PROGRAMACIÓ
1er
ESO CIÈNCIES SOCIALS
INS MARTÍ I FRANQUÈS
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
1. ÀMBIT DE LES CIÈCIES SOCIALS:
Dimensions, Competències i Indicadors
Les competències bàsiques de la matèria de ciències socials: geografia i història es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de
l’aplicació dels coneixements i de les metodologies que proporciona la matèria.
Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les
eines necessàries per
entendre el món
i per esdevenir persones
capaces d’intervenir activament
i crítica en
la societat plural, diversa i en
canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que
permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per
interpretar problemes a
diferents escales espacials
i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una
consciència ciutadana que els permeti intervenir
en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels
fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen
determinants les destreses
d’obtenció i tractament
de la informació facilitada per les xarxes i els entorns digitals.
Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir
els estudiants d’ESO perquè
puguin
utilitzar-los com a ciutadans. Les competències avaluen la capacitat de
recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de
continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos
nous, amb fonament científic. S’han identificat quatre grups de competències
que corresponen a quatre dimensions de les ciències socials: dimensió
històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana. Aquestes dimensions s’han
fet
atenent
a
criteris epistemològics, de
funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Les
ciències socials no disposen d’una referència disciplinària única, si bé
tradicionalment per a l’etapa
obligatòria s’han considerat especialment
rellevants els coneixements que proporcionen la geografia i la història. Cal
afegir, a més, els continguts d’altres ciències socials, com la demografia, la
sociologia, la història de l’art o l’economia, que han de ser usats en la
mesura que proporcionen llum per entendre el món i contribuir de manera
responsable i crítica a la seva millora. D’altra banda, en alguns casos les
disciplines no són suficients per avançar en l’assoliment de les competències
que tenen una dimensió més personal i social com, per exemple, les que estan
lligades a l’exercici responsable i crític de l’autonomia personal o a la participació activa en la societat, les quals d’altra banda no són alienes als objectius de les ciències socials. La dimensió històrica fa referència a coneixements
que ajuden l’alumne a desenvolupar la consciència històrica pròpia i
d’identitat col·lectiva que li permeti construir la seva historicitat, com a
conseqüència de la comprensió de les relacions entre passat, present i futur.
La ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 190/305 Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6945 - 28.8.2015 CVE-DOGC-A-15237051-
2015 Àmbit
social (ciències socials:
geografia i història)
171 dimensió geogràfica permet
que l’alumne s’apropiï dels espais i medis on desenvolupa la seva vida
quotidiana, els apreciï i s’hi identifiqui territorialment i culturalment. La
dimensió cultural i artística implica desenvolupar una mirada intercultural,
crítica i oberta, per interpretar i gaudir del fet artístic i cultural.
Finalment, la dimensió ciutadana
recull les competències que
afavoreixen la construcció
del compromís personal i les habilitats
necessàries que contribueixin a l’assoliment d’una societat més lliure,
justa, equitativa i cohesionada. Per a la matèria de les ciències socials:
geografia i història s’han establert trenta continguts clau (CC) que es distribueixen en
funció de la
seva relació amb
cada competència. També es
relacionen continguts clau de l’àmbit digital (CCD).
Dimensió
geogràfica
El conjunt de competències
que inclou aquesta dimensió es vinculen, sobretot, amb el
coneixement de
la geografia i
altres
ciències socials, i
per desenvolupar-les l’alumnat ha de
ser capaç de comprendre i analitzar la relació entre les societats humanes i el
medi, i de localitzar i interpretar els fenòmens que es produeixen com a
resultat d’aquesta interacció. Entendre les raons que configuren el territori i
els paisatges permet considerar alternatives i, per tant, atorga la
possibilitat d’actuar per construir espais que afavoreixin la justícia social,
l’equilibri mediambiental i la ciutadania global. Això requereix l’aplicació de procediments d’anàlisi
geogràfica; establir relacions causals entre diverses variables que expliquen
la complexitat dels fenòmens socials en l’espai; proposar hipòtesis
explicatives, i comunicar resultats d’una recerca senzilla utilitzant les
tècniques de representació de l’espai i el vocabulari geogràfic. La
universalització de fonts que aporten informació geogràfica, i de manera
destacada cartogràfica, en
un context de
desplegament de les
tecnologies d’informació geogràfica ha de permetre l’assoliment
d’aquesta dimensió. Algunes idees clau que orienten l’aprenentatge dels alumnes
són cinc: Visió sistèmica Multiescalaritat Interculturalitat Sostenibilitat
Justícia social Les competències de la dimensió geogràfica han de fer possible
que la ciutadania s’apropiï dels espais
on es desenvolupa la seva vida quotidiana, i que apreciï els paisatges i les
cultures diferents dels seus. Una apropiació desitjable de l’espai comporta
fer-ne un ús racional, habitar-lo amb els altres, organitzar-lo i
administrar-lo de forma sostenible, per garantir-ne el futur.
Dimensió històrica
Els aprenentatges vinculats
a la dimensió històrica comporten conèixer i comprendre críticament el temps
passat per entendre el temps present i així constatar que el món en què vivim
s’ha configurat a partir de les accions de les generacions que ens han precedit. De la mateixa
manera, els homes i les dones d’avui han de prendre
consciència que les seves actuacions condicionaran el món que heretaran les
generacions futures. Les competències d’aquesta dimensió tenen com a finalitat
el desenvolupament del pensament i la consciència històrica en l’alumnat
mitjançant les capacitats que possibiliten donar sentit al passat i comprendre els fets i els fenòmens
històrics, situar-se en el
present i prendre decisions de futur. El conjunt de les competències de la
dimensió històrica es vincula amb: El coneixement científic de la història i
d’altres ciències socials, que tenen per objectiu l’estudi de les societats del
passat a partir de l’ús i l’anàlisi
crítica de fonts primàries i secundàries, i la
presa de decisions vers el futur. La situació dels esdeveniments en el temps i
un marc que els expliqui des d'una perspectiva dinàmica. Les habilitats
intel·lectuals pròpies del pensament
abstracte i formal, com l’observació, la comprensió, l’anàlisi, la síntesi, l’argumentació, la
interpretació i la valoració sobre les estructures i els processos dels
diversos entorns socials. La participació en la vida democràtica d’un país, amb
la conscienciació que això suposa en la transformació i la millora
de la pròpia societat. La formació del
propi pensament, la consciència històrica i la
construcció de la pròpia identitat. La preservació de les memòries plurals dels
protagonistes del passat, i de totes aquelles evidències que faciliten
comprendre millor com eren, com vivien, com pensaven els homes i les dones que ens han precedit
en el temps i han tingut
un paper en la construcció del present.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 1. LA TERRA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
El planeta Terra
La seva forma i les seves dimensions.Les parts de la Terra. El
planeta de la vida.
Continents i oceans
Aigua i terres submergides: els oceans i els continents
El
moviment de rotació de la Terra
El moviment de rotació: el dia i la nit. L’orientació amb el Sol.
El moviment de rotació: el dia i la nit. L’orientació amb el Sol.
Els
fusos horaris
El moviment de translació de la Terra
El moviment de translació: les estacions.
Els solsticis i els equinoccis.
El moviment de translació: les estacions.
Els solsticis i els equinoccis.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer què és un planeta.
Conèixer la forma, les dimensions
i
la
manera
com
es
determinen
els
hemisferis de la Terra.
Diferenciar la geosfera, la hidrosfera,
l’atmosfera i la biosfera.
Assimilar les condicions que reuneix la Terra per a acollir éssers vius.
Entendre què són un continent i un oceà.
Assimilar les condicions que reuneix la Terra per a acollir éssers vius.
Entendre què són un continent i un oceà.
Conèixer
els trets clau de cada continent.
Identificar i situar els diferents continents i
oceans en un mapamundi.
Descriure el fenomen de la rotació terrestre.
Descriure el fenomen de la rotació terrestre.
Prendre consciència de com la rotació explica el
pas del dia a la nit.
Entendre què és un fus horari.
Entendre què és un fus horari.
Descriure
el moviment de translació.
Comprendre què és i per què s’esdevé un any
bixest.
Assimilar les nocions de solstici i equinocci.
Assimilar les nocions de solstici i equinocci.
Identificar
els factors que determinen la successió de les estacions.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament
científic.
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació.
Planificar l’escrit d’acord
amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva
organització.
Produir textos orals de tipologia
diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, fent servir els
elements prosòdics i no verbals.
Competència
matemàtica
Utilitzar conceptes, eines i estratègies
matemàtics per a resoldre problemes. Fer servir el raonament matemàtic en
entorns no matemàtics.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
artística i cultural
Dissenyar i crear
imatges, objectes o fets a través de codis visuals,
artístics i tècnics.
Competència
social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Sap què és un planeta.
Coneix la forma i les dimensions de la Terra i com se'n
determinen
els
hemisferis.
Entén les diferències entre la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera.
Sap definir què és la biosfera i assimila les condicions necessàries perquè a la
Terra hi hagi vida.
Coneix què és un continent i un oceà i sap
situar-los en un mapamundi.
Coneix les característiques principals de cada continent.
Coneix les característiques principals de cada continent.
Entén el fenomen de la rotació terrestre.
És conscient de com el dia i la nit depenen de
la rotació de la Terra.
Comprèn què és un fus horari i per a què serveix.
Comprèn què és un fus horari i per a què serveix.
És capaç de descriure el moviment de translació.
Comprèn què és i quan s’esdevé un any bixest.
Comprèn què és i quan s’esdevé un any bixest.
Comprèn el paper dels solsticis i els equinoccis
en
la
successió
de
les
estacions.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Els mapes
Els mapes
La
concepció del món a través del temps i les cultures
Els
primers mapes: el concepte de mapa i els seus elements
Els atles
La localització i l’orientació
Meridians i paral·lels
Tròpics i cercles polars
Les coordinades geogràfiques: latitud i longitud
De l’esfera al pla
Les projeccions cartogràfiques
Altres maneres de representar la superfície de la Terra: les fotografies aèries i les imatges
de satèl·lit
La
informació dels mapes
Els elements d’un mapa
L’orientació d’un mapa
L’escala del mapa
Els elements d’un mapa
L’orientació d’un mapa
L’escala del mapa
Els tipus de mapes
Els mapes segons la seva utilitat
El mapa topogràfic
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer la idea de l’Univers
i la seva evolució en funció del moment històric
i de cada cultura.
Conèixer els conceptes de mapa, atles i
cartografia.
Assimilar què són els paral·lels i els meridians.
Assimilar què són els paral·lels i els meridians.
Saber què són, quins són i quina posició tenen
els tròpics i els cercles polars.
Descriure els conceptes de latitud i longitud terrestres.
Descriure els conceptes de latitud i longitud terrestres.
Entendre com es calculen les coordenades
geogràfiques.
Conèixer el concepte de projecció cartogràfica i el seu ús.
Reconèixer diferents formes per a mostrar la superfície terrestre. Diferenciar els elements que componen un mapa i la seva funció.
Conèixer el concepte de projecció cartogràfica i el seu ús.
Reconèixer diferents formes per a mostrar la superfície terrestre. Diferenciar els elements que componen un mapa i la seva funció.
Calcular les distàncies entre dos punts d’un
mapa mitjançant les escales.
Conèixer els diferents tipus de mapes que hi ha i comprendre’n la utilitat: el
Conèixer els diferents tipus de mapes que hi ha i comprendre’n la utilitat: el
mapa topogràfic i el mapa temàtic.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència
matemàtica
Utilitzar conceptes, eines i estratègies
matemàtics per a resoldre problemes.
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Usar les relacions
que hi ha entre les diverses parts de les matemàtiques per a
analitzar situacions i per a raonar.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
artística i cultural
Dissenyar i crear
imatges, objectes o fets a través de codis visuals,
artístics i tècnics.
Competència
social i ciutadana
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i
la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se,
prendre les decisions adients i utilitzar el vocabulari específic.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Sap que la idea de l’Univers ha variat en funció del moment històric
i de cada cultura.
Coneix els conceptes de mapa, atles i cartografia.
Sap què són els paral·lels i els meridians i els
sap fer servir.
Entén què són els tròpics i els cercles polars i els diferencia.
Entén què són els tròpics i els cercles polars i els diferencia.
És capaç d’explicar els conceptes de latitud i
longitud terrestres.
Sap calcular les coordenades geogràfiques.
Sap calcular les coordenades geogràfiques.
Sap què és una projecció cartogràfica i el seu ús.
Identifica les diferents formes per a mostrar la
superfície terrestre. Identifica els elements que componen un mapa i la seva
funció.
És capaç de calcular les distàncies entre dos punts d’un mapa mitjançant les escales.
És capaç de diferenciar els diversos tipus de mapes que hi ha i comprendre’n
la utilitat.
Sap interpretar un mapa topogràfic i un mapa temàtic.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ
D’AULA
UNITAT 3. EL RELLEU TERRESTRE
PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Història
geològica de la Terra
Les capes interiors de la Terra Les eres geològiques
Les capes interiors de la Terra Les eres geològiques
Les plaques tectòniques
La formació del relleu
Els agents geològics
Els agents geològics interns Plegaments i falles
Terratrèmols
Volcans
La transformació del relleu
Els agents geològics externs:
L’aigua i el gel
Els agents geològics externs:
L’aigua i el gel
El vent
La temperatura
Els éssers vius
Les formes del relleu
El relleu terrestre:
El relleu oceànic
El relleu costaner
El relleu oceànic
El relleu costaner
Les grans unitats de relleu de la Terra
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer les capes de què és formada la Terra i
les seves característiques.
Conèixer les eres geològiques.
Conèixer les eres geològiques.
Assimilar el concepte de placa tectònica.
Entendre què és un agent geològic.
Entendre què és un agent geològic.
Conèixer les forces internes que construeixen el relleu de la Terra: plegaments,
falles, terratrèmols i volcans.
Conèixer les tres fases de què consta el procés d’erosió:
meteorització,
transport i sedimentació.
Caracteritzar
les forces externes
que transformen el relleu: l’aigua
i el gel, el vent, la
temperatura i els éssers vius.
Identificar i conèixer les diferents formes de
relleu terrestre, oceànic i costaner.
Conèixer les grans unitats de relleu de la Terra.
Conèixer les grans unitats de relleu de la Terra.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Interpretar la història de l’Univers,
de la Terra i de la vida utilitzant els registres
del passat.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la intervenció humana.
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
social i ciutadana
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix les capes de què es compon la Terra i les
seves característiques.
És conscient que la Terra està en permanent evolució.
És conscient que la Terra està en permanent evolució.
Entén què és una era geològica.
Sap quines són les eres geològiques.
Comprèn què és una placa tectònica.
Comprèn què és una placa tectònica.
Entén la diferència entre agents geològics
interns i externs.
Sap quines són les forces internes que construeixen el relleu.
Sap quines són les forces internes que construeixen el relleu.
Coneix les característiques dels plegaments, les
falles i els relleus en blocs.
Sap quines són les causes que provoquen un terratrèmol o un volcà.
Sap quines són les causes que provoquen un terratrèmol o un volcà.
Coneix els efectes que els terratrèmols i els
volcans provoquen en el relleu.
Entén i coneix les fases del procés de l’erosió.
Entén i coneix les fases del procés de l’erosió.
Sap
quines són les forces externes que transformen el relleu.
És conscient que l’ésser humà altera el relleu per mitjà d’un gran nombre d’activitats industrials i
d’explotació del sòl.
Coneix les diferents formes de relleu terrestre,
oceànic i costaner. Coneix les unitats de relleu més destacades de la Terra.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ
D’AULA
UNITAT 4. RIUS, MARS I OCEANS PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
L’aigua a laTerra
La hidrosfera
L’aigua a laTerra
La hidrosfera
Aigües dolces i aigües salades
Aigües subterrànies i aigües superficials
Les aigües oceàniques
Oceans i mars
L’onatge
Les marees
Els corrents marins
Les
aigües continentals
Rius, mars i estanys
Règims fluvials
Rius, mars i estanys
Règims fluvials
El cicle de l’aigua
L’aigua a la natura
L’acció geològica dels rius La xarxa hidrogràfica
L’aigua a la natura
L’acció geològica dels rius La xarxa hidrogràfica
Els grans mars, rius i llacs de la Terra
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer què és la hidrosfera i la importància
de l’aigua a la Terra.
Conèixer on es concentra la major part de l’aigua de la Terra.
Identificar les característiques i els diferents estats de l’aigua.
Diferenciar entre aigües continentals i oceàniques.
Conèixer on es concentra la major part de l’aigua de la Terra.
Identificar les característiques i els diferents estats de l’aigua.
Diferenciar entre aigües continentals i oceàniques.
Conèixer les característiques de les aigües
oceàniques.
Descriure el fenomen de les marees i conèixer-ne la causa.
Descriure el fenomen de les marees i conèixer-ne la causa.
Conèixer i localitzar els oceans i els
principals mars, rius i llacs de la Terra.
Assimilar el concepte de règim fluvial i nival i
conèixer-ne la importància.
Saber interpretar l’esquema del cicle de l’aigua.
Saber interpretar l’esquema del cicle de l’aigua.
Conèixer
i valorar la importància de l’acció geològica dels rius.
Identificar els elements que formen una xarxa
hidrogràfica.
Descodificar i interpretar la informació de dibuixos i gràfics diferents.
Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.
Descodificar i interpretar la informació de dibuixos i gràfics diferents.
Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Competència
matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels
fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca,
l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai,
orientar-se i prendre les decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
Adquirir consciència de les pròpies capacitats.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix el concepte d’hidrosfera.
Coneix i valora la importància de l’aigua a la Terra.
Coneix on es concentra la major part de l’aigua de la Terra.
Identifica les característiques i els diferents
estats de l’aigua:
sòlid, gasós i líquid, aigua salada, aigua dolça.
Ha après què és un aqüífer i com es forma.
Coneix les diferències entre aigües continentals
i oceàniques.
Coneix les característiques dels oceans i dels mars.
Coneix les característiques dels oceans i dels mars.
Sap com es forma l’onatge.
Sap descriure el fenomen de les marees i les causes dels corrents
marins.
Coneix i localitza els oceans i els principals
mars, rius i llacs de la Terra.
Ha après el concepte de règim fluvial i nival.
Ha après el concepte de règim fluvial i nival.
Sap interpretar i explicar l’esquema del cicle
de l’aigua.
Coneix i valora la importància de l’acció geològica dels rius.
Identifica els elements d’una xarxa hidrogràfica.
Coneix i valora la importància de l’acció geològica dels rius.
Identifica els elements d’una xarxa hidrogràfica.
Sap
interpretar la informació de mapes, dibuixos i gràfics diferents.
Sap fer servir correctament el vocabulari geogràfic específic de la
unitat.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 5. EL CLIMA I EL PAISATGE PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
El temps i el clima
L’atmosfera; els fenòmens meteorològics
Temps i clima
Els elements i els factors del clima
Els
elements del clima; els factors que condicionen el clima
Els climes de la Terra
Les zones climàtiques; el clima i la vegetació
Els climes i els paisatges càlids
El clima equatorial, tropical i desèrtic
Els climes i els paisatges freds
El clima
d’alta muntanya i el clima polar
Els climes i els paisatges temperats
El clima mediterrani, oceànic, xinès i continental
Els grans paisatges de la Terra
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer les característiques de l’atmosfera i
de les capes que la formen.
Distingir els conceptes clima i temps.
Distingir els conceptes clima i temps.
Entendre
què és un fenomen meteorològic.
Conèixer quins són els elements i els factors que condicionen el clima. Identificar les zones climàtiques de la Terra i conèixer les seves característiques.
Saber interpretar i elaborar un climograma.
Comprendre i interpretar mapes meteorològics.
Conèixer la relació entre clima i vegetació.
Conèixer quins són els elements i els factors que condicionen el clima. Identificar les zones climàtiques de la Terra i conèixer les seves característiques.
Saber interpretar i elaborar un climograma.
Comprendre i interpretar mapes meteorològics.
Conèixer la relació entre clima i vegetació.
Conèixer les característiques dels
paisatges
associades
a
les
condicions
climàtiques.
Reconèixer les unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya.
Identificar les característiques dels climes i els paisatges càlids, freds i
Reconèixer les unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya.
Identificar les característiques dels climes i els paisatges càlids, freds i
temperats.
Descodificar i interpretar la informació
de
dibuixos
i
gràfics
de
diferents
característiques.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació.
Planificar l’escrit d’acord
amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva
organització.
Competència
matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels
fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència
social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca,
l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai,
orientar-se, prendre decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
Competència
d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Transformar les idees
en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o
col·lectius.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix les característiques de l’atmosfera i de
les capes que la formen.
Coneix la diferència entre els conceptes clima i temps.
Coneix la diferència entre els conceptes clima i temps.
Entén què és un fenomen meteorològic.
Sap quins són els elements i els factors que
condicionen el clima.
Identifica i caracteritza les zones climàtiques de la Terra.
Identifica i caracteritza les zones climàtiques de la Terra.
Sap interpretar i elaborar un climograma.
És capaç d’interpretar mapes meteorològics.
Coneix la relació entre clima i vegetació.
Coneix la relació entre clima i vegetació.
Coneix les característiques dels
paisatges
associades
a
les
condicions
climàtiques.
Reconeix les unitats paisatgístiques del món,
Europa, Espanya i Catalunya.
Identifica les característiques dels climes i els paisatges càlids, freds i
Identifica les característiques dels climes i els paisatges càlids, freds i
temperats.
Interpreta la informació de dibuixos i gràfics diferents.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 6. EL MEDI I L’ACCIÓ HUMANA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Els riscos naturals
L’origen dels riscos naturals
Els
aiguats i les sequeres; les tempestes de vent; plagues i epidèmies
Prevenció dels riscos naturals
Els recursos naturals
Recursos renovables i no renovables
Els recursos naturals fonamentals El
desenvolupament sostenible
L’acció humana sobre el medi
L’acció humana sobre el medi
La pressió sobre el medi
ambient:
la
destrucció,
la
sobreexplotació
i
la
contaminació
La transformació del paisatge
El
paisatge agrari o rural, industrial i urbà
La protecció del medi ambient
La conservació de la biodiversitat
Les reserves de la biosfera de la UNESCO i la Xarxa Natura 2000
Els espais naturals protegits de Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer els riscos naturals, el seu origen i
els seus efectes.
Conèixer les mesures de prevenció dels riscos naturals.
Identificar els recursos naturals renovables i no renovables.
Entendre què és el desenvolupament sostenible.
Conèixer les mesures de prevenció dels riscos naturals.
Identificar els recursos naturals renovables i no renovables.
Entendre què és el desenvolupament sostenible.
Identificar l’impacte de
l’activitat humana
sobre
el
territori: destrucció, sobreexplotació i
contaminació.
Entendre què és l’efecte hivernacle.
Assimilar el concepte de pluja àcida.
Conèixer el concepte “disminució de l’ozó”.
Assimilar el concepte de pluja àcida.
Conèixer el concepte “disminució de l’ozó”.
Ser conscient de les transformacions que pateix el paisatge a causa de l’acció
humana.
Distingir entre paisatges naturals i humanitzats.
Reconèixer i distingir els paisatges agrari o
rural, industrial i urbà.
Valorar la necessitat de protegir el medi ambient.
Valorar la necessitat de protegir el medi ambient.
Valorar la importància de l’existència d’espais
protegits.
Conèixer i localitzar els espais naturals protegits de Catalunya.
Conèixer i localitzar els espais naturals protegits de Catalunya.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models per a comunicar i predir el comportament dels
fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la intervenció humana.
Competència
social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca,
l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai,
orientar-se i prendre decisions i utilitzar el vocabulari específic.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Transformar les idees
en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o
col·lectius.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix l’origen dels riscos
naturals
(aiguats,
sequeres,
ciclons,
tornados,
plagues i epidèmies), els efectes i les conseqüències.
Coneix la importància de prevenir els riscos naturals.
Identifica què són els recursos naturals.
Identifica què són els recursos naturals.
Sap diferenciar els recursos naturals renovables
i no renovables.
Entén què és el desenvolupament sostenible.
Entén què és el desenvolupament sostenible.
Identifica
l’impacte de
l’activitat humana
sobre
el
territori: destrucció, sobreexplotació i
contaminació.
És conscient de les transformacions que pateix el paisatge a causa de l’acció
humana.
Entén què és l’efecte hivernacle.
Sap què és la pluja àcida.
Sap què és la pluja àcida.
Coneix
el concepte “disminució de l’ozó”.
Coneix la diferència entre paisatges naturals i
humanitzats.
Reconeix i distingeix els paisatges agrari o rural, industrial i urbà.
Valora la necessitat de protegir el medi ambient.
Reconeix i distingeix els paisatges agrari o rural, industrial i urbà.
Valora la necessitat de protegir el medi ambient.
Valora les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible
a escala local i mundial (existència d’espais protegits: reserves de la
biosfera i parcs naturals).
Coneix i sap localitzar en un mapa els espais naturals protegits de
Catalunya.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 7. EUROPA, LA PENÍNSULA IBÈRICA I CATALUNYA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Europa: el relleu
Europa: el relleu
Les grans unitat de relleu; el litoral
Europa: hidrografia, clima i paisatge
La xarxa hidrogràfica
Europa: hidrografia, clima i paisatge
La xarxa hidrogràfica
El clima i el paisatge
La península Ibèrica: el relleu
Les grans unitats de relleu; el litoral
La península Ibèrica: hidrografia, clima i
paisatge
La xarxa hidrogràfica
El clima i el paisatge
Catalunya: el relleu
El clima i el paisatge
Catalunya: el relleu
Les grans unitats de relleu; el litoral
Catalunya: hidrografia, clima i paisatge
La xarxa hidrogràfica
Catalunya: hidrografia, clima i paisatge
La xarxa hidrogràfica
El clima
i el paisatge
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer i localitzar els accidents geogràfics
més importants d’Europa.
Conèixer els principals mars d’Europa i localitzar-los en un mapa físic.
Conèixer les característiques de la xarxa hidrogràfica d’Europa.
Identificar els principals rius europeus en un mapa.
Conèixer els principals mars d’Europa i localitzar-los en un mapa físic.
Conèixer les característiques de la xarxa hidrogràfica d’Europa.
Identificar els principals rius europeus en un mapa.
Conèixer les característiques dels climes
que
predominen
a
Europa:
clima
continental, oceànic, mediterrani, subpolar i d’alta muntanya.
Saber les característiques principals dels paisatges
d’Europa i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Conèixer i localitzar en un mapa les unitats de
relleu de la península Ibèrica.
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de la península Ibèrica.
Conèixer les característiques dels climes de la península Ibèrica: clima
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de la península Ibèrica.
Conèixer les característiques dels climes de la península Ibèrica: clima
mediterrani
litoral, mediterrani continental, oceànic i d’alta muntanya.
Saber les característiques principals dels paisatges
d’Europa i la seva relació amb les condicions climàtiques.
Conèixer i localitzar en un mapa les principals
unitats de relleu de Catalunya.
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de Catalunya.
Saber les característiques de la xarxa hidrogràfica de Catalunya.
Conèixer les característiques dels climes que predominen a Catalunya.
Saber les característiques principals dels paisatges de Catalunya i la seva relació amb les condicions
climàtiques.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES Competència matemàtica
Fer servir el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i
acadèmiques.
Competència
digital
Utilitzar
les
aplicacions d’edició de
textos,
presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a
la producció de documents.
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Competència social
i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca,
l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai,
orientar-se i prendre les decisions necessàries i utilitzar el vocabulari
específic.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix i localitza els accidents geogràfics més
importants d’Europa.
Coneix els principals mars d’Europa i sap localitzar-los en un mapa físic.
Coneix les característiques principals de la xarxa hidrogràfica d’Europa.
Identifica els principals rius europeus en un mapa.
Coneix els principals mars d’Europa i sap localitzar-los en un mapa físic.
Coneix les característiques principals de la xarxa hidrogràfica d’Europa.
Identifica els principals rius europeus en un mapa.
Coneix les característiques dels
climes
que
predominen
a
Europa:
clima
continental, oceànic, mediterrani, subpolar i d’alta muntanya.
Identifica les característiques principals
dels
paisatges
d’Europa
i
la
seva
relació amb les condicions climàtiques.
Coneix i situa en un mapa les unitats de relleu de la península Ibèrica.
Reconeix les característiques de la xarxa
hidrogràfica de la península Ibèrica.
Coneix les característiques dels climes de la península Ibèrica: clima mediterrani litoral, mediterrani continental, oceànic i d’alta muntanya.
Coneix les característiques dels climes de la península Ibèrica: clima mediterrani litoral, mediterrani continental, oceànic i d’alta muntanya.
Coneix quines són les característiques principals dels paisatges d’Europa i la seva relació amb les condicions
climàtiques.
Coneix i sap identificar en un mapa les unitats de relleu de Catalunya.
Sap quines són les característiques de la xarxa
hidrogràfica de Catalunya.
Coneix quines són les característiques els climes que predominen aCatalunya.
Coneix quines són les característiques els climes que predominen aCatalunya.
Sap quines són les característiques principals dels paisatges
de Catalunya i la
seva relació amb les condicions climàtiques.
Sap fer servir correctament el vocabulari geogràfic específic de la
unitat.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 8. ELS CONTINENTS PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Àsia
Àsia
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Àfrica
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Amèrica
Les grans unitats de relleu; el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
Oceania
El relleu i el litoral
La xarxa hidrogràfica; el clima i el paisatge
L'Antàrtida
El relleu i el litoral; el clima i el paisatge
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer i situar les principals unitats de
relleu d'Àsia.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àsia.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àsia.
Diferenciar els vessants que componen la xarxa hidrogràfica asiàtica,
els seus rius més destacats i
els trets que els caracteritzen.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al
continent asiàtic.
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Àfrica.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àfrica.
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Àfrica.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Àfrica.
Diferenciar els vessants que componen la xarxa hidrogràfica africana,
els seus rius més destacats i
els trets que els caracteritzen.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al continent africà.
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Amèrica.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Amèrica.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al continent africà.
Conèixer i situar les principals unitats de relleu d'Amèrica.
Identificar les formes del relleu litoral més importants d'Amèrica.
Diferenciar els vessants
que componen la xarxa hidrogràfica americana, els seus
rius més destacats i els trets que els caracteritzen.
Reconèixer les àrees que ocupa cada clima al
continent americà.
Localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Descriure els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes oceàniques.
Descriure els elements més destacats
del relleu, el litoral, el clima i el paisatge de l'Antàrtida.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics
i geològics des de la perspectiva
dels models per a comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Interpretar la història de l'Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat.
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la
intervenció humana.
Competència
digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball
que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència
social i ciutadana
Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves
interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial
de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació de fonts diverses per tal
d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions necessàries i
utilitzar el vocabulari específic.
Competència
d’aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Àsia.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Àsia.
Sap diferenciar els vessants de la xarxa hidrogràfica asiàtica.
Reconeix les àrees
que ocupa cada clima al continent asiàtic
i entén com el
clima afecta el paisatge.
Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Àfrica.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Àfrica.
Sap diferenciar els vessants
de
la
xarxa
hidrogràfica
africana,
els
seus
principals rius i els seus trets.
Reconeix les àrees que ocupa cada clima al continent africà.
Coneix i sap situar les principals unitats de relleu d'Amèrica.
És capaç d'identificar les penínsules, els golfs, les illes i els arxipèlags més rellevants d'Amèrica.
Sap diferenciar els vessants de la xarxa
hidrogràfica americana, els seus
principals rius i els seus trets.
Reconeix les àrees que ocupa cada clima al
continent americà.
Sap localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Sap localitzar les quatre grans regions que configuren Oceania.
Descriu els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes
oceàniques.
Pot descriure els trets fonamentals del relleu, el litoral, la xarxa hidrogràfica, el clima i el paisatge de les principals illes oceàniques.
Pot descriure els elements més destacats del relleu, el litoral, el clima i el
paisatge de l'Antàrtida.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 9. LA HISTÒRIA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
L’estudi de la història
Els historiadors
Els àmbits d’estudi de la història
Les fonts històriques
Tipus de fonts
Les fonts escrites Les fonts no escrites
La recerca històrica
La recerca històrica
Museus, biblioteques i arxius Disciplines al
servei de la història
El pas del temps
El pas del temps
El recompte del temps
Els calendaris julià i gregorià
Els grans períodes de la història
Les edats històriques
Les dates simbòliques
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Explicar què estudia la història.
Conèixer quina feina fan els historiadors.
Anomenar els àmbits d’estudi de la història:
l’organització política, les activitats
econòmiques, les relacions socials, les creacions culturals.
Definir
què és una font històrica.
Distingir entre fonts històriques primàries i secundàries.
Especificar les principals
fonts escrites: documents
privats, documents públics i publicacions.
Relacionar les principals fonts no escrites:
materials, orals i audiovisuals.
Especificar quina funció és pròpia dels museus, les biblioteques, els arxius i les
Especificar quina funció és pròpia dels museus, les biblioteques, els arxius i les
hemeroteques.
Anomenar quines disciplines complementen la
història: l’arqueologia, l’antropologia, la
paleografia, la numismàtica.
Ser conscient de l’arbitrarietat dels mecanismes
de recompte del temps. Caracteritzar el calendari julià i el calendari
gregorià.
Explicar les característiques de les edats
històriques:
la
prehistòria,
l’edat
antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.
Explicar la importància de les dates simbòliques.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES Competència social i ciutadana
Situar els fets
històrics rellevants dins
d’una
seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Reconèixer i valorar els elements
culturals
propis
des
del
respecte
a
la
diversitat cultural per a contribuir a la cohesió social.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Competència digital
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que cal realitzar en diverses
fonts i mitjans digitals.
Competència matemàtica
Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees
matemàtiques concretes.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Sap explicar què estudia la història.
Pot explicar què fan els historiadors.
Pot explicar què fan els historiadors.
Coneix des de quins àmbits s’estudia la història: l’organització política, les
activitats econòmiques, les relacions socials, les creacions culturals.
Sap què és una font històrica i en posa exemples.
Coneix la diferència entre fonts històriques primàries i secundàries.
Pot posar exemples de les fonts escrites:documents privats, documents públics i
publicacions.
Pot posar exemples de les
principals fonts no escrites: les fonts materials, les fonts orals, les fonts audiovisuals.
Coneix quin paper tenen els
museus, les biblioteques, els arxius i les hemeroteques.
Sap explicar què aporten
l’arqueologia, l’antropologia, la paleografia i la numismàtica en l’estudi de
la història.
Reconeix l’arbritrarietat
dels mecanismes que permeten recomptar el temps històric.
Sap caracteritzar el calendari julià i el calendari gregorià.
Coneix les edats en què tradicionalment dividim
la història —prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna,
edat contemporània— i en sap dir les característiques.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ
D’AULA
UNITAT 10. LA PREHISTÒRIA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
De la pedra als metalls
Els períodes de la prehistòria
L’edat de la pedra
L’edat dels metalls
L’hominització
L’edat dels metalls
L’hominització
Els primers homínids L’Homo erectus L’Homo sapiens
El paleolític: caçadors i recol·lectors
La caça i la recol·lecció L’igualitarisme i el
nomadisme
El paleolític: la tècnica i l’art La indústria de la pedra
El paleolític: la tècnica i l’art La indústria de la pedra
El
control i l’ús del foc
L’art en el paleolític
La revolució neolítica
Els primers agricultors i ramaders
El sedentarisme, les diferències socials i l’intercanvi
L’edat dels metalls
La metal·lúrgia i altres avenços tecnològics
El comerç i les primeres ciutats
El culte als morts i el megalitisme
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Anomenar els períodes en què es divideix la
prehistòria. Caracteritzar els trets distintius de l’edat de la pedra.
Explicar en què consisteix el procés d’hominització.
Conèixer les característiques principals de l’Homo erectus. Reconèixer les característiques de l’Homo sapiens.
Explicar com era la vida dels caçadors i recol·lectors.
Explicar en què consisteix el procés d’hominització.
Conèixer les característiques principals de l’Homo erectus. Reconèixer les característiques de l’Homo sapiens.
Explicar com era la vida dels caçadors i recol·lectors.
Interpretar
les característiques demogràfiques a la prehistòria.
Relacionar el conjunt d’avenços que van
comportar el control i l’ús del foc.
Descriure les característiques principals del paleolític.
Descriure les característiques principals del paleolític.
Explicar
en què consisteix la revolució neolítica.
Determinar els aspectes fonamentals de l’edat dels metalls.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar i valorar
críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic
Interpretar la història de l’Univers,
de la Terra i de la vida utilitzant els registres
del passat.
Competència social i ciutadana
Situar els fets
històrics rellevants dins
d’una
seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi i la validació
de diferents tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari
històric adient.
Valorar el patrimoni
artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps
per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions
futures.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Anomena els períodes en què es divideix la
prehistòria.
Coneix els trets distintius de l’edat de la pedra.
Coneix els trets distintius de l’edat de la pedra.
Explica en què consisteix el procés
d’hominització.
Explica les característiques principals de l’Homo erectus.
Reconeix les característiques de l’Homo sapiens.
Explica les característiques principals de l’Homo erectus.
Reconeix les característiques de l’Homo sapiens.
Explica
les característiques principals del paleolític.
Interpreta les característiques demogràfiques a la prehistòria.
Relaciona el conjunt d’avenços que va comportar
el control i l’ús del foc.
Descriu les característiques principals del paleolític.
Descriu les característiques principals del paleolític.
Explica
en què consisteix la revolució neolítica.
Determina els aspectes fonamentals de l’edat dels metalls.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 11. EL PRÒXIM ORIENT PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Mesopotàmia
Els rius com a font de vida: el Tigris i l’Èufrates
Un encreuament de cultures: sumeris, accadis, babilonis, assiris, perses
Economia i societat de Mesopotàmia
El control dels rius: l’agricultura, el comerç
Les
ciutats i l’estratificació social
Cultura i art a Mesopotàmia
L’escriptura cuneïforme: l’origen de l’escriptura
Les creences religioses a Mesopotàmia
L’art a Mesopotàmia: l’arquitectura, l’escultura, les arts decoratives
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Valorar la importància del Tigris i l’Èufrates en el desenvolupament de les civilitzacions
del Pròxim Orient.
Anomenar les principals civilitzacions mesopotàmiques:
sumeris,
accadis,
babilonis, assiris, perses.
Explicar les característiques més importants
de
les
antigues
civilitzacions
mesopotàmiques.
Relacionar el control
dels rius amb el desenvolupament de l’agricultura i el
comerç.
Anomenar les principals ciutats mesopotàmiques: Ur, Nínive, Babilònia.
Explicar en què consistia l’estratificació social a Mesopotàmia i quins eren els
seus agents.
Definir què era l’escriptura cuneïforme.
Valorar la importància del primer
codi
legislatiu
de
la
història:
el
codi
d’Hammurabi.
Explicar els trets generals de la religió mesopotàmica.
Definir les característiques principals de l’art
a Mesopotàmia: l’arquitectura, l’escultura, les arts
decoratives.
Definir què és un ziggurat.
Conèixer els trets més importants
de l’arquitectura mesopotàmica: l’arc de mig punt i la volta.
Explicar què és
la
ceràmica vidriada i
quina
és
la
seva
funció. Definir el concepte hieràtic aplicat a l’escultura
mesopotàmica.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a
comprendre’ls.
Competència
artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Conèixer tècniques, procediments, recursos
i
convencions
dels
llenguatges
artístics.
Competència
social i ciutadana
Situar els fets
històrics rellevants dins
d’una
seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals
i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i
la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la
creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i
la seva transmissió a generacions futures.
Competència d'aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix quina importància van tenir el Tigris i l’Èufrates en el desenvolupament de les civilitzacions del
Pròxim Orient.
Recorda el nom i coneix trets d’algunes de les
civilitzacions mesopotàmiques.
Sap establir relacions entre el control dels rius i el desenvolupament del’agricultura i el comerç mesopotàmics.
Sap establir relacions entre el control dels rius i el desenvolupament del’agricultura i el comerç mesopotàmics.
Anomena les principals ciutats mesopotàmiques: Ur, Nínive, Babilònia.
Pot explicar per què diem que Mesopotàmia era
una societat estratificada.
Sap què és l’escriptura cuneïforme.
Sap què és l’escriptura cuneïforme.
Sap qui era Hammurabi i sap explicar
per què és valuós el codi que porta el seu nom.
Coneix els trets generals de la religió
mesopotàmica. Defineix què és un ziggurat.
Coneix els trets més importants de
l’arquitectura mesopotàmica.
Explica què és la ceràmica vidriada i quina és la seva funció.
Explica què és la ceràmica vidriada i quina és la seva funció.
Sap
definir el concepte hieràtic aplicat
a l’escultura mesopotàmica.
CIÈNCIES SOCIALS 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 12. L’ANTIC EGIPTE PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
La civilització de l’antic Egipte
Tres regnes, tres períodes: el regne Antic, el regne Mitjà, el regne Nou
Tres regnes, tres períodes: el regne Antic, el regne Mitjà, el regne Nou
Economia i societat a l’antic Egipte
El Nil i
l’agricultura
La societat egípcia
Religió i cultura a l’antic Egipte
La vida després de la mort
La ciència i la tècnica L’escriptura jeroglífica
L’art egipci
L’art egipci
L’arquitectura, la pintura, l’escultura, els
relleus
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer les característiques principals dels tres períodes en què dividim
la civilització de l’antic Egipte: el regne Antic, el regne Mitjà, el
regne Nou.
Conèixer el paper que van tenir algunes dones en el comandament d’Egipte.
Valorar la importància de la presència del Nil en el desenvolupament de l’agricultura.
Conèixer el paper que van tenir algunes dones en el comandament d’Egipte.
Valorar la importància de la presència del Nil en el desenvolupament de l’agricultura.
Explicar per què diem que la societat egípcia
era una societat estratificada. Anomenar els tres grans grups en què es dividia
la societat egípcia.
Explicar els tres més significatius de la religió
egípcia: els déus principals, la
momificació,
el món natural versus el món
sobrenatural.
Valorar el desenvolupament de la ciència en els camps
de
l’aritmètica,
la
geometria i l’astronomia.
Ordenar els passos que expliquen l’elaboració
del papir
Justificar què vol dir que l’escriptura egípcia
era una escriptura ideogràfica.
Definir qui eren els escribes i quina era la seva feina principal.
Definir qui eren els escribes i quina era la seva feina principal.
Entendre la importància de la pedra
Rosetta com a clau d’interpretació dels jeroglífics egipcis.
Explicar les característiques principals de l’arquitectura egípcia i anomenar
els seus edificis més destacats.
Anomenar els trets principals de la pintura
egípcia. Caracteritzar l’escultura i els relleus egipcis.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar
el contingut de textos escrits
de la vida
quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a comprendre’ls.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Conèixer tècniques, procediments, recursos
i
convencions
dels
llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar els fets
històrics rellevants dins
d’una
seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals
i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i
la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a
expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a
generacions futures.
Competència d'aprendre a aprendre
Desenvolupar habilitats per a conduir
el propi aprenentatge i ser capaç de
continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Anomena les característiques principals dels tres períodes en què dividim
la civilització de l’antic Egipte.
Coneix el paper que van tenir algunes dones en
el comandament d’Egipte. Relaciona la presència del Nil amb el desenvolupament
de l’agricultura.
Pot explicar per què diem que la societat
egípcia és una societat estratificada. Caracteritza els principals trets de la
religió egípcia.
Explica en quins camps de la ciència van
destacar els egipcis.
Ordena els passos que expliquen l’elaboració del papir
Ordena els passos que expliquen l’elaboració del papir
Entén què és l’escriptura ideogràfica.
Pot explicar qui eren els escribes i quina era
la seva feina.
Valora la importància de la pedra Rosetta
com
a
clau
d’interpretació
dels
jeroglífics egipcis.
Explica les característiques principals de l’art egipci i n’anomena els exemples
més destacats.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ
D’AULA
UNITAT 13.LA GRÈCIA CLÀSSICA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Els períodes de la Grècia clàssica
La civilització minoica i micènica L’època de les colonitzacions
La civilització minoica i micènica L’època de les colonitzacions
L’esplendor de la polis i l’expansió
hel·lenística
La societat i el govern de la polis
Atenes i la democràcia
La
societat de les polis: Atenes i Esparta
L’economia grega
L’agricultura
mediterrània
El comerç i les colònies
Les
rutes comercials mediterrànies
El saber en la Grècia clàssica
Els
grecs i el coneixement
Els grans filòsofs grecs i el pensament
científic
L’art a la Grècia clàssica L’arquitectura
i l’escultura
Fenicis i cartaginesos
Fenicis i cartaginesos
El fenicis, un poble abocat al mar
Els cartaginesos
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Emmarcar
geogràficament l’espai grec.
Caracteritzar la civilització minoica i la
civilització micènica.
Destacar els trets principals de l’època de les colonitzacions.
Destacar els trets principals de l’època de les colonitzacions.
Conèixer en què va consistir l’època de
l’esplendor de les polis.
Conèixer el paper d’Alexandre el Gran en
l’expansió hel·lenística.
Anomenar les principals formes de govern d’Atenes.
Anomenar les principals formes de govern d’Atenes.
Explicar l’organització social d’Atenes i
Esparta.
Explicar en què consisteix la trilogia mediterrània.
Explicar en què consisteix la trilogia mediterrània.
Conèixer les principals rutes comercials
mediterrànies.
Valorar el paper dels grecs com a creadors de la filosofia.
Valorar el paper dels grecs com a creadors de la filosofia.
Anomenar alguns dels principals filòsofs de la
Grècia clàssica. Caracteritzar l’estoïcisme i l’epicureisme.
Explicar les característiques més importants de
l’arquitectura grega. Caracteritzar els períodes més destacats de l’escultura
grega.
Anomenar els competidors dels grecs en el comerç
per la Mediterrània.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a
comprendre’ls.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure textos de tipologia
diversa
i
en
diferents
formats
i
suports
amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Conèixer tècniques, procediments, recursos
i
convencions
dels
llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals
i artístiques relacionant-
les amb
els seus creadors i la seva època.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i
que
condiciona el futur.
Identificar els principals elements de l’espai
geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre
decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Sap situar geogràficament l’espai grec.
Caracteritza la civilització minoica i la civilització micènica.
Coneix els trets principals de l’època de les colonitzacions.
Coneix en què va consistir l’època de l’esplendor de les polis.
Coneix els trets principals de l’època de les colonitzacions.
Coneix en què va consistir l’època de l’esplendor de les polis.
Reconeix la figura d’Alexandre el Gran com a
artífex de l’expansió hel·lenística.
Anomena les principals formes de govern d’Atenes.
Anomena les principals formes de govern d’Atenes.
Explica l’organització social d’Atenes i
Esparta.
Explica
en què consisteix la trilogia mediterrània.
Coneix les principals rutes comercials
mediterrànies
que
travessaven
els
navegants de l’antiguitat.
Valora el paper dels grecs com a creadors de la
filosofia,
Anomena alguns dels principals filòsofs
de la Grècia clàssica: Sòcrates,
Plató, Aristòtil.
Caracteritza els corrents més importants
de
l’hel·lenisme:
l’estoïcisme
i
l’epicureisme.
Explica les característiques més importants de
l’arquitectura grega. Caracteritza els períodes més destacats de l’escultura
grega.
Anomena els pobles competidors dels grecs en el comerç per la Mediterrània:
fenicis i cartaginesos.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ
D’AULA
UNITAT 14. LA CIVILITZACIÓ ROMANA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
Els grans períodes de la civilització romana
Període
monàrquic, període republicà, període imperial
El govern a l’antiga Roma
Les
institucions i els càrrecs polítics. El govern de les ciutats
La societat romana
Patricis
i plebeus en el període republicà
Rics i pobres en el període imperial
Les activitats
econòmiques a Roma L’agricultura,
la ramaderia i el comerç El treball dels esclaus
La cultura i l’art a l’antiga Roma
La
romanització
L’arquitectura i l’enginyeria; l’escultura, el
mosaic i la pintura
Els orígens del cristianisme
Els romans i la religió
El judaisme i el primer cristianisme
La fi de l’Imperi Romà d’Occident La decadència de l’Imperi
La fi de l’Imperi Romà d’Occident La decadència de l’Imperi
Les invasions germàniques; els visigots
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Situar en el temps els grans períodes de la
civilització romana.
Caracteritzar les institucions i els càrrecs polítics de l’antiga Roma.
Caracteritzar les institucions i els càrrecs polítics de l’antiga Roma.
Explicar com es governaven les antigues ciutats
romanes.
Explicar qui eren els patricis i qui els plebeus en el període
republicà.
Explicar la presència de rics i pobres en el període imperial. Anomenar les activitats econòmiques en l’antiga Roma.
Explicar la presència de rics i pobres en el període imperial. Anomenar les activitats econòmiques en l’antiga Roma.
Conèixer la presència dels esclaus en l’antiga
Roma i les feines que feien.
Definir el concepte romanització i explicar en quins àmbits es va fer efectiu.
Definir el concepte romanització i explicar en quins àmbits es va fer efectiu.
Descriure l’arquitectura i l’enginyeria romanes.
Caracteritzar la pintura, el mosaic i el relleu
romans.
Explicar els orígens del cristianisme i el judaisme.
Explicar els orígens del cristianisme i el judaisme.
Enunciar els fets que determinen la decadència
de l’Imperi i la seva caiguda.
Anomenar alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Anomenar alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Caracteritzar la civilització visigoda.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a
comprendre’ls.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure textos de tipologia
diversa
i
en
diferents
formats
i
suports
amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Conèixer tècniques, procediments, recursos
i
convencions
dels
llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Prendre consciència de la identitat individual
i
col·lectiva
com
a
subjectes
històrics.
Identificar models d’organització política, econòmica i territorial i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales
per a comprendre com afecten la vida dels ciutadans.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals
i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i
la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a
expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions futures.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Situa en el temps els grans períodes de la civilització romana.
Caracteritza les institucions i els càrrecs
polítics principals de l’antiga Roma.
Explica com es governaven les antigues ciutats romanes.
Explica com es governaven les antigues ciutats romanes.
Explica qui eren els patricis i qui eren els
plebeus en el període republicà.
Explica la presència de rics i pobres en el període imperial.
Explica la presència de rics i pobres en el període imperial.
Anomena les activitats econòmiques en l’antiga
Roma.
Coneix la presència dels esclaus en l’antiga
Roma i les feines que feien.
Defineix el concepte romanització i explica en quins àmbits es va fer efectiu.
Defineix el concepte romanització i explica en quins àmbits es va fer efectiu.
Descriu l’arquitectura i l’enginyeria romanes
i
n’anomena
els
edifics
més
significatius.
Caracteritza la pintura, el mosaic i el relleu
romans.
Explica els orígens del cristianisme i el judaisme.
Explica els orígens del cristianisme i el judaisme.
Enuncia els fets que determinen la decadència de
l’Imperi i la seva caiguda.
Anomena alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Anomena alguns dels pobles germànics que van envair l’Imperi.
Caracteritza la civilització visigoda.
CIÈNCIES SOCIALS ESO 1
PROGRAMACIÓ D’AULA
UNITAT 15. PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA A LA PENÍNSULA PROGRAMACIÓ
CONTINGUTS
La prehistòria a la península Ibèrica
El paleolític, el neolític, l’edat dels metalls
La prehistòria a Catalunya
Els primers caçadors i recol·lectors
L’arribada
i l’expansió del neolític
Els ibers
Una
civilització autòctona
L’organització social, política i econòmica dels
ibers
L’artesania
i l’art ibers
La religió i el culte als morts
La colonització de la península Ibèrica
Els fenicis, primers colonitzadors
La
presència grega a la Península. Empúries
La Hispània romana
La
presència romana a la Península. El domini romà a Catalunya
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer els trets del paleolític, el neolític i l’edat dels metalls
penInsulars.
Caracteritzar les pintures rupestres de l’àrea francocantàbrica i de l’àrea del litoral mediterrani.
Caracteritzar les pintures rupestres de l’àrea francocantàbrica i de l’àrea del litoral mediterrani.
Explicar
les característiques de la ceràmica cardial, pròpia del neolític.
Conèixer els trets principals de la ceràmica
campaniforme, pròpia de l’edat dels metalls.
Explicar les característiques de la vida dels primers
caçadors i recol·lectors del territori
que avui és Catalunya.
Anomenar el primer homínid del territori que
avui és Catalunya.
Localitzar geogràficament les pintures rupestres
més significatives del territori
que avui és Catalunya.
Conèixer les característiques del neolític al
territori que avui és Catalunya. Caracteritzar una de les mostres més
significatives
del
megalitisme: els sepulcres de corredor.
Reconèixer la varietat i la importància de la
cultura ibera.
Anomenar les característiques principals i les mostres més significatives de l’art
iber.
Situar cronològicament els diferents pobles que
van colonitzar la Península. Caracteritzar els trets principals de la Hispània
romana.
Definir el concepte romanització i explicar quins àmbits va afectar.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per a
comprendre’ls.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per a adquirir coneixement.
Escriure textos de tipologia
diversa
i
en
diferents
formats
i
suports
amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència artística i cultural
Conèixer, comprendre, apreciar
i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques.
Conèixer tècniques, procediments, recursos
i
convencions
dels
llenguatges
artístics.
Competència social i ciutadana
Situar els fets
històrics rellevants dins
d’una
seqüència cronològica i contextualitzar-los.
Interpretar el passat a partir de la cerca, l’anàlisi
i la validació de diferents
tipus de fonts històriques i utilitzar el vocabulari històric adient.
Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.
Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals
i artístiques relacionant- les amb els seus creadors i
la seva època.
Valorar el patrimoni artístic i cultural com a
expressió de la creativitat humana al llarg del temps per a contribuir a la seva salvaguarda i la seva transmissió a generacions futures.
Competència digital
Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Coneix els trets
principals del paleolític, el neolític i l’edat dels metalls a la
península Ibèrica.
Caracteritza les pintures
rupestres de l’àrea francocantàbrica i de l’àrea del
litoral mediterrani.
Explica les característiques de la ceràmica
cardial, pròpia del neolític.
Coneix els trets de la ceràmica campaniforme, pròpia de l’edat dels metalls.
Coneix els trets de la ceràmica campaniforme, pròpia de l’edat dels metalls.
Explica les característiques de la vida dels primers caçadors i recol·lectors del territori que avui és Catalunya.
Reconeix el primer homínid del territori que
avui és Catalunya.
Sap situar les pintures rupestres
més significatives del territori que avui és
Catalunya.
Coneix les característiques del neolític al
territori que avui és Catalunya. Caracteritza els sepulcres de corredor.
Reconeix la varietat i la importància de la
cultura ibera.
Anomena les característiques i les mostres més significatives de l’art
iber.
Sap situar
cronològicament
els
diferents
pobles
que
van
colonitzar
la
Península.
Caracteritza
els trets principals de la Hispània romana.
Defineix el concepte romanització i explica els àmbits que va afectar.
TEMPORALITZACIÓ
La matèria s’imparteix en 3 hores lectives setmanals
La matèria està dividida en 2 blocs:
El primer bloc:
d'HISTÒRIA i Geografia que comprèn de la unitat 9 a 15, 1 i 2.
1r TRIMESTRE
Unitats 9 a 12
2n TRIMESTRE
Unitats 13 a 2
El segon bloc de GEOGRAFIA que compren de la unitat 1 a la 8
3r TRIMESTRE
Unitat 3 a 8
CRITERIS
ESPECIFICS D’AVALUACIÓ
Per a recollir dades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge de
l’alumnat, es proposen instruments d’avaluació variats com ara: l’observació
del comportament de l’alumnat (“comportament” en el sentit ample de la paraula:
el seu progrés o no, actitud en la classe i davant el treball diari, etc.),
proves escrites i orals, realització d’activitats voluntàries o no (a indicació
del professorat), aportació de material , etc. El Departament vol subratllar la
importància que té la llibreta de l’alumne, que recull el seu treball diari, i
que constitueix un bon mitjà perquè tant el professorat com el propi alumne
puguin fer un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
−Proves escrites: un mínim de dues per avaluació, cada dues/tres
unitats didàctiques. Consistiran en el desenvolupament escrit de diverses qüestions relacionades amb els continguts de cada unitat. A
cada prova escrita podrà introduir-se coneixements i procediments de les unitats anteriors. S’intentarà mantenir, sempre que es
pugui, l’estructura utilitzada en les activitats del llibre (eix cronològic,
mapes, imatges, esquemes, gràfics, definicions, resums...).
−Diferents activitats realitzades a cada tema (mapes, gràfics, estadístiques, comentaris d’un
text, etc.) en diferents suports.
−Valoració dels treballs
que es faran durant el curs, tant els individuals com els treballs
en
grup.
(Es
valorarà:
claredat,
rigor,
creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació,
puntualitat a la presentació).
−Observació a l’aula: preguntes orals
relacionades
amb
la
matèria,
participació activa i positiva per part de l’alumne/a(intervencions, treball en grup, exposicions orals, participació
en
debats
o
discussions, puntualitat en a l’aula, respecte al professor, companys i material,
lliurament del dossier en les dates marcades pel professor, Utilització
correcta mitjans telemàtics)
−Dossier de classe amb els apunts
i les activitats de cada tema. (Es valorarà: organització, claredat,
rigor, creativitat, autonomia, correcta expressió, presentació, puntualitat a
la presentació). La llibreta es revisarà de forma periòdica.
Criteris
de qualificació
La nota d’avaluació es calcula amb la ponderació següent:
50 % proves escrites + 30 % treball + 20 % actitud
a) Exàmens 50 % → Mitjana aritmètica de les proves escrites (per a poder tenir en compte els apartats B i C i
aprovar la matèria cal treure com a mínim 2 en la mitjana).
b) Treballs 30 % → Mitjana
aritmètica de les notes de llibreta i treballs
específics. (quadern, petits treballs d’investigació, mapes, eixos....). treball diari
(preguntes a classe,
realització i correcció
d’activitats escrites o orals... ). actitud envers l’assignatura
(interès, participació a classe, realització de les tasques, ajuda als
companys...).
c) Actitud 20 % → Observació a l’aula i
preguntes orals
Al primer trimestre introduïm un treball per projectes sobre el tema d'Egipte. En aquest cas la nota no s'aconsegueix mitjançant un examen, sinó que els alumnes formaran grups i hauran de realitzar un dossier sobre el tema, una maqueta amb plastelina o altres material sobre un enterrament i un vídeo sobre la momificació. En aquest cas la nota d'avaluació es calcula amb la ponderació següent:
* Presentació del projecte 70%
* Actitud 30%
Al primer trimestre introduïm un treball per projectes sobre el tema d'Egipte. En aquest cas la nota no s'aconsegueix mitjançant un examen, sinó que els alumnes formaran grups i hauran de realitzar un dossier sobre el tema, una maqueta amb plastelina o altres material sobre un enterrament i un vídeo sobre la momificació. En aquest cas la nota d'avaluació es calcula amb la ponderació següent:
* Presentació del projecte 70%
* Actitud 30%
A final de curs, l’assignatura restarà aprovada quan s’hagin aprovat
els tres trimestres o bé la mitjana de les tres avaluacions sigui
igual o superior
a 5 punts, i com a màxim
s’hagi suspès una avaluació.
Recuperacions:
Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.
A final de curs:
L’alumnat que no assoleixi les competències de la matèria al llarg del curs haurà de demostrar a la prova extraordinària que ha arribat a un assoliment satisfactori de les competències esmentades.
No hi haurà nota màxima a les recuperacions ni a l'examen extraordinari de setembre.
Criteris
de recuperació
Per tal de recuperar els trimestres
no
superats
o
tot
el
curs,
l’alumne
obligatòriament haurà de:
− Cada professor al llarg del curs podrà desenvolupar estratègies adaptades a l’alumnat per tal de poder ajudar-lo a recuperar les avaluacions en que no hagi assolit les competències de la matèria.
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
ls criteris especifics d'avaluació de 1r d'eso es troben al següent enllaç:
molt bé
ResponElimina