en la política dels nostres dies. Analitzar quina importància va tenir l’oposició al franquisme a Catalunya en conformació de l’actual sistema democràtic a Catalunya. Competència cultural i artística Analitzar les relacions entre art i política en els règims dictatorials. Pensament social Reconèixer els mitjans a través dels quals es va imposar la dictadura franquista. Analitzar el contrast entre l’Espanya i la Catalunya de la postguerra i les dels seixanta. Explicar les diferències entre creixement econòmic, modernització i desenvolupament. Comparar els diferents tipus d’oposició al règim. Analitzar l’emigració espanyola dels anys seixanta i utilitzar aquesta informació per comprendre els moviments migratoris actuals. Comparar diferents valoracions sobre la dictadura franquista. Comparar distintas valoraciones sobre la dictadura franquista.

Continguts –             1. El franquisme: una dictadura militar El sistema polític totalitari imposat pel franquisme. Els suports socials del règim i les seves relacions exteriors –             2. La postguerra: misèria i repressió (1939-1957) Intervencionisme i autarquia, les polítiques econòmiques de postguerra. L'estancament econòmic, la misèria de la població i el racionament. –          la dona durant el franquisme –             3. Els tecnòcrates: una nova orientació econòmica (1957-1973) El Pla d'Estabilització i els Plans de Desenvolupament. El creixement econòmic espanyol, desequilibris i dependències. –          4. L’època del creixement econòmic a Catalunya –          5. Els canvis socials i culturals –          6. L’oposició al franquisme –             7. La fi del franquisme (1973-1975) La crisi econòmica de la dècada del 1970. Les mobilitzacions antifranquistes i la crisi política del règim –          Pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 8 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 a 5. Explicació del tema i activitats 6, 7 i 8. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES Bienvenido Mr. Marsall, dirigida per Bardem i Berlanga, 1952. El laberinto del fauno, dirigida per Guillermo del Toro, 2006. Salvador Puig Antich, dirigida per Manuel Huerga, 2006. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.xtec.es/~jrovira6/index.htm http://www.historiasiglo20.org/HE/15.htm

13. Transició, democràcia i autonomia

Objectius didàctics Conèixer el procés de transició a la democràcia i les polítiques desenvolupades pels primers governs democràtics a Espanya. Reconèixer els trets essencials de la Constitució del 1978 i l'estructura territorial resultant del nou estat de les autonomies. Detallar les característiques del cop d'estat del 23-F. Analitzar les mesures de govern impulsades pel PSOE i el PP i conèixer les raons de la seva alternança al poder. Conèixer les institucions d’autogovern i els estatuts d’autonomia de Catalunya. Conèixer els principals partits polítics catalans i el sistema electoral. Apreciar les relacions internacionals d'Espanya i Catalunya. Analitzar els canvis socials i econòmics que s'han produït en les societats espanyola i catalana durant les tres últimes dècades i l'evolució de l'estat del benestar.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben explicar els principis de la Constitució espanyola aprovada el 1978. Observar si completen correctament una explicació sobre la configuració de l’autonomia catalana i el segon govern de la UCD. Veure si saben relacionar una sèrie de mesures polítiques amb els governs que les van portar a terme. Verificar que relacionen els governs democràtics catalans amb la seva formació i la seva obra política. Confirmar que expliquen el procés d'integració espanyola a la CEE. Descobrir si identifiquen els canvis econòmics i socials que han tingut lloc a Catalunya i Espanya des de la instauració de la democràcia.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la unitat. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Autonomía e iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Seleccionar amb criteri la informació útil i fiable trobada a Internet. Competència social i ciutadana Conèixer les bases de la Constitució del 1978 i del sistema polític espanyol. Analitzar la situació dels col·lectius que continuen patint una situació de marginació. Valorar els desequilibris entre les diferents comunitats autònomes espanyoles i proposar solucions per pal·liar aquesta situació. Explicar què va ser el consens i debatre si en l’actualitat seria positiu que es produís més consens entre les forces polítiques, o si, en un moment de normalitat democràtica, és lògic que cada partit defensi les seves propostes. Coneixer les bases de l’Estat d’Autonomia de Catalunya i la seva modificació. Competència per aprendre a aprendre Distingir les idees principals de les secundàries. Elaborar una justificació. Competències específiques Competència espacial Completar el mapa de l’Estat autonòmic espanyol. Competència temporal Explicar el significat històric del terme «transició». Distingir les fases de la història d’Espanya i de Catalunya des del 1975 i les característiques que els defineixen. Analitzar els diferents ritmes de canvi de la política, l’economia, la societat i la cultura al llarg del període. Analitzar el procés de creació de l’estat de les autonomies. Pensament social Comparar diferents valoracions sobre els fets principals de la història recent. Explicar com es va produir la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya. Analitzar els principals problemes als quals va fer front la transició espanyola i prendre consciència de la incertesa que envolta els processos històrics. Explicar el significat històric del 23-F. Analitzar l’evolució de la despesa pública social a Espanya. Comprendre els efectes de la integració a la UE i comparar la situació d’Espanya amb la d’altres països comunitaris. Interpretar el comportament de l’economia espanyola des del 1975 a través dels gràfics. Investigar sobre la divisió territorial i l’Estat de Catalunya. Elaborar un balanç de la democràcia espanyola.

Continguts –          1. La Transició democràtica –             2. El nou estat constitucional i autonòmic Les primeres eleccions democràtiques. La política de consens desenvolupada per la UCD i els grups antidemocràtics. La Constitució del 1978 i l'estat de les autonomies –          3. L’alternança en el poder a Espanya: PSOE i PP –          4. La Catalunya autònoma –          partits i eleccions a la Catalunya democràtica –          5. Espanya en l’esfera internacional –          6. Desenvolupament econòmic i estat del benestar –          7. L’evolució de la societat catalana i espanyola –          pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 6 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 i 3. Explicació del tema i activitats 4, 5 i 6. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES El Gatopardo, dirigida per Luchino Visconti, 1963. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

14. El món actual

Objectius didàctics Reconèixer les característiques del nou ordre internacional i les causes que han fet dels Estats Units l'única superpotència mundial. Descriure l'evolució europea posterior a la caiguda del mur de Berlín. Explicar en què consisteix la globalització i quins efectes té sobre l'economia. Detallar les causes i les característiques de la crisi econòmica mundial del 2008. Assenyalar les economies emergents, reconèixer-ne els trets i els reptes de futur que han d’afrontar. Detallar la desigualtat i els conflictes socials existents actualment. Identificar els principals conflictes bèl·lics actuals a Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, així com el paper del terrorisme en el panorama internacional. Valorar els grans canvis socials que s'han produït els últims anys

Criteris d’avaluació Confirmar que identifiquen les característiques del nou ordre internacional i la supremacia dels EUA. Comprovar que completen correctament una explicació sobre les característiques de la Unió Europea. Descobrir si saben determinar la veracitat de frases referents a les desigualtats i els conflictes socials actuals. Observar si comenten correctament un gràfic i exposen les característiques de la crisi econòmica mundial iniciada el 2008. Verificar que identifiquen les característiques econòmiques, polítiques i socials dels països del grup BRIC. Veure si saben explicar la importància de les xarxes socials i els nous mitjans de comunicació en l'organització social actual.

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb la unitat. Elaborar respostes escrites. Tractament de la informació i competència digital Utilitzar fonts primàries i secundàries, tant escrites com iconogràfiques, per obtenir informació. Buscar i sintetitzar informació obtinguda a Internet. Autonomia i iniciativa personal Formar-se una opinió pròpia basada en arguments sòlids. Seleccionar amb criteri la informació útil i fiable trobada a Internet. Competència social i ciutadana Constatar la bretxa digital que s’està creant en els nostres dies entre les societats desenvolupades i subdesenvolupades, i entre els diferents grups dins de les societats desenvolupades. Analitzar críticament els mitjans de comunicació dels nostres dies, i distingir el que és informació del que és opinió, i el que és rellevant del que és només impactant. Donar una valoració personal sobre alguns règims actuals, per exemple, el rus. Debatre sobre els efectes de la deslocalització en el marc de l’actual globalització. Competència per aprendre a aprendre Distingir les idees principals de les secundàries. Elaborar un dossier de premsa. Competències específiques Competència espacial Interpretar els canvis en el mapa polític europeu després de la dissolució de l’URSS. Competència temporal Comparar l’evolució de diferents regions en el moment actual (els Estats Units, Rússia, la Xina, la UE, el món islàmic) i analitzar-ne les diferències principals. Competència cultural i artística Explicar per què diem que en la nostra època predomina la cultura de masses. Analitzar la influència dels avenços científics i tècnics en la nostra vida i en la societat. Pensament social Comparar els plantejaments teòrics d’un polític amb els seus efectes reals: el cas de Gorbatxov. Analitzar el significat històric d’un fet: l’11-S. Explicar les causes i les conseqüències dels principals conflictes del nostre temps. Comparar diferents valoracions sobre fets del nostre temps. Analitzar els desequilibris econòmics dins de la UE. Explicar el creixement econòmic de la Xina a través de gràfics. Investigar la situació política i social en les teocràcies islamistes. Interpretar un fenomen actual: les migracions.

Continguts –             1. Un nou ordre internacional: el lideratge dels EUA El problema del fonamentalisme islàmic i l'impacte global de l'11-S. L'evolució política del bloc soviètic després de la caiguda del comunisme. –             2. Europa després de la caiguda del mur de Berlín La construcció de la Unió Europea –          3. Les conseqüències de l’economia globalitzada –          4. L’emergència de nous centres econòmics –          5. Desigualtat i conflictes socials –          els conflictes al món actual –          6. La societat del segle XXI –          pràctica competències bàsiques –          aplica les teves destreses. Aprèn a la xarxa.

Temporització 6 sessions 1. Presentació de la unitat. 2 i 3. Explicació del tema i activitats 4, 5 i 6. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria PEL·LÍCULES Good bay Lenin, dirigida per Wolfgang Becker, 2003. DOCUMENTALS HISTÒRICS RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/

15. L’art del segle XX

Objectius didàctics Reconèixer les característiques i l'evolució de l'arquitectura al segle XX. Distingir els trets dels moviments de les primeres avantguardes del segle XX. Identificar les particularitats i moviments de les segones avantguardes. Reconèixer les característiques de les tendències artístiques de la societat de masses. Identificar les tendències postmodernes i les característiques del nou art digital. Valorar els canvis de l'art del segle XX respecte a les tendències del segle anterior. Identificar els artistes catalans i espanyols del segle XX i analitzar l'obra de Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies.

Criteris d’avaluació Comprovar que reconeixen les característiques dels principals moviments artístics del segle XX. Observar si saben determinar la veracitat d'una sèrie d'afirmacions referents a l'art postmodern i digital. Confirmar que expliquen adequadament les característiques dels moviments artístics de les primeres avantguardes. Constatar que reconeixen la disciplina en què van destacar els grans artistes catalans i espanyols del segle XX. Valorar si descriuen correctament els principals corrents arquitectònics del segle XX i els seus màxims exponents. Descobrir si identifiquen diverses obres de Dalí, Miró i Picasso i exposen breument la trajectòria d’aquests artistes

Competències bàsiques Competències generals Competència comunicativa i audiovisual Fer servir el vocabulari relacionat amb l’art aquest període Tractament de la informació i competència digital Analitzar fonts primàries iconogràfiques. Buscar informació. Competència per aprendre a aprendre Estudiar la unitat comprenent tot el text, buscant el significat dels termes desconeguts i identificant-ne les idees principals. Sintetitzar la informació essencial en resums i quadres cronològics. Competències específiques Competència cultural i artística Conèixer les característiques de la nova arquitectura i identificar les obres i els artistes més representatius de tots els estils. Relacionar l’art del segle XX amb la societat i el pensament de la seva època. Conèixer les característiques, les obres i els autors principals de les Primeres avantguardes. Diferenciar les obres cubistes i surrealistes. Analitzar l’obra pictòrica de Picasso. Conèixer les característiques de les Segones Avantguardes Comprendre de l'evolució i el desenvolupament dels diferents moviments artístics pertanyents al segle XX. Competència social i ciutadana Analitzar la influència dels esdeveniments històrics en les arts Reflexionar al voltant de la influència dels avenços científics i tècnics en el desenvolupament artístic.

Continguts –          1. La nova arquitectura –          2. Les Primeres avantguardes (I) –          Pablo Picasso, un creador incansable –          3. Les Primeres avantguardes (II) –          4. Les Segones avantguardes –          5. Tendències postmodernes i art digital –          6. L’art del segle XX a Espanya i a Catalunya –          Dalí, Miró i Tàpies, tres avantguardistes catalans –          pràctica competències bàsiques –          Aplica les teves destreses. Aprèn a la Xarxa.

Temporització 4 sessions 1 i 2 . Explicació del tema i activitats 3, 4. Activitats: Competències Bàsiques i Apren a la xarxa

Materials i recursos Llibre de text: Nou Polis 4, ed. Vicens Vives Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria DOCUMENTALS HISTÒRICS I ARTÍSTICS http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20490 RECURSOS TIC: http://es.tiching.com/ http://www.xtec.cat/~mmoron/ http://win.memcat.org/creditsv/cv8artis/artxx.htm http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia-de-lart-2/4-art-contemporani/4-2-lart-del-segle-xx/