Bloc de Geografia i Història: PROGRAMACIÓ Hª CONTEMPORÀNIA UNIVERSAL 1r BAT CURS

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació general de la Matèria:

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Curs : 1er

Pla d’estudis : Batxillerat

Departament de Geografia i Història

ÍNDEX

1. Documents i marcs...........................................................................................Pàgina 3

2. Objectius generals d’ESO i BAT.....................................................................................4

3. Objectius de la matèria.................................................................................................5

4. Competències pròpies de la matèria............................................................................6

5. Aportacions a les competències bàsiques....................................................................7

6. Connexions generals amb altres matèries....................................................................8

7. Continguts del curs.......................................................................................................9

8. Metodologia general...................................................................................................12

9. Criteris i instruments d’avaluació generals.................................................................15

10. Objectius didàctics específics......................................................................................16

11. Competències bàsiques específiques..........................................................................17

12. Continguts específics del curs......................................................................................19

13. Connexions específiques amb altres matèries.............................................................22

14. Criteris i instruments d’avaluació.................................................................................23

15. Desplegament de les unitats didàctiques.....................................................................26

DOCUMENTS I MARCS

Aquesta programació ha estat redactat en el marc del PEC, dins el context del Pla Estratègic de Qualitat i millora contínua, en el qual es troba immers l’Institut Martí Franquès.

Documents	Relació amb el PAT- Pla d’acollida
El Projecte Educatiu (PEC)	On s’hi troben reflectides les notes d’identitat del centre, la seva filosofia i les línies pedagògiques que el caracteritzen.
Àmbit Curricular del PEC	On es defineixen les capacitats prioritàries i la implicació de les diferents àrees en el desenvolupament del PAT.
Pla d’Acció Tutorial (PAT)	On es recullen les directius de l’institut en matèria d’atenció a l’alumnat i fomenta una atenció integral des de totes les vessants. Posant un especial interès en l’orientació personal, educativa i professional
El Pla d’Acollida	On es recullen totes les accions i documents a desplegar en l’acollida de la diversitat d’alumnes que arriben al centre, així com dels professors/es i tutors/es.
El Pla estratègic del centre (PE)	Que apunta cap a una millora de la qualitat en l’atenció educativa de la diversitat d’alumnes del centre, així com en la major incorporació de les TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
El Pla de Qualitat i Millora (QiM)	Que té com a principal objectiu revisar tots els processos que es duen a terme en el marc del centre per tal de millorar-los i unificar-los.
Normes de funcionament del centre (NOFC)	A on trobem les funcions dels tutors, la normativa de comportaments dels alumnes,..

OBJECTIUS GENERALS ESO/ BAT

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA

1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani,segles XIX, XX i XXI, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present.

2. Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics, culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.

3. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacional en l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.

4. Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.

5. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informacions procedents de diverses fonts històriques i la proporcionada pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-les de forma convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacions històriques aplicant el vocabulari específic de la història contemporània amb precisió i rigor.

6. Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informació diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.

7. Mantenir una actitud solidària davant dels problemes socials del món d’avui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació.

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA

Les competències específiques de la història del món contemporani són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de l’existència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.

La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana. implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien així com les seves possibles connexions amb el temps actual i, de l’altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

La competència en la crítica de fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva veracitat a través de l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’ historiador intentant d’establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de les fonts, dins d’algun dels models de la historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure i crítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de les diferents generacions, i de tenir interès en preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de forma activa societats futures més justes i equitatives.

APORTACIONS A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La història del món contemporani col·labora, també, en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a la realització de treballs de recerca. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions.

Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Matemàtiques:

En la mesura que en el seus procediments utilitza la lectura de fonts gràfiques i estadístiques així com d’escales gràfiques i numèriques de les fonts cartogràfiques i s’hi realitzen càlculs, la història del món contemporani precisa i col·labora al coneixement matemàtic.

Llengua catalana i castellana:

Per la necessitat d’utilitzar correctament el registres orals i escrits de la llengua catalana o castellana en la selecció, procés i comunicació de resultats, la història vehicula, estimula i consolida necessàriament l’assoliment de les competències lingüístiques especialment pel que fa a la descripció, exposició, interpretació i argumentació.

Visual i plàstica:

Per la utilització dels llenguatges icònics i audiovisuals tant en la lectura de les fonts com en la comunicació de resultats, la història col·labora tant en l’ús de les TIC i de la MAV com en les matèries relacionades amb el llenguatge plàstic i visual.

Història

Localització en el temps i en l'espai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants d'època contemporània a escala local, europea i mundial, classificats en política, economia i societat.

Geografia: Localització en l’espai geogràfic dels fenòmens històrics. Influència dels fenòmens físics (relleu, meteorologia, clima, ...) en els fets històrics. Estudi de la demografia. Utilització de mapes i dades socioeconòmiques pròpies dels estudis geogràfics.

Filosofia i ciutadania

Caracterització del poder polític, l'estat de dret i la democràcia.

Història de la filosofia

Valoració dels corrents filosòfics en la construcció dels valors individuals i socials d'època contemporània.

Ciències per al món contemporani

Estudi de les aportacions científiques al llarg de la història.

Economia

- Anàlisi de l'evolució històrica de l'economia mundial a partir de la interpretació dels principals indicadors socioeconòmics. Anàlisi dels fenòmens des de diverses escales geogràfiques.

La globalització econòmica i les seves conseqüències. Les institucions supraestatals (europees i mundials) que determinen polítiques econòmiques i socials.

Les grans àrees socioeconòmiques i geopolítiques, els nous centres de poder i els desequilibris.

Història de l'art. Història de la música i la dansa. Literatura universal

Context històric dels moviments estètics i literaris d'època contemporània.

CONTINGUTS DEL CURS

Continguts comuns per a tots els blocs

· Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del món contemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats. Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.

· Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets.

· Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i de canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual.

· Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica.

· Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textos historiogràfics, fonts iconogràfiques, informacions proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, etc.) Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades.

· Realització de treballs de síntesis o d'indagació, emprant informació de fonts històriques diverses, analitzant-la, contrastant-la i valorant les diferents interpretacions; i comunicació dels resultats d’una recerca -individual o en grup- combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent.

· Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.

Transformacions en el segle XIX

· Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades a Europa a finals del segle XVIII i primeries del XIX com a punt de partença de l’evolució històrica posterior, fent referència als principis i característiques bàsiques de l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.

· Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa; així com dels trets bàsics de les tres línies polítiques i ideològiques bàsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes.

· Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització, especialment de la segona fase de la Revolució Industrial i de les seves conseqüències socials.

· Caracterització de l’origen i l’ evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparació de les dues grans línies ideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals.

· Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripció, anàlisi, caracterització i sistematització dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogràfiques.

· Explicació de la interrelació entre l’ imperialisme, l’expansió colonial i la cursa d’armaments produïda abans de la Primera Guerra Mundial.

L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945)

· Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Descripció dels trets bàsics de l’evolució del conflicte. Anàlisi i valoració del procés d’organització de la pau, per mitjà dels textos legals més rellevants.

· Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organització econòmica mundial sorgida després de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del “vell continent”.

· Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posterior formació de l’URSS.

· Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estats feixistes dels anys trenta per mitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fonts documentals més representatives.

· Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i la definició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi de dades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entre la crisi econòmica i l’auge dels feixismes.

· Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres a partir de fonts i documents de caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establint les relacions explicatives pertinents amb el context històric general.

· Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de la població civil durant la contesa. Explicació de l’holocaust i valoració de la cultura de la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia i vulneració de drets humans.

El món durant la segona meitat del segle XX

· Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conflictes de la guerra freda

· Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

· Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica i geogràfica dels nous espais i sistematització de la seva evolució històrica, tot identificant els principals conflictes culturals, econòmics, socials i polítics.

· Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crítica envers les desigualtats del món.

· Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea. Descripció dels principals organismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificació dels nous reptes..

· Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, i a partir de determinades actuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions internacionals.

· Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència en l’economia i en la vida quotidiana de les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats, costums i creences. Valoració de l’evolució de la condició femenina, identificant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere.

El món actual

· Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del món actual. Anàlisi crític del nou ordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals, valoració de la necessitat de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i reconeixement de les diverses formes de participació ciutadana.

· Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb els factors històrics, anàlisi de situacions concretes d’injustícia, desigualtat i discriminació i coneixement dels mecanismes per combatre l’ incompliment i violació dels drets humans. Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes.

· Caracterització i explicació de la distribució actual de “l’Estat del benestar”. Identificació, anàlisi i valoració argumentada de la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i les seves repercussions.

· Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importància dels mitjans de comunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida, costums i mentalitats.

· Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències. Identificació dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des d’una actitud dialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivència i respecte per la pluralitat.

METODOLOGIA GENERAL

L'ensenyament de la història s'ha de basar en l'ús de les fonts primàries i secundàries adequades al nivell de l'alumnat per tal de proposar vies d'accés al coneixement, per processar-lo activament durant les sessions didàctiques i en els moments d'aprenentatge autònom, i, finalment, per reforçar i per comprovar l'adquisició dels objectius didàctics proposats.

Cal evitar, doncs, tant com es pugui, l'abús de les classes expositives i, de manera especial, la transmissió tancada de les interpretacions dels fets.

La història és per naturalesa epistemològica una ciència interpretativa i l'alumnat

ha de contrastar opinions diverses i si s'adscriu a una ha de fer-ho d'una manera sòlidament argumentada.

Cal tenir en compte que l'alumnat s'acosta a la valoració dels fets històrics, especialment els d'història més recent, no pas des del buit, sinó amb unes idees prèvies, ètiques i polítiques que sovint poden haver estat adquirides de manera acrítica.

Per això resulta del tot important formar-se tant en la distinció entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la interpretació històrica no siguin equiparables a intuïcions, sentiments o prejudicis, sinó enunciats que han d'estar fonamentats en

arguments ben construïts a partir de la crítica de fonts concretes.

En definitiva, davant la història ja escrita, es proposa estimular una forma d'ensenyament que fomenti un aprenentatge que faciliti les eines a l'alumnat per accedir a les fonts

de coneixement històric, per tal de .dialogar. amb el passat i interpretar-lo críticament, i prendre consciència alhora de les limitacions d'una disciplina que està en revisió constant.

En la mesura que s'aprofundeix en el coneixement del passat, també s'incorporen posicions crítiques fonamentades i s'adquireix una consciència progressiva de la complexitat dels processos històrics.

La història, des d'aquest punt de vista, es constitueix en una eina intel·lectual de primer ordre per transmetre i fonamentar valors com la solidaritat, el respecte per la diferència, la multiculturalitat, l'educació per la pau i els drets humans i un posicionament decidit en pro de la justícia i de rebuig contra les diferents formes de desigualtat i discriminació.

És important, doncs, dotar l'alumnat d'eines per llegir tot tipus de fonts que permetin crear coneixement històric.

La història es reescriu contínuament quan els historiadors i les historiadores replantegen els esdeveniments a partir d'una lectura renovada de les fonts o bé accedint a noves fonts d'informació fins aleshores desconegudes o ignorades.

Així, doncs, l'alumnat ha de tenir accés als coneixements consensuats per la comunitat científica, alhora que s'ha de formar en la crítica de les fonts, tot plantejant-se'n la fiabilitat.

Per tot plegat és important que les unitats lectives contemplin sempre un espai d'intervenció de l'alumnat a proposta de diverses activitats sobre les fonts a fi que es puguin expressar i compartir els seus aprenentatges i també per identificar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen les pròpies percepcions sobre els fets.

També resulta important plantejar activitats d'indagació a partir de les fonts que comportin la necessitat d'arribar a conclusions, individualment o en grup, a partir de la formulació d'hipòtesis de partença o d'objectius senzills clarament formulats.

Cal dedicar igualment un espai al llarg de les unitats lectives perquè l'alumnat pugui planificar les tasques que comporten un aprenentatge autònom, així com l'autoregulació del procés d'aprenentatge.

CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ GENERALS

1. Identificar i caracteritzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de diverses fonts, els canvis i les continuïtats en relació a l’Antic Règim produïts a Europa a l’inici de l’època contemporània,.

2. Sintetitzar els aspectes més rellevants de la segona fase de la Revolució Industrial i algunes les seves conseqüències socials i ideològiques (aparició i evolució del socialisme i l’anarquisme). Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i socialista.

3. Identificar les causes i les conseqüències del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets a través de representacions cartogràfiques.

4. Descriure a grans trets l’evolució de la Primera Guerra Mundial i valorar de forma argumentada les seves conseqüències, inclosa l’organització de la pau. Identificar els trets bàsics del procés que va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar les conseqüències que se’n van derivar, en relació amb la creació del primer estat socialista: l’URSS.

5. Descriure i analitzar, a través de fonts estadístiques i gràfiques, l’evolució econòmica del període d’entreguerres. Relacionar la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascens dels feixismes. Resumir les característiques bàsiques dels feixismes i saber relacionar-los amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

6. Identificar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts històriques diverses (textuals, estadístiques, iconogràfiques, fílmiques, orals, etc.) per tal de realitzar treballs d’indagació sobre la situació de la població civil durant la Segona Guerra Mundial. Identificar i analitzar les causes que van provocar la formació de blocs a la fi de la Segona Guerra Mundial, i explicar i valorar els trets bàsics de la seva evolució durant la segona meitat del segle XX fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

7. Identificar els factors que van afavorir el procés de descolonització i establir les possibles relacions entre l’experiència colonial i la situació actual d’alguns països que va experimentar processos de colonització, en un món interrelacionat.

8. Sintetitzar les principals etapes del procés de construcció de la Unió Europea, identificar les seves institucions i funcions i valorar críticament el seu paper en el context europeu i a nivell internacional, així com el desenvolupat per altres institucions d’àmbit supranacional.

9. Sintetitzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de fonts primàries i secundàries, l’evolució de la condició femenina, i identificar les grans línies de l’evolució de les mentalitats i costums socials de la història contemporània.

10. Identificar i caracteritzar algunes transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que s’han produït en les últimes dècades, valorant l’existència de nous centres de poder a la vegada que l’impacte de la globalització en les esferes política, econòmica i cultural. Valorar la incidència de l’impacte científic i tecnològic i el seu desigual repartiment.

11. Analitzar algun conflicte de finals del segle XX, o bé d’actualitat, tenint en compte la dimensió internacional, a partir de la informació dels mitjans de comunicació social, valorant críticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les seves explicacions històriques, argumentant les pròpies idees com a individu social que viu en un temps i espai concret i valorant la resolució pacífica dels conflictes.

OBJECTIUS DIDÀCTICS ESPECÍFICS

1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani -segles XIX, XX i XXI-, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ESPECÍFIQUES

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història del món contemporani, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història del món contemporani col·labora, també, en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a la realització de treballs de recerca. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció.

CONTINGUT ESPECÍFICS DEL CURS

Tema 1. L’Europa de l’Antic Règim

1. LES BASES DE L’ANTIC RÈGIM

2. PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS A L’EUROPA DEL SXVIII

3. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL SXVIII

4. LA IL.LUSTRACIÓ: IDEES NOVES DAVANT L’ANTIC RÈGIM

Tema 2. La NOVA ERA Industrial

1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

2. NOUS TIPUS D’INDÚSTRIA

3. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME

4. LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS

TEMA 3. ELS MOVIMENTS LIBERALS I NACIONALS (1789-1871)

1. La Revolució Francesa (1789-1799)

2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

3. L’Europa de la Restauració

4. Les revolucions liberals (1820-1848)

5. La construcció dels Estats nacionals

Tema 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800-1914)

1. El movimient obrer: des dels inicis fins al 1848

2. Els grans corrents ideològics de l’obrerisme

3. L’època de la Primera Internacional (1864-1881)

4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)

5. La Segona Internacional

Tema 5. La dominació europea del món (1870-1914)

1. La Segona Revolució Industrial

2. Les causes de l’ imperialisme

3. El repartiment del món

4. Les noves potències imperialistes

5. L’organització dels imperis colonials

Tema 6. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

1. Les grans potències europees

2. Les causes de la guerra

3. El desenvolupament del conflicte

4. La pau dels vencedors

5. Les conseqüències de la guerra

TEMA 7. LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’ORIGEN DE L’ESTAT SOVIÈTIC (1917-1927)

1. La Rússia dels tsars

2. La revolució de febrer del 1917

3. La revolució d’Octubre del 1917

4. De Lenin a Stalin

TEMA 8. PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

1. Els problemes econòmics de la pau

2. Els feliços anys vint

3. La Gran Depressió

4. L’expansió mundial de la crisi

5. Els camins de la recuperació econòmica

TEMA 9. ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L’EUROPA D’ENTREGUERRES

1. La crisi de les democràcies liberals

2. La Itàlia feixista (1922-1945)

3. La República de Weimar (1918-1933)

4. L’Alemanya nazi (1933-1939)

5. EL TOTALITARISME SOVIÈTIC. STALIN

Tema 10. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

2. El desenvolupament de la guerra

3. Europa sota el domini nazi

4. Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial

TEMA 11. UN MÓN BIPOLAR

1. La formació de blocs

2. Els conflictes de la Guerra Freda

3. Els anys de la coexistència pacífica

4. Problemes interns dels blocs

TEMA 12. FI DELS IMPERIS COLONIALS

1. Causes de la descolonització

2. Les primeres independències asiàtiques

3. El naixement de la República Popular de la Xina

4. El procés de descolonització al món àrab

5. La descolonització subsahariana

6. Bandung i el naixement del Tercer Món

Tema 13. Un món dividit en blocs (1945-1991)

1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units

2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident

3. El món socialista: l’hegemonia soviètica

4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar

TEMA 14. EL MÓN ACTUAL

1. El nou ordre internacional

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni

3. Els sistemes polítics democràtics

4. Dictadures i drets humans

5. El desenvolupament científic i tecnològic

6. Un món globalitzat

7. Un nou escenari econòmic mundial

8. Contrastos i desigualtats en el món actual

9. La cerca d’alternatives

10. La societat del segle XXI

CONNEXIONS ESPECÍFIQUES AMB ALTRES MATÈRIES

Matemàtiques:

Llengua catalana i castellana:

Visual i plàstica:

Història

Filosofia i ciutadania

Caracterització del poder polític, l'estat de dret i la democràcia.

Història de la filosofia

Valoració dels corrents filosòfics en la construcció dels valors individuals i socials d'època contemporània.

Ciències per al món contemporani

Estudi de les aportacions científiques al llarg de la història.

Economia

- Anàlisi de l'evolució històrica de l'economia mundial a partir de la interpretació dels principals indicadors socioeconòmics. Anàlisi dels fenòmens des de diverses escales geogràfiques.

La globalització econòmica i les seves conseqüències. Les institucions supraestatals (europees i mundials) que determinen polítiques econòmiques i socials.

Les grans àrees socioeconòmiques i geopolítiques, els nous centres de poder i els desequilibris.

Història de l'art. Història de la música i la dansa. Literatura universal

Context històric dels moviments estètics i literaris d'època contemporània.

METODOLOGIA I TIPUS D’ACTIVITATS

S’iniciarà cada tema fent una presentació del Pla de Treball, on s’especificaran els objectius, continguts, materials i exercicis que caldrà fer. També inclourà un apartat de planificació de la feina amb els terminis de realització dels exercicis i presentació de treballs. Aquest pla estarà a disposició de l’alumne al Departament perquè el pugui descarregar a l’ordinador i consultar quan ho necessiti.

Tot seguit el professor iniciarà el tema amb l’explicació corresponent, que es basarà en esquemes, mapes, imatges, mapes conceptuals i resum de la informació mitjançant un power-point, amb l’objectiu de fer arribar el contingut a l’alumne de manera entenedora. Aquest material estarà a disposició de l’alumne.

L’alumne farà a classe o a casa els exercicis corresponents a l’apartat que s’haurà explicat a classe.

Els exercicis seran de diverses tipologies: qüestionari de preguntes, comentari o elaboració d’un mapa, recerca d’informació complementària, fitxes, eixos cronològics, vocabularis... Caldrà fer-los en diversos formats: a la llibreta, a l’ordinador i penjar-los al moodle si s’escau i depenent del professor...

Les sessions es dividiran en dues parts. La primera consistirà en l’explicació de l’apartat corresponent del tema i la segona en la revisió dels exercicis del dia anterior.

Es comprovarà si els alumnes han fet els exercicis i s’elaborarà un full de seguiment.

Es farà una prova escrita mínima per trimestre.

Es procurarà fer algun exercici de grup, el resultat del qual els alumnes hauran d’exposar a classe.

S’aplicarà el treball cooperatiu en algun dels temes.

Es tindrà en compte d’estimular la participació de l’alumne creant debat a la classe a partir dels temes tractats.

Per les característiques de la matèria serà interessant la visualització d’alguna pel·lícula o reportatge relacionat amb l’Edat contemporània i un exercici d’anàlisi posterior.

Per relacionar la matèria amb la realitat actual es complementarà amb alguna activitat d’anàlisi de la premsa diària.

El material que s'utilitzarà a classe per implementar aquesta metodologia serà:

- El llibre de text

- La plataforma moodle

- Els recursos TIC.

CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DEL CURS

3. Identificar les causes i les conseqüències del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets a través de representacions cartogràfiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

L’avaluació serà contínua i personalitzada. Es valorarà el domini o grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de la matèria, a més de la participació, l’actitud i l’expressió. D’aquesta manera, a banda de l’assoliment dels objectius, serà imprescindible per superar la matèria aspectes com ara l’interès que demostri cada alumne/a, la participació a classe i, en especial, haver mantingut al llarg del curs una actitud respectuosa vers el professorat, la resta de companys i les instal·lacions.

PROVES ESCRITES

· Aquestes proves poden incloure un o més temes. Es farà un examen per avaluació. També hi haurà una recuperació per avaluació

· Les proves que no arribin a 3,5 no faran mitjana amb les altres i s’hauran de recuperar tot i que el promig superi el 5.

· La no realització injustificada d’un examen puntua No Presentat (NP).. En cas de justificació raonada (família, metge) es tindrà dret a fer-lo en una altra data

· L’entrega en blanc és 0 i no pot fer mitjana amb treball i actitud. També si es copïa o s’utilitza alguna fórmula improcedent

· A les proves escrites no es pot portar cap aparell electrònic, solament un bolígraf

TREBALL I ACTITUD

· Un nombre variable i de diferents tipus d’activitats, sobre cada tema, que s’han d’adjuntar amb un dossier i entregar-lo el dia de l’examen de cada avaluació. La no entrega suposarà el descompte del 20% de la nota de l’examen. El dossier incomplert també resta. Copiar-ho un de l’altre, o varis, resta als dos o varis.

· A la tercera avaluació es valorarà i s’hauria d’entregar un dossier amb els esquemes dels temes, resums, altres fulls complementaris (donats o recomanats pel professor) i el dossier d’activitats. Tot englobat per temes, amb un índex que s’adscrigui a l’esquema de continguts nostre. Portarà una portada amb nom, cognoms, curs i centre. Aquest treball és tornarà.

· Treballs i petites recerques complementàries.

· Sortides, conferències, exposicions i altres.

· Actitud: la participació en el treball de l’aula, l’educació i correcció a l’aula, el respecte envers els companys i els professors i l’assistència a classe i la puntualitat.

La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:

80 % proves escrites + 20 % treball i actitud

NOTA : cal treure com a mínim un 3,5 en la l’apartat de les proves escrites, en cas contrari no es sumarà la nota de treball i actitud. I la nota d’avaluació serà la nota de l’examen.

RECUPERACIONS

Cada avaluació l’alumne tindrà dret a una recuperació. Si es suspèn s’haurà de recuperar a final de curs.

Les recuperacions de maig seran per avaluacions suspeses. Tanmateix si se’n suspèn dues, ja es va a tota la matèria

La recuperació de juny serà ja de tot el temari

UNITATS DIDÀCTIQUES/UNITATS DE PROGRAMACIÓ. DURADA I SEQÜÈNCIA D’ IMPARTICIÓ
Unitats didàctiques/ Unitats de programació		Durada
Unitats didàctiques/ Unitats de programació		SETMANES	HORES / SETMANA	TOTAL
1a Avaluació	UNITAT 1. L’Europa de l’Antic Règim	2	4	8
	UNITAT 2. La Nova Era Industrial	2	4	8
	UNITAT 3. Els moviments liberals i nacionals (1789-1871)	2	4	8
	UNITAT 4. El orígens del moviment obrer (1800-1914)	2	4	8
	UNITAT 5. La dominació europea del Món (1870-1914)	2	4	8
2a Avaluació	UNITAT 6. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)	2	4	8
	UNITAT 7. La Revolució Russa i l’origen de l’estat soviètic(1917-1927)	2	4	8
	UNITAT 8. Prosperitat, crisi i depressió	2	4	8
	UNITAT 9. Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres	2	4	8
	UNITAT 10. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)	2	4	8
3a Avaluació	UNITAT 11. Un món bipolar	2	4	8
	UNITAT 12. Fi dels imperis colonials	2	4	8
	UNITAT 13. Un Món dividit en blocs (1945-1991)	2	4	8
	UNITAT 14. El món actual	4	4	16
	Activitats complementàries: sortides, treballs, xerrades, proves...	5	4	20
	TOTAL	35	4	140

DESPLEGAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES/UNITATS DE PROGRAMACIÓ

*El seguiment de la programació es fa al quadern del professor/a

DESPLEGAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES/UNITATS DE PROGRAMACIÓ

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 1 : L’Europa de l’Antic Règim

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les transformacions socioeconòmiques de l’Europa de l’Antic Règim.

– Localitzar en un eix cronològic els personatges i els fets històrics més destacats de la història d’Europa en els segles XVII i XVIII.

– Conèixer els problemes derivats de l’estancament agrícola i del repartiment desigual de les terres a la societat de l’Antic Règim.

– Reconèixer els diferents tipus d’explotacions agrícoles i els drets senyorials als quals estaven sotmesos els pagesos.

– Explicar les característiques de la indústria i de les manufactures tradicionals.

– Valorar el paper del comerç marítim al segle XVIII i les polítiques mercantilistes que van aplicar les monarquies absolutes per afavorir les exportacions.

– Analitzar la jerarquització de la societat estamental, i identificar els drets i deures dels grups privilegiats i no privilegiats.

– Conèixer l’evolució demogràfica de la població de l’Antic Règim.

– Explicar la manera d’exercir el poder de les monarquies absolutes.

– Conèixer la importància històrica, pel que fa a la limitació del poder real, de la divisió de poders i la Declaració de Drets de l’Anglaterra del segle XVII.

– Sintetitzar les causes que van desencadenar la caiguda de l’Antic Règim.

– Identificar les bases teòriques i els principals pensadors de la Il·lustració.

– Reconèixer els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

– Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

- Fer treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l’anàlisi de mapes històrics de l’Europa de finals del segle XVIII, i en les quals s’analitzen taules i gràfics que contenen dades sobre l’economia i la demografia de l’Antic Règim.

– Competència en comunicació lingüística. Es preveu en l’anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVII i XVIII; i en la definició de conceptes relacionats amb la societat de l’Antic Règim.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament d’habilitats socials com la participació, l’atenció, l’empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: gravats i pintures dels segles XVII i XVIII.

- Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les

habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de

mapes, etc.

Continguts

– L’economia de l’Antic Règim.

– La societat estamental de l’Antic Règim.

– L’absolutisme monàrquic.

– La limitació a l’autoritat real. El parlamentarisme anglès.

– La crisi de l’Antic Règim.

– Les idees de la Il·lustració. El despotisme il·lustrat.

– Establiment de les relacions entre els aspectes polítics i socioeconòmics que van desencadenar el final de l’Antic Règim.

– Localització, en un eix cronològic, dels fets i esdeveniments històrics més rellevants de la història d’Europa en els segles XVII i XVIII.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen les característiques de la producció agrícola i l’economia de base senyorial de l’Antic Règim.

– Descobrir si reconeixen les limitacions imposades per la insuficiència dels transports i les xarxes de comunicació.

– Valorar si coneixen les característiques de la indústria i les manufactures tradicionals.

– Veure si saben analitzar les característiques del comerç marítim al segle XVIII i les causes de les polítiques mercantilistes aplicades per les monarquies absolutes.

– Comprovar que coneixen l’estructura piramidal de la societat estamental i que identifiquen els drets i deures dels diferents grups socials.

– Veure si analitzen les característiques demogràfiques de l’Antic Règim.

– Confirmar que coneixen els trets de l’absolutisme monàrquic.

– Observar si valoren la importància històrica de la Declaració de Drets i l’ampliació de poders del Parlament, a l’Anglaterra del segle XVII.

– Assegurar-se que saben explicar els postulats defensats pels pensadors de la Il·lustració i que reconeixen els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

– Constatar que coneixen les causes de la crisi de l’Antic Règim.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques i mapes històrics per obtenir informació fiable sobre els aspectes estudiats.

– Verificar que saben analitzar fonts i documents per conèixer l’evolució de les formes de vida i de les mentalitats al segle XVIII.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica.

- Assegurar-se que realitzen treballs en grup, i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: realització dels exercicis i examen del tema.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 2 : La Nova Era Industrial

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les principals transformacions que es van produir a la Gran Bretanya com a conseqüència de la primera Revolució Industrial.

– Identificar els avenços tècnics de la Revolució Industrial i reconèixer els sectors industrials pioners.

– Explicar les causes del creixement demogràfic del segle XVIII.

– Conèixer els canvis que va experimentar el sector agrari com a conseqüència de les transformacions dels sistemes de cultiu i la nova estructura de propietat.

– Reconèixer els factors que van estimular la mecanització de la indústria tèxtil i els seus efectes en l’increment de la producció.

– Entendre el procés d’expansió de la industrialització a Europa i descriure les seves característiques i particularitats en cada país.

– Valorar la importància del capital i de les inversions en l’economia industrial.

– Explicar la doctrina del liberalisme econòmic i identificar-ne els defensors.

– Comprendre el funcionament del capitalisme industrial i els canvis que es van produir en l’organització del treball.

– Entendre el poder econòmic i polític de la burgesia en la societat industrial, i reflexionar sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

– Descriure el creixement de les ciutats derivat de la industrialització i les transformacions que va experimentar l’estructura familiar.

- Identificar la pervivència de la societat de l’Antic Règim als països europeus.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i el comentari de textos històrics del segle XIX i en la definició de conceptes relacionats amb els avenços tècnics de la Revolució industrial.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es treballa mitjançant l’anàlisi de sèries estadístiques i de gràfics sobre l’evolució demogràfica i econòmica de la Gran Bretanya durant la Revolució Industrial.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de la informació: elaboració d’un mapa conceptual, comentari de text, etc.

– Competència artística i cultural. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi i la interpretació d’un gravat del segle XIX.

- Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de

manera col·lectiva o en petits grups. Es potencia el desenvolupament de les habilitats de

comunicació interpersonal: atenció als altres, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de

les opinions diferents de la pròpia.

Continguts

– La Revolució Industrial a la Gran Bretanya.

– Transformacions agràries i creixement demogràfic.

– La mecanització i el sistema fabril.

– Els sectors de la Revolució Industrial: la indústria cotonera, el carbó i el ferro.

– Els nous transports.

– L’expansió de la industrialització.

– El liberalisme econòmic.

– El capitalisme industrial i el poder de la burgesia.

– El proteccionisme i el liberalisme.

– Estudi de les institucions i les formes de pagament que van permetre el finançament de les noves empreses sorgides de la Revolució Industrial.

– El procés d’urbanització i la segregació urbana.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Descobrir si coneixen les transformacions i els avenços tècnics que van tenir lloc a la Gran Bretanya amb la primera Revolució Industrial.

– Constatar que analitzen adequadament els factors que van permetre l’augment de la productivitat i el creixement demogràfic al segle XVIII.

– Comprovar que coneixen els canvis que es van produir en el sector agrari amb la introducció dels nous sistemes de cultiu i la nova maquinària agrícola.

– Verificar que coneixen els sectors pioners del procés d’industrialització i les principals innovacions tècniques incorporades.

– Observar si comprenen el procés d’expansió de la industrialització a Europa i distingeixen les particularitats en el desenvolupament de cada país.

– Comprovar que valoren la importància del capital en l’economia industrial.

– Confirmar que han entès les bases teòriques del liberalisme econòmic.

– Constatar que saben explicar el funcionament del capitalisme industrial i els canvis que va provocar en el sistema fabril i en l’organització del treball.

– Observar si són conscients del domini exercit per la burgesia en el sistema industrial, i si reflexionen sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

– Comprovar que entenen l’evolució de la societat urbana i els canvis experimentats en l’estructura familiar com a resultat de la industrialització, i que reconeixen la pervivència de la societat de l’Antic Règim en l’Europa del segle XIX.

– Veure si saben analitzar documents històrics i literaris, mapes, gràfics i representacions pictòriques per conèixer l’evolució social i econòmica d’aquest període.

- Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.

Avaluació: Realització dels exercicis i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 3 : Els moviments liberals i

nacionals (1789-1871)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Descriure les causes sociopolítiques i econòmiques que van afavorir la Revolució i la situació de la societat francesa en la vigília d’aquest esdeveniment.

– Identificar cronològicament les diferents fases de la Revolució i valorar-ne les repercussions a llarg termini.

– Identificar el procés de sorgiment del bonapartisme.

– Analitzar el desenvolupament de l’Imperi Napoleònic i descriure adequadament les campanyes napoleòniques.

– Analitzar l’època de la Restauració i comprendre’n el contingut ideològic-polític.

– Descriure les diferents fases de la revolució liberal i entendre les conseqüències que va tenir en els diferents països europeus.

– Comparar el mapa d’Europa del Congrés de Viena amb el posterior a 1848.

– Comprendre les diverses nocions de nació al principi del segle XIX segons la tradició cultural.

– Entendre els processos d’unificació política d’Itàlia i Alemanya.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, i així formar-se una opinió fonamentada en les fonts consultades.

– Utilitzar correctament el vocabulari històric d’aquest període.

- Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’elaboració d’un quadre sinòptic que requereix buscar informació en diferents fonts de consulta; i l’anàlisi d’una caricatura de l’època.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVIII i XIX; i en la definició de conceptes relacionats amb els personatges i els fets de les etapes històriques estudiades.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en què s’intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escoltar activament, empatia, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari d’un document iconogràfic: La llibertat guiant al poble, d’E. Delacroix.

- Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que

requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades:

anàlisi de mapes històrics, comentari de textos, etc.

Continguts

– La Revolució Francesa.

– L’Imperi napoleònic.

– La Restauració.

– Les revolucions liberals.

– El nacionalisme i la construcció dels estats nacionals.

– El procés d’unificació d’Itàlia.

– El procés d’unificació d’Alemanya.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen les causes de la Revolució Francesa, les seves fases principals i les seves transformacions socials, polítiques i econòmiques més importants.

– Descobrir si comprenen les causes del sorgiment del bonapartisme en el context de l’última etapa de la Revolució Francesa.

– Constatar que comprenen el concepte de Restauració i les implicacions polítiques de la seva ideologia.

– Veure si coneixen els esdeveniments més assenyalats de la revolució liberal.

– Constatar que diferencien les diferents onades revolucionàries del segle XIX.

– Confirmar que coneixen la definició de nació, i establir les diferències entre la concepció liberal i la conservadora.

– Comprovar que coneixen com es van produir els processos d’unificació política d’Itàlia i Alemanya.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes que tenen lloc en l’actualitat.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i que es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.

- Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant.

Avaluació: Realització dels exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 4 : Els orígens del moviment obrer (1800-1914)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Analitzar les condicions de vida del proletariat al segle XIX, i comparar-les amb l’estil de vida de la burgesia industrial i de les noves classes dirigents.

– Reconèixer les causes de la conflictivitat laboral del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d’associacionisme i de sindicalisme.

– Explicar les característiques de moviments com el ludisme i el cartisme, i saber contextualitzar-los a l’espai i el temps.

– Entendre els postulats teòrics del socialisme utòpic.

– Descriure les relacions entre la burgesia liberal i el moviment obrer sorgits de les revolucions de 1848.

– Conèixer les bases de la teoria marxista, les seves obres i els seus principals defensors.

– Valorar els elements de crítica social de l’anarquisme i la línia d’actuació dels moviments anarquistes al llarg del segle XIX.

– Explicar les causes que van provocar la creació de la Primera Internacional.

– Analitzar les causes que van portar al naixement del sindicalisme de masses i a la formació dels partits socialistes durant l’últim terç del segle XIX.

– Saber com va evolucionar l’anarquisme a finals del segle XIX, parant una atenció especial al procés de configuració de l’anarcosindicalisme.

– Comparar els postulats defensats pels diferents corrents ideològics socialistes de finals de segle mitjançant l’anàlisi i comentari de textos històrics.

– Entendre el paper de la Segona Internacional en l’evolució del socialisme.

- Realitzar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i

tolerant.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics sobre diferents aspectes del moviment obrer; i en la definició de conceptes relacionats amb els sindicats i els partits obrers.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi de sèries estadístiques, cartells i caricatures de l’època.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d’atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es practica mitjançant l’anàlisi i comentari de diferents tipus de documents iconogràfics: litografies, gravats i pintures.

- Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que

requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques

assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

Continguts

– Els orígens del moviment obrer: els problemes socials de la industrialització.

– El socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme.

– L’Associació Internacional de Treballadors.

– L’expansió del moviment obrer.

– Els sindicats de masses i els partits obrers.

– Les pràctiques de l’anarquisme.

– Les tendències ideològiques socialistes i la Segona Internacional.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que reflexionen sobre les condicions de vida i l’explotació laboral de la classe obrera al llarg del segle XIX.

– Observar si saben sintetitzar les principals reivindicacions de la classe obrera, i si expliquen correctament les causes de les revoltes del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d’associacionisme i de sindicalisme.

– Descobrir si reconeixen les principals reivindicacions de moviments socials com el ludisme i el cartisme, i si saben contextualitzar-les en el temps i l’espai.

– Confirmar que coneixen els principis fonamentals del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme, així com la seva evolució al segle XIX.

– Comprovar que coneixen les relacions sorgides entre la burgesia liberal i el moviment obrer després de les revolucions de 1848.

– Veure si enumeren les causes de l’aparició del sindicalisme de masses i la formació dels partits socialistes durant l’últim terç del segle XIX.

– Assegurar-se que coneixen les particularitats i els interessos dels diferents corrents ideològics del socialisme de finals de segle.

– Veure si entenen el paper de la Segona Internacional en l’evolució del socialisme.

– Observar si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies d’aquest període històric.

- Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que

participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.

Avaluació: Realització dels exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 5 : La dominació europea del Món (1870-1914)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Reconèixer les innovacions tècniques de la Segona Revolució Industrial.

– Descriure els nous models empresarials i els nous sistemes de producció.

– Valorar les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

– Descriure l’estructura demogràfica de la societat europea en l’últim terç del segle XIX i els canvis econòmics i socials de la primera dècada del segle XX.

– Analitzar les causes i les conseqüències de l’expansió imperialista europea de l’últim quart del segle XIX.

– Comparar els arguments utilitzats per les potències colonials per justificar el colonialisme.

– Analitzar el repartiment de l’Àfrica i l’ocupació de l’Àsia a partir de mapes històrics.

– Establir les particularitats de l’ imperialisme nord-americà i japonès.

– Descriure les formes d’organització i explotació dels territoris colonials i valorar les seves repercussions en l’actual situació econòmica i social d’aquests països.

– Explicar les conseqüències de l’ imperialisme per a les metròpolis.

– Llegir i comentar alguns discursos colonials del segle XIX.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Entendre l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir de les interpretacions simplistes en l’anàlisi dels fets històrics.

- Realitzar treballs de grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics del segle XIX, en la definició d’alguns conceptes, i en la descripció de caricatures de l’època.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi i la interpretació de mapes històrics i satírics, sèries estadístiques i gràfics de barres.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i el comentari d’algunes caricatures i cartells de finals del segle XIX i principis del segle XX.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d’eixos cronològics, comentari de textos, etc.

- Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en

petits grups i que permeten exercitar les habilitats socials. A més a més es potencia el

desenvolupament de l’empatia per comprendre els problemes de les colònies i rebutjar postures

etnocèntriques.

Continguts

– La Segona Revolució Industrial (1860-1914).

– L’augment demogràfic i les migracions.

– Les innovacions tècniques i científiques.

– Els canvis en l’organització del capital i del treball.

– L’augment de la competència i l’expansió del comerç.

– L’ imperialisme: factors econòmics, polítics i ideològics.

– El repartiment de l’Àfrica i l’ocupació de l’Àsia.

– L’ imperialisme dels Estats Units i l’expansionisme japonès.

– L’organització dels imperis colonials.

– Les conseqüències de l’ imperialisme per als països colonitzats i per a les metròpolis.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Descobrir si coneixen les principals innovacions tècniques i les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

– Veure si saben analitzar l’estructura demogràfica de la societat europea en l’últim terç del segle XIX, a partir de la lectura i l’anàlisi de gràfiques i sèries estadístiques.

– Comprovar que coneixen les causes econòmiques, polítiques, ideològiques i demogràfiques de l’expansió imperialista europea en l’últim terç del segle XIX.

– Observar si valoren críticament les justificacions i les postures pròpies de l’època, i les que s’emeten en l’actualitat, a favor i en contra del colonialisme.

– Confirmar que descriuen adequadament el procés de colonització dels continents africà i asiàtic, a partir de l’observació i l’anàlisi de mapes històrics.

– Veure si distingeixen les particularitats de l’imperialisme dels Estats Units i Japó.

– Confirmar que saben explicar les conseqüències de l’imperialisme per als territoris colonitzats i per a les metròpolis.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes actuals.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, cartells i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d’aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: fer els exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 6 : La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

– Descriure les relacions internacionals prèvies a la guerra, els interessos de les grans potències i els conflictes que van afavorir l’esclat de la guerra.

– Reconèixer les aliances establertes entre els països dels dos blocs enfrontats.

– Explicar les causes immediates de l’esclat de la Gran Guerra.

– Descriure el potencial militar dels països que van participar en el conflicte, les estratègies militars i l’evolució dels moviments de les forces enfrontades.

– Analitzar les causes de l’extensió i mundialització del conflicte.

– Comprendre i explicar els canvis que el desenvolupament de la guerra va suposar en les formes de vida, l’economia i la política.

– Explicar el resultat dels tractats de pau i valorar la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau.

– Analitzar les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i centrar-se en el nou mapa d’Europa després del conflicte.

– Valorar fins a quin punt la guerra va contribuir a l’emancipació de la dona.

– Reflexionar sobre els desastres i les pèrdues humanes de la guerra, i desenvolupar una actitud de rebuig cap a les solucions bèl·liques dels conflictes.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, i formar-se una opinió fonamentada en les fonts consultades.

- Fer treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi de mapes històrics de les diferents fases de la guerra, i la interpretació de sèries estadístiques i gràfics sobre les conseqüències del conflicte.

També es promou la recerca d’informació sobre l’atemptat de Sarajevo a Internet i en altres fonts de consulta.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics de les dues primeres dècades del segle XX; i en la definició de conceptes relacionats amb diferents aspectes de la Gran guerra.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d’atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

- Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i el comentari de diferents tipus de documents iconogràfics de l’època estudiada: cartells publicitaris i caricatures.

Continguts

– La Pau Armada (1905-1914).

– L’esclat de la Gran Guerra.

– L’evolució del conflicte.

– La mundialització del conflicte.

– De la crisi de 1917 al final de la guerra.

– Els tractats de pau, la Societat de Nacions i les relacions internacionals.

– Les conseqüències de la guerra.

– El nou paper de la dona i el moviment sufragista.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen les causes profundes de la Primera Guerra Mundial.

– Valorar si saben explicar les relacions internacionals prèvies a la guerra i els interessos de les grans potències.

– Veure si saben quines van ser les causes immediates de l’esclat de la guerra.

– Descobrir si reconeixen les aliances establertes entre els països que van formar part dels dos blocs enfrontats en la guerra.

– Comprovar que coneixen el potencial militar dels països que van participar en el conflicte així com l’evolució de les estratègies militars utilitzades.

– Observar si saben explicar les raons de la mundialització del conflicte i les seves conseqüències en l’economia i en la vida quotidiana.

– Veure si són conscients de l’impacte de la crisi de 1917 en la fase final de la guerra.

– Comprovar si identifiquen els acords assolits en els tractats de pau, i valoren críticament la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau internacional.

– Assegurar-se que coneixen les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i que descriuen correctament el mapa d’Europa resultant del conflicte.

– Descobrir si valoren la importància històrica dels moviments sufragistes femenins en la consecució del dret al vot de la dona.

– Valorar si mostren actituds de rebuig davant els desastres produïts per la guerra i per les solucions bèl·liques dels conflictes.

– Veure si analitzen amb precisió la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, cartells i fotografies corresponents a aquest període.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.

- Verificar que fan els treballs en grup i participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: Realització dels exercicis i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 7 : La Revolució russa i l’origen de l’estat soviètic (1917-1927)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les característiques de l’Imperi tsarista a principi del segle XX.

– Identificar les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

– Reconèixer la ideologia dels partits polítics que es van oposar al règim.

– Explicar com es va produir la revolució de febrer de 1917 i la caiguda del tsarisme.

– Reconèixer el paper de les idees de Lenin en el desenvolupament de la revolució.

– Descriure com es va produir la presa del poder en la jornada revolucionària d’octubre i com es va concretar la construcció del primer Estat socialista.

– Explicar la funció dels diferents òrgans del nou Estat soviètic.

– Conèixer els principals conflictes de la guerra civil i analitzar les seves conseqüències.

– Descriure els canvis que va comportar l’aplicació de la Nova Política Econòmica.

– Analitzar l’impacte que la revolució russa va tenir a la resta d’Europa i valorar les mesures adoptades per difondre les idees comunistes.

– Analitzar com es va dur a terme la col·lectivització forçosa de l’agricultura.

- Realitzar treballs de grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics, en la descripció de fotografies, i en la definició de conceptes relacionats amb les diferents fases de la Revolució.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi de mapes històrics i sèries estadístiques sobre l’evolució econòmica de l’URSS; l’elaboració d’un quadre sinòptic, i la recerca d’informació sobre alguns dels personatges històrics estudiats.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats en les quals s’intercanvien opinions amb la resta del grup i que permeten exercitar les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, etc. També es potencia la capacitat d’automotivar-se pel propi procés d’aprenentatge.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari de caricatures i fotografies de l’època.

- Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que

requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades:

comentari de textos, anàlisi d’imatges, etc.

Continguts

– La Rússia dels tsars.

– La Revolució de febrer del 1917.

– La Revolució d’octubre del 1917.

– La guerra civil i el “comunisme de guerra”.

– La Nova Economia Política.

– L’expansió revolucionària i la formació de la Tercera Internacional.

– La mort de Lenin: les grans lluites internes.

– La planificació i la col·lectivització de l’economia.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Descobrir si coneixen les característiques de l’Imperi tsarista a principi del segle XX i identifiquen les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

– Veure si saben explicar la ideologia dels partits que van promoure la revolució.

– Comprovar que coneixen els principals esdeveniments de la revolució de febrer de 1917, i que saben explicar com es va produir la caiguda del tsarisme.

– Observar si valoren la importància que va tenir Lenin en el desenvolupament de la revolució.

– Confirmar que saben descriure com es va produir la presa de poder a l’octubre de 1917, i com es va constituir el nou Estat soviètic.

– Verificar que coneixen les causes i el desenvolupament de la guerra civil, i que analitzen amb rigor les conseqüències socials i econòmiques del conflicte.

– Veure si identifiquen els canvis socials associats a la Nova Política Econòmica.

– Valorar si són conscients de l’impacte que la Revolució soviètica va tenir a la resta d’Europa i de l’expansió de les idees comunistes.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: realització dels exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 8 : Prosperitat, crisi i depressió

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Identificar les conseqüències econòmiques i els grans desequilibris financers internacionals sorgits de la Primera Guerra Mundial.

– Entendre les causes que expliquen el gran creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units durant els anys 20.

– Analitzar les causes que van provocar el crac borsari de 1929 i el desencadenament de la depressió econòmica generalitzada.

– Valorar les conseqüències de la Gran Depressió en les economies domèstiques, les condicions laborals i la vida quotidiana de la població; explicar com s’estén per tot el món i com afecta l’economia europea.

– Analitzar les causes de l’enfonsament del comerç internacional a partir d’una crisi econòmica local, tenint en compte els problemes derivats de la mundialització.

– Comparar les mesures preses per diferents governs per tractar de recuperar l’estabilitat econòmica.

– Entendre els elements clau de la doctrina econòmica proposada per Keynes.

– Comparar el ritme de recuperació de la crisi experimentada pels diferents països.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Entendre l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir de les interpretacions simplistes en l’anàlisi dels fets històrics.

– Utilitzar correctament el vocabulari específic d’aquest període.

- Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics del primer terç del segle XX i en la definició de conceptes relacionats amb els fets i els personatges claus de l’època estudiada.

També es practica en la redacció d’un text sobre l’expansió econòmica dels anys vint i la crisi borsària.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en les quals s’intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials i de comunicació interpersonal: escolta activa, empatia, etc.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l’elaboració d’un organigrama sobre les causes de la crisi del 29 i el comentari de fotografies dels EUA. en els temps de la Gran Depressió.

Les habilitats que permeten aconseguir aquesta competència també s’exerciten a través de l’anàlisi de sèries estadístiques i gràfics lineals sobre l’evolució econòmica dels anys vint i els anys trenta; i el visionat de la pel·lícula Temps moderns.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari de diversos documents iconogràfics: fotografies, segells i cartells de l’època.

- Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que

requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques

assignades: comentari de textos, elaboració d’un organigrama, etc.

Continguts

– Els problemes econòmics de la pau.

– La prosperitat econòmica dels Estats Units durant els anys vint.

– Les causes del crac borsari de Nova York.

– La Gran Depressió.

– La crisi bancària i industrial.

– L’expansió mundial de la crisi.

– La col·laboració internacional per superar la crisi.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Observar si coneixen els grans desequilibris internacionals sorgits de la Primera
Guerra Mundial i les causes que expliquen la supremacia econòmica dels Estats Units durant els anys 20.

– Comprovar que saben explicar les causes que van provocar el crac de 1929 i el consegüent desencadenament, a nivell mundial, de la Gran Depressió econòmica.

– Veure si són conscients de les conseqüències d’aquesta crisi en les condicions laborals, les economies domèstiques i la vida quotidiana de la població.

– Descobrir si saben com es va estendre la crisi americana per tot el món i com es va veure afectat el comerç internacional.

– Observar si saben comparar les mesures adoptades per diferents governs per recuperar el curs natural de l’economia.

– Comprovar que entenen els principis defensats per la doctrina keynesiana.

– Valorar si són conscients de la importància que va tenir la col·laboració internacional per a la recuperació de la gran recessió econòmica.

– Assegurar-se que entenen com funciona el sistema capitalista i que són conscients de les possibles conseqüències de la mundialització de l’economia.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d’aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant

Avaluació: Realització dels exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 9 : Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Relacionar la situació de crisi econòmica dels anys 30 i els antecedents històrics d’Itàlia i Alemanya amb l’aparició del feixisme italià i el nazisme.

– Descriure els factors que van afavorir l’ascens dels feixismes al poder.

– Conèixer la ideologia i el programa polític dels règims feixistes.

– Entendre el context polític i econòmic de la Itàlia de la postguerra en què es va produir l’ascens de Mussolini al poder.

– Reconèixer les principals característiques de la dictadura feixista italiana en matèria política, econòmica i social.

– Analitzar els factors que van provocar la crisi de la República de Weimar i que, al seu torn, van contribuir a l’èxit electoral del nazisme.

– Descriure la gestió sociopolítica i econòmica de la dictadura nazi.

– Identificar els principals trets de la ideologia nazi: fanatisme, puresa racial, persecució de les minories, antisemitisme, etc.

– Reconèixer els objectius econòmics del nazisme i relacionar-los amb la seva política territorial expansionista.

– Comparar les característiques dels totalitarismes italià i alemany.

– Explicar les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l’estalinisme.

– Conèixer la repressió exercida per Stalin durant els anys trenta.

– Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals i de grup.

– Utilitzar correctament el vocabulari específic d’aquest període.

- Realitzar treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi de gràfics lineals i gràfics de barres sobre la situació econòmica d’Itàlia i Alemanya en els anys trenta.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos sobre la ideologia feixista, en la descripció de fotografies, cartells i caricatures; i en la definició de conceptes relacionats amb les institucions, les lleis i les organitzacions de l’Alemanya nazi.

– Competència emocional. Es practica en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: pintures i fotografies de l’època.

- Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa en les activitats en les quals cal posar en pràctica

les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d’una

fotografia com a document històric, etc.

Continguts

– La crisi de les democràcies liberals.

– La ideologia del feixisme.

– L’ascens del feixisme.

– La Itàlia feixista

– La República de Weimar (1918-1933).

– L’Alemanya nazi (1933-1939).

– El totalitarisme soviètic. Stalin

– Anàlisi de les causes del sorgiment dels feixismes.

– Síntesi dels trets característics de les ideologies feixistes.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen les causes que van permetre l’ascens dels totalitarismes al poder durant el període d’entreguerres.

– Constatar que coneixen l’agenda política i ideològica dels feixismes.

– Valorar si són capaços d’analitzar el context polític i econòmic en què es va produir l’ascens al poder dels feixismes italià i alemany.

– Veure si saben establir les diferències entre el feixisme italià i el nazisme.

– Descobrir si saben descriure i comparar de forma coherent la gestió política i eco-nòmica de tots dos feixismes.

– Comprovar que coneixen els principals postulats de la ideologia nazi i que reflexionen, críticament, sobre les mesures de control ideològic i de repressió social que va exercir sobre la població civil i les minories.

– Comprovar si coneixen les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l’estalinisme, i són conscients de la repressió exercida per Stalin en els anys trenta.

– Descobrir si descriuen de forma adequada les noves institucions polítiques en l’era de Stalin.

– Assegurar-se que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques, mapes històrics... per obtenir informació vàlida i fiable sobre els aspectes estudiats.

– Veure si són conscients de la funció que exercia la propaganda electoral en els règims feixistes a partir de l’observació i el comentari de cartells.

– Comprovar que saben formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que saben formar-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Constatar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: realització dels exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 10 : La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial.

– Relacionar la Guerra Civil Espanyola amb la conjuntura internacional prèvia a la guerra.

– Analitzar les característiques de l’imperialisme japonès i descriure la seva política expansionista al continent asiàtic.

– Conèixer les aliances establertes per formar els blocs enfrontats en el conflicte.

– Identificar les ofensives més importants de la Segona Guerra Mundial i explicar l’evolució del conflicte mitjançant l’observació de mapes històrics.

– Descriure les ofensives aliades que van provocar la caiguda de les potències de l’Eix.

– Valorar les dimensions econòmiques i socials del conflicte i la transcendència històrica del bombardeig atòmic sobre Hiroshima i Nagasaki.

– Entendre el paper de la Resistència i dels aliats en l’alliberament d’Itàlia.

– Conèixer les conseqüències immediates de la guerra i l’evolució del procés de pau.

– Reflexionar sobre la tragèdia de l’Holocaust jueu.

– Conèixer les principals conferències de pau celebrades després del conflicte.

– Valorar la importància de la creació de l’ONU i descriure la seva composició.

– Analitzar els canvis territorials de mapa europeu després de la II Guerra Mundial.

– Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals i de grup.

– Entendre l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

- Desenvolupar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l’anàlisi d’una piràmide d’edats, la interpretació de mapes sobre l’expansió del nazisme i l’elaboració d’un informe sobre l’Holocaust.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi de textos històrics i de titulars de premsa de l’època; i en la recerca d’arguments sòlids que sostinguin les explicacions personals.

– Competència emocional. Es desenvolupa en les activitats grupals, a través de l’escolta activa i l’interès per les opinions diferents de la pròpia; i en les activitats en les quals es reflexiona sobre l’Holocaust, fent un exercici d’empatia per entendre el drama que va viure la població jueva.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació, organització de la informació i presa de decisions: en els comentaris de textos històrics i en l’elaboració de l’informe sobre l’Holocaust jueu.

- Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i el comentari de cartells publicitaris de l’Alemanya nazi.

Continguts

– Les causes de la Segona Guerra Mundial.

– El desenvolupament de la guerra.

– Europa sota el domini nazi. El genocidi jueu o Shoà

– Les conseqüències de la guerra.

– Les conferències de pau.

– L’Organització de les Nacions Unides.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen la conjuntura internacional prèvia a la guerra i que saben discriminar les causes profundes del conflicte de les causes immediates.

– Verificar que coneixen les aliances internacionals establertes per configurar els blocs enfrontats en el conflicte.

– Observar si són capaços d’identificar les principals ofensives de la guerra i de descriure l’evolució del conflicte mitjançant mapes històrics.

– Descobrir si saben com es va produir l’enfonsament de les potències de l’Eix.

– Assegurar-se que valoren de manera crítica les dimensions econòmiques i socials del conflicte i l’ús de la bomba atòmica sobre la població civil.

– Comprovar que expliquen correctament les mesures repressives del règim nazi.

– Establir si saben què era i com es va organitzar la Resistència de les forces aliades.

– Veure si són conscients de les conseqüències econòmiques i demogràfiques de la guerra i si descriuen adequadament l’evolució del procés de pau.

– Avaluar l’interès per reflexionar sobre tragèdies de la magnitud de l’holocaust.

– Comprovar que coneixen les conferències de pau celebrades després del conflicte i que entenen el paper de l’ONU en la política internacional.

– Veure si descriuen correctament el nou mapa d’Europa de després de la guerra.

- Comprovar que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància,

el pluralisme i els valors democràtics.

Avaluació: fer els exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 11 : El món bipolar

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer les causes de la polarització del món en dos blocs antagònics.

– Comprendre l’evolució dels EUA i l’URSS després de la II Guerra Mundial.

– Analitzar la situació d’Alemanya com a eix principal de diversos esdeveniments de la Guerra freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

– Identificar les guerres de Corea i Vietnam com a conflictes emmarcats en el període de la Guerra freda, i constatar l’aparició de la Xina com una potència mundial.

– Analitzar les causes i les conseqüències de la “crisi dels míssils”.

– Explicar les raons que van conduir al període de “coexistència pacífica” dels anys 50 i 60, destacant els esforços per limitar la carrera armamentista.

– Enumerar els conflictes dels anys 70 que van provocar el retorn a la bipolarització.

– Conèixer les tensions internes que es van produir en el bloc soviètic: ruptura amb Iugoslàvia, revolució xinesa, revolució d’Hongria i Primavera de Praga.

– Analitzar les causes de la intervenció dels EUA a Llatinoamèrica i, en especial, el suport donat als règims dictatorials; i identificar alguns dels principals protagonistes dels moviments revolucionaris centreamericans.

– Conèixer les dissidències que es van produir en el bloc occidental.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Entendre l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi d’una caricatura satírica i d’una pintura; i la interpretació de mapes per contextualitzar geogràficament els conflictes treballats.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de fotografies i textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la
Guerra Freda i la política de blocs.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

- Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari d’alguns documents

iconogràfics, principalment, cartells i caricatures

Continguts

– La formació de blocs.

– Les aliances militars en els blocs. Berlín, símbol de la Guerra Freda

– Els conflictes de la Guerra Freda.

– Els anys de la “coexistència pacífica”.

– Els problemes interns dels blocs.

– Descripció de les diverses etapes de la Guerra Freda.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Comprovar que coneixen l’evolució d’EUA i l’URSS després de la Segona Guerra Mundial, i que saben explicar les causes de la Guerra Freda.

– Veure si són conscients del protagonisme d’Alemanya en diversos esdeveniments de la Guerra Freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

– Observar si coneixen els principals conflictes que es van produir durant la política de blocs: guerres de Corea i Vietnam, “crisi dels míssils”, etc.

– Descobrir si identifiquen les causes que van conduir al període de “coexistència pacífica” i reflexionen sobre els perills que comporta la carrera armamentista.

– Confirmar que coneixen els principals conflictes que van tenir lloc durant els anys 70.

– Comprovar que reconeixen les tensions que es van produir dins del bloc soviètic: la ruptura amb Iugoslàvia, la revolució d’Hongria, la Primavera de Praga...

– Veure si saben descriure la política d’intervenció dels Estats Units a Llatinoamèrica i identifiquen els principals protagonistes de les revolucions centreamericanes.

– Verificar que saben analitzar la informació continguda en documents històrics, gràfics, fotografies i cartells propagandístics de la Guerra Freda.

– Assegurar-se que fan una reflexió crítica sobre els perills de la utilització d’armament nuclear i que valoren la necessitat de frenar la carrera armamentista.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta.

– Observar si entenen l’anàlisi històrica com un procés de reelaboració constant.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat histò-rica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: fer els exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 12 : La fi dels imperis colonials

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer els factors que van permetre el procés de descolonització a partir de la Segona Guerra Mundial, i identificar les seves principals etapes.

– Valorar el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l’alliberament nacional i reconèixer als seus líders més carismàtics.

– Analitzar el procés descolonitzador del continent asiàtic a través dels exemples de la lluita per la independència d’Indonèsia, Indoxina i l’Índia.

– Distingir el procés d’independència de la Xina, diferent al d’altres processos asiàtics.

– Conèixer els principals conflictes que van tenir lloc al Pròxim Orient, prestant especial atenció als conflictes entre àrabs i israelians.

– Valorar la importància de la conferència de Bandung en el procés descolonitzador.

– Analitzar la descolonització del continent africà, del Marroc a la zona austral.

– Comprendre les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els problemes econòmics i socials dels països que l’engloben.

– Entendre el concepte de neocolonialisme i analitzar els problemes derivats del nou ordre econòmic internacional.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Evitar les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes en l’anàlisi de les situacions històriques, comprenent la gravetat dels problemes socials.

– Utilitzar correctament el vocabulari específic d’aquest període històric.

- Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi de textos històrics, en la definició de conceptes relacionats amb la descolonització i el neocolonialisme i en la participació en un debat sobre el conflicte araboisraelià.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l’anàlisi de mapes històrics i l’elaboració d’un tema explicatiu d’un procés històric. Es potencia així mateix la recerca d’informació sobre el procés d’independència de l’Índia en diferents fonts de consulta: llibres sobre el tema, pel·lícules, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari de cartells i caricatures sobre el colonialisme i el neocolonialisme.

– Competència emocional. Es practica en l’activitat en la qual es proposa realitzar un exercici d’empatia per entendre com és la vida quotidiana dels joves a Israel, en un clima de permanent conflicte. També s’exerciten habilitats socials com l’escolta activa i la capacitat per establir possibles camins de diàleg entre israelians i palestins.

Continguts

– Les causes de la descolonització.

– Les primeres independències asiàtiques.

– El naixement de la República Popular de la Xina.

– El procés de descolonització del món àrab.

– La descolonització subsahariana.

– La Conferència de Bandung i el naixement del Tercer Món

– El neocolonialisme i la dependència.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Descobrir si coneixen les causes del procés de descolonització a partir de la Segona Guerra Mundial, i si identifiquen les seves principals etapes.

– Veure si valoren el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l’alliberament de les colònies, i si reconeixen als principals líders d’aquests moviments.

– Comprovar que saben analitzar el procés descolonitzador a l’Àsia a través dels exemples de la independència d’Indonèsia, Indoxina i l’Índia.

– Assegurar-se que distingeixen la peculiaritat del procés d’independència de la Xina respecte d’altres processos d’independència asiàtics.

– Verificar que coneixen les causes dels conflictes que van tenir lloc a l’Orient Proper, en especial, les guerres entre àrabs i israelians; i que saben analitzar els antecedents històrics i l’evolució del problema palestí.

– Assegurar-se que saben contextualitzar la conferència de Bandung i reconeixen la seva importància a l’obtenir que el Tercer Món entrés en l’escena política internacional.

– Comprovar que coneixen les diferents etapes del procés de descolonització del continent africà, des de Marroc fins a la zona austral.

– Valorar si comprenen les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els problemes dels països emmarcats dins d’aquest concepte.

– Confirmar que analitzen amb rigor els problemes econòmics i socials derivats del nou ordre econòmic internacional.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta i per comprendre la gravetat dels problemes socials.

– Observar si entenen l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Avaluació: fer els exercicis del tema i examen.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 13 : Un Món dividit en blocs (1945-1991)

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Conèixer el paper hegemònic dels EUA. a partir del final de la Segona Guerra Mundial i l’evolució de la seva economia cap a la societat de consum..

– Identificar les característiques del sistema polític nord-americà.

– Analitzar l’evolució econòmica i demogràfica d’Europa Occidental en la postguerra.

– Entendre el concepte d’Estat de benestar i valorar les millores socials aconseguides amb la intervenció de l’Estat en l’economia.

– Explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l’Europa de postguerra i conèixer els partits polítics que es van alternar en el poder.

– Analitzar els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valorar les mesures adoptades pels països industrialitzats per sortir de la mateixa.

– Conèixer el procés de formació dels diferents règims comunistes en l’Europa oriental sota la influència de l’URSS i establir les diferències entre els uns i els altres.

– Analitzar les transformacions socials que es van produir als països comunistes a final dels anys quaranta (col·lectivització de la terra, plans quinquennals, etc.).

– Identificar els canvis experimentats en l’URSS després de la mort de Stalin, així com els principals líders polítics que es van succeir en el poder.

– Comprendre les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mikhaïl Gorvachov en la Unió Soviètica en la dècada dels vuitanta.

– Analitzar el procés d’expansió del comunisme als països de l’Europa de l’est durant la dècada dels seixanta i la seva posterior crisi després de la perestroika.

- Explicar les causes que van conduir a la desintegració territorial, política i econòmica de l’URSS i a l’ascens de Boris Ieltsin al poder.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l’anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments històrics estudiats.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l’anàlisi de taules i gràfics sobre l’evolució econòmica d’EUA, Europa i l’URSS després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca d’informació en diferents fonts de consulta.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d’escolta activa, empatia i respecte pel torn de paraula.

- Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari de diferents documents iconogràfics: cartells, fotografies, etc.

Continguts

– El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units.

– L’evolució d’Europa Occidental. L’Estat del benestar.

– La crisi i la transformació del capitalisme a Occident.

– L’URSS després de Stalin.

– Les democràcies populars i l’expansió del comunisme.

– La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Descobrir si coneixen el paper hegemònic que van exercir els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i saben explicar les principals característiques de l’estructura social i del sistema polític nord-americà.

– Comprovar si analitzen adequadament l’evolució econòmica i demogràfica de l’Europa Occidental de la postguerra i valoren les millores socials aconseguides amb la consecució de l’estat de benestar.

– Observar si saben explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l’Europa de la postguerra i si coneixen els principals líders i partits polítics.

– Veure si reconeixen els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valoren les mesures que van adoptar els països industrialitzats per superar la crisi.

– Constatar que coneixen el procés de formació dels diferents règims comunistes en l’Europa oriental.

– Observar si saben explicar els canvis polítics i econòmics que van tenir lloc en l’URSS després de la mort de Stalin.

– Valorar si són conscients de la importància de les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mikhaïl Gorbachov en la dècada dels 80.

– Constatar que coneixen el procés d’expansió del comunisme en la dècada dels seixanta així com la seva posterior crisi després de les reformes de la perestroika.

– Descobrir si saben explicar les causes que van conduir al desmembrament de l’URSS i a l’ascens de boris Ieltsin al poder.

– Observar si entenen l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d’acord amb les fonts consultades.

- Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.

Avaluació: fer els exercicis del tema i exàmens.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

UNITAT DIDÀCTICA / UNITAT DE PROGRAMACIÓ 14 : El món actual

Objectius de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Entendre en què consisteix el nou ordre internacional i quin és el paper que desenvolupen els Estats Units en ell, especialment després de la Guerra del Golf.

– Conèixer què és el fonamentalisme islàmic i quins són els principals països que n’han afavorit el sorgiment.

– Comprendre que les guerres contra el terrorisme impulsades pels Estats Units han dividit el suport dels seus aliats europeus tradicionals.

– Identificar els principals conflictes bèl·lics de final del segle XX a Europa, l’Àsia i l’Àfrica (la guerra a Bòsnia i a Kosovo, la guerra de Txetxènia, els conflictes ètnics a Rwanda i Burundi, etc.)

– Analitzar les causes i les conseqüències del nou tipus de terrorisme internacional sorgit després dels atemptats de l’11 de Setembre als Estats Units.

– Reconèixer les diferències entre sistemes parlamentaris i sistemes bipartidistes i sistemes multi partidistes; i estats unitaris i federals.

– Conèixer els sistemes d’escrutini electoral que es practiquen en el món.

– Analitzar els principals problemes dels sistemes polítics democràtics.

– Advertir l’existència de dictadures actuals i la violació als drets humans que es duen a terme als països que ostenten aquests règims polítics.

– Prendre consciència que en molts països del Tercer Món no estan assegurats els principals drets de la Declaració Universal de Drets Humans.

– Entendre en què consisteix el fenomen de la globalització i analitzar les grans diferències existents entre països pobres i països rics.

– Valorar els contrasts i desigualtats que tenen lloc en el món actual, especialment en relació amb l’evolució de la població i a l’accés a la riquesa.

– Reconèixer els principals indicadors utilitzats per mesurar el desenvolupament d’un país.

– Comprendre el concepte de deute extern, l’handicap que significa al tercer món i les mesures utilitzades per lluitar contra la pobresa.

– Valorar les mesures adoptades per diferents institucions i organismes per millorar les condicions de vida i proposar alternatives al model social dominant.

– Conèixer el ràpid desenvolupament científic i tecnològic al qual estem assistint actualment, i analitzar les relacions existents entre ciència i poder, així com l’impacte d’aquest ràpid desenvolupament sobre la societat actual.

– Reconèixer els canvis socials que s’han produït des de l’última meitat del segle XX, remarcant el creixent procés d’urbanització.

– Valorar el paper de la dona en el món actual i analitzar les transformacions que ha experimentat el model de família tradicional.

– Entendre què és la societat de consum i la cultura de masses.

– Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

- Utilitzar correctament el vocabulari específic d’aquest període.

Competències de la matèria/mòdul treballats a la unitat

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l’anàlisi d’organigrames, sèries estadístiques i mapes històrics. També queda contemplada en l’anàlisi del conflicte dels Balcans i en les activitats en les quals es proposa la consulta de determinades pàgines web.

– Competència en comunicació lingüística. Es practica a través de l’anàlisi i comentari de textos històrics i la descripció d’imatges i cartells.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que estimulen el desenvolupament de les habilitats socials i en aquelles que potencien la capacitat d’empatitzar amb la població que viu a les zones on s’han produït els conflictes bèl·lics recents.

- Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l’anàlisi i comentari de caricatures i cartells que contenen informació sobre el nou ordre internacional i els conflictes en el canvi de mil·lenni.

Continguts

– El nou ordre internacional.

– El fonamentalisme islàmic.

– Els atemptats de l’11 de setembre de 2001.

– Les guerres contra el terrorisme.

– El conflicte balcànic.

– Els conflictes en el Càucas.

– Els conflictes ètnics a l’Àfrica.

– Els sistemes polítics democràtics.

– Les dictadures i els drets humans.

– El desenvolupament científic i tecnològic.

– El món globalitzat.

– El nou escenari econòmic mundial.

– Els contrasts i les desigualtats al món actual.

– La recerca d’alternatives.

– La societat del segle XXI.

Connexions amb altres matèries/mòduls

Activitats d’aprenentatge

Es realitzaran les activitats corresponents a cada apartat del llibre.

Criteris i instruments d’avaluació de la unitat

– Observar si saben explicar en què consisteix el nou ordre mundial i reconeixen l’hegemonia dels Estats Units com l’única superpotència mundial.

– Veure si coneixen què és l’integrisme islàmic i la relació d’aquest amb el terrorisme internacional, remarcant els atemptats de l’11 de Setembre.

– Esbrinar si han comprès el motiu de la divisió dels aliats europeus tradicionals dels EUA a causa de les guerres contra el terrorisme.

– Observar si són capaços d’identificar els principals conflictes bèl·lics que han tingut lloc a finals del segle XX a Europa, l’Àfrica i l’Àsia; i si poden determinar el caràcter diferent de cada un d’ells.

– Comprovar que entenen els següents conceptes: sistema parlamentari, sistema presidencialista, sistema bipartidista, multipartidisme, estat unitari i estat federal.

– Valorar si saben explicar els principals problemes als quals han de fer front els sistemes democràtics en l’actualitat.

– Confirmar que coneixen l’existència de règims autoritaris en el món actual i que saben indicar les diferències entre aquests i els sistemes democràtics.

– Veure si són conscients de les principals violacions dels drets humans que es practiquen en el món i adopten una postura crítica sobre això.

– Observar si entenen l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

– Comprovar que entenen el fenomen de la globalització i saben explicar les relacions econòmiques que tenen lloc en el món capitalista, així com les diferències existents entre països pobres i països rics.

– Verificar que interpreten correctament els diferents indicadors del desenvolupament i que són conscients dels problemes derivats del desigual accés a la riquesa.

– Assegurar-se que entenen el concepte de deute extern i que saben localitzar en un mapa els països més endeutats.

– Observar si saben contextualitzar el desenvolupament científic i tecnològic en el marc dels successos esdevinguts durant l’última meitat del segle XX i el principi del XXI.

– Valorar si comprenen l’impacte que la ciència i la tècnica han tingut i estan tenint en les seves pròpies vides.

– Comprovar si entenen que a la societat actual s’estan produint una sèrie de canvis socials transcendentals, especialment en el que es refereix al canvi de rols de la dona i a la transformació de la família tradicional.

– Confirmar que entenen el significat dels conceptes de societat de consum i cultura de masses.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts i documents històrics consultats.

- Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.

Atenció a la diversitat

Recursos

Bibliografia recomanada

Història del Món Contemporani. Ed. Vicens Vives

Resum per als alumnes:

MATÈRIA: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Curs 2015-16

Materials per la matèria (llibre de text, llibres de lectura, materials addicionals):

Llibre de text “Història del món Contemporani” Ed. Vicens Vives

Què farem (Objectiu general o idea bàsica):

La matèria de Història del Món Contemporani té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement, sentit crític i rigor.

Temes generals què tractarem (contingut):

Història dels segles XIX i XX :

Revolució Industrial, Moviment obrer, Colonialisme/Imperialisme, Primera Guerra Mundial,

Feixismes, Segona Guerra Mundial,Guerra Freda, Descolonització, Geopolítica del Món actual,

Globalització ...

Activitats obligatòries a realitzar (exàmens, treballs a entregar, deures,...):

Cada trimestre l’alumne farà un mínim d’una prova escrita.

Al final de cada trimestre haurà de presentar els exercicis i treballs proposats pel professor. En cas de no presentar-los no s’aprovarà l’avaluació.

Càlcul de la qualificació trimestral:

La nota de l’avaluació dels alumnes de Batxillerat serà el resultat dels percentatges següents:

El 80% de la nota correspon a la valoració dels continguts.

El 20% restant correspon a l’observació del rendiment de l’alumne a classe i la valoració de les diverses activitats que es demanaran al llarg del curs. En aquest percentatge s’inclourà la feina encomanada a casa, la participació a classe i la puntualitat i la pulcritud en l’entrega dels treballs.

La manca de competència lingüística pot restar punts a l’avaluació.

En els casos d’alumnes amb conducta disruptiva no s’aplicaran els criteris anteriors sinó els que es considerin necessaris de forma proporcional a la falta comesa

Càlcul de la qualificació final i criteris de recuperació:

La nota final del curs serà la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

No s’aplicarà aquesta mitjana quan en algun dels trimestres la qualificació sigui inferior a 3, o amb dues avaluacions suspeses. En aquest cas caldrà fer l’examen de suficiència, que en cap cas no es podrà aprovar si no es presenten les activitats proposades pel professor.

Observacions importants:

Bloc de Geografia i Història

PROGRAMACIÓ Hª CONTEMPORÀNIA UNIVERSAL 1r BAT CURS

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

PROVES ESCRITES

TREBALL I ACTITUD

RECUPERACIONS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Wikipedia