PROGRAMACIÓ HISTÒRIA 2n BATXILLERAT 2019/20


història

Segon Curs de batxillerat
       
CURS 2019/20
ÍNDEX
·         Currículum de Batxillerat. Bases legislatives
·         Currículum de Batxillerat. Descripció dels components del Projecte Curricular
·         Currículum de Batxillerat. Atenció a la diversitat
·         Currículum de Batxillerat. Competències
·         Currículum de Batxillerat. Objectius de Batxillerat
·         Història . Competències
·         Història . Objectius
·         Història . Continguts
·         Projecte Història : Seqüenciació de Continguts
·         Història . Criteris d’Avaluació



      Currículum de Batxillerat
      Bases legislatives: Decret 142/2008 de 15 de juliol
ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:
    Objectius.
    Continguts.
    Mètodes pedagògics.
    Criteris d'avaluació.
FINALITAT:
Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti:
    Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.
    Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials i s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.
    Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.
EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES:
    L'adquisició de les Competències permet:
     •  L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
•   La capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa.
•   L'aplicació de mètodes d'investigació apropiats.
     •  L'exercici de la ciutadania activa.
•   El reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors.
     •  La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.
•   La capacitat per expressar-se en públic.
•   L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
ACCÉS ALS ESTUDIS DE BATXILLERAT
    Podran accedir als estudis de batxillerat els qui estiguin en possessió dels títols:
•   Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
•   Títol de tecnicoformació Professional de Grau Mitjà.
•   Títol de Tècnic Esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent.
•   Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny.
FLEXIBILITAT EN EL BATXILLERAT
Els aprenentatges del Batxillerat es desenvolupen de manera flexible per garantir a l'alumnat una formació que compleixi amb les seves expectatives i necessitats futures. Els alumnes podran escollir:
-     Diferents modalitats de Batxillerat (Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials).
-     Diferents camions o opcions dins de cada modalitat que assegurin una formació especialitzada d'acord amb les necessitats acadèmiques o d'incorporació al món laboral de l'alumnat.
-     La lliure elecció de matèries optatives que enriqueixin i completin la formació de l'alumnat.
L'Autonomia dels centres contribuirà a la flexibilitat dels estudis de Batxillerat a través de:
-     El desenvolupament i la compleció del currículum adaptant-lo a les necessitats de l'alumnat.
-     El compromís amb l'alumnat i amb les seves famílies en el desenvolupament de les activitats docents.
-     L'adopció dels centres educatius, en virtut de l'exercici de la seva autonomia, de plans de treball experimentals, formes de treball alternatives o ampliació de l'horari escolar.
Dins de la flexibilitat, en el Batxillerat es contempla:
-     Una flexibilització més gran en els estudis i l’escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
-     L'aportació per part de l'Administració de recursos i condicions d'accessibilitat que afavoreixin l'accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
CRITERIS D'AVALUACIÓ:
    L'avaluació serà contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:
•   El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.
•   La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum.
•   La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat.
•   Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.
    L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades.
NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:
1. Característiques del currículum estatal
Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1647/2007.
       2. Currículum comunitats autònomes
       Determinen:
    El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.
    El 35% en les restants.
3. Projecte curricular de centre.
    Adaptació als alumnes i a les seves necessitats educatives.
    Autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.
    Treball en equip docent.
    Investigació de la seva pràctica docent.
ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT
    El Batxillerat s'estructura en tres modalitats:
•   Arts.
•   Ciències i Tecnologia.
•   Humanitats i Ciències Socials.
    La modalitat d'Arts s'organitzarà en dues vies:
•   Arts Plàstiques, disseny i imatge.
•   Arts escèniques, música i dansa.
    Les modalitats de Ciències i Tecnologia i d'Humanitats i Ciències Socials tindran una estructura única.
    El Batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives tenint en compte:
•  Tots els alumnes hauran de cursar obligatòriament les matèries comunes.
•  Les matèries comunes han de fomentar la maduresa humana i intel·lectual de l'alumnat aprofundint en les competències més transversals que afavoreixen la capacitat dels escolars per continuar aprenent.
•   Els alumnes podran elegir entre la totalitat de les matèries de la modalitat que cursin.
•  Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat escollida que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi aquelles competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un camp laboral.
•  Els alumnes hauran de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada.
•  L'alumnat també podrà escollir com a matèria optativa almenys una matèria de modalitat.
•  Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l'alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.  
•  L'oferta de matèries optatives haurà d'incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.
MATÈRIES DEL BATXILLERAT:
1.  Les matèries comunes del Batxillerat seran les següents:
    Ciències per al món contemporani.
    Educació física.
    Filosofia i ciutadania.
    Història de la filosofia.
    Història d'Espanya.
    Llengua catalana i literatura.
    Llengua castellana i literatura.
    Llengua estrangera.
Les següents matèries comunes, com a mínim, s’hauran d'impartir en el segon curs a fi d'homogeneïtzar les proves d'accés a la Universitat:
    Història de la filosofia.
    Història d'Espanya.
    Llengua catalana i literatura.
    Llengua castellana i literatura.
    Llengua estrangera.
2.  Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:
a) Arts plàstiques, imatge i disseny.
    Cultura audiovisual.
    Dibuix artístic I i II.
    Dibuix tècnic I i II.
    Disseny.
    Història de l'art.
    Tècniques d'expressió graficoplàstica.
    Volum.
b) Arts escèniques, música i dansa.
Anàlisi musical I i II.
Anatomia aplicada.
Arts escèniques.
Cultura audiovisual.
Història de la música i de la dansa.
Literatura universal.
3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:
    Biologia.
    Biologia i geologia.
    Ciències de la Terra i mediambientals.
    Dibuix tècnic I i II.
    Electrotècnia.
    Física.
    Física i química.
    Matemàtiques I i II.
    Química.
    Tecnologia industrial I i II.
4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:
    Economia.
    Economia de l'empresa.
    Geografia.
    Grec I i II.
    Història de l'art.
    Història del món contemporani.
    Llatí I i II.
    Literatura universal.
    Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.
PROMOCIÓ D'ALUMNES I ADQUISICIÓ DEL TÍTOL DE BATXILLER:
    Al final del primer curs de Batxillerat es promocionarà al segon curs quan:
•   S'hagin superat totes les matèries cursades.
•  Es tingui una avaluació negativa en un màxim de dues matèries amb l'obligatorietat de matricular-se en el segon curs de les matèries pendents.
    Obtindran el títol de Batxiller qui obtingui una avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.
PERMANÈNCIA DELS ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN CURS:
-     Els alumnes amb un nombre superior de quatre matèries amb avaluació negativa a primer hauran de cursar de nou íntegrament les matèries del curs.
-     Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se en les matèries de segon i ampliar la matrícula amb dues o tres matèries de primer.
-     Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-s’hi sense haver de cursar de nou les matèries superades.
ENSENYAMENTS DE RELIGIÓ:
    Oferta obligatòria per als centres.
-     Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de la resta de confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords.
-     No computarà per optar a beques ni en l'obtenció de la nota mitjana per accedir a la Universitat.
EDUCACIÓ D'ADULTS:
-     L'Administració organitzarà periòdicament proves per a l'obtenció directa del títol de Batxiller destinat a persones més grans de vint anys.
-     La realització de les proves d'obtenció directa del títol de Batxiller s'organitzarà de manera diferenciada en funció de la modalitat de batxillerat escollida per l'alumne.
 
           
           


      Currículum de Batxillerat
      Descripció dels components del Projecte Curricular
El Projecte Curricular Història  -Vicens Vives- per al Segon Curs de Batxillerat de la matèria Història  comprèn els materials següents:


1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 15 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Segon Curs de Batxillerat de la matèria Història .


2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:
-      Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:
•  Les Competències.
•  Els Objectius didàctics.
•  Els Continguts.
•  Els Criteris d'Avaluació.
-      Orientacions per a cada una de les pàgines del llibre, que conté:
•  Les orientacions didàctiques pròpiament dites.
•  Les solucions de les activitats del llibre.
•  Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet, recursos audiovisuals, bibliografia, etc.
-      Diferents recursos didàctics:
•  Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.
•  Proves d’avaluació inicial i final de l’alumnat, també amb les seves solucions.




      Currículum de Batxillerat
      Atenció a la diversitat
En el Projecte Curricular Història  per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.
S'ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes
Per tant, en el Projecte Curricular Història  s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats concretes:
•     Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.
•     Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.



      Currículum de Batxillerat
      Competències
Competències generals del batxillerat
Les matèries del batxillerat s’orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l’aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de l’experiència adquirida.
La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l’acció i triar aquells que, en cada cas, s’acosten més i millor a l’objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l’hora de prendre decisions i actuar. Des d’aquest punt de vista, la persona competent sap què vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d’iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.
L’assoliment de competències avança paral·lelament a l’adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït diferents actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.
La competència és, fonamentalment, acció, i només s’arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L’alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d’exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d’un context a un altre.
Així mateix, l’enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s’aprèn és la vivència de la seva utilitat. S’aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L’alumnat hauria d’experimentar la utilitat d’allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que allò que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.
Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l’alumnat hauria de conèixer l’entramat d’allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d’aprenentatge i les condicions per usar-los.
Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers; per aquesta raó s’haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d’usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d’un context a un altre és la finalitat principal de l’aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.
Tanmateix, com que la competència és acció i l’acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l’educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l’alumnat la resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.
Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), vénen definits pel currículum. L’enfocament competencial d’aquests continguts recomana treballar-los de manera que l’alumnat en comprengui la lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.
Per tot això, convé idear tasques educatives en què l’alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d’ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l’expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l’aprenentatge.
Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d’avaluació, que han de ser coherents amb l’enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències per mitjà d’activitats en què l’alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre- les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.
També implica emfatitzar, en les activitats d’avaluació, la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l’aula. I, de manera compartida amb els membres de l’equip docent, identificar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats d’aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar aprenent al llarg de la vida.
Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèries
Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica, les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l’aptitud per treballar en equip o la facultat d’emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.
En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D’aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l’epistemologia pròpia de cada disciplina i que estan referenciades en els seus currículums respectius.
Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l’obtenció d’informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l’adquisició d’informació a través d’Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l’alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.
En el batxillerat s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.
Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.
Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.
A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.
Competència comunicativa
La competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l’alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà –i almenys també en una llengua estrangera– oralment, per escrit i també a través de l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.
Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d’expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d’estimació de la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.
La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.
Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstic, musical, corporal, etc.), tots els aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículum sense excepcions utilitzen l’expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l’organització i autoregulació del propi pensament, i també per a la gestió de les pròpies emocions i la conducta.
La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb altres persones i facilita l’aproximació a altres cultures. L’ús no sexista del llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les dones i els homes. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d’aprenentatge, en les quals hi té un paper fonamental l’expressió oral. A través de l’estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.
Aprendre a comunicar abasta l’ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des del vessant de proporcionar eines a l’alumnat per descodificar-los, com de disposar d’eines per comunicar de manera creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l’alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en el seu vessant comunicatiu i d’expressió d’idees, experiències i sentiments.
En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
Competència en gestió i tractament de la informació
La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d’aprenentatge al llarg de la vida.
Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets).També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.
En el batxillerat les activitats centrals per a l’adquisició d’aquesta competència són les que es desenvolupen d’una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres, es relaciona de manera directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l’accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.
Existeixen dos nivells en l’adquisició d’aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d’una banda, el maneig de la informació i, de l’altra, la gestió d’aquesta informació per tal de generar coneixement.
Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar en primer lloc la necessitat de construir acadèmicament cada matèria mitjançant les activitats d’aprenentatge pròpies que integren la capacitat d’interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d’informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d’indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint aquests passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.
En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d’una seqüència clara per tal de permetre que l’alumnat assoleixi les capacitats d’ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l’epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s’adquireix en el marc de totes les matèries i, d’una manera especial, en el treball de recerca.
Aquesta competència fa possible que l’alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la manera de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.
Competència digital
L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu dèficit o absència contribueix a l’empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic –en què el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible– com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l’anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d’injustícia social.
La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.
Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.
A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicació digital i potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal  també la interacció i la cooperació. Mitjançant les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.
En l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.
Competència en recerca
S’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’han solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.
Aquesta competència implica la construcció, dins l’epistemologia de cada matèria del batxillerat, de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans –en el marc dels projectes individuals o col·lectius– amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.
La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure’n conclusions.
Al llarg del batxillerat l’alumnat ha de desenvolupar la competència en recerca i ha de ser capaç d’exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca –formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats– siguin presents i s’exercitin des de les diferents matèries. El procés creatiu també participa de la competència en recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memòria d’allò viscut i experimentat prèviament, que és el que permet assentar els processos creatius i cercar nous camins.
A banda de les activitats d’aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiva al batxillerat la realització d’un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s’aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts –a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir– per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l’avaluació dels resultats, l’ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l’elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.
La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre’ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l’esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d’aprenentatge que se’n deriven –si el procés es fa adequadament– són d’un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l’esperit d’iniciativa i l’autonomia de l’aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l’estudiant ha après a treballar de manera autònoma, una de les finalitats més importants d’aquesta etapa educativa.
Competència personal i interpersonal
La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius.
El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l’educació per a tota la vida, ja que en el món d’avui les persones han d’adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d’habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d’exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l’entorn des de la seva acció individual. El procés creatiu també es relaciona amb determinats factors personals i interpersonals, com la capacitat d’autocontrol emocional i de superació de les pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estímuls, l’esperit emprenedor per posar a la pràctica accions, però també la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia pràctica, que ha de contribuir a la millora de la societat.
Es tracta d’una competència que es relaciona de manera significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l’alumnat per treballar de manera autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s’adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.
La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel.ligència emocional, és a dir, l’autoconeixement, la comprensió dels sentiments propis, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com ara escriure dietaris sobre el propi procés d’aprenentatge, distingint allò que s’entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per desenvolupar la capacitat d’autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.
En segon lloc, es construeix per mitjà d’aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l’acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a través d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.
Atesa la transversalitat d’aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d’aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d’aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.
Competència en el coneixement i interacció amb el món
Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, a que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d’aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.
Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d’una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.
En la dimensió d’interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l’alumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins d’una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva. També li ha de servir per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de l’activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producció, tecnologia, ciència, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc teòric en la resolució de problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.
Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crític en l’observació de la realitat, contrastar la informació de l’àmbit disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l’aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.
Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l’alumnat comprengui críticament la realitat social que l’envolta, analitzi els problemes socials des d’un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d’enriquiment personal.
La percepció a través dels sentits proporciona informació de la realitat, a la qual s’ha de donar significat. Aquesta percepció depèn de l’experiència acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estímuls. Cal desenvolupar entre l’alumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat d’estímuls externs, així com una disposició personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous camins, fent ús de la llibertat d’elecció, de la intuïció i de l’experiència o memòria creadora. Aquesta motivació és especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artístiques. El procés d’elaboració d’una obra d’art implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes estètiques i reflexionar sobre la pròpia pràctica.
Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s’actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d’oportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents col·lectius, es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s’apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s’orienta també a la construcció d’un sistema de valors propi, d’acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d’estereotips i prejudicis.

      Currículum de Batxillerat
      Objectius de Batxillerat
a.   Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.
b.   Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c.   Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.
d.   Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
e.   Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.
f.    Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.
g.   Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h.   Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
i.    Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j.     Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.
k.   Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l.    Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
m.  Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n.   Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.



           
      Història
      Competències
Competències específiques de la matèria
Les competències específiques de la història són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de l’existència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.
La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien  així com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, de l’altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència de diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets.  Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.
La competència en la crítica de fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva veracitat a través de l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’historiador  intentant d’establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de fonts dins d’algun dels models de la historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure i crítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.
La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de les diferents generacions, i de tenir interès en preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de forma activa societats futures més justes i equitatives.
Contribució de la matèria a les competències del batxillerat
La història, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història col·labora també en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes de la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a l’elaboració del treball de recerca del batxillerat, a partir de fonts materials, fonts d’arxiu i fonts orals, entre d’altres. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps i espais, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció..



           Història
      Objectius
1.   Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els esdeveniments i processos històrics més significatius tant en l’àmbit d’Espanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.
2.   Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i socio-ideològics així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.
3.   Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.
4.   Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d'indagació i síntesi per tal de treure conclusions raonades sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant la terminologia apropiada.
5.   Conèixer les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i participar activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de Catalunya i d'Espanya
6.   Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració,  i emprar el coneixement històric per  argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.
7.   Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.
8.   Mantenir una actitud solidària davant dels conflictes de la societat actual, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.



     
           Història
      Continguts
Continguts comuns per a tots els blocs
·     Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història d’Espanya i Catalunya, contrastant críticament algunes interpretacions historiogràfiques sobre un fenomen o procés. Identificació de continuïtats, canvis i retrocessos, així com de les relacions de simultaneïtat en la successió dels fets d’un mateix període històric.
·     Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context més general.
·     Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals processos d’evolució i canvi anteriors a l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l’evolució històrica de Catalunya i d’Espanya.
·     Valoració del paper dels homes i les dones, individualment  i col·lectiva, com a subjectes de la història de Catalunya i Espanya i exercitació de l’empatia històrica.
·     Realització de treballs d’indagació històrica –individuals o en grup- que comportin la recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades i comunicació dels resultats, combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent.
·     Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.
Antecedents històrics i evolució general del segle XIX
·     Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de l’estat liberal a Espanya (1808-1874). Identificació de l’impacte de la guerra del francès i anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en comparació amb altres textos constitucionals del segle XIX. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.
·     Anàlisi del procés d’emancipació d’Hispanoamèrica fins a la crisi del 1898 i identificació de les conseqüències socials i econòmiques del procés.
·     Descripció i explicació del procés d’industrialització, de les transformacions econòmiques i socials, i del canvi de mentalitats durant la segona meitat dels segle XIX. Comentari de fonts estadístiques i gràfiques sobre la industrialització a Catalunya. Caracterització del naixement i evolució del moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX.
·     Anàlisi i caracterització del règim polític de la Restauració i de les seves limitacions, així com de l’oposició al seu sistema. Anàlisi i caracterització de la consciència i recuperació de la identitat nacional catalana i dels orígens del catalanisme polític durant el segle XIX fins a l’època de la Restauració per mitjà de la valoració i comentari d’algunes de les seves fonts textuals més representatives.
Poder i conflicte al primer terç del segle XX: La Segona República i la Guerra Civil
·     Identificació i anàlisi dels elements que configuren la crisi de la Restauració i de les seves causes, des dels fets de 1898 fins a la Segona República Espanyola (1931). Identificació, anàlisi i valoració argumentada de l’evolució del catalanisme polític durant el primer terç del segle XX i, en particular, de les realitzacions de la  Mancomunitat de Catalunya.
·     Sistematització de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la política reformista i de les reaccions antidemocràtiques. Identificació de les continuïtats i canvis de la Constitució de 1931 respecte de les anteriors en el període liberal. Anàlisi de l’evolució política, els textos legals i de les realitzacions de la Generalitat Republicana.
·     Identificació de les causes de la revolta militar de 1936 i de les fases principals de la guerra civil. Descripció i anàlisi de l’evolució política i de la repressió social i ideològica a les reraguardes dels dos bàndols. Establiment de relacions amb la situació internacional.
·     Anàlisi de la situació de la Generalitat republicana durant la guerra i de la població civil. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte per mitjà del contrast crític de diverses fonts. 
Catalunya i Espanya durant el franquisme (1939-1975)
·     Identificació dels elements que defineixen el règim franquista i anàlisi de la seva gènesi i dels seus fonaments. Sistematització de l’evolució política i econòmica des de la fi de la guerra civil fins al 1959. Anàlisi i interpretació de textos, gràfiques i estadístiques i altres fonts històriques.
·     Sistematització de l’evolució política i econòmica del franquisme des de l'expansió dels anys 60 fins al 1975. Sistematització i anàlisi de les transformacions socials i econòmiques de Catalunya durant aquest període. Identificació de les principals continuïtats i canvis respecte de l’etapa anterior per mitjà de l’anàlisi, interpretació i contrast de diverses fonts històriques, entre les quals les fonts orals.
·     Anàlisi de la repressió política, ideològica i social en el conjunt d’Espanya i de la repressió identitària en els àmbits de les nacionalitats. Descripció i valoració de l’evolució de les diverses formes d’oposició al règim franquista i reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia, a partir de l’anàlisi i contrast de diferents fonts. Anàlisi de la dictadura franquista en relació a l’àmbit internacional.
·     Identificació i descripció dels factors principals de la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Espanya i Catalunya durant el franquisme.  Anàlisi i interpretació de la condició femenina durant el franquisme i en relació a altres etapes històriques. 
La transició a la democràcia (1975-2004)
·     Descripció i interpretació dels fets més rellevants de la transició política (1975-1981).Anàlisi dels principis bàsics de la Constitució de 1978 i comparació amb els textos legals anteriors. Descripció del procés d’organització territorial derivat del principi constitucional que preveu i regula les autonomies.
·     Anàlisi del procés de restauració de la Generalitat de Catalunya i dels principis bàsics de l’estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 en el seu context històric.
·     Sistematització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent en relació a l’evolució política i econòmica d'Espanya (1981-2004) dirigides pels governs democràtics. Valoració del procés d’integració d’Espanya a la UE i del paper de Catalunya dins el marc europeu. Anàlisi d’alguns processos en relació amb el context internacional.
·     Caracterització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent a Catalunya  (1980-2004) en relació a la política, la societat, l’economia i la cultura, identificant els assoliments i els reptes pendents.
·     Reflexió sobre els reptes de la democràcia actual a Catalunya i Espanya i valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques  Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes.



      Projecte Història
      Seqüenciació de Continguts
Tema 1. El segle XVIII
1.   La monarquia absoluta dels Borbó
Pregunta clau: Què va significar per a Catalunya l’absolutisme borbònic?
2.   Societat i economia de l’Antic Règim
3.   El reformisme borbònic: Carles III
4.   Les transformacions econòmiques del segle XVIII
Mètodes de treball històric: Comentar un text històric
Tema 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1.   La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)
2.   La Guerra del Francès (1808-1814)
3.   Les Corts de Cadis i la Constitució del 1812
4.   El regnat de Ferran VII (1814-1833)
Pregunta clau: Com es va produir l’abolició de la Inquisició?
5.   La independència de l’Amèrica hispànica
Mètodes de treball històric: Analitzar una Constitució
Tema 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)
1.   La guerra carlina (1833-1840)
2.   El procés de revolució liberal (1833-1843)
3.   Les diferents opcions del liberalisme
4.   La dècada moderada (1844-1854)
Pregunta clau: Per què els militars van intervenir en la política?
5.   El Bienni Progressista (1854-1856)
6.   La descomposició del sistema isabelí (1856-1868)
Mètodes de treball històric: Elaborar un quadre de síntesi
Tema 4. El sexenni democràtic (1868-1874)
1.   Les causes de la revolució
2.   La Revolució de Setembre del 1868
Pregunta clau: Per què les classes populars s’oposaven a les quintes?
3.   El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873)
4.   La Primera República Espanyola (1873-1874)
Mètodes de treball històric: Comentar una caricatura
Pensament i cultura: El segle XIX, Romanticisme i Realisme
Tema 5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
1.   Les transformacions de l’agricultura
2.   L’evolució demogràfica
3.   La industrializació de Catalunya
4.   L’estructura industrial d’Espanya
5.   El ferrocarril i el mercat
6.   Hisenda, banca i diners
Pregunta clau: Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?
Mètodes de treball històric: Comentar un mapa econòmic
Tema 6. Societat i moviments socials al segle XIX
1.   De la societat estamental a la societat de classes
2.   Els nous grups dirigents
3.   Les classes populars
4.   Vida quotidiana i comportaments socials
5.   Les primeres organitzacions obreres
6.   L’arribada de l’internacionalisme (1868-1874)
Pregunta clau: Per què es van enfrontar anarquistes i marxistes en la Primera Internacional?
7.   Anarquisme i Socialisme (1874-1900)
Mètodes de treball històric: Comentar una novel·la
Tema 7. L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)
1.   El sistema polític de la Restauració
2.   La vida política i l’alternança en el poder
3.   Les forces polítiques marginades del sistema
Pregunta clau: Era democràtic el sistema de la restauració?
4.   La guerra a ultramar
5.   Les conseqüències del desastre del 98
Mètodes de treball històric: Analitzar una caricatura com a propaganda política
Tema 8. Orígens i consolidació del catalanisme (1830-1901)
1.   Una nova cultura catalanista
Pregunta clau: Quin paper tenen els símbols en la creació d’una identitat col·lectiva?
2.   Els inicis del catalanisme polític
3.   El catalanisme conservador
4.   La formació de la Lliga Regionalista
5.   Nacionalismes i regionalismes a l’Estat espanyol
Mètodes de treball històric: Elaborar un tema d’història
Pensament i cultura: El Modernisme, un art globalitzador

Tema 9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX
1.   L’evolució demogràfica
2.   Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
3.   Els progressos de la indústria
4.   L’evolució de l’economia
5.   Els canvis socials
Pregunta clau: La llei discriminava les dones?
Mètodes de treball històric: Analitzar una taula de dades o un gràfic
Tema 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
1.   El reformisme dinàstic
2.   Les forces d’oposició
3.   Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
4.   La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
5.   La crisi del 1917
6.   La descomposició del sistema (1917-1923)
Pregunta clau: Com va influir el desastre d’Annual en la crisi de la Restauració?
7.   La dictadura de Primo de rivera (1923-1930)
Mètodes de treball històric: Analitzar la premsa com a font històrica
Pensament i cultura: El Noucentisme i les primeres avantguardes
Tema 11. La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)
1.   La proclamació de la República i el període constituent
2.   Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)
3.   La Catalunya autònoma
4.   Els problemes de la coalició republicanosocialista
5.   El bienni conservador (1933-1935)
Pregunta clau: Va influir el vot femení en el triomf de les dretes?
6.   El triomf del Front Popular
Mètodes de treball històric: Comentar un cartell polític
Tema 12. La Guerra Civil (1936-1939)
1.   L’esclat de la Guerra Civil
2.   La zona republicana: la revolució continguda
3.   La zona insurrecta: la creació d’un Estat totalitari
Pregunta clau: Quina va ser la contribució de Catalunya a l’esforç de la guerra?
4.   Les operacions militars
5.   La vida a la rereguarda
Mètodes de treball històric: Comentar una obra d’art com a font històrica
Pensament i cultura: La generació de la República i la guerra civil
Tema 13. El franquisme: la construcció d’una dictadura (1939-1959)
1.   Un règim dictatorial
2.   Una repressió institucionalitzada
3.   Relacions internacionals i evolució del règim
4.   L’estructura del nou Estat
Pregunta clau: Quins valor va imposar el franquisme a la societat?
5.   Autarquia i racionament
6.   L’oposició: exili i resistència
Mètodes de treball històric: Analitzar una pel·lícula en el seu context històric
Tema 14. El franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)
1.   Un canvi d’orientació de l’economia
2.   El anys del creixement econòmic
Pregunta clau: Hi va haver un miracle econòmic espanyol?
3.   Creixement demogràfic i canvi social
4.   Reformisme franquista i immobilisme
5.   Conflictivitat social i oposició política
6.   La crisi de la dictadura
Mètodes de treball històric: Analitzar una fotografia com a document històric
Tema 15. Transició, democràcia i autonomia
1.   L’inici de la transició (1975-1978)
2.   La recuperació de l’autonomia
3.   Crisi econòmica i obstacles a la democràcia
4    La consolidació democràtica (1978-1982)
5.   Els governs de la democràcia (1982-2008)
6.   La Catalunya autònoma
7.   Desenvolupament econòmic i canvis socials
Pregunta clau: Què ha significat per a Espanya i per a Catalunya la consolidació de l’Estat del benestar?
Mètodes de treball històric: Analitzar una vinyeta satírica
Pensament i cultura: La cultura del franquisme a la democràcia



      Història
      Criteris d’Avaluació
1.   Conèixer i utilitzar les tècniques bàsiques d’indagació i explicació històrica, seleccionar i contrastar informacions procedents de diferents fonts, valorar críticament el seu contingut i comunicar els resultats amb rigor i usant el vocabulari històric adient. Relacionar la dimensió local dels fenòmens amb contextos més generals.
2.   Reconèixer, situar cronològicament i valorar els processos i esdeveniments rellevants anteriors a l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors i les particularitats de l’evolució  històrica de Catalunya i d’Espanya.
3.   Analitzar i caracteritzar la crisi de l’Antic Règim a Catalunya i Espanya, així com el procés de construcció de l’estat liberal, reconeixent l’abast dels canvis i les seves limitacions, i relacionant les fases particulars amb el context europeu i hispanoamericà.
4.   Descriure i analitzar, a través de les fonts estadístiques i gràfiques, la natura i dimensió dels canvis socials i econòmics que tenen lloc al llarg del segle XIX, posant un èmfasi especial en les particularitats del procés industrial i del moviment obrer a Catalunya.
5.   Descriure el sistema polític de la Restauració i identificar algunes de les realitzacions i fracassos de l’etapa. Caracteritzar els trets bàsics de les formulacions del nacionalisme polític a Catalunya.
6.   Valorar la transcendència històrica de la Segona República, identificant els projectes modernitzadors i les realitzacions, a partir del contrast de diferents fonts històriques. Caracteritzar i analitzar l’obra de la Generalitat republicana en el seu context històric.
7.   Resumir les causes, desenvolupament i conseqüències de la guerra civil espanyola, amb especial èmfasi en l’evolució del conflicte a Catalunya i la situació de la població civil, i identificar les implicacions internacionals de l’esdeveniment.
8.   Identificar els trets definitoris de la dictadura franquista, les particularitats ideològiques i institucionals del règim polític i les fases principals de l’evolució social i econòmica. Valorar les conseqüències de la repressió política, ideològica, social i identitària en el conjunt d’Espanya i en l’àmbit català en particular, i analitzar les formes d’oposició al règim.
9.   Descriure les característiques i dificultats del procés de transició democràtica i explicar els principis que regulen l’organització política i territorial de l’estat espanyol. Conèixer el procés de recuperació de l’autogovern català i les funcions de les institucions que en formen part.
10. Valorar positivament el procés de recuperació de les llibertats i la necessitat de preservar la memòria de la lluita per la democràcia. Analitzar els problemes socials pendents des d’una visió crítica, proposant solucions per mitjà del diàleg i la cooperació, superant estereotips i prejudicis.

Criteris específics d’Avaluació
- PROVES ESCRITES:
o   Aquestes proves poden incloure un o més temes. Es faran un màxim de dos exàmens per avaluació, a criteri de cada professor/a.
o   Les proves que no arribin a 4 no faran mitjana amb les altres i s’hauran de recuperar tot i que la mitjana superi el 5.
o   La no realització injustificada d’un examen puntua 0. En cas de justificació raonada (família, metge) es tindrà dret a fer-lo en una altra data.
- TREBALL I ACTITUD:
o   Un nombre variable d’activitats (pràctiques) que s’han de realitzar individualment i/o en grup, i s’han de presentar el dia indicat pel professor/a. No s’acceptaran fora del termini marcat.
o   Treballs i petites recerques complementàries.
o   Sortides i altres.
o   Actitud: La participació en el treball de l’aula, l’educació i correcció a l’aula, el respecte envers els companys i els professors. Assistència a classe i puntualitat.
la nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:
80 % proves escrites + 20 % treball i actitud
NOTA: cal treure com a mínim un 4 en la l’apartat de les proves escrites, en cas contrari no es sumarà la nota de treball i actitud. I la nota d’avaluació serà igual a la mitjana de notes dels exàmens.
A final de curs, l’assignatura restarà aprovada quan s’hagin aprovat els tres trimestres o bé la mitjana de les tres avaluacions sigui igual o superior a 5 punts, i com a màxim se’n suspengui una amb una nota igual o superior a 4.
La nota final de cada matèria serà la mitjana de les notes de cada una de les tres avaluacions, tot valorant la progressió de cada alumne.


2. Recuperacions:
L’alumne/a tindrà dret a un examen de recuperació trimestral de cada avaluació suspesa, sobre la totalitat dels continguts de la mateixa.

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura hauran de presentar-se a la convocatòria extraordinària de juny. En aquest examen si un alumne té una avaluació suspesa només haurà d'examinar-se d'aquesta avaluació. Si en té dues o tres, a l'examen extraordinari de juny anirà de tot el que s'ha explicat durant el curs (els tres trimestres). Els alumnes que no superin aquesta convocatòria extraordinària de juny hauran de presentar-se a la convocatòria extraordinària setembre.
3. Alumnes pendents del curs anterior:

Exàmens extraordinaris segons fixi la normativa

Cap comentari:

Publica un comentari