LA PROGRAMACIÓ SEGON BATXILLERAT D'HISTÒRIA D'ESPANYA
Aquesta programació inclou:
Les Competències
Els Objectius didàctics
Els Continguts
Els Criteris d'Avaluació
Recursos didàctics
Coeducació
Atenció a la diversitat
Les Unitats Didàctiques
-
Competències generals del batxillerat
Les
matèries del batxillerat s’orienten i estructuren en coherència amb les etapes
educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de
competència, entesa com l’aplicació de coneixements i destreses en la resolució
de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits
en diferents moments del trajecte acadèmic, que sovint depenen de diverses
disciplines o de l’experiència adquirida.
La
competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es
disposa, sospesar-los com a mitjans per a l’acció i triar aquells que, en cada
cas, s’acosten més i millor a l’objectiu. Això significa posar en marxa
tàctiques de racionalitat pràctica a l’hora de prendre decisions i actuar. Des
d’aquest punt de vista, la persona competent sap què vol, coneix les seves
aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera
possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers
i destreses, però també un grau elevat d’iniciativa personal, responsabilitat,
flexibilitat i capacitat crítica.
L’assoliment
de competències avança paral·lelament a l’adquisició de coneixements, destreses
i actituds. Així, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i
destreses i haver construït diferents actituds que poden anar des de la gestió
de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.
La
competència és, fonamentalment, acció, i només s’arriba a ser competent posant
en pràctica els propis recursos. L’alumnat hauria de poder aplicar els
continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d’exercicis en què
hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i
transferir-los d’un context a un altre.
Així
mateix, l’enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de
fixació del que s’aprèn és la vivència de la seva utilitat. S’aprèn el que
funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la
pròpia vida. L’alumnat hauria d’experimentar la utilitat d’allò que aprèn,
resolent qüestions significatives, i adonant-se que allò que ha après és la
condició que li permet continuar aprenent.
Atès que
una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas,
l’alumnat hauria de conèixer l’entramat d’allò que aprèn i entendre les
possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que
existeix entre els diferents continguts d’aprenentatge i les condicions per
usar-los.
Normalment,
la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers;
per aquesta raó s’haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees
del coneixement i mostressin la utilitat d’usar el que se sap en altres
contextos. Transferir coneixements d’un context a un altre és la finalitat
principal de l’aprenentatge per competències. I ja que les competències són
capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de
manera transversal.
Tanmateix,
com que la competència és acció i l’acció es dóna sovint en un context social,
cal integrar la reflexió moral i l’educació en valors en el treball de
qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant,
proposar a l’alumnat la resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus
recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.
Els
continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere
dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser
i saber estar), vénen definits pel currículum. L’enfocament competencial
d’aquests continguts recomana treballar-los de manera que l’alumnat en
comprengui la lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i
raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.
Per tot
això, convé idear tasques educatives en què l’alumnat pugui aplicar allò que
sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives
i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la
didàctica de cada disciplina aquelles activitats d’ensenyament i aprenentatge
susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser
mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en
grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup,
plantejament de situacions que comportin l’expressió i interacció oral, etc. En
definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la
dimensió pràctica i alhora global de l’aprenentatge.
Aquestes
recomanacions serveixen també per a les activitats d’avaluació, que han de ser
coherents amb l’enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit,
haurien de mesurar les competències per mitjà d’activitats en què l’alumnat hagi
de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per
resoldre- les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que
ha emprat en la resolució.
També
implica emfatitzar, en les activitats d’avaluació, la mobilització dels
diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a
les treballades a l’aula. I, de manera compartida amb els membres de l’equip
docent, identificar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats
d’aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències
generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar
aprenent al llarg de la vida.
Competències generals del batxillerat i
competències específiques de les matèries
Una persona
és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de
competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les
altres. A la pràctica, les persones competents combinen les capacitats
derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte
comportament social, l’aptitud per treballar en equip o la facultat d’emprendre
iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta
pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències
generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten
en el desplegament curricular de cadascuna.
En el
batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de
coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els
resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que
les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu
coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades
específiques sobre aquestes realitats. D’aquests punts de vista o esguards
particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències
específiques, que són les que es deriven de l’epistemologia pròpia de cada
disciplina i que estan referenciades en els seus currículums respectius.
Però també
és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un
conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria
del batxillerat promou, per exemple, l’obtenció d’informació o la seva
comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l’adquisició
d’informació a través d’Internet i la seva comunicació a través de tecnologies
digitals o bé estimula en l’alumnat la regulació del propi aprenentatge i la
interrelació amb els altres.
En el
batxillerat s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis
competències següents: competència comunicativa, competència en recerca,
competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital,
competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la
interacció amb el món.
Aquestes
competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques
de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de
manera eficient en els estudis superiors.
Els
currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi
treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les
competències generals.
A
continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del
batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les
matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un
aprenentatge competencial global.
Competència comunicativa
La
competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llegües en contextos
comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos
lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies
acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per
aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència
de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les
disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita com a
instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en
coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final
del batxillerat l’alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà
–i almenys també en una llengua estrangera– oralment, per escrit i també a
través de l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la
comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.
Posseir la
competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats
d’expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes
circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en
altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència
comunicativa implica també una actitud d’estimació de la creativitat implícita
en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.
La
competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de
les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la
competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la
gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es
relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar
cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i
desenvolupar el pensament i identitat propis.
Per bé que
hi ha diversos llenguatges (plàstic, musical, corporal, etc.), tots els
aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicació oral i escrita. Totes les
matèries del currículum sense excepcions utilitzen l’expressió oral i escrita
com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la
descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació
dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta
imprescindible per a l’organització i autoregulació del propi pensament, i
també per a la gestió de les pròpies emocions i la conducta.
La
competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb
altres persones i facilita l’aproximació a altres cultures. L’ús no sexista del
llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les
dones i els homes. És un instrument essencial per compartir el coneixement i
per desenvolupar les diverses activitats d’aprenentatge, en les quals hi té un
paper fonamental l’expressió oral. A través de l’estudi de cada disciplina cal
aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut
específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els
temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de
manera eficient en el treball en grup.
Aprendre a
comunicar abasta l’ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges
audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des del vessant de proporcionar
eines a l’alumnat per descodificar-los, com de disposar d’eines per comunicar
de manera creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat
en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de
recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que
l’alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies
comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les
principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges
artístics en el seu vessant comunicatiu i d’expressió d’idees, experiències i
sentiments.
En
síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent
domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el
complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical,
plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a
aprendre.
Competència en gestió i tractament de la
informació
La
competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats
i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i
analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports,
tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència
important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment
guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d’aprenentatge al llarg
de la vida.
Aquesta
competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts
i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques,
incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena
(Internet i intranets).També contempla la capacitat de valorar si la informació
obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels
objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.
En el
batxillerat les activitats centrals per a l’adquisició d’aquesta competència
són les que es desenvolupen d’una manera especial en les activitats
experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics
autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball
de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de
les altres, es relaciona de manera directa amb la competència en recerca i amb
la competència digital, atenent al lligam entre l’accés, la gestió i la difusió
de la informació i les TIC.
Existeixen
dos nivells en l’adquisició d’aquesta competència, que en un cert grau ja han
estat treballats en les etapes educatives anteriors: d’una banda, el maneig de
la informació i, de l’altra, la gestió d’aquesta informació per tal de generar
coneixement.
Pel que fa
al maneig de la informació, cal destacar en primer lloc la necessitat de
construir acadèmicament cada matèria mitjançant les activitats d’aprenentatge
pròpies que integren la capacitat d’interpretar la demanda per tal de decidir
quina mena d’informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el
problema a resoldre per tal d’indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc,
desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint aquests
passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és
directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema,
accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i
la fiabilitat.
En relació
amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les
activitats d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar
de manera comuna la construcció d’una seqüència clara per tal de permetre que
l’alumnat assoleixi les capacitats d’ordenar i classificar la informació, tant
a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i
interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que
caracteritzen cada font i l’epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment,
sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans
convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera
significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i
s’adquireix en el marc de totes les matèries i, d’una manera especial, en el
treball de recerca.
Aquesta
competència fa possible que l’alumnat prengui consciència de la dimensió ètica
en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de
respectar els drets d’autoria, la manera de citar adequadament les fonts
consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.
Competència digital
L’alfabetització
digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu dèficit o absència
contribueix a l’empobriment de les possibilitats personals tant en el món
acadèmic –en què el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible–
com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l’anomenada societat del coneixement,
la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d’injustícia
social.
La
competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars
diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i
destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat
de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les
bones pràctiques del seu entorn.
Per al
desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge
de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes
bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les
possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir
aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i
utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.
A més de
l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula,
cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicació digital i
potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació
personal també la interacció i la
cooperació. Mitjançant les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries
del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no
presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones
pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.
En
l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència
pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos
derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir
informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de
coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal
que sigui operacional i funcional.
Competència en recerca
S’entén
per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els
recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar
respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’han
solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i
actituds que es posseeixen.
Aquesta
competència implica la construcció, dins l’epistemologia de cada matèria del
batxillerat, de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i
de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els
plans –en el marc dels projectes individuals o col·lectius– amb
responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per
imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades
comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del
batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.
La
competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències
comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el
desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a
imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions,
planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i
extreure’n conclusions.
Al llarg
del batxillerat l’alumnat ha de desenvolupar la competència en recerca i ha de
ser capaç d’exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs,
que els procediments lligats a la recerca –formulació d’hipòtesis o
d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i
interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius
i exposició oral o escrita de resultats– siguin presents i s’exercitin des de
les diferents matèries. El procés creatiu també participa de la competència en
recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memòria
d’allò viscut i experimentat prèviament, que és el que permet assentar els
processos creatius i cercar nous camins.
A banda de
les activitats d’aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments
de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiva al batxillerat la
realització d’un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de
tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s’aprèn a
mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts –a més de la facultat de
formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a
seguir– per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació
i selecció de la informació pertinent, l’avaluació dels resultats, l’ajustament
dels processos i les metodologies, si escau, i l’elaboració i comunicació del
treball final amb el contingut i la forma adients.
La
finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar
resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular
clarament i aplicar un mètode per respondre’ls i comunicar la investigació feta
encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts
educatives de l’esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els
resultats d’aprenentatge que se’n deriven –si el procés es fa adequadament– són
d’un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l’esperit
d’iniciativa i l’autonomia de l’aprenentatge. El treball de recerca, en
definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per
determinar si l’estudiant ha après a treballar de manera autònoma, una de les
finalitats més importants d’aquesta etapa educativa.
Competència personal i interpersonal
La
competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de
capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el
coneixement dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius.
El
desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta
imprescindible en la concepció de l’educació per a tota la vida, ja que en el
món d’avui les persones han d’adquirir flexibilitat i versatilitat per
adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol,
creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar
d’habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d’exercir la
ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l’entorn des de
la seva acció individual. El procés creatiu també es relaciona amb determinats
factors personals i interpersonals, com la capacitat d’autocontrol emocional i
de superació de les pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i
interpretar estímuls, l’esperit emprenedor per posar a la pràctica accions,
però també la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia
pràctica, que ha de contribuir a la millora de la societat.
Es tracta
d’una competència que es relaciona de manera significativa amb la competència
comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la
capacitat de l’alumnat per treballar de manera autònoma juntament amb la presa
conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de
competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més
justes i equitatives. Aquesta competència s’adquireix en el marc de totes les
matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.
La
competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà
de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la
intel.ligència emocional, és a dir, l’autoconeixement, la comprensió dels
sentiments propis, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i
la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats
com ara escriure dietaris sobre el propi procés d’aprenentatge, distingint allò
que s’entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta
competència és imprescindible per desenvolupar la capacitat d’autoregular els
propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions
i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.
En segon
lloc, es construeix per mitjà d’aquelles activitats que mobilitzen diverses
capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les
habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en
comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica
de conflictes, l’acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la
capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a través d’activitats
d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de
recursos.
Atesa la
transversalitat d’aquesta competència, cal des de totes les matèries i
activitats del centre crear entorns d’aprenentatge que propiciïn la
proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi
procés d’aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinàmica i
activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als
problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi
aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.
Competència en el coneixement i interacció amb
el món
Aquesta
competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, a
que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o
grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i
conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de
destriar quins d’aquests coneixements (conceptuals, metodològics o
actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera
ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la
comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se
preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de
problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar
resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.
Aquesta
competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món
físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d’una altra, a la
societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i
interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir
reflexivament les accions cap a la seva millora.
En la
dimensió d’interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que
l’alumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins d’una
consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de
consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva. També li ha de servir
per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de
l’activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat
d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per
entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi
(producció, tecnologia, ciència, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc
teòric en la resolució de problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes
de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.
Aquesta
competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet
mostrar un esperit crític en l’observació de la realitat, contrastar la
informació de l’àmbit disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorar
la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement,
sense oblidar l’aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la
ciència i al desenvolupament tecnològic.
Pel que fa
a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que
l’alumnat comprengui críticament la realitat social que l’envolta, analitzi els
problemes socials des d’un punt de vista local i alhora global, tot contemplant
la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una
consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat
de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements
comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d’enriquiment personal.
La
percepció a través dels sentits proporciona informació de la realitat, a la
qual s’ha de donar significat. Aquesta percepció depèn de l’experiència
acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estímuls. Cal
desenvolupar entre l’alumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat
d’estímuls externs, així com una disposició personal oberta per afrontar i
superar obstacles i experimentar nous camins, fent ús de la llibertat
d’elecció, de la intuïció i de l’experiència o memòria creadora. Aquesta
motivació és especialment important en els processos creatius relacionats amb
les activitats artístiques. El procés d’elaboració d’una obra d’art implica
concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la,
organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o
propostes estètiques i reflexionar sobre la pròpia pràctica.
Aquesta competència també comporta la
mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència
s’actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d’oportunitats
(en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels
diferents col·lectius, es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social
i comunitària i s’apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat.
Finalment, aquesta competència s’orienta també a la construcció d’un sistema de
valors propi, d’acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària,
al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents
manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d’estereotips i
prejudicis.
Currículum de Batxillerat
Objectius
de Batxillerat
a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i
adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola,
de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal
dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una
societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.
b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar
d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes
i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar
la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.
d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a
condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a
mitjà de desenvolupament personal.
e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua
catalana i la llengua castellana.
f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i
expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.
g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la
informació i la comunicació.
h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani,
els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.
Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu
entorn social.
i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i
dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la
investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la
contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de
vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.
k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,
iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el
criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el
desenvolupament personal i social.
n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la
seguretat viària.
Història
Competències
Competències específiques de
la matèria
Les competències específiques de la
història són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de
l’existència social humana, la competència en la crítica de les fonts
històriques i la competència social i cívica.
La competència en la dimensió temporal
de l’experiència social humana implica que l’alumnat conegui, identifiqui i
apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques
habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del
temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una
banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels
períodes del passat que s’estudien així
com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, de l’altra, la
iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de
manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència de
diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en
estructures i processos històrics concrets.
Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per
relacionar els fets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més
generals.
La competència en la crítica de fonts
històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre
períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva
veracitat a través de l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques,
gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que
s’introdueixi alhora en el mètode de l’historiador intentant d’establir fets i interpretacions
del passat a partir del contrast i comparació de fonts dins d’algun dels models
de la historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç
de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de
fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin
diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge
l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure i crítica a
fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en
la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar
possibles vies de solució.
La competència social i cívica es
refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se una consciència
històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a
través de les diferents generacions, i de tenir interès en preservar les
memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se
com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es
comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió
del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i
respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de
les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de
ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal
cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats
personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la
capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de
construir de forma activa societats futures més justes i equitatives.
Contribució de la matèria a
les competències del batxillerat
La història, per la seva pròpia
naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències comunicatives
comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i
les formes d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element
formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de
la disciplina. La història col·labora també en la competència en recerca i
competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de
problemes, dimensions comunes de la construcció d’un pensament crític i
científic, i pot constituir un marc idoni per a l’elaboració del treball de
recerca del batxillerat, a partir de fonts materials, fonts d’arxiu i fonts
orals, entre d’altres. També es pot afirmar que les formes de comunicació i
d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies
d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall
ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i
explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres
temps i espais, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i
interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures
i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la
pròpia percepció..
Història
Objectius
1. Identificar,
analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els
esdeveniments i processos històrics més significatius tant en l’àmbit d’Espanya
en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot,
del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves
repercussions en el present.
2. Interpretar
de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i
socio-ideològics així com alguns dels principals problemes històrics que
configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general,
tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió
respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.
3. Referenciar,
en el context de la història europea i del món, els principals processos
històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot
relacionant-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.
4. Seleccionar,
analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes,
valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes
activitats d'indagació i síntesi per tal de treure conclusions raonades sobre
alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant la
terminologia apropiada.
5. Conèixer
les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i participar
activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i
les institucions democràtiques de Catalunya i d'Espanya
6. Valorar
la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant
reelaboració, i emprar el coneixement
històric per argumentar les pròpies
idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i
superant estereotips i prejudicis.
7. Realitzar
activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin
informacions diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de
vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través
de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.
8. Mantenir
una actitud solidària davant dels conflictes de la societat actual, tot
rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets
humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.
Història
Continguts
Continguts
comuns per a tots els blocs
· Localització en el temps i en l’espai dels
processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història d’Espanya
i Catalunya, contrastant críticament algunes interpretacions historiogràfiques
sobre un fenomen o procés. Identificació de continuïtats, canvis i retrocessos,
així com de les relacions de simultaneïtat en la successió dels fets d’un
mateix període històric.
· Identificació
dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els
processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal
d’elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets
locals i el seu context més general.
· Identificació
de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals
processos d’evolució i canvi anteriors a l’època contemporània que permetin
l’anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l’evolució
històrica de Catalunya i d’Espanya.
· Valoració
del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història
de Catalunya i Espanya i exercitació de l’empatia històrica.
· Realització
de treballs d’indagació històrica –individuals o en grup- que comportin la
recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses
Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la
validesa de les hipòtesis formulades i comunicació dels resultats, combinant
diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les
TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent.
· Valoració
de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els
reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini
o genocidi. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i
valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de
conflictes.
Antecedents
històrics i evolució general del segle XIX
· Anàlisi i sistematització dels fets polítics
més rellevants de la construcció de l’estat liberal a Espanya (1808-1874). Identificació
de l’impacte de la guerra del francès i anàlisi dels punts més significatius de
la Constitució
de Cadis, en comparació amb altres textos constitucionals del segle XIX.
Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.
· Anàlisi
del procés d’emancipació d’Hispanoamèrica fins a la crisi del 1898 i
identificació de les conseqüències socials i econòmiques del procés.
· Descripció
i explicació del procés d’industrialització, de les transformacions econòmiques
i socials, i del canvi de mentalitats durant la segona meitat dels segle XIX.
Comentari de fonts estadístiques i gràfiques sobre la industrialització a
Catalunya. Caracterització del naixement i evolució del moviment obrer durant
la segona meitat del segle XIX.
· Anàlisi
i caracterització del règim polític de la Restauració i de les
seves limitacions, així com de l’oposició al seu sistema. Anàlisi i
caracterització de la consciència i recuperació de la identitat nacional
catalana i dels orígens del catalanisme polític durant el segle XIX fins a
l’època de la Restauració
per mitjà de la valoració i comentari d’algunes de les seves fonts textuals més
representatives.
Poder
i conflicte al primer terç del segle XX: La Segona República
i la Guerra Civil
· Identificació i anàlisi dels elements que
configuren la crisi de la
Restauració i de les seves causes, des dels fets de 1898 fins
a la Segona República
Espanyola (1931). Identificació, anàlisi i valoració argumentada de l’evolució
del catalanisme polític durant el primer terç del segle XX i, en particular, de
les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya.
· Sistematització
de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la
política reformista i de les reaccions antidemocràtiques. Identificació de les
continuïtats i canvis de la
Constitució de 1931 respecte de les anteriors en el període
liberal. Anàlisi de l’evolució política, els textos legals i de les
realitzacions de la
Generalitat Republicana.
· Identificació
de les causes de la revolta militar de 1936 i de les fases principals de la
guerra civil. Descripció i anàlisi de l’evolució política i de la repressió
social i ideològica a les reraguardes dels dos bàndols. Establiment de
relacions amb la situació internacional.
· Anàlisi
de la situació de la
Generalitat republicana durant la guerra i de la població
civil. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències
del conflicte per mitjà del contrast crític de diverses fonts.
Catalunya
i Espanya durant el franquisme (1939-1975)
· Identificació dels elements que defineixen
el règim franquista i anàlisi de la seva gènesi i dels seus fonaments.
Sistematització de l’evolució política i econòmica des de la fi de la guerra
civil fins al 1959. Anàlisi i interpretació de textos, gràfiques i
estadístiques i altres fonts històriques.
· Sistematització
de l’evolució política i econòmica del franquisme des de l'expansió dels anys
60 fins al 1975. Sistematització i anàlisi de les transformacions socials i
econòmiques de Catalunya durant aquest període. Identificació de les principals
continuïtats i canvis respecte de l’etapa anterior per mitjà de l’anàlisi,
interpretació i contrast de diverses fonts històriques, entre les quals les
fonts orals.
· Anàlisi
de la repressió política, ideològica i social en el conjunt d’Espanya i de la
repressió identitària en els àmbits de les nacionalitats. Descripció i
valoració de l’evolució de les diverses formes d’oposició al règim franquista i
reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia,
a partir de l’anàlisi i contrast de diferents fonts. Anàlisi de la dictadura
franquista en relació a l’àmbit internacional.
· Identificació
i descripció dels factors principals de la vida quotidiana, la cultura i les
mentalitats a Espanya i Catalunya durant el franquisme. Anàlisi i interpretació de la condició
femenina durant el franquisme i en relació a altres etapes històriques.
La
transició a la democràcia (1975-2004)
· Descripció i interpretació dels fets més
rellevants de la transició política (1975-1981).Anàlisi dels principis bàsics
de la Constitució
de 1978 i comparació amb els textos legals anteriors. Descripció del procés
d’organització territorial derivat del principi constitucional que preveu i
regula les autonomies.
· Anàlisi
del procés de restauració de la
Generalitat de Catalunya i dels principis bàsics de l’estatut
d’autonomia de Catalunya del 1979 en el seu context històric.
· Sistematització
dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent en
relació a l’evolució política i econòmica d'Espanya (1981-2004) dirigides pels
governs democràtics. Valoració del procés d’integració d’Espanya a la UE i del paper de Catalunya
dins el marc europeu. Anàlisi d’alguns processos en relació amb el context
internacional.
· Caracterització
dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent a
Catalunya (1980-2004) en relació a la
política, la societat, l’economia i la cultura, identificant els assoliments i
els reptes pendents.
· Reflexió
sobre els reptes de la democràcia actual a Catalunya i Espanya i valoració de
la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions
democràtiques Reconeixement dels valors
de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i
violentes.
Projecte Història
Seqüenciació
de Continguts
Tema 1. El segle XVIII
1. La monarquia absoluta
dels Borbó
Pregunta
clau: Què va significar per a Catalunya l’absolutisme borbònic?
2. Societat i economia de l’Antic Règim
3. El reformisme borbònic: Carles III
4. Les transformacions econòmiques del segle
XVIII
Mètodes
de treball històric: Comentar un text històric
Tema
2. La crisi de
l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)
2. La Guerra del Francès (1808-1814)
3. Les Corts de Cadis i la Constitució del
1812
4. El regnat de Ferran VII (1814-1833)
Pregunta
clau: Com es va produir l’abolició de la Inquisició ?
5. La independència de
l’Amèrica hispànica
Mètodes
de treball històric: Analitzar una Constitució
Tema
3. La construcció de
l’Estat liberal (1833-1868)
1. La guerra carlina (1833-1840)
2. El procés de revolució liberal (1833-1843)
3. Les diferents opcions del liberalisme
4. La dècada moderada (1844-1854)
Pregunta
clau: Per què els militars van intervenir en la política ?
5. El Bienni Progressista (1854-1856)
6. La descomposició del
sistema isabelí (1856-1868)
Mètodes
de treball històric: Elaborar un quadre de síntesi
Tema
4. El sexenni democràtic (1868-1874)
1. Les causes de la revolució
2. La Revolució de Setembre del 1868
Pregunta
clau: Per què les classes populars s’oposaven a les quintes?
3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873)
4. La Primera República
Espanyola (1873-1874)
Mètodes
de treball històric: Comentar una caricatura
Pensament
i cultura: El segle XIX, Romanticisme i Realisme
Tema
5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
1. Les transformacions de l’agricultura
2. L’evolució demogràfica
3. La industrializació de
Catalunya
4. L’estructura industrial d’Espanya
5. El ferrocarril i el mercat
6. Hisenda, banca i diners
Pregunta
clau: Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?
Mètodes
de treball històric: Comentar un mapa econòmic
Tema
6. Societat i moviments socials al segle XIX
1. De la societat estamental
a la societat de
classes
2. Els nous grups dirigents
3. Les classes populars
4. Vida quotidiana i comportaments socials
5. Les primeres organitzacions obreres
6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-1874)
Pregunta
clau: Per què es van enfrontar anarquistes i marxistes en la Primera Internacional ?
7. Anarquisme i Socialisme (1874-1900)
Mètodes
de treball històric: Comentar una novel·la
Tema
7. L’època de la
Restauració borbònica (1875-1898)
1. El sistema polític de la Restauració
2. La vida política i l’alternança en el poder
3. Les forces polítiques marginades del sistema
Pregunta
clau: Era democràtic el sistema de la restauració ?
4. La guerra a ultramar
5. Les conseqüències del desastre del 98
Mètodes
de treball històric: Analitzar una caricatura com a propaganda
política
Tema
8. Orígens i consolidació del catalanisme (1830-1901)
1. Una nova cultura catalanista
Pregunta
clau: Quin paper tenen els símbols en la creació d ’una identitat col·lectiva?
2. Els inicis del catalanisme polític
3. El catalanisme conservador
4. La formació de la Lliga Regionalista
5. Nacionalismes i regionalismes a l’Estat
espanyol
Mètodes
de treball històric: Elaborar un tema d’història
Pensament
i cultura: El Modernisme, un art globalitzador
Tema
9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX
1. L’evolució demogràfica
2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
3. Els progressos de la indústria
4. L’evolució de l’economia
5. Els canvis socials
Pregunta
clau: La llei
discriminava les dones?
Mètodes
de treball històric: Analitzar una taula de dades o un gràfic
Tema
10. La crisi del
sistema de la Restauració
(1898-1931)
1. El reformisme dinàstic
2. Les forces d’oposició
3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
5. La crisi del 1917
6. La descomposició del
sistema (1917-1923)
Pregunta
clau: Com va influir el desastre d’Annual en la crisi de la Restauració ?
7. La dictadura de Primo de rivera (1923-1930)
Mètodes
de treball històric: Analitzar la premsa com a font històrica
Pensament
i cultura: El Noucentisme i les primeres avantguardes
Tema
11. La Segona
República i la Catalunya autònoma (1931-1936)
1. La proclamació de la República i el període
constituent
2. Les reformes del bienni d’esquerres
(1931-1933)
3. La Catalunya autònoma
4. Els problemes de la coalició
republicanosocialista
5. El bienni conservador (1933-1935)
Pregunta
clau: Va influir el vot femení en el triomf de les dretes?
6. El triomf del Front Popular
Mètodes
de treball històric: Comentar un cartell polític
Tema
12. La Guerra Civil
(1936-1939)
1. L’esclat de la Guerra Civil
2. La zona republicana :
la revolució
continguda
3. La zona insurrecta : la creació d ’un Estat
totalitari
Pregunta
clau: Quina va ser la
contribució de Catalunya a l’esforç de la guerra ?
4. Les operacions militars
5. La
vida a la
rereguarda
Mètodes
de treball històric: Comentar una obra d’art com a font
històrica
Pensament
i cultura: La
generació de la República i la guerra civil
Tema
13. El franquisme: la
construcció d ’una dictadura (1939-1959)
1. Un règim dictatorial
2. Una repressió institucionalitzada
3. Relacions internacionals i evolució del règim
4. L’estructura del nou Estat
Pregunta
clau: Quins valor va imposar el franquisme a la societat ?
5. Autarquia i racionament
6. L’oposició: exili i resistència
Mètodes
de treball històric: Analitzar una pel·lícula en el seu context
històric
Tema
14. El franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)
1. Un canvi d’orientació de l’economia
2. El anys del creixement econòmic
Pregunta
clau: Hi va haver un miracle econòmic espanyol?
3. Creixement demogràfic i canvi social
4. Reformisme franquista i immobilisme
5. Conflictivitat social i oposició política
6. La crisi de la dictadura
Mètodes
de treball històric: Analitzar una fotografia com a document
històric
Tema
15. Transició, democràcia i autonomia
1. L’inici de la transició (1975-1978)
2. La recuperació de l’autonomia
3. Crisi econòmica i obstacles a la democràcia
4 La consolidació democràtica
(1978-1982)
5. Els governs de la democràcia (1982-2008)
6. La Catalunya autònoma
7. Desenvolupament econòmic i canvis socials
Pregunta
clau: Què ha significat per a Espanya i per a Catalunya la consolidació de
l’Estat del benestar?
Mètodes
de treball històric: Analitzar una vinyeta satírica
Pensament
i cultura: La
cultura del franquisme a la democràcia
Història
Criteris
d’Avaluació
1. Conèixer i utilitzar les tècniques bàsiques
d’indagació i explicació històrica, seleccionar i contrastar informacions
procedents de diferents fonts, valorar críticament el seu contingut i comunicar
els resultats amb rigor i usant el vocabulari històric adient. Relacionar la
dimensió local dels fenòmens amb contextos més generals.
2. Reconèixer, situar cronològicament i valorar
els processos i esdeveniments rellevants anteriors a l’època contemporània que
permetin l’anàlisi de situacions posteriors i les particularitats de
l’evolució històrica de Catalunya i
d’Espanya.
3. Analitzar i caracteritzar la crisi de l’Antic
Règim a Catalunya i Espanya, així com el procés de construcció de l’estat
liberal, reconeixent l’abast dels canvis i les seves limitacions, i relacionant
les fases particulars amb el context europeu i hispanoamericà.
4. Descriure i analitzar, a través de les fonts
estadístiques i gràfiques, la natura i dimensió dels canvis socials i econòmics
que tenen lloc al llarg del segle XIX, posant un èmfasi especial en les
particularitats del procés industrial i del moviment obrer a Catalunya.
5. Descriure el sistema polític de la Restauració i identificar
algunes de les realitzacions i fracassos de l’etapa. Caracteritzar els trets
bàsics de les formulacions del nacionalisme polític a Catalunya.
6. Valorar la transcendència històrica de la Segona República ,
identificant els projectes modernitzadors i les realitzacions, a partir del
contrast de diferents fonts històriques. Caracteritzar i analitzar l’obra de la Generalitat
republicana en el seu context històric.
7. Resumir les causes, desenvolupament i
conseqüències de la guerra civil espanyola, amb especial èmfasi en l’evolució
del conflicte a Catalunya i la situació de la població civil, i identificar les
implicacions internacionals de l’esdeveniment.
8. Identificar els trets definitoris de la
dictadura franquista, les particularitats ideològiques i institucionals del
règim polític i les fases principals de l’evolució social i econòmica. Valorar
les conseqüències de la repressió política, ideològica, social i identitària en
el conjunt d’Espanya i en l’àmbit català en particular, i analitzar les formes
d’oposició al règim.
9. Descriure les característiques i dificultats
del procés de transició democràtica i explicar els principis que regulen
l’organització política i territorial de l’estat espanyol. Conèixer el procés
de recuperació de l’autogovern català i les funcions de les institucions que en
formen part.
10. Valorar positivament el procés de recuperació
de les llibertats i la necessitat de preservar la memòria de la lluita per la
democràcia. Analitzar els problemes socials pendents des d’una visió crítica,
proposant solucions per mitjà del diàleg i la cooperació, superant estereotips
i prejudicis.
Criteris específics d’Avaluació
L’avaluació serà contínua i personalitzada. Es valorarà el domini o grau
d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de la matèria, a més
de la participació, l’actitud i l’expressió. D’aquesta manera, a banda de
l’assoliment dels objectius, serà imprescindible per superar la matèria aspectes
com ara l’interès que demostri cada alumne/a, la participació a classe i, en
especial, haver mantingut al llarg del curs una actitud respectuosa vers el
professorat, la resta de companys i les instal·lacions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ CONCRETS
PROVES ESCRITES (80% de la nota)
Aquestes proves poden incloure un, dos o més temes. Es farà dos o un examens per avaluació. També hi haurà una recuperació per avaluació.
Les proves que no arribin a 3,75 no faran mitjana amb les altres notes d’activitats i s’haurà de recuperar la prova no superada. L’avaluació sortirà suspesa, i haurà de recuperar la prova escrita.
La no realització injustificada d’un examen puntua No Presentat (NP). En cas de justificació raonada (família, metge,...) es tindrà dret a fer-lo en una altra data o moment.
L’entrega en blanc és 0 i tampoc pot fer mitjana amb treball i actitud. També si es copïa o s’utilitza alguna fòrmula improcedent.
A les proves escrites no es pot portar cap aparell electrònic, solament un bolígraf i típex. Els mòbils s’hauran de guardar apagats a la motxilla que també estarà tancada.
A la suficiència de maig els alumnes aniran per avaluacions o proves suspeses i s’haurà d’entregar el dossier d’activitats pendents també.
A la extraordinària de juny es va a tota la matèria del curs i no fa falta entregar activitats encara que si es valorarà el que no ha fet res durant el curs i el que s’ha esforçat i no li han sortit les coses bé.
.
TREBALL I ACTITUD (20 % nota)
TREBALL
Un nombre variable i de diferents tipus d’activitats (anàlisi documents del llibre, eixos cronològics, esquemes conceptuals, pràctiques complementàries, treballs ...) sobre cada tema, que l’alumnat treballa a classe amb cada professor. També s’han de realizar unes activitats més pràctiques anomenades Posa’t a prova (textes PAU), per cada tema, que s’han d’entregar en un dossier el mateix dia de l’examen
Quan n’entreguin menys de la meitat, no es farà la mitja amb la nota de l’examen i ho hauran de recuperar. Al faltar-los-hi aquesta part i no poder fer mitja amb l’examen, l’avaluació sortirà suspesa i s’haurà de recuperar el que li falti. Per tant, l’entrega del treball demanat, és imprescindible per poder superar conjuntament amb les proves escrites l’avaluació
El dossier incomplert també resta segons falti. Copiar-ho un de l’altre, o varis, resta als dos o varis
Al final de curs es valorarà si s’hauria de mostrar un dossier amb els esquemes, índexs, resums, dossier textos PAU, apunts i altres tipus d’activitats demanades per tenir tot un conjunt de material didàctic per afrontar les proves PAU ben organitzats
ACTITUD
La participació en el treball de l’aula, l’educació i correcció a l’aula, el respecte envers els companys i els professors i l’assistència a classe i la puntualitat. La bona presentació, expressió, bona lletra i bon margenat dels examens. Aquest apartat van inclòs amb el 20% del treball
A les sortides (exposicions, viatges, excursions, activitats a l’exterior,…) també es valorarà el respecte, l’educació i la participació
La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:
80 % proves escrites + 20 % treball i actitud
RECUPERACIONS
A cada avaluació l’alumne tindrà dret a una recuperació, tant de les proves escrites, com del dossier d’activitats PAU demanat. Si es suspèn la recuperació s’haurà de superar a final de curs a suficiència
Les recuperacions de suficiència seràn per avaluacions suspeses, tant de proves escrites com del dossier d’activitats
La recuperació extraordinària de juny serà ja de tot el temari i no fa falta entregar cap activitat pendent
Es recupera tot el que no es supera
La nota dels diferents tipus de recuperació serà la que es tregui. No hi ha límit de nota
PROVES PER A LA MILLORA
Es realitzaran a la suficiència de final de curs. La prova englobarà tot el temari. I la nota serà la que es tregui, sense restar-li de l’anterior que hagi tret durant tot el curs.
Recursos didàctics
- Llibre de text: Ed. Vicens Vives. Història Batxillerat
- La pàgina web de l’assignatura al Moodle
- Dossier de l’assignatura
- Powerpoints amb el comentari de les obres que entren a selectivitat
- Vídeo documental i pel·lícules.
- Treball a casa i a classe de textos PAU
- Visites a museus i exposicions, si s’escau.
En general, la metodologia aplicada contemplarà dues vessants:
- explicació magistral del professor en la part conceptual, amb aclariment continu dels dubtes. Amb el suport de material audiovisual.
- participació dels alumnes: es fomenta la participació dels alumnes en l’explicació de la matèria i la resolució de les activitats, per incentivar la seva implicació
Coeducació
Des del Departament d’Història i Geografia del Institut Martí i Franquès entenem que coeducar vol dir educar des de la igualtat entre persones, independentment del seu sexe. La coeducació fomenta l’autonomia real de les nenes i nens, atorgant-los igualtat d’oportunitats i entenent que les diferències són positives i enriquidores. Per això durant el curs hem programat un seguit d’actuacions:
Treballar i fer visible el paper de les dones a la història difonent les seves aportacions i èxits aconseguits com a científiques, polítiques, artistes o esportistes.
Celebrar dies claus per la igualtat i contra la violència de gènere a l’escola.
Reflexionar sobre els estereotips assignats a cada sexe a partir de llegendes i contes tradicionals o de l’anàlisi de les professions dins de la història.
Evitar imatges de dones associades exclusivament a l’àmbit domèstic. També, promoure l’assumpció de responsabilitats domèstiques per part dels nens. (Per exemple, cuidar d’un animal a classe, regar una planta o recollir i netejar l’aula)
Donar més temps d’ús de paraula a les nenes si es detecta que participen poc a classe, o que els costa més intervenir que als nens.
Observar l’espai que ocupen nenes i nens a l’hora del pati. És el mateix? Fomentar els espais esportius compartits per nens i nenes a l’hora del pati.
Visualitzar l’assignació tradicional de rols a nens i nenes. Per exemple, donar per descomptat que les nenes preferiran saltar a la corda i que els nens preferiran jugar a futbol.
Revisar l’ús del llenguatge alternant l’ús gramatical del femení i del masculí i dels genèrics: Ús de genèrics: alumnat, professorat, persona sol·licitant.
Usar el doble gènere
Utilitzar el gènere femení a les professions: científica, presidenta, dependenta,... etc.
Atenció a la diversitat dels alumnes
1. L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.
2. En l'assignatura d'Història a segon de batxillerat a l'Institut Martí Franqués incloem els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.
3. Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.
4. Les mesures de caràcter general garanteixen l’atenció i el suport a tot l’alumnat i inclouen el conjunt d’accions de reforç i ampliació que cada docent preveu a fi i efecte d’ajustar la programació general del grup a les necessitats de tots els alumnes. Això comporta la diversificació dels procediments i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, tant des de la perspectiva organitzativa com metodològica, i no suposen cap flexibilització ni adaptació del currículum.
5. Les mesures específiques permeten singularitzar i adaptar el currículum als alumnes que ho requereixin, un cop han estat aplicades les mesures generals, d’acord amb els criteris establerts per la comissió d’atenció a la diversitat o per l’òrgan col·legiat que el centre determini.
6. Les mesures que prenem són:
-Un suport immediat i personalitzat a alumnes amb un baix nivell d’assoliment de les competències bàsiques a l’educació post-obligatòria i/o que presenten dificultats d’aprenentatge, sobretot en aquells aprenentatges considerats clau i de caràcter més instrumental.
-Mesures amb un caràcter més orientador i d’estímul cap a la continuïtat formativa per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge i, de vegades, amb risc d’abandonament escolar. Són estratègies de diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d’acord amb els àmbits d’aprenentatge i, si escau, amb una clara orientació pràctica.
- Mesures per alumnes amb altes capacitats i alt interès per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures específiques que donin resposta a les seves necessitats amb relació a l’ampliació i enriquiment curricular al llarg de tota l’etapa, així com la flexibilitat en la durada de l’etapa en determinats casos degudament motivats.
- Mesures de caire més extraordinari. Són estratègies i eines de caràcter didàctic, curricular, psicopedagògic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les mesures específiques i en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades. L’accés a aquestes mesures extraordinàries es fa d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Ensenyament.
-Mesures de caire més concret i específic depenent del diagnòstic de cada alumne, tot amb coordinació amb el departament d'Orientació del Centre i seguint el Pla Individualitzat establert.
Les unitats didàctiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada