PROGRAMACIÓ Hª DE L'ART 2n BAT

PROGRAMACIÓ D’HISTÒRIA DE L’ART

2n DE BATXILLERAT

INS MARTÍ I FRANQUÈS

La història de l'art és una disciplina científica que té com a finalitat la identificació, descripció, anàlisi i interpretació de l'obra d'art, entesa com a producte resultant de la creativitat i actuació humanes, que s'expressa amb codis propis i enriqueix la visió global de la realitat i les seves múltiples formes de manifestar-se. La història de l'art és una disciplina de gran tradició educativa per les seves qualitats formatives, tant en el camp de les humanitats com de les arts. Ajuda l'alumnat a construir una idea rellevant i significativa del procés de continuïtats i canvis en la societat, i de la diversitat de respostes humanes a algunes de les necessitats i problemes profunds i comuns de les persones. La història de l'art, a més, constitueix una eina privilegiada per afavorir la maduresa intel·lectual i humana, ja que facilita el treball autònom per mitjà de tècniques d'indagació i investigació sobre obres representatives i rellevants que ajuden a l'adquisició d'habilitats d'observació, anàlisi, interpretació, sistematització, valoració i comunicació que també es poden aplicar a la vida pràctica, especialment en el consum del lleure i en la formació de la sensibilitat. Tot plegat contribueix a ampliar la mirada personal amb el consegüent desenvolupament de la sensibilitat estètica i del respecte per la diversitat de manifestacions artístiques, superant certs prejudicis.

D'altra banda, cal no oblidar que l'obra d'art es produeix en un marc social concret i en un context històric determinat que proporciona les claus fonamentals de la seva explicació. Així, doncs, l'obra d'art, al costat d'altres fonts de coneixement històric, constitueix en si mateixa un valuós document i un testimoniatge indispensable i singular per conèixer l'esdevenir de les societats. Per això resulta imprescindible l'estudi de l'obra d'art en el seu context sociocultural com a punt de partença per a l'anàlisi dels diferents factors i circumstàncies implicats en el procés de creació de l'obra artística. Cal, doncs, ensenyar a apreciar l'art contextualitzat en la cultura visual de cada moment històric, incidint alhora en el fet que les obres artístiques tenen una altra dimensió en perdurar a través del temps com a objectes susceptibles d'usos, lectures i funcions socials diferents en cada època. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones a la història de l'art i de la cultura, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d'aquests rols en el marc d'una relació entre iguals.

La introducció a la història de l'art troba el seu punt de partença en els continguts iniciats en etapes educatives anteriors i, d'una manera especial, en les ciències socials de l'educació secundària obligatòria i el grau de desvetllament de les sensibilitats personals desenvolupades a través de l'àrea d'educació visual i plàstica. Per la naturalesa del seu objecte, mètode, finalitat i potencialitat educativa, la matèria d'història de l'art col·labora activament en l'assoliment de les competències i dels objectius generals del batxillerat: facilita l'ús correcte de tècniques de comunicació icòniques, col·labora en l'obtenció d'un bagatge cultural, facilita la comprensió de les continuïtats i els canvis de les societats passades i actuals, així com de la rapidesa de les seves mutacions, ajuda de manera eficaç a la transferència de l'experiència cultural adquirida, transmet i consolida el valor social del respecte i la defensa del patrimoni artístic del nostre país i de la humanitat en general, i també és idònia per potenciar una orientació cap a estudis i professions diversos. D'altra banda, la importància del patrimoni artístic, els desafiaments que planteja la seva conservació i difusió, juntament amb el potencial de recursos que conté per al desenvolupament present i futur de la societat, són altres motius fonamentals que demanen una adequada formació que promogui el seu coneixement, gaudi i conservació, com a llegat d'una memòria col·lectiva que s'ha de transmetre a les generacions del futur. Finalment, la presència i puixança de l'art en el món actual, com a objecte de consum cultural, demana una contemplació activa crítica i ben fonamentada.

1. Objectius generals de l’etapa

DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

Finalitat:

Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti:

– Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.

– Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials i s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.

– Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior

Objectius del batxillerat

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i correcció.

g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

2. Objectius generals de l’àrea

La matèria d'història de l'art del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre i valorar els canvis en la concepció de l'art i l'evolució de les seves funcions socials al llarg de la història.

2. Conèixer el llenguatge artístic de les diferents arts plàstiques i visuals i adquirir una terminologia específica, utilitzar-la amb precisió i rigor i aplicar-la a l'esquema d'un mètode d'anàlisi i interpretació de les obres d'art.

3. Entendre les obres d'art en la seva globalitat, com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i valorades com a documents testimonials d'una època i una cultura concretes.

4. Conèixer algunes de les metodologies i tipologies de fonts per a l'estudi de l'obra d'art i valorar la seva contribució a l'anàlisi i interpretació de les diverses manifestacions artístiques.

5. Identificar, analitzar, caracteritzar i diferenciar algunes de les manifestacions artístiques més destacades dels principals estils de la història de l'art occidental, situar-les en les coordenades espaciotemporals, descobrir-ne les connexions explicatives amb el context social i històric i sintetitzar-ne les significacions i els processos diacrònicament observables, tot relacionant-los amb els estils precedents i consegüents.

6. Conèixer els grans corrents de la creació artística contemporània i reflexionar sobre el paper de l'art i dels i les artistes en el món actual.

7. Analitzar autors, obres i temes d'estils rellevants en la producció artística dins l'àmbit de la història de Catalunya, caracteritzant els elements particulars a partir de l'observació directa i indirecta.

8. Portar a terme activitats de documentació i d'indagació a partir de diverses fonts en les quals s'analitzin, es contrastin i s'interpretin informacions i valoracions diverses sobre aspectes de la història de l'art.

9. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuint de manera activa a la seva conservació, com a font de riquesa i llegat que cal transmetre a les generacions futures i rebutjant els comportaments que el deterioren.

10. Adquirir criteris per conformar el gust personal, la capacitat de gaudir de l'art i el desenvolupament del sentit crític, aprenent a expressar sentiments propis davant les creacions artístiques, respectant la diversitat de percepcions davant l'obra d'art i superant estereotips i prejudicis.

Connexió amb altres matèries

La història de l'art té una connexió estreta amb diverses matèries del batxillerat. En primer lloc hi situaríem la història de la filosofia, la literatura, el grec i el llatí, en la mesura que moltes de les explicacions de les obres arquitectòniques i plàstiques necessiten les aportacions de l'imaginari social o del pensament d'una època determinada. Molts temes de la plàstica tenen la seva font en temes literaris o mitològics o bé narracions d'importància universal. Connecta també de manera important amb la matèria comuna d'història i amb la història del món contemporani, atès que hi comparteix la dimensió temporal de l'experiència de la humanitat com a éssers individuals i socials. Aquesta darrera disciplina forneix el context del bloc obligatori de la història de l'art i proporciona fets, idees i situacions que en part es tradueixen en la formalització de les obres plàstiques i arquitectòniques. Cal recordar que, molt especialment a l'època contemporània, l'art no és un mirall de la societat sinó que sovint sorgeix en oposició a la societat en qüestió.

D'altra banda, la història de l'art manté relacions evidents amb la història de la música i la dansa, amb la qual s'alimenta mútuament, ja que comparteixen vincles estrets i configuren, com a fenòmens artístics, concepcions estètiques característiques dels diferents estils. Finalment, la història de l'art, en especial de l'època contemporània, té connexions amb matèries com cultura audiovisual, arts escèniques, disseny, dibuix artístic, tècniques d'expressió graficoplàstica i volum, ja que proporciona coneixements específics per percebre i verbalitzar el llenguatge de les formes de les arts plàstiques, que es veu enriquit progressivament en els seus aspectes formals, materials i tècnics i amb l'aportació d'altres manifestacions procedents de la creació i la comunicació visual.

Història. Història contemporània. Geografia

Localització en el temps i en l'espai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants d'època contemporània a escala local, europea i mundial.

Filosofia i ciutadania. Història de la filosofia

Caracterització de la relació lingüística i simbòlica dels individus i societats amb el seu entorn i context històric.

Valoració de la incidència dels corrents filosòfics en l'evolució artística.

Història de la música i la dansa. Arts escèniques. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal

Anàlisi i interpretació de les obres d'art dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments estètics i literaris i l'evolució artística.

Relacions entre diferents llenguatges expressius.

Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artístic i cultural com a herència dels grups humans.

Àmbit de llengües. Cultura audiovisual

Ús de tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació.

Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències lingüístiques orals i escrites (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació) i de llenguatges icònics i audiovisuals

Disseny. Tècniques d'expressió graficoplàstica. Volum. Dibuix artístic. Anàlisi musical. Llenguatge i pràctica musical

Relacions entre diferents llenguatges expressius.

Anàlisi i interpretació de les obres d'art dins el seu context. Identificació i classificació dels vehicles, tècniques, materials i tipologies artístiques.

Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artístic i cultural com a herència dels grups humans.

Identificació de les funcions de l'art en les diferents èpoques en relació amb artistes, clients i promotors i del paper de les dones en la creació artística.

Grec. Llatí

Valoració del llegat patrimonial grec i romà i de la seva influència en diferents etapes de la història de l'art.

3. Metodologia

Com assenyala el decret del currículum, la Història de l’Art és una matèria fonamental per al coneixement de la història de la humanitat. Llur finalitat principal consisteix en observar, analitzar, interpretar i sistematitzar les obres d’art, situant-les en el seu context temporal i espacial. Així mateix, aporta coneixements específics, necessaris per a percebre el llenguatge de les formes, contribuint al desenvolupament de la sensibilitat artística en l’alumnat.

La complexitat de l’obra d’art requereix articular un mètode d’anàlisi històrica-artística que reculli aportacions de distintes metodologies, evitant, en el possible, enfocaments excessivament reduccionistes. Sense rebutjar la catalogació, la descripció i la cronologia, és convenient ensenyar a percebre l’art com un llenguatge amb múltiples codis que permeten comunicar idees i compartir sensacions. Aquesta matèria deu contribuir al coneixement, valoració i gaudiment del patrimoni històrico-artístic, com exponent de la nostra memòria col·lectiva, del llegat que devem conservar i transmetre a les generacions futures.

La matèria té com a objectiu l'estudi de l'evolució de l'art a través dels principals estils artístics de la cultura occidental: des de l’art clàssic, passant per l’art medieval i modern, i acabant amb l’art contemporani. El propòsit fonamental consisteix en dotar a l’alumnat de les eines bàsiques per llegir obres d'art i la introducció a la terminologia específica de la disciplina.

L'amplitud que comporta referir-se al conjunt de la creació artística occidental posa de manifest la dificultat d'abastar la complexitat dels continguts d'aquesta matèria. Per tant, és necessari fer una  selecció que en prioritzi l'aprofundiment, amb una especial atenció a l'art contemporani.

Les unitats didàctiques es desenvoluparan segons una metodologia mixta: expositiva i d’indagació, ambdues recolzades en la participació activa de l’alumnat. L’expositiva per facilitar la comprensió i introducció dels temes, i la indagativa per fomentar en els alumnes la capacitat d’anàlisi i de recerca. En suma, les estratègies d’ ensenyament i aprenentatge que plantegem són de tres tipus:

1) Estratègies expositives, fonamentals com a suport de l’aprenentatge de continguts, perquè faciliten punts de referència i estructures. El desenvolupament dels continguts es realitza de forma cronològica, per a una millor comprensió dels esdeveniments històrics; no obstant això, s’utilitzaran encadenaments lògics del present al passat contínuament per reforçar els conceptes.

2) Estratègies d’indagació que enfronten als alumnes amb qüestions que cal resoldre. La professora farà d’orientadora d’aquest aprenentatge, proporcionant explicacions i materials a l’alumnat.

3) Estratègies d’anàlisi causal dels fets socials, històrics, relacions causa efecte, multicausalitat, etc. Es treballarà el comentari d’imatges sobretot i, a  més, el comentari de textos, que ajuda al desenvolupament de les capacitats d’anàlisi i crítica.

Recursos didàctics:

- Llibre de text: Ed. Vicens Vives

- La pàgina web de l’assignatura al Moodle de l’institut

http://agora.educat1x1.cat/iesmartifranques/moodle/

- Dosssier de l’assignatura

- Powerpoints amb el comentari de les obres que entren a selectivitat

- Documentals i pel·lícules.

- Visites a museus i exposicions, si s’escau, especialment al MNAC

En general, la metodologia aplicada contemplarà dues vessants:

- explicació magistral del professor en la part conceptual, amb aclariment continu dels dubtes. Amb el suport de material audiovisual.

- participació dels alumnes: es fomenta la participació dels alumnes en l’explicació de la matèria i la resolució de les activitats, per incentivar la seva implicació

Desenvolupament de les classes:

- sessions teòriques explicant les característiques generals de cada estil artístic recolzant l’explicació en power-points.

- powerpoints explicatius de les obres que entren a selectivitat.

- dossiers dels alumnes amb comentaris d’obres. L’alumnat haurà de realitzar la fitxa-resum de totes les obres i varis comentaris d’obres al llarg del curs, de manera individual o per parelles i seguint la pauta lliurada per la professora.

4. Criteris d’avaluació i de recuperació

Criteris d'avaluació

1. Exposar una definició del concepte d'art, tot resumint algunes de les seves funcions al llarg de la història a partir d'exemples concrets i analitzant i comparant els canvis produïts en la seva concepció en diferents moments històrics i en diferents cultures.

2. Resumir l'esquema d'un mètode de comentari i lectura d'una obra d'art que tingui en compte els elements que la componen i la seva relació amb el context històric i cultural, aplicar-lo a l'anàlisi i interpretació de diverses obres arquitectòniques i plàstiques, emprant els diferents tipus de discurs lingüístic i utilitzant la terminologia adequada per identificar els vehicles artístics i les tipologies.

3. Identificar, analitzar i interpretar diverses obres d'art representatives d'una època que no sigui la contemporània i també l'evolució de l'obra d'un o una artista no contemporanis, tot assenyalant-hi les peculiars relacions entre el rol dels artistes i la societat en els casos estudiats i els canvis respecte d'èpoques precedents o consegüents.

4. Resumir i caracteritzar els components determinants i les línies bàsiques de les formes, temes i funcions dels estils d'una de les èpoques de la història de l'art (llevat de la contemporània), situar-los amb la màxima precisió possible en unes coordenades espaciotemporals, establir-hi les ruptures i continuïtats pertinents i relacionar-los amb el context històric en què es desenvolupen.

5. Reconèixer i analitzar obres significatives d'artistes rellevants, amb especial atenció a artistes espanyols i catalans, distingint tant els trets diferenciadors del seu estil com els elements que comparteixen amb artistes coetanis, així com valorant la diversitat de corrents o models estètics que es poden desenvolupar en una mateixa època.

6. Explicar de manera resumida les continuïtats i canvis observables dels estils plàstics vuitcentistes, així com el tractament dels temes i les actituds de l'imaginari col·lectiu que s'hi poden observar per mitjà de l'anàlisi i interpretació d'alguns exemples paradigmàtics.

7. Identificar, analitzar i interpretar obres significatives del segle XX que revelin la diversitat de plantejaments i tendències plàstiques i visuals de l'art contemporani, valorant les innovacions que aporten i les funcions socials en cada cas i argumentant el paper de l'art en el món actual.

8. Resumir les tendències arquitectòniques dels segles XIX i XX a partir de l'anàlisi d'algunes edificacions característiques. Identificar, analitzar i interpretar algunes obres arquitectòniques contemporànies.

9. Observar directament i analitzar monuments artístics i obres d'art en museus i exposicions, prèvia preparació amb informació pertinent, apreciar la qualitat estètica de les obres i expressar, oralment o per escrit, una opinió fonamentada. Planificar i realitzar petits treballs d'indagació a partir del patrimoni artístic o de rutes historicoartístiques.

L'avaluació serà inicial (per a conèixer el punt de partida de cada alumne/a), sumativa (del procés d'estudi del tema) i final (al final del tema i del curs). A l'avaluació es tindrà molt en compte tant el que treballa l'alumnat com l'actitud cap a l'assignatura i resta de companys de la classe. L'avaluació es farà de manera molt variada i no es basarà sols en proves escrites, així es faran servir diversos instruments d’avaluació

Instruments de qualificació:

– Proves escrites: dues per avaluació, cada dues / tres unitats didàctiques. Són un element fonamental d’avaluació a segon de batxillerat. Consistiran en el desenvolupament escrit de diverses qüestions relacionades amb els continguts de cada unitat. A cada prova escrita podrà introduir-se matèria de les unitats anteriors. S’intentarà mantenir, sempre que es pugui, l’esquema de prova utilitzat als exàmens de selectivitat.

– Preguntes orals relacionades amb la matèria.

– Diferents activitats realitzades a cada tema, especialment els comentaris de les obres de selectivitat.

– Valoració dels treballs que es faran durant el curs, tant els individuals com els treballs en grup. (Es valorarà: claredat, rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a la presentació).

– Lectures obligatòries encomanades i avaluables amb una prova escrita o un treball, que es concretarà segons l’evolució del curs.

– Observació a l’aula: participació activa i positiva per part de l’alumne/a (intervencions, treball en grup, exposicions orals, participació en debats o discussions, puntualitat en l’entrada a l’aula, etc.).

Criteris i percentatges:

- Les qualificacions seran numèriques, de l'1 al 10. L’estructura de les proves serà prioritàriament el model establert a les proves de selectivitat.

- Si un alumne és sorprès copiant un examen (sigui pel procediment que sigui) serà automàticament suspès a l’avaluació, que podrà recuperar al llarg del curs.

La nota final serà el resultat de:

– 80% Mitjana aritmètica de les proves escrites. Per a poder tenir en compte l’apartat següent cal treure com a mínim 4 en cada prova escrita.

– 20% Mitjana aritmètica dels treballs, activitats, actitud…

A l’avaluació de maig es considerarà aprovada la matèria quan s’obtingui una qualificació mitjana final igual o superior a 5, i es tinguin, al menys, dues avaluacions aprovades i cap avaluació suspesa amb qualificació inferior a 4.

Recuperació:

Els/les alumnes que no hagin superat la matèria tindran l’oportunitat de fer un examen de recuperació de la matèria pendent a final de cada avaluació.

L’alumnat que a final de curs tingui tres o dues avaluacions suspeses haurà de recuperar la matèria no superada, tot i que la nota mitjana final pogués ser igual o superior a 5.

Es realitzarà un examen de recuperació extraordinari al mes de juny per als alumnes que, un cop finalitzat el curs i valorats tant la nota ponderada dels exàmens com el treball per competències de les activitats d’aprenentatge, no superin la nota mínima per aprovar. En aquest examen hi entren tots els continguts treballats durant el curs (el model d’aquest examen serà el de selectivitat).

5. Competències bàsiques: contribució de la matèria

Competències generals.

Les sis competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'educació obligatòria i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

1. Competència comunicativa

2. Competència en gestió i tractament de la informació

3. Competència digital

4. Competència en recerca

5. Competència personal i interpersonal

6. Competència en el coneixement i interacció amb el món

La història de l'art, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria a l'assoliment de les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d'explicació o exposició estructurades són un element formal per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història de l'art, d'altra banda, col·labora en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d'un pensament crític i científic, i pot ser un marc idoni per a l'elaboració del treball de recerca del batxillerat. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d'obtenció de la informació necessiten sovint l'ús de tecnologies d'informació digital i de mitjans audiovisuals per accedir a un ventall ampli d'informacions que, en el cas de les manifestacions artístiques, es vehiculen sovint per mitjà de les noves tecnologies. Finalment, atès que la història de l'art implica l'estudi de les formes visuals produïdes per agents de contextos històrics concrets, facilita el desxiframent de codis de significació que ajuden de manera notòria a l'alfabetització de la imatge i, en conseqüència, a l'assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, la qual també inclou una dimensió social i cívica que, en el cas de la història de l'art, es concreta en l'aproximació empàtica a altres cultures sense prejudicis i estereotips, que permeti l'apreciació i valoració de les seves creacions, així com del patrimoni que és propi.

Competències pròpies de la matèria

La matèria d'història de l'art comporta el domini de bases teòriques, procediments i actituds que es relacionen amb tres competències fonamentals:

1. Competència en la dimensió temporal de les manifestacions artístiques:

- que l'alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions, a les fonts històriques i, molt concretament, a les obres d'art, les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme).

- establir relacions entre els precedents i consegüents de les obres d'art que s'estudien, així com les seves possibles connexions amb les formulacions estètiques de l'art actual.

- competència en la identificació del fet que, al llarg de la història, els estils artístics representen, des del punt de vista del ritme temporal, una de les maneres específiques d'entendre l'evolució dels imaginaris socials i la tensió entre les continuïtats i els canvis, les similituds i les diferències.

2. Competència en l'observació, anàlisi i interpretació de les obres d'art:

- La competència en l'observació, anàlisi i interpretació de les obres d'art implica que l'alumnat, a més dels discursos estructurats sobre obres i estils artístics situats en períodes històrics que s'ofereixen al seu coneixement, s'introdueixi en el mètode de l'historiador de l'art i apliqui un sistema de comentari de les obres d'art que inclogui la identificació, comparació, anàlisi formal i interpretació en relació amb el context històric amb l'ajut de diverses fonts. En definitiva, es tracta que l'alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant les obres d'art dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les classes i, alhora, sigui capaç d'interioritzar un mètode per enfrontar-se a l'observació i interpretació d'obres d'art de manera autònoma, ampliant la seva capacitat de  veure.

3. Competència en el desenvolupament de la sensibilitat estètica.

- Per competència en el desenvolupament de la sensibilitat estètica s'entén el desenvolupament de la capacitat del gaudi per les obres d'art, com a exponents de la creativitat humana i testimoniatges d'una època i d'una cultura, però també susceptibles de ser apreciades per si mateixes, amb independència de la funció per la qual van ser concebudes en el seu origen. Aquesta valoració de les obres com a vehicles per comunicar idees i compartir i verbalitzar sensacions, més enllà de les seves funcions socials, contribueix a generar actituds de respecte, així com experiències d'emoció estètica que ajuden l'alumnat a conformar els seus gustos personals.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història de l'art, per la seva pròpia naturalesa, contribueix a l'assoliment de les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d'explicació estructurades són un element formal per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història de l'art, d'altra banda, col·labora en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d'un pensament crític i científic. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d'obtenció de la informació necessiten sovint l'ús de tecnologies d'informació digital i de mitjans audiovisuals per accedir a un ventall ampli d'informacions que, en el cas de les manifestacions artístiques, es vehiculen sovint per mitjà de les noves tecnologies. Finalment, atès que la història de l'art implica l'estudi de les formes visuals produïdes en contextos històrics concrets, facilita el desxiframent de codis que ajuden a l'alfabetització de la imatge i, en conseqüència, a l'assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, la qual també inclou una dimensió social i cívica que es concreta en l'aproximació empàtica a altres cultures sense prejudicis i estereotips, que permeti l'apreciació i valoració de les seves creacions, així com del patrimoni que ens és propi.

6. Seqüenciació de continguts

La matèria s’imparteix en 4 hores lectives setmanals

La matèria està dividida en 4 blocs:

el primer bloc (l’art, és a dir, que entenem per art, tipologia arquitectònica, pictòrica i escultòrica, materials...) que comprèn

la unitat 1: Què és l’art                                                                             14 hores

el segon bloc que comprèn l’art clàssic                                                     26 hores

la unitat 2- art grec

la unitat 3- art romà

el tercer bloc que comprèn l’art medieval i l’art modern                          44 hores

la unitat 4- art bizantí i islàmic

la unitat 5- art romànic

la unitat 6- art gòtic

la unitat 7- art del Renaixement i Manierisme

la unitat 8- art del Barroc i Rococó

el quart bloc que comprèn l’art contemporani                                          40 hores

la unitat 9- art dels segles XVIII - XIX

la unitat 10- art del segle XX:

les primeres Avantguardes

les segones Avantguardes

1 avaluació	Unitats 1, 2 i 3 (introducció i art clàssic)	40 sessions
2 avaluació	Unitats 4, 5, 6, 7 i 8 (art medieval i modern)	44 sessions
3 avaluació	Unitats 9 i 10 (art contemporani)	40 sessions

7. Programació de les unitats didàctiques:

UNITAT 1 – Què és l’art? Entendre l’art

Objectius didàctics Entendre que l'art és una forma d'expressió que reflecteix la manera de ser i de pensar de cada temps i de cada cultura. Conèixer les diferents maneres d'analitzar i classificar les obres d'art: el comentari de l'obra d'art. Identificar les diferents fases del procés creador i els elements que participen en el procés artístic. Classificar els diferents tipus de manifestacions artístiques. Identificar els materials i els procediments tècnics utilitzats en l'arquitectura, l'escultura, la pintura i el gravat. Conèixer l'evolució que han experimentat les tècniques pictòriques des de la Prehistòria fins a l'actualitat. Utilitzar el vocabulari de les arts plàstiques específic de l'arquitectura, l'escultura, la pintura i la resta de manifestacions artístiques.

Criteris d’avaluació Esbrinar si coneixen les diferents fases del procés creador i els elements que participen en el procés artístic. Veure si distingeixen les diferents maneres de classificar les obres d'art. Comprovar que valoren la utilitat de l'obra d'art com a document gràfic d'un temps, d'una cultura o civilització. Confirmar que reconeixen els diversos tipus de manifestacions artístiques i que les saben classificar en diferents categories. Veure si coneixen i saben descriure alguns dels elements materials i tècnics que s'utilitzen en l'arquitectura. Constatar que reconeixen les tècniques escultòriques principals. Valorar si saben explicar l'evolució que han experimentat les tècniques pictòriques al llarg de la història. Assegurar-se que valoren la importància del patrimoni arqueològic i artístic com a font de coneixement de les societats

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals tècniques artístiques, així com la diversitat de la teoria artística. Competència en el tractament de la informació i competència digital: mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana. Es pretén que valorin les obres seleccionades i que puguen relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor. Es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: La utilització de les tècniques de comentari i vocabulari artístic adients

Continguts –          El procés artístic i l'anàlisi de l'obra d'art. –          L'art com a document històric. Art i societat -  La funció de l’art –          Les diverses tipologies artístiques. Criteris de classificació. –          L'arquitectura. Tipologies arquitectòniques. Els espais interiors, els espais exteriors i l'ornamentació. Elements materials i tècnics. –          L'escultura. Formes, materials i instruments. Anàlisi d‘obres –          La pintura. Instruments, suports i tècniques. Anàlisi d’obres

Temporització 14 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) Comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 2 – L’ART CLÀSSIC: GRÈCIA

Objectius didàctics Situar la civilització grega en el temps i l'espai en què es desenvolupa. Analitzar el context històric en el que es desenvolupa l'art grec. Resumir les característiques de l'art grec i la seva periodització per etapes Diferenciar les característiques dels ordres arquitectònics dòric, jònic i corinti, a partir de l’observació d’imatges i de fotografies. Descriure la planta i els elements arquitectònics dels diferents tipus de temples. Analitzar obres arquitectòniques, no només des del punt de vista tecnicoformal, sinó també pel que fa a la seva funció i significat. Reconèixer les característiques generals de l'arquitectura civil grega, a partir de l'exemple del teatre d'Epidaure. Enumerar les característiques generals de l'escultura grega. Analitzar escultures de diversos períodes de la història grega (arcaisme, classicisme, hel·lenisme) i comparar les seves característiques. Comprendre la influència que el classicisme grec ha tingut sobre l'art posterior i valorar el llegat cultural de la Grècia Antiga. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica i escultòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Descobrir si situen en el temps les diferents etapes de la civilització grega. Veure si reconeixen les característiques generals de l'art cretenc i del micènic. Comprovar que saben relacionar l'arquitectura amb les necessitats de la societat grega i la mentalitat de l'època. Confirmar que reconeixen les característiques de l'arquitectura clàssica i que identifiquen els elements estructurals dels tres ordres arquitectònics. Valorar si coneixen els aspectes principals del conjunt de l’Acròpoli, en especial el Partenó. Observar si saben comparar obres arquitectòniques dels diferents períodes. Veure si saben explicar l'evolució estilística de l'escultura monumental grega i reconeixen els principals escultors grecs i algunes de les seves obres. Veure si saben diferenciar les característiques principals de l’art hel·lenístic. Comprovar que saben aplicar el mètode d’analisi i interpretació de les obres d’art seguint les pautes marcades Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art grec.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          La geografia i la cronologia de l'art grec. –          Els fonaments socials i culturals de l'art grec. –          Els antecedents de l'art grec: les civilitzacions minoica i micènica. –          L'urbanisme i la concepció de l'espai a les ciutats gregues 2. L’arquitectura grega: –          Els ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti. –          L'arquitectura religiosa: el temple grec. –          L'arquitectura civil: el teatre. Obres analitzades: L’Acròpoli d’Atenes (temples: Partenó, Erecteon i Atena Nike), teatre d’Epidaure, altar de Zeus a Pèrgam. 3. L’escultura grega: –          Característiques i evolució estilística de l'escultura grega. Obres analitzades: Kore del peplum, Guerrers de Riace, Discòbol de Miró, Dorífor de Policlet, Hermes amb Dionís nen de Praxíteles, Victòria de Samotràcia, Laocoont i els seus fills.

Temporització 13 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier de la matèria (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica i una d’escultòrica

UNITAT 3 – L’ART CLÀSSIC: ROMA

Objectius didàctics Situar en el temps i a l'espai la cultura etrusca i la romana. Conèixer les característiques generals de les civilitzacions etrusca i romana, i valorar la influència de la primera sobre la segona. Identificar els aspectes formals de l'escultura etrusca i valorar el sentit de les pintures funeràries, relacionant-ho amb el temor a la mort i les creences en el més enllà. Entendre l'art romà com un element important del procés de romanització. Comprendre la importància de la ciutat al món romà, reconèixer l'estructura de les ciutats i valorar la funció de les diferents obres d'enginyeria. Analitzar de forma detallada algunes de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura romana: el Panteó, el Colosseu i la Maison Carrée de Nimes. Reconèixer les característiques dels retrats i els relleus romans. Comprendre el realisme del retrat romà i analitzar la seva evolució al llarg del temps. Valorar la importància del relleu històric, prenent com a punt de partida i model d'anàlisi la Columna Trajana. Distingir les característiques dels quatre estils pictòrics de l'art romà i identificar les mostres més representatives de cada un d'ells. Conèixer les diferents tècniques i tipologies del mosaic romà . Valorar la importància del llegat cultural i artístic de la civilització romana. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Comprovar que situen en el temps i l'espai les cultures etrusca i romana, que coneixen el context històric en què es van desenvolupar totes dues civilitzacions i que valoren la influència de la civilització etrusca sobre la romana. Comprovar que identifiquen els aspectes formals de l'escultura etrusca i valoren el sentit de les pintures funeràries, relacionant-lo amb el temor a la mort i les creences en el més enllà. Veure si reconeixen els elements arquitectònics bàsics de l'art romà. Comprovar que coneixen la importància de les ciutats en el món romà, que saben dibuixar la seva planta i que saben situar-hi els diferents espais i edificis. Observar saben analitzar detalladament algunes obres arquitectòniques romanes, tant pel que fa als seus aspectes formals com a la seva funció i el seu significat. Descobrir si coneixen les característiques dels retrats amb la fitxa d’August de Prima Porta . Assegurar-se que valoren la importància del relleu històric i analitzen correctament els aspectes formals, tècnics i simbòlics de la Columna Trajana i de l’Ara Pacis. Veure si distingeixen els quatre estils pictòrics de l'art romà i identifiquen les característiques més representatives en el fresc del Sacrifici d’Ifigènia. Comprovar que reconeixen els diferents tipus de mosaics romans i que analitzen correctament els aspectes formals, tècnics i simbòlics del mosai Cave canem. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art romà. Comprovar que valoren la importància de la cultura romana i la influència de la romanització sobre el llegat cultural europeu.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història de l'imperi romà. –          La geografia i la cronologia de l'art etrusc i de l'art romà 2. L’escultura etrusca –          Característiques generals de l’art estrusc –          L'escultura etrusca –          Obra analitzada: el sarcòfag dels esposos de Cerveteri. 3. L’arquitectura romana: –          Característiques de l’arquitectura. –          Identificació dels elements arquitectònics que van utilitzar els romans. –          L'urbanisme romà: l'estructura de les ciutats, les obres d'enginyeria, les cases, els monuments de caràcter administratiu i els monuments commemoratius. Obres analitzades: Colosseu o amfiteatre Flavi, Panteó, Maison Carrée, Aqüeducte de Tarragona, Casa del Poeta Tràgic (Pompeia) 4. L’escultura romana: –          Característiques generals –          L'escultura romana: el retrat. –          L'escultura romana: el relleu històric. Obres analitzades: August de Prima Porta, Ara Pacis Augustae, Marc Aureli a cavall 5. El mosaic i la pintura romanes : –          Els quatre estils pictòrics: incrustació, arquitectònic, il·lusionista i ornamental. –          El mosaic romà: tècniques, temàtica i estils. Obra analitzada: Casa del Poeta Tràgic (Pompeia)

Temporització 13 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 4 – ART ISLÀMIC I BIZANTÍ

Objectius didàctics Situar en el temps i a l'espai l'Imperi bizantí i la civilització islàmica  Conèixer el context històric en el que es desenvolupa l'art bizantí. Conèixer els diversos condicionants de l'art islàmic a la Península Ibèrica i les principals etapes en què es divideix. Reconèixer els tres grans períodes en els que es divideix l'art bizantí. Identificar els elements constructius de l'arquitectura bizantina. Analitzar l'obra arquitectònica més important de l'arquitectura bizantina: Santa Sofia de Constantinoble. Reconèixer les característiques tecnicoconstructives de l'arquitectura islàmica, en general, i de la hispanomusulmana, en particular. Valorar la importància de la mesquita dins de l'arquitectura religiosa islàmica. Distingir les característiques pròpies de la mesquita de Còrdova. Descriure la iconografia representada en els mosaics bizantins. Analitzar els aspectes formals, tècnics i simbòlics dels mosaics bizantins Reconèixer els diferents tipus d'obres pictòriques de l'art bizantí: la il·luminació miniaturada de llibres i les icones. Descriure els elements decoratius que introdueix l'art islàmic. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben situar en el temps i l'espai les etapes de l'art bizantí i si coneixen el context històric en què es van desenvolupar. Observar si reconeixen els principals elements constructius de l'arquitectura bizantina i descriuen les característiques dels edificis religiosos. Confirmar que identifiquen els exemples més representatius de l'arquitectura bizantina i valoren la importància de Santa Sofia de Constantinoble. Observar si identifiquen les característiques generals dels mosaics bizantins, especialment en allò referent als aspectes iconogràfics. Comprovar que descriuen correctament els aspectes formals, tècnics i simbòlics dels mosaics de Monreale. Constatar que utilitzen adequadament el vocabulari específic de l'art bizantí. Veure si saben situar en el temps i l'espai la civilització islàmica. Comprovar que coneixen les principals característiques tècniques i constructives de l'arquitectura islàmica i la seva evolució al llarg del temps. Verificar que reconeixen els edificis més importants de l'art islàmic Observar si saben indicar les característiques principals de la mesquita de Còrdova i valoren la importància d'aquest conjunt monumental. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art bizanti i de l’art islàmic Comprovar que apliquen correctamentel model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica 2. Característiques de l’arquitectura bizantina i islàmica –          Descripció dels elements constructius de l'arquitectura bizantina: grans cúpules, petxines o trompes, etc. –          Les característiques tècnico-constructives de l'arquitectura islàmica i els elements decoratius de l'art islàmic. Obres analitzades: basílica de Santa Sofia de Constantinoble i mesquita de Còrdova 3.Característiques del mosaic bizantí Obres analitzades: mosaic de l’absis de Monreale

Temporització 4 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica i pictòrica

UNITAT 5 – ART ROMÀNIC

Objectius didàctics Situar en el temps i a l'espai l'art romànic. Entendre el context històric en el que es desenvolupa l'art romànic. Conèixer les característiques bàsiques de l'arquitectura romànica. Conèixer les característiques bàsiques de l'escultura i la pintura romàniques i valorar la seva importància com a mitjà per transmetre la doctrina de l'Església. Identificar els elements decoratius de les portalades i els capitells romànics a partir de l'anàlisi d'algunes de les obres més importants d'Europa i de Catalunya. Deduir les característiques de les talles devocionals en fusta mitjançant l’observació i el comentari d’una Marededéu romànica i d’un Crist Majestat. Conèixer les diferents tendències de les pintures murals al fresc i de les pintures al tremp, i analitzar amb atenció els frescos de Sant Climent de Taüll. Reconèixer la importància del patrimoni artístic i cultural del Romànic i interessar-se per la seva conservació i divulgació. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben situar en el temps i l'espai l'art romànic i comprenen les circumstàncies històriques en què es va desenvolupar. Veure si són conscients del poder que va tenir l'Església durant l'Edat Mitjana i si relacionen la religiositat de la societat medieval amb les característiques de l'art romànic. Observar si coneixen les característiques de l'arquitectura i de l'escultura romànica i utilitzen rigorosament el vocabulari específic d'aquest tema en les seves explicacions. Veure si identifiquen els elements decoratius i iconogràfics de les portalades romàniques a partir de l'anàlisi del timpà de Moissac i la portalada de Ripoll. Comprovar que reconeixen les tècniques pictòriques del romànic (al fresc i al tremp) i les característiques formals de les talles en fusta. Valorar si saben analitzar les característiques de la pintura mural al fresc a partir de l'exemple de les pintures de la volta de Sant Climent de Taüll. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art romànic. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història de l’Alta Edat Mitjana –          La geografia i la cronologia 2. L’arquitectura romànica: –          Característiques de l’arquitectura. –          Identificació dels elements arquitectònics. Obres analitzades: S. Vicenç de Cardona. 3. L’escultura romànica: –          Característiques generals –          L'escultura monumental i el relleu. Obres analitzades: Verge romànic de Vecianaa, majestat Batlló, portalada de Ripoll. 4. La pintura romànica : –          tècniques, temàtica i estils. Obra analitzada: conjunt iconogràfic de Taüll, frontal d’Avià i Tapis de la Creació.

Temporització 8 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 6 – ART GÒTIC

Objectius didàctics Situar correctament en el temps i a l'espai el desenvolupament de l'art gòtic.  Conèixer els condicionants socials, econòmics i intel·lectuals de l'època i saber com van influir en el desenvolupament de les manifestacions artístiques. Distingir les característiques dels diferents estils del gòtic: gòtic septentrional o francès i gòtic meridional o cistercenc. Valorar la importància que van tenir les catedrals a l'art gòtic i les innovacions tècniques i constructives que es van introduir en aquest període. Identificar les principals catedrals gòtiques a Europa i a Espanya. Descobrir les característiques del Monestir de Poblet i de l’església Santa Maria del Mar. Comprendre l'evolució estilística del gòtic civil i analitzar una obra típica del gòtic mediterrani: la Llotja de València. Reconèixer les característiques de l'escultura gòtica als diferents països d'Europa, a Espanya i a Catalunya, a partir de l'estudi d'algunes de les obres més representatives de cada zona. Comprendre l'evolució de l'escultura gòtica al llarg del temps: la seva independència de l'arquitectura i la importància creixent de l’escultura exempta. Conèixer les característiques fonamentals de la pintura gòtica i establir les diferències entre els diferents estils i tradicions. Conèixer els trets específics del gòtic flamenc a través de l'anàlisi d'algunes obres de Jan Van Eyck i del Bosco. Identificar les obres d'art i els pintors més importants del gòtic català. Valorar la tradició gòtica com a part important de la cultura nacional i europea. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben situar en el temps i l'espai el desenvolupament de l'art gòtic. Comprovar que coneixen el context històric de l'època i que relacionen els canvis en la societat amb els canvis en la producció artística. Veure si distingeixen les característiques del gòtic septentrional i del gòtic meridional, i si saben explicar les innovacions tècniques i constructives que va introduir l'arquitectura gòtica, especialment en les catedrals. Confirmar que coneixen les principals catedrals gòtiques a Europa i a Espanya i que reconeixen les característiques específiques del Monestir de Poblet i Santa Maria del Mar. Valorar si saben explicar l'evolució estilística del gòtic civil i analitzar, de manera detallada, una obra del gòtic mediterrani. Comprovar que coneixen els elements més importants de l'escultura gòtica als diferents països d'Europa, així com la seva evolució. Descobrir si distingeixen els diferents estils pictòrics del gòtic europeu i reconeixen les obres d'art i els pintors més importants de cada estil. Veure si analitzen correctament les obres de Giotto, Van Eyck, El Bosch, Pere Serra i Lluís Dalmau. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art gòtic. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història de la Baixa Edat Mitjana. –          La geografia i la cronologia 2. L’arquitectura gòtica: –          Característiques de l’arquitectura. –          Identificació dels elements arquitectònics. Obres analitzades: conjunt de la Seu Vella de Lleida, Monestir de Poblet, Santa Maria del Mar, la llotja de València. 3. L’escultura gòtica: –          Característiques generals –          L'escultura exempta gòtica. Obres analitzades: Marededéu de Sallent de Sanaüja 4. La pintura gòtica : –          Les principals escoles pictòriques i els pintors més representatius. Obres analitzades: Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’Arena, P. Serra: retaule de l’Esperit Sant (Manresa), Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini, Bosch: El jardí de les delícies, Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers.

Temporització 8 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) Comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 7 – ART DEL RENAIXEMENT I EL MANIERISME

Objectius didàctics Situar en el temps i a l'espai les principals etapes de l'art renaixentista: Quattrocento, Cinquecento i Manierisme. Comprendre els aspectes ideològics, filosòfics i culturals de l'Humanisme i valorar el rol que desenvolupa la figura del mecenes en el desenvolupament de l'art. Conèixer la renovació dels sistemes de representació que introdueix l'art renaixentista des del punt de vista formal i compositiu. Reconèixer les característiques bàsiques de l'urbanisme i de l'arquitectura renaixentista. Distingir les principals tipologies arquitectòniques del Renaixement. Comprendre la configuració espacial de les esglésies renaixentistes a partir de l'anàlisi de l'església de San Lorenzo, de Brunelleschi. Comprendre les característiques de les vil·les renaixentistes mitjançant l'anàlisi de la Vil·la Capra, d'Andrea Palladio. Conèixer les característiques de l'escultura del Quattrocento, el Cinquecento i el Manierisme a través de les obres dels artistes més destacats. Distingir els aspectes tècnics i formals dels diferents estils pictòrics renaixentistes i analitzar algunes de les obres més importants. Identificar les característiques de la pintura renaixentista a Espanya i reconèixer l'estil d'El Greco mitjançant l'anàlisi de L'enterrament del Comte d'Orgaz. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben situar en el temps i l'espai les etapes principals de l'art renaixentista: Quattrocento, Cinquecento i Manierisme. Veure si comprenen la importància dels canvis que va introduir l'Humanisme i valoren el paper que van tenir els mecenes en el desenvolupament de l'art. Comprovar que distingeixen les principals tipologies arquitectòniques. Observar si saben explicar com eren les esglésies renaixentistes a partir de l'exemple de l'església de San Lorenzo de Brunelleschi i la de San Pietro in Montorio de Bramante. Confirmar que reconeixen les característiques dels palaus i les vil·les renaixentistes, i que analitzen correctament un d'aquests edificis. Valorar si saben indicar les diferències entre l'arquitectura del Quattrocento, la del Cinquecento i la manierista. Comprovar que reconeixen els grans constructors renaixentistes, com Brunelleschi, Miquel Àngel i Palladio, així com les seves obres més destacades. Observar si coneixen els aspectes tècnics i formals dels estils pictòrics renaixentistes i analitzen les obres de Sandro Botticelli, Rafaello Sanzio, de Miquel Àngel, Ticià i el Greco. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art del Renaixement. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història del Renaixement: Humanisme –          La geografia i la cronologia a la Itàlia renaixentista –          Les etapes de l'art renaixentista: Quattrocento, Cinquecento i Manierisme 2. L’arquitectura renaixentista: –          Característiques de l’arquitectura. –          Identificació dels elements arquitectònics. Obres analitzades: Església de San Lorenzo de Brunelleschi, San Pietro in Montorio de Bramante, Vil·la Capra (La Rotonda) de Palladio. 3. L’escultura renaixentista: –          Característiques generals –          L'escultura exempta i el relleu. –          Obres analitzades: David de Donatello, el rapte de les Sabines de Giambologna 4. La pintura renaixentista: –          Els estils pictòrics. –          La tècnica, temàtica, escoles i artistes Obra analitzada: Botticelli: Naixement de Venus, Rafael: l’Escola d’Atenes, Leonardo: La mare de Déu de les Roques, Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina, Ticià: Dànae, El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz.

Temporització 12 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) Comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 8 – ART DEL BARROC I ROCOCÓ

Objectius didàctics Situar el desenvolupament de l'art barroc i del rococó en el temps i a l'espai.  Conèixer el context cultural i polític de l'Europa dels segles XVII i XVIII i valorar la càrrega ideològica subjacent a l'art d'aquest període. Reconèixer les solucions estètiques i formals del Barroc. Identificar els principals artistes europeus del Barroc, i reconèixer les seves obres. Distingir els diferents tipus d'urbanisme que es desenvolupen al Barroc. Analitzar el barroc palatí francès i el seu contingut a través de la seva obra més representativa: el Palau de Versalles. Identificar els elements constructius i decoratius de les esglésies barroques a partir de l'anàlisi de l'església de San Carlo alle Quattro Fontane, de Borromini. Conèixer les característiques tècniques i formals de l'escultura barroca. Reconèixer l'obra escultòrica de Bernini i analitzar els aspectes formals i la temàtica d'una de les seves escultures més conegudes: Apol·lo i Dafne. Distingir les característiques de l'escultura religiosa espanyola del Barroc, conèixer les escoles més importants i analitzar una de les seves obres. Reconèixer la funció de la pintura religiosa barroca i comparar les característiques de les diferents tendències artístiques del segle XVII. Conèixer les característiques de les diferents escoles de pintura barroca (flamenca, holandesa, italiana i espanyola) mitjançant l’anàlisi d’algunes de les obres més representatives. Comparar entre si pintures de les diferents escoles europees, incloses les espanyoles, i fer una síntesi raonada de les seves diferències i punts en comú. Comprendre la nova concepció de l'art que introdueix l'estil Rococó, la temàtica de les obres i els elements decoratius que utilitza. Analitzar una de les obres pictòriques més conegudes del Rococó: El Gronxador. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Criteris d’avaluació Descobrir si saben situar l'art barroc i el rococó en el temps i l'espai. Comprovar que reconeixen els grans artistes del Barroc i del Rococó. Observar si identifiquen les característiques de l'arquitectura barroca i analitzen correctament una de les obres més representatives del barroc palatí francès. Veure si reconeixen els elements constructius i decoratius de les esglésies barroques, i distingeixen els edificis més importants d'aquest estil. Comprovar que coneixen característiques tècniques i formals de l'escultura barroca. Valorar si saben explicar la funció de la pintura religiosa barroca i comparen les característiques de les grans tendències artístiques del segle XVII. Assegurar-se que identifiquen els mestres principals de les grans escoles europees de la pintura barroca. Confirmar que identifiquen els grans pintors del Barroc espanyol i que reconeixen algunes de les seves obres. Observar si saben explicar els canvis en la concepció de l'art que introdueix l'estil rococó a partir de l'anàlisi d'una de les obres de Fragonard. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art barroc. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història dels segles XVII i XVIII. –          La geografia i la cronologia d’Europa 2. L’arquitectura barroca: –          Característiques de l’arquitectura. –          Identificació dels elements arquitectònics –          L'urbanisme barroc Obres analitzades: plaça de Sant Pere de Bernini, San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini, Palau i Jardins de Versalles 3. L’escultura barroca: –          Característiques generals –          L'escultura barroca italiana. –          La imatgeria espanyola Obres analitzades: Apol·lo i Dafne de Bernini, Oració a l’hort de Salzillo. 4. La pintura barroca : –          Els estils pictòric. Obra analitzada: Artemisia Gentilleschi: Judit i Holofernes, Rubens: Les tres Gràcies, Rembrandt: La lliçó d’anatomia del professor Tulp, Vermeer: Al·legoria de la pintura, Velazquez: Las Meninas, Fragonard: El gronxador.

Temporització 12 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 9 – ART CONTEMPORANI: SEGLES XVIII I XIX

Objectius didàctics Comprendre el context històric dels segles XVIII i XIX en el que es desenvolupen l'art neoclàssic, l'art romàntic, Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme. Reconèixer els nuclis europeus en els que es desenvolupen els diferents corrents artístics d'aquest període. Reconèixer els diferents projectes urbanístics que es plantegen a mitjans del s XIX. Comprendre els canvis que es produeixen a l'arquitectura a causa de la industrialització, i analitzar una de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura del ferro. Analitzar les característiques de les dues tendències arquitectòniques que sorgeixen a finals del segle XIX: el Modernisme i l'Escola de Chicago. Valorar la singularitat de l'obra d'Antoni Gaudí a partir de l’anàlisi de la Casa Milà. Conèixer les característiques bàsiques de la pintura i l'escultura neoclàssica i analitzar l'obra d'un dels escultors més destacats d'aquest estil. Distingir els trets generals de la pintura neoclàssica i reconèixer els seus màxims exponents. Valorar el lloc que ocupa l'obra de Francisco de Goya en la transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme crític. Comprendre l'evolució de l'obra de Goya i analitzar un dels seus retrats. Reflexionar sobre les arrels ideològiques del Romanticisme i comprendre que és un moviment que afecta a molts àmbits de la vida, i no només a l'art. Distingir els trets fonamentals del moviment pictòric romàntic i comparar-lo amb les tendències classicistes. Analitzar l'obra Llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Comparar les diferents tendències escultòriques del segle XIX i analitzar algunes obres per deduir-ne les característiques principals.  Comprendre el context polític i social en el qual es produeix la renovació pictòrica del Realisme i identificar les obres més importants d’aquest estil. Analitzar els precedents de l'impressionisme a través de l'obra de Manet. Reconèixer les principals aportacions tècniques del moviment impressionista i analitzar, de forma detallada, una obra de Monet. Descobrir els plantejaments pictòrics del postimpressionisme i conèixer els seus principals exponents, fent especial incidència en l'obra de Paul Cézanne i de Van Gogh. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Descobrir si són capaços de situar en el temps els diversos estils, tant arquitectònics com escultòrics i pictòrics, que se succeeixen al llarg dels segles XVIII i XIX. Comprovar que coneixen el context històric i els nuclis europeus en els quals es desenvolupen els diferents corrents artístics.  Veure si saben explicar les característiques de l'arquitectura neoclàssica. Confirmar que coneixen les característiques bàsiques de l'escultura neoclàssica i analitzen l'obra d'Antonio Canova, un dels escultors més destacats d'aquest estil. Observar si distingeixen les característiques de la pintura neoclàssica i reconeixen els màxims exponents d’aquesta. Verificar si analitzen l'obra El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David. Comprovar que valoren la singularitat de l'obra de Francisco de Goya i que analitzen correctament l’obra El Tres de Maig. Descobrir si saben explicar les arrels ideològiques del moviment romàntic i la seva influència en diversos àmbits de la vida. Veure si identifiquen els trets fonamentals de la pintura romàntica i analitzen una de les obres més importants d'Eugène Delacroix. Veure si relacionen el creixement de les ciutats amb els nous plans urbanístics de mitjan segle XIX. Descobrir si reconeixen les obres i els artistes destacats de l'arquitectura historicista. Comprovar que reconeixen les característiques de les dues tendències arquitectòniques que sorgeixen a final del segle XIX: el Modernisme i l'escola de Chicago. Assegurar-se que reconeixen les diferents tendències escultòriques del segle XIX i saben analitzar una escultura impressionista d'Auguste Rodin i una de Miquel Blay. Veure si saben explicar en què consisteix la renovació pictòrica del Realisme. Confirmar que coneixen els principals artistes impressionistes i que identifiquen les aportacions tècniques d'aquest estil. Observar si coneixen els plantejaments pictòrics del Postimpressionisme i valoren la importància d'aquest moviment com a porta d'entrada de l'art del segle XX. Comprovar que coneixen i fan servir adequadament el vocabulari específic de la història de l'art del segles XVIII i XIX. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història dels segles XVIII i XIX. –          Aproximació a la història de la segona meitat del segle XIX. –          La geografia i la cronologia 2. L’arquitectura: Segle XVIII i 1ª meitat del s. XIX –          Característiques de l’arquitectura neoclàssica. 2ª meitat del s. XIX –          Característiques de l’arquitectura del ferro. –          Característiques de l’arquitectura de l’escola de Chicago –          Característiques de l’arquitectura del Modernisme –          L'urbanisme de Cerdà. Obres analitzades: La Madeleine de Vignon, Tour Eiffel, Sullivan: Magatzems Carson, Domenec i Montaner: Palau de la Música Catalana, Gaudí: Casa Milà (La Pedrera). 3. L’escultura neoclàssica: –          Característiques generals. Segle XVIII i 1ª meitat del s. XIX Obres analitzades: Eros i Psique de Canova 2ª meitat del s. XIX Obres analitzades: Rodin: El pensador, Miquel Blay: Els primers freds. 4. La pintura: Segle XVIII i 1ª meitat del s. XIX –          Pintura neoclàssica. –          Goya –          Pintura romàntica. Obres analitzades: David: El jurament dels Horacis, Delacroix: La llibertat guiant al poble, Goya: El Tres de Maig. 2ª meitat del s. XIX –          Realisme –          Impressionisme –          Postimpressionisme. –          Expressionisme Obres analitzades: Courbet: Enterrament a Ornans, Fortuny: La vicaria, Manet: El dinar campestre, Monet: Sol naixent. Impressió, Van Gogh: Nit estrellada (versió 1889), Cézanne: Els jugadors de cartes, Munch: El crit

Temporització 20 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) Comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 10 – ART CONTEMPORANI: SEGLE XX. PRIMERES AVANTGUARDES

Objectius didàctics Conèixer el context històric en el que es desenvolupen les primeres avantguardes. Comprendre les causes dels grans canvis que es produeixen a les arts figuratives a la primera meitat del segle XX. Reconèixer els plantejaments tècnics i constructius del Funcionalisme, analitzar les característiques del pavelló alemany de Barcelona i valorar la importància de Le Corbusier en el desenvolupament d'aquest corrent arquitectònic. Conèixer les característiques de l'arquitectura organicista a través de la figura i l'obra de Frank Lloyd Wright. Identificar els representants més destacats del Fauvisme. Distingir els diferents focus de l'expressionisme que es desenvolupen a Europa. Conèixer els inicis del cubisme escultòric a través de l'obra de Pablo Gargallo. Descriure les característiques estilístiques del cubisme pictòric, a partir de l'anàlisi d’algunes de les obres més rellevants d’aquest estil. Comprendre els plantejaments ideològics del Futurisme i del Dadaisme, i reconèixer les tècniques escultòriques i pictòriques que utilitzen aquests moviments. Valorar els canvis que introdueix l'art abstracte, prenent com a exemple l'obra de Wassily Kandinsky Relacionar l'art surrealista amb els corrents psicològics de principis del segle XX i comparar les característiques de les diferents tendències surrealistes. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Valorar si coneixen el context històric en què es desenvolupen les Primeres Avantguardes i comprenen les causes dels grans canvis que es produeixen en les arts figuratives a la primera meitat del segle XX. Comprovar que saben relacionar la nova arquitectura amb l'aparició de noves necessitats i la incorporació de millores tècniques. Descobrir si coneixen l'obra de Frank Lloyd Wright, el principal representant de l'arquitectura organicista, i valoren la seva influència sobre l'arquitectura posterior. Comprovar que saben explicar les característiques del Cubisme escultòric mitjançant l'anàlisi d'una obra de Pablo Gargallo. Assegurar-se que coneixen les característiques generals de les diferents avantguardes pictòriques i els artistes de cada tendència. Valorar si saben analitzar obres dels grans pintors avantguardistes de la primera meitat del segle XX i si saben comparar entre si obres de diferents estils artístics. Assegurar-se que utilitzen de manera precisa el vocabulari específic de l'art de les Primeres Avantguardes. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història de la primera meitat del segle XX 2. L’arquitectura: –          Funcionalisme. –          Organicisme. Obres analitzades: Pavelló alemany de Mies van der Rohe, Casa Kauffman o la casa de la cascada de Wright. 3. L’escultura: –          Cubisme –          Futurisme --        Surrealisme Obres analitzades: Formes úniques de continuïtat en l’espai de Boccioni, El profeta de Gargallo, Nit de lluna de Leandre Cristòfor, Dona i ocell de Miró. 4. La pintura: –          Fauvisme. –          Abstracció –          Surrealisme. –          Cubisme Obres analitzades: L’habitació vermella de Matisse, Composició número IV de Kandinski, La persistència de la memòria de Dali, Guernica de Picasso.

Temporització 10 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica

UNITAT 10 – ART CONTEMPORANI: SEGLE XX. SEGONES AVANTGUARDES

Objectius didàctics Situar en el temps i a l'espai les propostes artístiques de la segona meitat del segle XIX: les segones avantguardes i les tendències postmodernes i revivals. Comprendre les causes dels canvis que introdueixen els corrents artístics en aquest període, i valorar la relació entre filosofia i art en el Postmodernisme. Analitzar les diferents tendències arquitectòniques de la segona meitat del segle XX: del funcionalisme a l'arquitectura d'autor. Reconèixer els arquitectes més importants de la segona meitat del segle XX. Comprendre les causes de la crisi del moviment Modern i del desenvolupament de l'arquitectura postmoderna, a Europa i als Estats Units. Distingir les característiques del deconstructivisme mitjançant l'anàlisi del Museu Guggenheim de Bilbao, de Frank O. Gehry. Comprendre el paper que juga el màrqueting a les arts plàstiques durant la segona meitat del segle XX. Distingir les característiques generals de les segones avantguardes pictòriques, així com les obres i els autors més importants. Descriure la tècnica i les variants estilístiques de l'expressionisme abstracte, partint de l'anàlisi de les obres de Jackson Pollock. Reconèixer a Andy Warhol com a la figura més influent del moviment Pop, i analitzar una de les seves obres més conegudes: Sopa Campbell’s. Identificar les tendències postmodernes de l'últim terç del segle XX i els moviments revivals dels anys 80. Resumir les característiques de l'escultura de la segona meitat del segle XX i analitzar una obra d'Eduardo Chillida.. Aplicar el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica. Desenvolupar la sensibilitat estètica i ser capaços de gaudir contemplant i analitzant diferents obres d'art.

Criteris d’avaluació Comprovar que saben situar en el temps els diferents corrents artístics de la segona meitat del segle XX. Valorar si saben explicar les característiques generals de les Segones Avantguardes i coneixen els principals representants. Observar si distingeixen les diferents tendències arquitectòniques de la segona meitat del segle XX i saben analitzar un edifici desconstructivista. Veure si coneixen els arquitectes més importants de l'últim terç del segle XX. Constatar que són capaços d'identificar els elements diferenciadors de les Segones Avantguardes pictòriques, les obres i els autors més importants. Observar si reconeixen l’art cinètic i l’obra escultòrica de Chillida. –alorar si analitzen correctament els aspectes formals i estilístics d’obres d'art de Jackson Pollock, Andy Warhol i Frida Kahlo, i saben a quin estil pertanyen. Confirmar que reconeixen els trets generals de les tendències postmodernes de l'últim terç del segle XX i dels moviments revival. Comprovar si coneixen les característiques de l'escultura de la segona meitat del segle XX, les obres i els artistes més destacats. Veure si saben comparar entre si obres de diverses tendències, ja siguin escultòriques o pictòriques, i si fan servir el vocabulari propi de la matèria. Comprovar que apliquen correctament el model de comentari d’obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Competències bàsiques Competència artística i cultural: mitjançant el coneixement de les principals obres d’art del període, així com la seva veritable immersió cultural, social i històrica. Competència en el tractament de la informació i competència digital: Mitjançant l’anàlisi de diverses fonts textuals, així com la utilització de recursos digitals de l’assignatura. Competència social i ciutadana: es pretén que valoren les obres seleccionades i que puguin relacionar la importància del patrimoni immediat. Autonomia i esperit emprenedor: es pretén que desenvolupen iniciatives personals de recerca. Competència en comunicació lingüística: la utilització de les tècniques i vocabularis adients a l’art del període.

Continguts 1. Introducció històrica –          Aproximació a la història de la segona meitat del segle XX. 2. L’arquitectura: –          Característiques de l’arquitectura deconstructivista. Obres analitzades: Museu Guggenheim de Bilbao. 3. L’escultura: –          Característiques generals –          Abstracció –          Louise Bourgeoise Obres analitzades: Chillida: Elogi a l’aigua, Louise Bourgeoise: Maman. 4. La pintura: –          Expressionisme abstracte americà –          Pop art –          Surrealisme mexicà. –          Informalisme . _        Art conceptual Obres analitzades: Pollock: Número 1, Warhol: Sopa Campbell’s, Frida Kahlo El marxisme curarà els malalts, Tàpies: Creu i R. Una i tres cadires de J. Kosuth

Temporització 10 hores

Materials i recursos Exposició oral recolzada en powerpoint Dossier del tema (Moodle) Fer les activitats marcades pel professor (Moodle) Comentari seguint les pautes marcades, d’una obra arquitectònica, escultòrica i pictòrica